Tot un exemple del seu ús freqüent! Aquesta cançó pertany al CD dels Amics de les artsEspècies per Catalogar que va sortir el dia 14 de febrer!
Però en música també s’utilitza molt sobretot en música barroca.
En música un preludi és una peça o un fragment que serveix per introduir a una altra més extensa com una suite o una sonata. Generalment els preludis són molt ràpids i tenen molta nota per tal d’exercitar els dits. Però és clar, no pots tocar un preludi qualsevol abans d’una sonata sinó has de mirar la tonalitat en què està la sonata o suite (la peça important, vaja) i fer el preludi de la mateixa tonalitat.
Tot seguit teniu un preludi de Sigor Albinoni que espero que us agradi tant com a mi.
A partir d’uns deures de cap de setmana en què la Margalida ens va manar de veure el programa “Saber latín” dins Saca la lengua de la 2 de TVE, hem entrevistat gent de Premià de diferents edats per tal de saber què opinen del llatí, si en saben i per què s’ha d’estudiar a l’escola. Vet aquí el nostre reportatge aràcnid:
I tu, què n’opines? Pots contestar en comentari les diferents preguntes plantejades als entrevistats del nostre vídeo.
Cracòvia com a escenari del pas d’any? Fred assegurat i la sensació d’estar allunyada del món llatí que tenim tan proper… Tanmateix us puc ben assegurar que hi he trobat molt més que això, en aquesta bella ciutat polonesa: Chopin de banda sonora, la devoció al Papa Woytila present a cada racó, Copèrnic com a rei absolut de la zona universitària, però sobre tot la calidesa d’una gent amable i acollidora que contraresta amb el seu caliu la fredor d’un entorn sovint massa inhòspit. Ells m’han parlat de la verge moreneta de Czestochowa que sembla que és un dels motius pels quals hi ha qui ens diu “polacos” a nosaltres i pel que fa a la llengua, que de vegades també s’addueix com a motiu d’aquesta denominació, us puc assegurar que no s’assembla gens al català… Per cert, el polonès és una llengua indoeuropea? Si és així, recordeu a quina branca pertany? Amb quin alfabet s’escriu i per quin motiu? Quan i per a qui es va començar a escriure el polonès en lloc de la llengua de cultura per excel·lència, és a dir, el llatí?
I a part d’aquesta referència lingüística -us preguntareu- ¿quin lloc tenen aquestes reflexions en el nostre bloc clàssic? Doncs bé, fins i tot en aquest racó de món no romanitzat, en la història del qual no trobem traces de dominació romana, la influència clàssica m’ha sortit a l’encontre i és que, encara que hi hagi qui ho dubti, el llatí i el grec es troben a la base de la cultura occidental en el seu conjunt. En el muntatge que us presento a continuació podreu trobar els següents àmbits:
Referències clàssiques als rètols dels establiments de la ciutat. A més d’interpretar-les us demano que les ubiqueu al Google map d’Establiments clàssics. Si no trobeu l’adreça exacta, podeu situar-les al centre de Cracòvia.
Presència del llatí o la cultura clàssica en alguns monuments de la ciutat. Els sabeu interpretar? Podeu buscar informació, però apliqueu sobretot els coneixements assolits a classe.
El Collegium maius és una mostra de la prevalença del llatí com a llengua franca del món universitari fins al segle XVIII. Començant pel nom de la institució, demostreu que sabeu prou llatí per traduir i interpretar gramaticalment els rètols. D’altra banda, investigueu sobre el personatge de Nicolau Copèrnic: analitzeu i traduïu els títols de les seves obres i trobeu el nom llatí amb què les signava…
Visita obligada, ben a prop de la ciutat, és la del camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Experiència punyent, descarnada, sens dubte, però necessària per comprovar la part més fosca de la natura humana, capaç de la major bellesa ensems amb la més vil depravació. La magnitud de l’estudi històric es troba precisament en revisar el passat per tal de millorar el present i prevenir el futur, tot i que malauradament l’ésser humà sembla no aprendre’n i el cicle creació-destrucció es repeteix una vegada i una altra. Al fons del segon camp, Auschwitz II – Birkenau, al final de les vies de tren i entre dos crematoris, s’alça un monument de record de les víctimes, al peu del qual hi ha 21 plaques amb una mateixa inscripció traduïda a diferents idiomes. Us presento la fotografia de la versió en grec modern per tal que intenteu identificar termes a partir del que sabeu de grec clàssic. Per ajudar-vos, a continuació trobareu la versió judeoespanyola, que crec que també mereix un comentari.
El cap de setmana passat, vaig veure per un canal de la televisió l’anunci de la nova PlayStationVita. Aquesta nova consola amb aquesta paraula vita, d’origen llatí i que siginifica vida, és un nom molt apropiat ja que els seus dissenyadors creuen que aquest nou sistema d’entreteniment portàtil d’última generació, serà com una combinació revolucionària de jocs ficticis i connexions socials en un context real. L’objectiu d’aquesta és transformar tots els aspectes de la vida quotidiana en una experiència d’entreteniment. Us deixo aquí un video:
A classe, ja hem vist com el llatí facilita, sens dubte, el coneixement de la llengua catalana i el coneixement de la llengua catalana ha de ser també un incentiu per a aprofundir la llengua llatina.
Ens pot ajudar el llatí en l’explicació de les diferents variants lingüístiques de la llengua catalana?
Comencem per l’article. Es diferencien el català del Principat, el mallorquí i el valencià en l’article determinat?
Val a recordar que en llatí no hi ha articles tal com deia Quintilià noster sermo articulos non desiderat; en canvi, en català hi ha dues famílies d’articles.
Els articles determinats en català deriven dels pronoms llatins: les formes normatives “el”, “la”, “els”, “les” vénen del llatí ille, illa (el que està més allunyat) “aquell, aquella”, i les del parlar salat, “es”, “s'”, “sa”, “es” “ses”, d’alguns indrets de la Selva i de l’Empordà, i de Ses Illes, i de la toponímia d’altres llocs, com a l’Anoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires, Sant Just Desvern, o Sant Joan Despí, vora a tocar de Barcelona- tenen el seu origen en el llatí ipse, ipsa (indica la identitat d’algú amb si mateix) “mateix, en persona”.
Què n’opineu? Ho sabíeu o us ha sorprès?
Ara us toca a vosaltres, en quins altres casos el llatí explica les diferents variants de la llengua catalana?
L’equip ICE de clàssiques de la UdG hem organitzat la segona trobada d’estudiants de llatí de 4t d’ESO de les comarques gironines, a la Ciutadella de Roses, el divendres 14 d’octubre del 2011, dia anterior als Idus d’Octubre, segons el calendari romà.
La primera trobada es va fer a Empúries, el 15 de maig de l’any 2009, i hi varen participar 198 alumnes i 18 professors de vuit instituts diferents.
L’objectiu d’un acte com aquest és difondre el coneixement del jaciment de Roses i promocionar la trobada d’alumnes de diferents instituts gironins que han optat per una matèria clàssica, el llatí. Com a símbol d’identificació hem dissenyat una samarreta amb la moneda grega de Roses, la data en llatí i una cita del geògraf grec Estrabó.
A Roses ens hem aplegat 270 alumnes acompanyats per 24 professors procedents de 14 instituts de les comarques Gironines:
INSTITUT CARLES RAHOLA. GIRONA.
INSTITUT DE SANTA EUGÈNIA .GIRONA
INSTITUT MONTILIVI .GIRONA
INSTITUT SANTA COLOMA DE FARNERS
INSTITUT DE CELRÀ
INSTITUT DE LA JONQUERA
INSTITUT DE TORROELLA DE MONTGRÍ
INSTITUT SANT ELM DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
INSTITUT LA BISBAL. LA BISBAL D’EMPORDÀ
INSTITUT EL PEDRÓ. L’ESCALA.
INSTITUT DEULOFEU. FIGUERES
INSTITUT NARCIS MONTURIOL FIGUERES
INSTITUT LA GARROTXA D’OLOT.
INSTITUT ILLA DE RODES. ROSES
Aquest ha estat el programa:
– 10h Trobada. Acte de benvinguda , parlaments i un breu discurs en llatí.
– 10’30 – 11’15h Activitats
Conferència sobre el jaciment a càrrec de l’Anna Maria Puig, arqueòloga de la Ciutadella i visita guiada al museu, muralla, part grega i part romana a càrrec dels guies del Servei Educatiu de la Ciutadella.
– 11’15 – 11’55h Pausa per esmorzar al pati d’armes.
Hem esmorzat menjars d’època romana: pastís d’olives, botifarres, fruits secs, dolços de panses o figues, dàtils, formatges, codonyat, melmelades diverses, fruites com pomes, peres, raïm, magranes, castanyes….
– 11’55 – 12’45h Continuació de les activitats.
– 12’45h- 13h .Acte de Cloenda i comiat . Hem cantat plegats i en llatí el “Gaudeamus igitur“, i “L’hora dels adéus”.
A l’Acte de Benvinguda ens ha acompanyat el senyor director dels Serveis Territorials d’Ensenyament, Sr. Albert Bayot i el Sr Xavier Yañez (en representació de Teresa Pijoan i Balcells, directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat) i els senyors regidors de cultura i d’ Ensenyament, de l’Ajuntament de ROSES.
Tot aquest muntatge ha estat possible gràcies a la col·laboració en l’organització i en el finançament de l’Ajuntament de Roses i del Patrimoni de Roses, espai cultural de la Ciutadella.
L’esperit dels Idus d’octubre ens ha estat favorable i tots plegats hem contribuït a propiciar el foment del llatí no solament entre els nostres alumnes dels nostres instituts sinó també en la tota la nostra societat.
Lina Vilamitjana
Coordinadora de l’equip ICE de Clàssiques de l’UdG
Dilluns una companya em va donar una placa de cava on hi havia una inscripció en llatí: Carpe diem. Com que tant ella com jo fem col·lecció de plaques, quan vaig arribar a casa en vaig buscar per donar-n’hi alguna. I, mentre buscava, en vaig trobar una de la marca Lacrima Baccusi la vaig portar a la Dolors. Vam veure que no estava ben escrit perquè en lloc de posar Baccus hauria de ser Bacchi (amb -i perquè és genitiu): Llàgrima de Bacus.
Crec que està molt bé que es faci servir el llatí, ja que es troba a la base de la nostra llengua i la nostra cultura.Però val la pena que estigui ben escrit.
