Tag Archives: Pervivènca

Per què avui no comencem l’any?

Fa dos mesos que vam celebrar l’any nou; però els antics romans el celebraven tal dia com avui, a l’inici del mes de març. Per què avui no celebrem el principi de l’any?

Visioneu aquest interessant vídeo (o el programa de Quèquicom) i en trobareu la resposta.

[youtube]https://youtu.be/I3z_SZbw1_4[/youtube]

Oriol Simón
4t ESO LLatí

Poetes de la llum a l’IPM

Per celebrar per la Setmana de la Ciència l’Any de la Llum,  la nostra Magistra ens va encomanar la tasca de fer una reflexió sobre la llum, en forma de fotografia o de poema. Tots els alumnes de Clàssiques hem fet  la feina al nostre gust, uns han fet una foto i d’altres una poesia.

Els fotògrafs de la llum han fet un gran treball, però els poetes, també; per això, hic et nunc, amb el permís de la Magistra,  els donarem a conèixer i esperem la vostra opinió i també més poemes!

UN PONT DE LLUM
Un pont de llum
entre la nit i el dia.
Un pont de foc
quan arriba l’alba.
Llum del migdia
estesa com un llenç
amarat de sol.
Llum feta miralls
quan s’estavella al mar.
Llum que es torna ombra
i que s’esllangueix
quan comença el capvespre.
La llum, el vent,
el crepuscle suau
cauen damunt la terra
plena de somnis.
Pepita CASTELLVÍ

Gracias Grecia

Gracias vieja Grecia

Siempre te mantuviste regia

Frente las adversidades

Sin dejar de decir verdades

Gracias por regalarnos a Sócrates

El que murió de forma descortés

Y aunque en el guión murió

Con la república Platón lo revivió

Gracias por la cultura

Era casi tan buena como la arquitectura

Tan grande como vuestro imperio

Que a pesar de todo no era soberbio

Gracias por los cuentos de Homero

Ellos me dieron ganes de ser el primero

Perdona si te hemos copiado

Realmente nos dejaste un legado

Robert Cepeda, Primer Batx

Helios

Creo en quien se posa y como puede ver
Que la luz de la mañana sea tan perfecta
Que la señal oscura apague al revés
a quienes navegan luces no rectas contadas alguna vez

El sol como siempre permanece sobre el mar
El poeta de siempre teme a fracasar
Quien se dirige a la luz pretende llegar
Quien lo tiene oscuro, necesita arriesgar

La perfección entre la noche y una vela
La dicha de viajar iluminado
El vaivén sin destino entre telas
Un momento perfecto entre medio del Olimpo y el sol lejano

Joaquin Alvarez, Primer Batx

La Lumiére

A lo lejos arremeten contra ti
Ellos, haces omnipotentes del serafín
Recoge cuantos te hagan falta
Que no vendrán hasta mañana.

Cierra los ojos de la oscuridad
Pues nada es más profundo que su ruindad
Aleja toda palabra de su persona
Rara vez te responderá de la misma forma.

Ves la herida abierta en tu pecho
Ya nada llena tal muerto lecho
Alza las manos hacia lo azul del cielo
Ciérralas y grita que quieres verlo.

Pero todo se marchita de la misma manera
La luz aún fluye entre tus dedos de arena
La radio suena mientras duermes con la cabeza baja
Ellos te miran, esperando verte vivo a la llegada

Nada se ve recorriendo los ríos de bronce
Recuerdas como era antes de su ida
Y aprietas los puños contra el desenlace
Ellos ya vienen, tu luz ya está consumida.

Raül Álvarez, Segon Batx

El  camí lluminós

La llum és un camí

màgic, clar i lluminós

tu tries si el vols seguir

per acompanyar-te en la imaginació.

Tu tries el teu camí

que sigui clar o fosc

Els grecs van triar el clar

i avui dia, aquí hi som.

Ells van triar el bon camí

i amb totes les seves innovacions

van ser capaços de canviar

tota la història del món.

Mireia Sanchez Cano,  Primer Batx

NO HI HA LLUM SENSE FOSCOR

Miro les estrelles
Intentant de buscar una resposta
Però, sense saber el motiu, em costa
Espero a que surti el sol
Mentre escolto el cant d’un mussol
Descansant sota el cel
Pensant amb tu en tot moment
Ja fa temps que et porto present
I no sé perquè, si no ens coneixem
Però constantment ens topem
Des del moment que vaig a dormir
Fins el moment que em desperto
Potser que estiguis, lluny o a prop
Pot ser que no et vegi
Ni que et posseeixi,
Però estic segura d’una cosa
Et trobaré a tot lloc
Caminant amb la teva presència
No vull notar mai la teva absència
Que m’acompanyis pas a pas,
Sentint el ritme del meu compàs
Bonic és recordar que no hi ha nit sense lluna
I no hi ha dia sense sol,
Que no hi ha blanc sense negre
I tampoc llum sense foscor.

Claudia Pérez Torrabadella, Primer Batx

Llum i vida

La llum es primordial,
sense ella la vida
no seria igual.

Ens dóna nova perspectiva,
sense ella la nostra vida seria trista
i no hi hauria alegria .

Molts han volgut saber el seu origen ,
Einstein és un d’ells
finalment va arribar a la
conclusió que era energia
Tot i que després van formular
més teories .

La llum es troba en la tecnologia,
que és essencial per tal de
que el món avanci dia a dia.

La llum ho és tot,
i fa que mirem les coses
amb entusiasme i més energia.

La llum dona color,
a tot el que sembla
que està en foscor.

I jo em pregunto encara,
què és la llum?
segons alguns un munt de partícules
que fan que el món sigui millor.

Abigail Quiñonez, Segon Batx

Lux aeterna

                 La luz es mi guía y lucero              

Yo en mi vida la quiero

Ya que siendo sincero

Sin ella me muero

 

Por la mañana sale junto al sol

Y me despierta como un bombón

El sol por la noche se aleja

Pero a la luna refleja

Y la luz firme como una reja

 

Es más rapida que el sonido

Incluso un sordo la ha oido

Y es tan amada

Como la madre m´ss preciada

 

Ya estoy por terminar

Pero la luz no deja de brillar

Y para acabar

Intentaré la luz apagar.

Robert Cepeda Manchuca 1r Batx.

La Llum

Sóc la inspiració dels enamorats,
per mi floreixen les flors.

Sóc l’espurna dels pintors,
dono vida als colors.
Sóc el despertar dels ocells,
sóc el primer petó de la matinada.

Em faig desitjar per les nits,
sóc el nou començament.
Sóc el primer que et dóna la benvinguda,
amb mi vas arribar,
i amb mi ens deixaràs.

Raquel Bernat, 4t ESO Llatí

Robert Cepeda Machuca

Primer de Batxillerat Humanístic