Ars amatoria: Biblis i Caune

Aquest és el meu primer article de l’Aracne, amb moltes ganes ja d’aportar quelcom al blog guanyador.

L’objectiu d’aquest article és explicar més extensament els mites esmentats per Ovidi en el seu llibre Ars Amatoria. I que serveixi als alumnes de 2n de batxillerat, ja que han de fer un treball.

Primer de tot explicaré el mite de Biblis (Βυβλίς), filla de Milet (Μίλητος) i Ciànea. Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune (Καῦνος), que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tota l’Àsia Menor. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.

Pel que fa a Caune, el seu germà bessó, en fugir d’ella precipitadament, se’n va anar a viure  a Lícia, on es casà i engendrà un fill.

Hodebert - Biblis

Léon Auguste César Hodebert (1852- 1914) Data del 1886- “Wikimedia commons”

A Caune, se li atribueix la ciutat de Caunos (Καῦνος), que fou una ciutat de la costa del sud de Cària.

A Biblis, se li donarà una ciutat, la de Biblos (Βύβλος), l’actual Gubayl, que està situada al Líban, vora el mar Mediterrani, i fou un dels ports fenicis més importants. Avui dia és un port turístic molt ben conservat i les seves ruïnes són patrimoni històric segons la UNESCO.

Mapa de la costa de Líban, on està situada la ciutat de Biblos. Extreta de Proel

El consell d’Ovidi (Ars amatoria, I, 283) ens diu que l’amor furtiu agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no sabem dissimular i no l’ocultem. Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.

El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amor furtiu i també els agrada, per això esmenta Biblis, que estimava el seu bessó, i a Mirra, que estimava el seu pare. I aquests són, més que amors furtius, amors prohibits. Per això Ovidi esmenta també Mirra, ja que vol que sapiguem que, com ell diu, les dones també pateixen l’amor furtiu.

Per acabar, em podríeu donar la vostra opinió sobre el consell que ens dóna Ovidi relacionat amb el mite explicat? Creieu que té raó? Si és així, ¿ho heu notat algun cop, o heu viscut alguna experiència semblant? Això sí, sense arribar al límit del suïcidi, com li va passar a Biblis.

MARTÍ PALMA 1.2

INS. ISAAC ALBÉNIZ

34 thoughts on “Ars amatoria: Biblis i Caune

  1. Teresa Devesa i Monclús

    Gràcies, Martí, per recordar la meva proposta de comparar Biblis i Mirra, la veritat és que t’han fet més cas a tu que a mi…
    Veig que arribem al comentari 24 i el tema encara suscita interessants reflexions, de les quals destacaria l’actitud valenta de l’Ainhoa, que trenca una mica amb la tònica general i troba emoció en l’amor d’amagat. Estic segura que, si ho pensem fredament, en algun moment hem trobat o hi trobarem l’encant…

  2. Alba Lorenzo

    Salve!

    Jo no crec que Ovidi tingui raó en aquest cas, jo crec que això depèn més de la persona no del sexe, hi haurà nois que desitgin més el l’amor furtiu d’amagat i noies que també el desitgen sense ocultar-lo, almenys penso això d’aquesta època.

  3. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Ecce la primera sessió poètica del curs

  4. Rubén Mallenco

    Felicitats per l’article, esta molt ben fet.

    Jo crec que l’amor es una cosa espontànea, i depen de la persona, no del gènere. Tots dos sexes som racionals e irracionals a la vegada.

  5. Uxue Avilés

    Salve!!

    Està molt bé l’article, és molt clar i amb les imatges que representen molt bé el tema tractat.
    Biblis s’enamora de Caune, el seu germà bessó. No sabia que gràcies al mite aquest existeixen dues ciutats que s’anomenena Biblios i Caunos.
    Ovidi diu que les dones davant l’amor fortiu som més precavides comparat amb els homes, però als homes aquest amor també els hi agrada. Respecte això penso que hi ha de tot, que pot haver dones menys precavides que alguns homes.
    L’amor per les dones ha estat més limitat que el dels homes. Ells han pogut estimar amb més llibertat, en canvi nosaltres haviem de casar-nos.
    Tot i així, penso que com l’amor actual no hi ha res i que ara hi hagi menys restriccions per les dones es molt millor ja que ningú pot triar els seus sentiments.
    He vist que Biblis perseguia a Caunos i les nimfes es van enterar d’això i la van convertir en font. M’ha sorprès bastant, la veritat.

    Vale!!

  6. Luis Moreno

    Per començar felicitar l’article.Sempre va be saber més coses sobre els mites d’Ovidi i el seu consell.

    En segon lloc dir que aquest mite em sembla interessant ja que parla d’amors prohibits que ara en la nostra època els trobariem totalment disparatats i en raó. Però aprofundint en el tema i adptant-lo als nostres temps i relacionant-lo amb el concel. d’Ovidi si que podria tenir més sentit ja que es parla de l’amor furtiu , dels home si i de les dones. Penso que aquest consell es totalment cert,ja que. les dones poden ser més reservades que no el homes.

  7. Anna Ferrón

    Salvete!

    Com que l’ars amatoria encara no l’he llegit explicaré el mite de Biblis i Caune.
    Milet, descendent de Minos, va tenir amb Ciànne, filla del riu Meandre, dos bessons: Biblis i Caune. Biblis estava enamorada del seu germà, i com que alguns déus s’havien casat amb les seves germanes (Saturn-Ops, Júpiter-Juno), va decidir declarar-li el seu amor, redactant la seva passió en unes tauletes que un dels seus esclaus entregaria a Caune.
    Aquest va tirar les tauletes que acabava de rebre i refusà a la seva germana, que insitia en conseguir el seu amor. Caune es va veure obligat a fugir i fundar una nova ciutat.
    Biblis va empal·ladir a l’escoltar el seu refús. Va perdre la raó i va seguir a Caune, però esgotada va quedar estesa al bosc, plorant i humitejant l’herba amb les llàgrimes. Les Nàiades a l’arribar al seu costat, van formar un canal amb les llàgrimes de Biblis, i així aquesta es transformà en una font, que encara raja en aquelles valls sota una negra alzina.

    Vale!

  8. Roser

    Salue!
    Aquest és el mite que afirma que si els homes no anessin darrere les dones, les dones hi anirien rere ells. Doncs segons Ovidi les dones tenim el mateix desitg sexual que els homes la diferència és que nosaltres ho sabem ocultar i dissimular-ho mentre que ells no.

  9. barroso.rebeca

    Salve!!

    En aquest mite ens diuen que l’amor agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no sabem dissimular i no l’ocultem. Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.

  10. Alina Roman

    Salve!

    Aquest mite ens diu que l’amor és molt important però que les dones estimen en secret mentre que els homes revelen el seu amor perque són incapaços de guardar els seus sentiments i els mostren fàcilment.

    El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amori també els agrada, per això esmenta Biblis, que estimava el seu bessó, i a Mirra, que estimava el seu pare. I aquests són, , amors prohibits. Per això Ovidi també ens parla Mirra, ja que vol que sapiguem que, com ell diu, les dones també pateixen l’amor impossible , aquest amor que al no poder conseguir-ho porta a la tristesa i desgràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *