Polis

Plena de carrers era la polis,

les parets de marbre blanques com el marfil.

Una suau brisa semblava que s’esmunyís,

arribant a l’àgora on s’esvaïa,

entre la gent que allí romania.

Alçant la mirada al rogent cel,

La sumptuosa acròpoli s’imposava.

Bressol i llar del culte a la dea Atena.

Ple d’estàtues i d’ofrenes era,

el roent i incandescent foc cremava.

Grans temples també s’hi alçaven.

Sobre l’estilòbat llargues columnes s’erigien,

damunt el capitell dori florit i pompós,

el pesat i elaborat fris descansava,

coronat per un frontó majestuós.

Arnau Torres Nadal 1r Batx.