A classe, ja hem vist com el llatí facilita, sens dubte, el coneixement de la llengua catalana i el coneixement de la llengua catalana ha de ser també un incentiu per a aprofundir la llengua llatina.
Ens pot ajudar el llatí en l’explicació de les diferents variants lingüístiques de la llengua catalana?
Comencem per l’article. Es diferencien el català del Principat, el mallorquí i el valencià en l’article determinat?
Val a recordar que en llatí no hi ha articles tal com deia Quintilià noster sermo articulos non desiderat; en canvi, en català hi ha dues famílies d’articles.
Els articles determinats en català deriven dels pronoms llatins: les formes normatives “el”, “la”, “els”, “les” vénen del llatí ille, illa (el que està més allunyat) “aquell, aquella”, i les del parlar salat, “es”, “s'”, “sa”, “es” “ses”, d’alguns indrets de la Selva i de l’Empordà, i de Ses Illes, i de la toponímia d’altres llocs, com a l’Anoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires, Sant Just Desvern, o Sant Joan Despí, vora a tocar de Barcelona- tenen el seu origen en el llatí ipse, ipsa (indica la identitat d’algú amb si mateix) “mateix, en persona”.
Què n’opineu? Ho sabíeu o us ha sorprès?
Ara us toca a vosaltres, en quins altres casos el llatí explica les diferents variants de la llengua catalana?
Victòria Risueño
4t ESO Llatí
Salve!!!
Moltes felicitats per aquest gran apunt! Considero que és un apunt força interessant i útil, ja que no en sabia que els articles catalans també provenien del llatí.
Salve!
Jo tampoc sabia que els articles venien del llatí, tot i que té sentit ja que tot prové d’aquest. Un article interessant i complet, felicitats!
Salve!!
Jo tampoc sabia que els articles venien del llatí, la veritat es que cada dia em somprenc més amb aquesta llengua.
vale
Es realment atestat el mot omelic en català? El mot és gascó, és una variant atestada de melic (cf. diccionari de Palay). O sigui que el meu parer és que melic és un manlleu gascon en catalan medieval (emplegat pel primer cop en un manuscrit tarragoní de la segona part del segle 14, junt amb dues occurències de la paraula “llombrígol”. Als texts catalans o valencians anteriors, hi trobem només llobrígol i no melic. No crec que el mot omelic sigui atestat en català, mentre que ho és en gascó. Si no m’enganyo, melic és un gasconisme.
A Mallorca, Joan, del melic en diem guixa. He passat pel teu bloc i m’ha agradat molt. Et convido a visitar el nostre bloc d’etimologia grecollatina L’univers clàssic dels nostres mots i a donar a conèixer, quan escaigui, els teus articles. Enhorabona i avant!