Tag Archives: Mitologia

Setmana de la ciència MMXIII AD

19 Replies

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’institut Isaac Albéniz, i els alumnes de Grec i Llatí hem estat treballant força en els nostres articles i presentacions.

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO han preparat una exposició relacionada amb l’origen mitològic d’alguns instruments, amb el títol d’Instruments mitològics. Cada instrument (lira, cítara i siringa) s’estudia des de dos punt de vista: el tècnic i el mitològic.
  • Les alumnes de Grec de 1r de Batxillerat hem estat preparant uns articles i exposicions relacionats amb ètims grecs relacionats, d’una o altra manera, amb el so. És per això que el conjunt es titula Etimologies sonores.
  • Tot i que no depèn directament de les matèries de Clàssiques, hem fet un cop d’ull a les exposicions de 1r (Ciències naturals) i 2n (Física i química) d’ESO, on hem trobat també traces de referències clàssiques. 

Aquí us deixem l’enllaç als articles realitzats per les alumnes de Grec de 1er de Batxillerat:

A continuació us presentarem un vídeo, en el qual es mostrarà el treball fet pels alumnes de 1er i 2n d’ESO, i el resultat de l’exposició al suro feta pels alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat relacionat amb les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/7YPo18q0CSk[/youtube]

Aprofitant un comentari que ha deixat un company nostre de 4ESO a l’entrada “Carpe diem” de Llatinismes “in situ”, ens hem adonat que un dels poemes que ha citat esta relacionat amb l’exposició Instruments mitològics dels alumnes de 4t d’ESO:

A HORACI

Pollença, 1854-1922
Costa i Llobera, Miquel

“Príncep afable de la docta lira, 
mestre i custodi de la forma bella: 
tu qui cenyires de llorer i murta 
doble corona, 

ara tolera que una mà atrevida 
passi a mon poble la que amb tal fortuna 
tu transportares al solar de Roma 
cítara grega”. 

  • Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
  • A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen  les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural.
  • D’altra banda, convido als autors de les feines esmentades en aquest recull a explicar el procés i les dificultats de la seva realització.

Anna Ferrón

Grec 1r Batxillerat

Cunina, la deessa del bressol

2 Replies

En la mitologia romana, els romans es van centrar en els llocs i interrelacions que hi havia entre els déus i els éssers humans. A causa d’això, els romans van començar a seleccionar molts tipus de divinitats, amb àrees molt específiques. Així, el subgrup de  divinitats menors, va aparèixer. Un dels àmbits on van aparèixer aquestes divinitats és l’àmbit de la infància i la infantesa, on s’invocava la deessa Cunina.

Cunina

Mare alletant el seu nadó en presència del seu pare. Detall del sarcòfag de Marcus Cornelius Statius, mort d’infant. Mouseu del Louvre.

Cunina, germana de les deesses Cuba i Rumina, era la deessa menor dels nens i pertany a la categoria dels di indigetes (déus indígenes romans). Ella era la responsable de vetllar el bressol on dormen els nens i així protegir-los.

Exvot gal·loromà de terracota representant un nadó embolicat. Museu Saint-Remi a Reims.

Una de les coses de les quals aquesta deessa protegia els nens era del “Mal d’ull“, què és un encanteri que sorgeix d’una mirada màgica amb intencions malignes, la persona que la rep té mala sort o es posa en perill.

Nazares, talismans per protegir contra el mal de l'ull

Actualment hi ha una associació anomenada Cunina creada per Sophie Vangheel que ha adoptat el nom a partir de la deessa menor. L’objectiu d’aquesta associació és ajudar al desenvolupament, millora d’accés i qualitat de socis de l’escola primària i secundària al Sud d’Àfrica.

logo cunina

Aquí us deixo un powerpint de imatges sobre la vida de Sophie Vangheel i un video sobre un reportatge en Nepal:

[vimeo]http://vimeo.com/18759329[/vimeo]

Què tenen en comú les tres germanes? Coneixeu altres déus menors? Què penseu d’aquesta associació?

Xènia Serra Gaxas
2n Batxillerat C Llatí i Grec

Reclamació de les sirenes a Walt Disney

5 Replies

Bé, quan la Margalida ens va proposar d’escriure una carta epistolar amb referents clàssics, a mi se’m va ocórrer fer una demanda a Walt Disney. Tots coneixem la famosa pel·lícula de la Sirenita. Durant els dos anys de batxillerat he après molta cultura clàssica. He pogut conèixer a fons la mitologia grecoromana i adonar-me de certs errors en la pel·lícula de Disney.

Fa poc em vaig voler informar sobre les sirenes clàssiques i he fet un breu powerpoint on es veuen mostrades les diverses semblances i diferències entre la sirena de walt disney i la de la cultura grega.

És curiós saber com a la llengua anglesa sí que hi ha una distinció etimològica que diferencia les sirenes gregues i les sirenes de Walt Disney. Les que tenen cua de peix s’anomenen “Mermaids”  i les mitològiques s’anomenen “Sirens”.

Tot seguit mostro la meva carta:

Per a: Walt Disney (walter_eliasdisney01@gmail.com)

De: Calipso (calipso.ssmm245@gmail.com)

Distingit Sr Walt Disney,

Em veig amb l’obligació de comunicar-li la meva molèstia respecte un tema que considero danyí a la meva reputació (i parlo en nom de totes les sirenes del món). L’altre dia, vaig portar la meva filla al cinema i vam decidir veure “La sirenita”. Quan la vaig veure em vaig sentir atacada.  Per començar vostè s’ha saltat la llei i ha rodat una pel·lícula sobre sirenes sense demanar els drets d’autor. El sindicat de Sirenes del Mar Mediterrani (SSMM) està al corrent de la violació d’aquests drets i no hi està gens a favor.

També cal recalcar com ens ha humiliat i de quina manera ha canviat completament la nostra imatge. A la pel·lícula, es veuen mostrades les sirenes com dolces noies aquàtiques, amables i amb bon cor. Un pregunta: Vostè estava atent a les classes de grec? Li vull recordar que som éssers sanguinaris i malvats. Tenim una veu poderosa i preciosa, però la fem servir per atreure els mariners i matar-los, no per enamorar prínceps blaus. Teniem una reputació, i l’hem perduda. Abans els mariners tenien terror quan passaven per la nostra illa, ara es riuen de nosaltres. No sé com li cauria a vostè si un vaixell passés a prop de casa seva i tirés paper higiènic i ous crus. Broma innocent? No ho crec.

Vull aclarir un altre dubte. Encara no entenc perquè se’ns mostra amb una cua de peix. Perdó? On veu vostè la cua de peix?! Li recordo, estimat i respectat Disney, que no vivim al mar. Vivim a una illa del Mar Mediterrani i som de rostre humà i cos d’au. S’està rient de nosaltres o simplement s’ha documentat malament?

Resumint, estem molt descontentes amb la imatge que mostra la pel·lícula de nosaltres. Ens agradaria que es retractés a la premsa i publiqués un vídeo aclarint que aquesta pel·lícula no està basada en fonts reals. Per el contrari, vostè rebrà una demanda judicial en les pròximes dues setmanes.

Gràcies per la seva atenció,

Calipso, la presidenta del sindicat de Sirenes del Mar Mediterrani (SSMM).

PD: Em vull prendre la llibertat de recomanar-li unes classes de llatí. Al e-mail trobarà adjuntat el número de telèfon d’una professora llicenciada en filologia clàssica grecoromana, Margalida Capellà. També trobarà la seva adreça electrònica personal. Si no pot accedir a ella per mitjà d’aquests contactes, visiti el blog del Fil de les Clàssiques i llegeixi els articles referents a les Sirenes.

Sabríeu identificar més diferències entre les sirenes mitològiques i les sirenes de Disney?

 

La tragèdia de la lloba Penèlope

1 Reply

El passat dilluns 18 de novembre del 2013 vaig llegir una notícia en el Periódico en paper, la protagonista de la crònica de successos el 2011 per la seva fuga del parc de la Ciutadella, mor destrossada per les seves 4 filles en un cas que redobla la llegenda d’aquesta espècie.

La tragèdia va transcórrer un diumenge assolellat d’aquells en què el Zoo de Barcelona s’omple de famílies amb canalla, hi va haver un crim al recinte dels llops ibèrics.  Va morir Penèlope. L’informe forense no és equívoc, la lloba tenia múltiples fractures.

Peèélope era una lloba de deu anys que es va fer lloc a les pàgines de successos quan fa dues primaveres va protagonitzar una sonada fuga saltant la tanca de tres metres del seu recinte, va ser víctima d’un angoixant i premeditat atac de les seves 4 filles. El responsable dels mamífers assegura que el comportament de Zya, Ares, Ordesa i Beret va ser inusual.

El veterinari suposa que les causes de l’enfrontament va ser una inexplicable pujada d’estrògens que aquest tipus de canis lupus pateix a la tardor i provoca un fals zel. Segons l’informe d’aquest la baralla es va ocasionar degut a un mascle imaginari ja que a Barcelona no està per la cria d’aquesta espècie ja que degut a una malaltia passada la lloba no tenia ovaris. Quan van portar Penèlope a la clínica veterinària encara era amb vida, però mig morta. No hi va haver més remei que posar fi a la seva agonia amb una injecció letal. Aquest succés va provocar que al zoo de Barcelona es quedés sense un referent clàssic tan valuós com ho era la lloba Penélope.

Per què era un referent? Quins altres referents trobeu en aquesta tràgica notícia?

Mireia Abelaira
4t ESO Llatí

Invictus, la nova fragància amb referents clàssics

5 Replies

La llengua llatina, com la Cultura Clàssica, ha influït d’una manera tan gran que fins i tot, avui dia, el podem trobar en diferents àmbits de la nostra societat: videojocs, publicitat, cinema, manga…etc. És tant el que ens envolta que seria pràcticament impossible arribar a esmentar-les totes. No hem d’oblidar, però, que un dels trets que defineix l’Antiga Grècia, és la seva cultura o religió, la mitologia grega, on els seus protagonistes són déus i herois, i amb això vull dir que aquesta cultura s’ha arribat fins i tot a aplicar, de manera conscient o inconscient, en els anuncis de perfums, com podem observar en aquest article.

Vaig veure aquest anunci a la televisió:

Quins referents clàssics podeu identificar en el vídeo?

En un moment donat, apareix un mot llatí, “Invictus“, què vol dir? Per què dóna nom a aquest perfum?

De quina manera es plasma en l’anunci la sensualitat i erotisme, característic de la mitologia grega?

“Madeja, madeja”

2 Replies

Un dels poemes de Bodas de Sangre de Federico García Lorca és “Madeja, madeja”. És recitada per dues “Muchachas” a l’últim acte i té uns clars referents clàssics tant en la forma com en el contingut. Quins són i per què?

Un alumne de 4t de l’ESO va comentar que el text  “Madeja, madeja” semblava un Rap i aquí en teniu el resultat:

Ester Falip
Professora de Llengua i Literatura Castellana
Institut Castellar del Vallès

Aprenent mitologia grega amb mots encreuats

3 Replies

XAIRETE!

Per tal de repassar els mots de mitologia i de gramàtica grega, us he preparat aquests mots encreuats. Companys de classe, els podeu fer a través del vostre Fil Moodle de Grec 1 i així us comptaran en el vostre qualificador. Teniu cura en escriure bé les majúscules i els accents si no voleu veure la puntuació disminuïda.

Més poemes i haikus divins

33 Replies

“Venus Anadyomene” de Théodore Chasseriau, 1838

AFRODITA

Reflexes d’or en el mirall del cel.
El vent aclofat, mig adormit
cavalca al llom de les gavines.
Ones blaves del mar Adriàtic
esquitxades de guspires de claror.
De sobte, s’obren les aigües, la mar s’aplana.
Escuma blanca omple l’esplai
i enmig del blanc neix Afrodita,
filla de les aigües, filla dels déus.
De bellesa encisadora, ulls ardents.
Deessa de l’amor, de la luxúria,
travesses els límits de la bellesa,
amb els teus llargs cabells daurats.

Louis de Silvestre

HAIKU A ZEUS

Espurnes al cel.
Enmig de núvols, Zeus
regna a l’Olimp.

Pepita Castellví

Un nou blog de Cultura Clàssica

3 Replies

Hola a tots els aràcnids i aràcnides! Aquest és el meu primer article d’un nou curs ple d’il·lusió i creativitat. A continuació, us faré cinc cèntims d’aquest nou blog de Cultura Clàssica. El cert és que tot va començar durant aquestes vacances d’estiu, a mitjans de juny, en una xafogosa tarda quan  em trobava sense saber què fer fins que, de sobte, una idea em va rondar pel cap: donat que m’agrada moltíssim la mitologia greg i que he participat des de fa molt de temps a El Fil de les Clàssiques,  a Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu i La cinta de Νίκη, vaig començar a elaborar per iniciativa pròpia un blog sobre Clàssiques, que vaig batejar amb el nom de El Legado de Apolo. Haig de reconèixer que em pensava que seria més fàcil, ja que em vaig passar un parell de dies intentant dibuixar el croquis del lloc web, perquè una cosa és comentar o fer un apunt i l’altra és obrir un blog sense ajut de la professora. A més, em considero una total inexperta dintre d’aquest camp. Al cap d’un temps, vaig posar-me mans a l’obra i, ara per ara, em plau compartir-lo aquí a Aracne fila i fila per indicació de la Margalida:

legado_apolo

Aquí us deixo l’enllaç del blog.

Com quasi tots els blogs, aquest té una certa finalitat, i és explicar de manera clara i senzilla els mites clàssics, acompanyats d’il·lustracions fetes pel meu pare, David Bernad, que potser el coneixeu per haver col·laborat en aquest article o aquest altre.

Espero que us agradi. Doneu-me la vostra opinió i per acabar tan sols dir que qualsevol suggeriment o recomanació és acceptada per tal de poder millorar-lo.

Sara Bernad

2n de Llatí de Batxillerat C.