Bé, quan la Margalida ens va proposar d’escriure una carta epistolar amb referents clàssics, a mi se’m va ocórrer fer una demanda a Walt Disney. Tots coneixem la famosa pel·lícula de la Sirenita. Durant els dos anys de batxillerat he après molta cultura clàssica. He pogut conèixer a fons la mitologia grecoromana i adonar-me de certs errors en la pel·lícula de Disney.
Fa poc em vaig voler informar sobre les sirenes clàssiques i he fet un breu powerpoint on es veuen mostrades les diverses semblances i diferències entre la sirena de walt disney i la de la cultura grega.
És curiós saber com a la llengua anglesa sí que hi ha una distinció etimològica que diferencia les sirenes gregues i les sirenes de Walt Disney. Les que tenen cua de peix s’anomenen “Mermaids” i les mitològiques s’anomenen “Sirens”.
Tot seguit mostro la meva carta:
Per a: Walt Disney (walter_eliasdisney01@gmail.com)
De: Calipso (calipso.ssmm245@gmail.com)
Distingit Sr Walt Disney,
Em veig amb l’obligació de comunicar-li la meva molèstia respecte un tema que considero danyí a la meva reputació (i parlo en nom de totes les sirenes del món). L’altre dia, vaig portar la meva filla al cinema i vam decidir veure “La sirenita”. Quan la vaig veure em vaig sentir atacada. Per començar vostè s’ha saltat la llei i ha rodat una pel·lícula sobre sirenes sense demanar els drets d’autor. El sindicat de Sirenes del Mar Mediterrani (SSMM) està al corrent de la violació d’aquests drets i no hi està gens a favor.
També cal recalcar com ens ha humiliat i de quina manera ha canviat completament la nostra imatge. A la pel·lícula, es veuen mostrades les sirenes com dolces noies aquàtiques, amables i amb bon cor. Un pregunta: Vostè estava atent a les classes de grec? Li vull recordar que som éssers sanguinaris i malvats. Tenim una veu poderosa i preciosa, però la fem servir per atreure els mariners i matar-los, no per enamorar prínceps blaus. Teniem una reputació, i l’hem perduda. Abans els mariners tenien terror quan passaven per la nostra illa, ara es riuen de nosaltres. No sé com li cauria a vostè si un vaixell passés a prop de casa seva i tirés paper higiènic i ous crus. Broma innocent? No ho crec.
Vull aclarir un altre dubte. Encara no entenc perquè se’ns mostra amb una cua de peix. Perdó? On veu vostè la cua de peix?! Li recordo, estimat i respectat Disney, que no vivim al mar. Vivim a una illa del Mar Mediterrani i som de rostre humà i cos d’au. S’està rient de nosaltres o simplement s’ha documentat malament?
Resumint, estem molt descontentes amb la imatge que mostra la pel·lícula de nosaltres. Ens agradaria que es retractés a la premsa i publiqués un vídeo aclarint que aquesta pel·lícula no està basada en fonts reals. Per el contrari, vostè rebrà una demanda judicial en les pròximes dues setmanes.
Gràcies per la seva atenció,
Calipso, la presidenta del sindicat de Sirenes del Mar Mediterrani (SSMM).
PD: Em vull prendre la llibertat de recomanar-li unes classes de llatí. Al e-mail trobarà adjuntat el número de telèfon d’una professora llicenciada en filologia clàssica grecoromana, Margalida Capellà. També trobarà la seva adreça electrònica personal. Si no pot accedir a ella per mitjà d’aquests contactes, visiti el blog del Fil de les Clàssiques i llegeixi els articles referents a les Sirenes.
Sabríeu identificar més diferències entre les sirenes mitològiques i les sirenes de Disney?
Aquest article m’ha obert els ulls!
Quan era petita m’encantaven totes les pel•lícules Disney però ara que ja sóc més gran les considero una mica pèssimes .
No trobo bé que Walt Disney s’inventi l’estereotip de sirena com li sembli . Però clar, també pensa que l’autor o autors es dediquen a fer pel•lícules de dibuixos animats per a nens i nenes petits i s’espantarien al veure una sirena dolenta, que és lletja i amb el seus cants mata als mariners.
Walt Disney té la major part de culpa perquè n’estic segura que per culpa d’aquesta pel•lícula i , hi ha molta gent que encara es pensa que una sirena és com l’has descrit abans, bella, amb cua,etc..
M’ha agradat molt la carta,com t’expresses i la teva indignació. Crec que n’hi hauran moltes persones que pensin com nosaltres, espero que les altres no quedin en l’ignorància sobre aquest tema
Ens veiem 🙂
Pingback: Reclamació de les sirenes a Walt Disney ...
Enhorabona, Marta, trobo que és molt enginyosa la manera com has afrontat el repte de la Margalida. De petita sempre m’havia preguntat com és que les sirenes cantaven si eren peixos, i tothom sap que aquests són muts. En llegir l’Odissea ho vaig entendre (els ocells sí que canten) i vaig sentir-me una mica enganyada, la veritat, pels contes infantils.
Andrea, m’agrada que estiguis amatent a les novetats del bloc i reflexionis sobre les propostes dels companys dels diferents instituts. Així agafaràs de seguida el ritme!
Marta, primer de tot enhorabona pel teu article, mai m’havia fixat en que hi hagessin tantes semblançes entre la mitologia i la sirenita.
Sincerament no he trobat cap diferencia, però quan en trobi alguna te la poso aqui
La recent publicació del llibre La sireneta de Carme Riera m’ha fet recordar aquesta recreació de la Marta!