Un dels poemes de Bodas de Sangre de Federico García Lorca és “Madeja, madeja”. És recitada per dues “Muchachas” a l’últim acte i té uns clars referents clàssics tant en la forma com en el contingut. Quins són i per què?
Un alumne de 4t de l’ESO va comentar que el text “Madeja, madeja” semblava un Rap i aquí en teniu el resultat:
Ester Falip
Professora de Llengua i Literatura Castellana
Institut Castellar del Vallès
Moltes gràcies, Ester, per compartir hic et nunc aquest Rap d’un fragment d’una clara pervivència clàssica. Realment és una sort per a nosaltres tenir les vostres aportacions que ens demostren l’herència grega en la literatura castellana. Tota una riquesa, la interdisciplinarietat! Felicita també el teu alumne. Fins ben aviat!
Pingback: El mite de Narcís i la seva pervivència en Federico García Lorca | El fil del mite grec