El Fil de les Clàssiques

Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.

Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:

Base de dades "Vasos grecs" al Moodle Fil

Després d’observar amb atenció aquesta moneda (si cliques damunt la imatge s’ampliarà!), digues de quin país és? Com ho has esbrinat? Quin valor nominal té? De quin material és? Quin és l’any d’emissió? És de curs legal o de col·leccionista? Qui apareix a l’anvers? Qui era i què en saps? En quina obra d’art s’han inspirat per reproduir la seva imatge? Té algun significat que miri cap a l’esquerra? Què hi ha al revers? Has identificat alguns mots, alguna frase del fons? En quina llengua estan? A qui es refereixen? Quina és la frase més famosa? Per què  l’has reconeguda? En quina obra la trobem?, etc.

Píxide 440-430 aC Museu Britànic, Londres

Una vegada hagis resolt la gimcana visual proposada per la Teresa a Aracne fila i fila, ja sabràs per a què servia aquesta peça de ceràmica grega i quina informació ens transmet (l’hauríem d’incloure en la nostra base de dades de vasos grecs). És el dia del teu casament, ets noucasada o marit novell, tu tries. Com et sents? Què penses pel camí envers la teva nova llar? Quin futur t’espera? Potser prefereixes recordar quan a casa del pare et regalen aquesta píxide? Les pors i temors que tens de la nit de noces? El plaer d’escoltar els bells himeneus? La joia de ser reina per un dia?… Busca informació i fes una recreació personal en primera persona, en prosa o en vers.

A l’antiga Grècia, diversos eren els llocs sagrats segons la naturalesa del culte; sobre l’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics; sobre les tombes vessaven les libacions i es feien sacrificis funeraris; en muntanyes, boscos, voreres de rius, arbres, temples i santuaris retien els cultes locals.

El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat, i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servidors. Els fidels feien les cerimònies davant del temple, no a l’interior.

En un primer moment, els temples es van construir seguint el model de la sala principal dels palaus, o μέγαρον, que donà origen a la cambra sagrada, o νάος, presidida per l’estàtua de la divinitat. Més tard, es va construir davant del naos un vestíbul o πρόναος, i a la part posterior del temple, una altra sala, el ὀπισθόδομος, que sovint servia per guardar les ofrenes fetes pels fidels.

En un principi eren de fusta i de maó amb els fonaments de pedra, però a partir del segle VII aC, els temples són totalment de pedra. Tant si eren de fusta com si eren de pedra, eren policromats. El fons del frontó solia ser de color vermell o negre perquè les estàtues hi destaquessin. Els relleus de les mètopes i acroteris tenien colors llampants.

Quins reconeixeu i per què? vid. El temple grec i els ordres arquitectònics

Busqueu una icona de temple grec i localitzeu-los en aquest Google Maps amb imatges CC, enllaços i vídeos:

Veure Temples grecs en un mapa més gran

Vid. Partenó, model arquitectònic

He tingut l’enorme plaer d’enregistrar el moment de creació d’una de les il·lustracions de Josep Maria Rius, Joma, en el seu estudi de Barcelona, concretament la corresponent al número 77 de la Ilíada. Aquí en teniu sols un petit tastet d’un muntatge en HD de trenta-vuit minuts que es va passar a les V Jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques i que s’apropa a la sensibilitat creativa d’aquest artista envers els clàssics homèrics.

Si voleu veure aquesta il·lustració publicada al Magazine de la Vanguardia la trobareu en el bloc d’en Joma. A la Vanguardia digital hi podreu consultar tota la seva Odissea i el que porta de la Ilíada.

Joma es va avenir a recitar els versos de la Ilíada VII, 73-75 que acabava de dibuixar en la creació de la Ilíada 77 del Magazine: