Sabeu qui era Trimalció? Sabeu en quina obra llatina i de quin autor se’ns parla d’ell i del seu famós sopar? Per anar fent memòria podeu visionar aquest fragment de la pel·lícula Satiricó de Federico Fellini del 1969, on es veu detalladament el convit de Trimalció amb tota mena d’abusos:
Aquests sopars, en temps dels romans, normalment no eren tan exagerats com el que surt al fragment que acabeu de visionar, ja que la pel·lícula de Fellini mostra una Roma decadent i, encara que fidel a la realitat, no mostra la bona cara de la Roma antiga sinó una Roma grotesca i monstruosa on les festes són orgies amb molt de vici i sexe, amb molt de vi i amb molt menjar.
El sopar de Trimalció formava part de l’episodi central de l’obra de Petroni, El Satíricon. El Satíricon, del qual només ens han arribat els llibres XV i XVI, narra les aventures d’un gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves, i un vell poeta disbauxat, en un viatge pel sud d’Itàlia. En aquesta paròdia dels viatges d’Ulisses, es destaquen dos episodis: el conte de la vídua d’Efes i el cèlebre sopar de Trimalció, un sirià nou ric i vanitós. Trimalció és un personatge tremendament opulent: la seva hisenda és inabastable, les seves terres ocupen superfícies insospitades i el nombre dels seus esclaus s’equipara a la població d’una ciutat considerable. Els protagonistes troben Trimalció a la plaça, mentre aquest juga en rotllana a la pilota amb uns nois melenuts. Arriben més tard a casa de Trimalció amb tot el seguici que ha acompanyat l’ostentós amfitrió en el seu desplaçament des de la plaça. En arribar a la casa Encolpi s’admira de les pintures que ornamenten l’entrada: pintures d’un mercat d’esclaus, d’un gos ferotge que atemoreix qualsevol visitant, episodis diversos de la vida de Trimalció, etc.
Abans de començar el banquet, un esclau demana la intercessió dels convidats per alliberar-se d’un càstig del seu amo. En seure a la taula per prendre l’aperitiu, Trimalció encara no hi és. Els criats animen la vetllada tot cantant. Seguidament Trimalció entra al compàs d’una vivaç melodia, però, un cop assegut a la taula, aprofita per acabar la seva partida de terebint. En aquest moment se serveix una gallina de fusta que amaga uns ous de gall d’indi. Entren dos etíops melenuts portant uns bots i aboquen el vi a les mans dels convidats. Entre els diferents esdeveniments, presenten després davant la taula un esquelet de plata articulat, que dóna peu a una reflexió sobre la fragilitat del gènere humà.
S’arriba al primer plat, que consisteix en una gran font decorada amb els dotze signes del zodíac i a cada un d’ells els correspon una menja representativa. Aquest primer plat, segons l’opinió d’Encolpi, sorprèn per la seva vulgaritat. Però després tots es sorprenen, ja que quan Trimalció aixeca el pis superior de la font, apareixen aus, mamelles de truja, una menja molt estimada a l’època, i altres aliments. Tot això bé condimentat per la famosa salsa anomenada gàrum.
Durant aquest primer plat, Encolpi pregunta al comensal que té al seu costat sobre la dona de Trimalció. Aquest l’informa de Fortunata, que així es diu la seva dona i, en la seva opinió és una antiga esclava. Segons aquest convidat, Fortunata és una dona desllenguada, d’escassa confiança. Així mateix enumera totes les propietats de Trimalció, que són innombrables. A més, tots els aliments que consumeix els produeix a casa: cria bestiar, obté la mel, etc.
Trimalció passa a pronunciar una conversa en to erudit: explica les influències dels diferents signes del zodíac en les persones nascudes sota cada signe. Ell, per descomptat, ha nascut a l’època de l’any més propícia. Conclosa la seva al.locució, se serveix el segon plat, consistent en un enorme senglar del qual semblen mamar uns garrinets. El senglar va tocat amb un pili, espècie de barret frigi que usaven els lliberts. Dionís, un criat de Trimalció, interpreta unes cançons dionisíaques, fent honor al seu nom. Després posa el pili del porc senglar al cap del seu amo. Trimalció surt cap a les letrines.
Durant l’absència d’amfitrió té lloc una conversa entre els diferents comensals, que opinen sobre diversos aspectes de la vida social. Per exemple, Seleuc apunta que no cal banyar-se cada dia, després parla de la recent mort de Crisant, un home al seu parer, bo. Però un altre convidat titlla al difunt d’avar i llengut. El seu germà, segons el seu parer, sí que era bo. Al final de la seva vida Crisant va deixar els seus béns als esclaus, en què confiava.
Ganimedes intervé per protestar contra el cost de la vida. Lloa Safini, un conveí ja mort que vetllava pels interessos de tots. Ganimedes veu l’arrel de la crisi econòmica i social en la manca de religiositat del poble romà: el poble ja no creu en els déus: només es preocupa de problemes mundans.
També opina Esquió, que admira la bona conducta de Tit, un ric veí que va organitzar un fabulós espectacle de gladiadors. Al mateix temps critica la mediocritat de Norban, l’ espectacle de gladiadors va donar molt que desitjar (l’organització d’aquest tipus d’actes servia per obtenir influències en la política municipal). Esquió es dirigeix a Agamèmnon, el professor de retòrica, i sota el seu magisteri vol posar el seu fill, que ja sap grec i ara ha començat amb l’estudi profund del llatí.
Torna Trimalció. La seva barroeria es manifesta en el permís que concedeix als comensals per assistir a les latrines cada vegada que ho desitgin. Així mateix, els autoritza qualsevol tipus de ventositats que vulguin expulsar durant el banquet. És, en la seva opinió, cosa molt sana. Uns criats li presenten tres porcs de diferent edat. Trimalció tria el major i ordena que el cuinen. A continuació l’amfitrió inicia una nova conversa, en aquesta ocasió sobre temes mitològics, encara que sempre fica la pota. Sense més demora li porten el porc ja cuinat, però Trimalció de seguida adverteix que no està buidat i decideix castigar el cuiner. Aplacada la seva ira pels convidats, concedeix a aquest servent una nova oportunitat per buidar el porc. Ho fa amb tal mestria que després és ple d’honors i coronat.
Què us ha semblat el sopar de Trimalció? Encara es pot cuinar el menjar que se’ns descriu?…
Carlos Rocamora
1r batx. llatí
