Solem utilitzar la frase “obrir la caixa de Pandora” que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions. La història de Pandora i la seva famosa caixa s’emmarca dins del mite de Prometeu, que va robar el foc als déus per lliurar-lo als homes. La història de Pandora és una venjança de Zeus com a part d’un càstig a Prometeu per haver revelat a la humanitat el secret del foc.
La història de Pandora és la següent:
Podríeu explicar la història de Prometeu? Quina relació trobeu amb l’edat prehistòrica quan parlem de que Prometeu va robar el foc a Zeus? Quina relació té Pandora amb Eva? Després d’haver relacionat això creieu que és un mite masclista? Per què els mals estaven tancats en una caixa?
Andrea i Irina Balart
1r. Batx.C grec
Quins referents clàssics hi veieu?
CUPIDON from CUPIDON-LEFILM on Vimeo.
Lingua Latina 4t ESO
Fabula de Theseo et Minotauro en un Minut Lumière!
Coneixes el mite de Teseu i el Minotaure? Pots traduir el text en llatí? Què creus què pretén reivindicar aquest Minut Lumière? Saps què és un Minut Lumière?
N.B.: Recorda que en el nostre centre està prohibit l’ús dels mòbils i que la Lida ha hagut de demanar permís a direcció per gravar el nostre “Minut Lumière” amb tauleta, tot utilitzant el mòbil. És una manera de reivindicar el llatí i,a la vegada, pretén demostrar com els dispositius mòbils, si en fem un bon ús, ens faciliten l’estudi i l’aprenentatge. Qui no voldria captar una imatge de la pissarra amb el mòbil quan els professors l’esborren ràpidament i encara no hem acabat de copiar? Què us sembla la nostra paròdia en format Minut Lumière per a Mobile Learning Awards?
John Tuset (discipulus-magister)
Víctor Barranco me fecit.
Lingua Latina 1r Batx.C
Ara que ha tornat Demofont
L’ARBRE D’AMETLLER
Olor d’hivern, la llum del sol
llisca de gebrada en gebrada
i el matí és com un cristall clar.
Un arbre clivellat, sec i fosc,
aixeca les seves branques al sol.
És Fil·lis, la princesa de Tràcia
que va morir de tristesa
i transformada en arbre per amor.
El seu cos dins de la terra
va fecundar un ametller,
sense fulles, sense flors.
Només el vent l’acompanya,
només la tebior de l’enyor.
Sota l’ombra blanca dels núvols,
Demofont, l’estimat, ha tornat.
Abraçat al tronc, plora amb desconsol.
La llum del dia es fa més clara,
les llàgrimes més brillants.
L’ametller desperta,
un perfum suau s’escampa.
Tot l’arbre s’ha omplert de flors.
És temps d’hivern; fa fred i gebra. Han tornat a florir els ametllers, enguany no ens han fet esperar, i jo torno a escriure un poema a l’arbre de l’enyor que tant agrada a la Margalida, com bé sabeu! Quin mite ens explica la florida de l’ametller? En coneixeu alguna cançó? Algun poema?… Què provoca l’espera en la persona que estima? Per què Ovidi ens posa d’exemple aquest mite en el llibre II del seu Ars amatoria c. 350? Creieu que és un bon consell?
Pepita Castellví
God of War, mitologia pura i dura!
Els videojocs, per a molts, són només una eina d’entreteniment juvenil que serveix únicament per “matar el temps”; per a altres, són considerades obres d’art, ja que molts d’aquests tenen continguts didàctics, apartats gràfics destacables, un realisme (i surrealisme) que (probablement) cap pel·lícula no podria arribar mai a aconseguir… Un munt de raons que podria fer del món del videojoc un nou concepte d’art.
Podríem dir que un dels exemples que no només estarien en el primer cas, sinó que també està en el segon seria God of War (Déu de la Guerra), un videojoc amb una pila de referents clàssics!
El títol té a veure amb la història de la primera part del joc (és una trilogia): Kratos, fill de Pal·lant i d’Estix (que més tard s’esbrinaria que realment era fill de Zeus) i antic capità de l’exèrcit espartà, és derrotat en una lluita contra els bàrbars, i en conseqüència, demana ajuda al déu Ares (déu de la guerra) per abatre els seus enemics a canvi de la seva voluntat. Aquest accepta i li atorga les Espases del Caos, amb les quals aconsegueix guanyar la guerra. A partir d’aquesta ajuda, Kratos, amb sed de poder, acaba amb la vida de moltes persones que el déu li encomana, fins el punt en què aquest poder va fer d’ell un assassí sense pietat i sense cor. Un bon dia, és enganyat i cegament ataca Esparta, acabant amb la vida de la seva dona Lysandre i la seva filla Calíope. Abatut per la pèrdua de la seva família, decideix abandonar les ordres d’Ares i venjar-se d’aquest déu manipulador, una tasca que només aconseguiria amb l’ajuda de la Caixa de Pandora. Després d’un llarg camí ple d’obstacles, Kratos acaba amb la vida del déu i és proclamat el nou déu de la guerra.
Un dels detalls que més capfiquen aquesta història en la mitologia grega seria la venjança (pràcticament) com a tema principal. Els déus grecs eren d’allò més venjatius; sempre acabaven venjant-se d’algú per qualsevol cosa. A més d’aquesta contínua “vendetta”, també podríem esmentar el grau de violència que s’aplica. La mitologia grega ha estat pintada com un món violent, ja que moltes vegades podrem veure que constantment es violava i matava. Segons diferents punts de vista, uns dirien que el grau de violència representat en el joc és exagerat, mentre que altres dirien que és una bona manera d’ambientar l’època.
Òbviament, el joc és més extens. Conté milers de referències a la mitologia grega.
·El càstig que va rebre Prometeu per haver robat la flama de l’Olimp: vid.
vídeo.
·Cronos empassant-se la pedra que Rea li va donar per amagar Zeus i la Titanomàquia:
Aquí deixo les imatges d’alguns dels molts personatges mitològics que apareixen (intenteu esbrinar qui és cadascun):
Possiblement tingueu més dificultat en esbrinar qui són els personatges de les imatges 6, 7 i 13. Pistes que us puc donar de cada imatge són:
6 – Fixeu-vos en les seves armes. Tenen forma de cap de lleons. Quin semidéu es va enfrontar a un lleó?
7 – Aquest seria el personatge més difícil d’endivinar. Segons la mitologia, eren humanoides de gran tamany i força (ja diré qui és, si veig que ningú no ho ha pogut trobar).
13 – Era tan lleig que es diu que Hera el va treure de l’Olimp (la fotografia se situa en una farga, on aquest treballava).
John Tuset Regalado
1r batx,. Grec i Llatí
Hèracles i l’Hidra
Aquí he fet un dibuix d’una de les proves que va superar Hèracles, matar l’Hidra, un monstre que vivia en un gran pantà, a la regió de Lerna. Van encomanar aquesta feina a Hèracles, Hèrcules en llatí, perquè l’Hidra matava moltes persones i necessitaven algú que la destruís per poder viure més tranquils. Hèracles, quan la va trobar, va lluitar contra ella una vegada i una altra, ja que quan li tallava un cap, n’hi creixien dos més, que eren més forts i més llestos que l’anterior. Qui va descobrir com matar-la va ser el seu nebot Iolau, que va trobar la solució de com podria matar l’Hidra d’una vegada per totes. Quan Hèracles va matar el monstre, va untar les seves fletxes amb el seu verí i va obtenir una altra arma, com un regal per haver aconseguit matar-la. Quan va anar a veure el rei, aquell li va dir que aquest treball no era vàlid, ja que havia obtingut ajuda d’una altra persona.
Aquí us deixo dues preguntes, a veure si les responeu correctament:
Com va aconsseguir Hèracles matar l’Hidra, si quan li tallaves el cap n’hi sortien dos més? Qui va tenir la idea de no concedir a Hèracles el treball com a correcte pel fet d’haver-lo ajudat Iolau?
També us deixo un enllaç que segurament anirà molt bé per contestar les dues preguntes:
Suggereixo que primer contesteu les preguntes pel vostre compte, i si no ho sabeu des d’un principi, podeu buscar la informació a l’enllaç que us he deixat a sota. Tot i això, igualment penso que segurament ja us sabeu aquesta història, així que no tindreu moltes dificultats, ànims i a per totes, aràcnids!
Sergio Doni, 4B
Un didàctic passeig portuari
Fa uns dies estava passejant pel port del Masnou i vaig sentir curiositat pels noms dels vaixells, així que vaig recórrer els molls mirant els noms amb els quals havien estat batejats. La meva sorpresa va ser màxima quan vaig adonar-me de la quantitat de naus que duien noms clàssics. A continuació us ensenyo les fotos que vaig fer, amb noms tan originals com Argonauta, Scila i Tauro. Per cert, quin nom posaríeu al vaixell si en tinguéssiu? I quina referència clàssica té cadascun d’aquests termes?
ARNAU LARIO DEVESA
4t ESO
Ars amatoria: Laodamia i Protesilau
Amb aquest article tinc la intenció d’ajudar les meves companyes de 2n de Batxillerat a entendre per què Ovidi fa referència a alguns mites clàssics per explicar millor el seu llibre Ars amatoria, concretament el mite de Laodamia i Protesilau.
El mite al qual Ovidi fa referència per explicar el seu consell és el següent:
Laodamia, filla d’Acast, rei de Iolcos, es casà amb l’heroi tessali Protesilau, el qual estimava apassionadament. Sabent que el seu marit havia mort a la Guerra de Troia, va suplicar als déus que el fessin tornar de l’Hades; aquests hi accediren, però només per tres hores. Passat aquest temps, quan Protesilau va desaparèixer, ella se suïcidà per seguir-lo a l’altre món. Segons una variant del mite, es va fer una figura de cera amb els trets de Protesilau, i es passava força temps abraçant-la; quan el seu pare ordenà que la cremessin, ella es va llençar també a les flames.
En el text on posa com a referència Laodamia i Protesilau, Ovidi pretén donar com a consell que, si estimes molt una persona i el teu amor cap a ella és molt gran, la deixis com una mica oblidada, de manera que et trobi a faltar una mica, perquè així s’adonarà de com t’arriba a estimar. Però, per altra banda, no l’has de deixar mai del tot oblidada, perquè si no, com en un altre consell que dóna, l’amor que hi ha entre vosaltres es pot veure afectat i ella es pot buscar amants, deixant així el vostre amor en l’oblit.
Què opineu sobre el consell que dóna Ovidi? Sabríeu esmentar un altre mite que sigui semblant o que estigui relacionat amb el mite de Laodamia i Protesilau?
Laura López
1.2 Batxillerat
INS Albéniz
Narracions mites clàssics 1a part: el perquè de…
Hem llegit la primera part de Narracions de mites clàssics, en què les metamorfosis esdevenen animals. Ens hem adonat que els personatges dels mites de les Metamorfosis d’Ovidi, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom dels animals, que el nostre continent i l’euro reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro, etc. També hem vist que els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; per què els llops són voraços?; per què les garses grallen? per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina? per què el rosinyol refila tan bé?… Hem fet recerca i també hem celebrat la Setmana de la ciència amb un mural amb el nom de diferents animals, la seva fitxa tècnica i una breu explicació del mite. La setmana vinent haurem d’explicar l’animal que ens ha tocat als companys i companyes. Aneu-los posant aquí i comentant l’activitat!
Discipuli discipulaeque 4t ESO Lingua Latina
Ars amatoria: Biblis i Caune
Aquest és el meu primer article de l’Aracne, amb moltes ganes ja d’aportar quelcom al blog guanyador.
L’objectiu d’aquest article és explicar més extensament els mites esmentats per Ovidi en el seu llibre Ars Amatoria. I que serveixi als alumnes de 2n de batxillerat, ja que han de fer un treball.
Primer de tot explicaré el mite de Biblis (Βυβλίς), filla de Milet (Μίλητος) i Ciànea. Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune (Καῦνος), que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tota l’Àsia Menor. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.
Pel que fa a Caune, el seu germà bessó, en fugir d’ella precipitadament, se’n va anar a viure a Lícia, on es casà i engendrà un fill.
Léon Auguste César Hodebert (1852- 1914) Data del 1886- “Wikimedia commons”
A Caune, se li atribueix la ciutat de Caunos (Καῦνος), que fou una ciutat de la costa del sud de Cària.
A Biblis, se li donarà una ciutat, la de Biblos (Βύβλος), l’actual Gubayl, que està situada al Líban, vora el mar Mediterrani, i fou un dels ports fenicis més importants. Avui dia és un port turístic molt ben conservat i les seves ruïnes són patrimoni històric segons la UNESCO.
Mapa de la costa de Líban, on està situada la ciutat de Biblos. Extreta de Proel
El consell d’Ovidi (Ars amatoria, I, 283) ens diu que l’amor furtiu agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no sabem dissimular i no l’ocultem. Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.
El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amor furtiu i també els agrada, per això esmenta Biblis, que estimava el seu bessó, i a Mirra, que estimava el seu pare. I aquests són, més que amors furtius, amors prohibits. Per això Ovidi esmenta també Mirra, ja que vol que sapiguem que, com ell diu, les dones també pateixen l’amor furtiu.
Per acabar, em podríeu donar la vostra opinió sobre el consell que ens dóna Ovidi relacionat amb el mite explicat? Creieu que té raó? Si és així, ¿ho heu notat algun cop, o heu viscut alguna experiència semblant? Això sí, sense arribar al límit del suïcidi, com li va passar a Biblis.
MARTÍ PALMA 1.2
INS. ISAAC ALBÉNIZ