Entre els amors de Zeus (Europa, Ganímedes…), m’ha cridat moltíssim l’atenció pel seu erotisme la manera en què el pare dels déus i els homes va seduir Leda. En sabeu el mite? Coneixeu la seva pervivència en la literatura i l’art occidental? Voleu investigar més? Per què encara té pervivència?…
Tot seguit us presento un poema del noucentista català Josep Carner (1884-1970) en què a La inútil ofrena (1924), antologia de poemes que fan referència a l’amor, descriu la unió entre el déu i la virginal Leda:
LEDA INNOCENT
Aquell matí, Leda innocent, besaves
el cigne de vivíssimes clarors
a tu vingut entre les aigües blaves
amb el coll cabdellat, tot amorós.
Ses ales foren aviat esclaves
de tos braços de vori; tremolors
dava el frec de sa ploma, i comparaves
l’ocell vençut, ton braç victoriós.
Tot amagant el cap, ell es fenyia
poc avinent, amb graciosa por,
inquiet de la teva companyia.
Tu vas perdre una mica la color.
ell, tanmateix, com en el llac solia,
va fer en la teva sina cabussó.
JOSEP CARNER, Ofrena
No deixeu de visionar el poema Leda del poeta nicaragüenc Rubén Darío (1867-1916) amb imatges i versos d’alta càrrega eròtica:
Si voleu resseguir la influència del mite de Leda en l’art, en aquest muntatge audiovisual hi trobareu l’obra de diversos pintors i escultors que han immortalitzat un tema tan sensual i voluptuós:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DBg0AHqbbsw" width="450" height="350" wmode="transparent" /]
Espero que amb els vostres generosos comentaris m’ajudeu a completar aquest apunt sobre la pervivència del mite de Leda. Tots junts podem!
Maria
Maria, ja saps com m’agraden aquestes entrades al bloc que em recorden aquella matèria de batxillerat que es deia “Mite, art i literatura”!
A veure, si aquest estiu localitzeu i fotografieu a Barcelona una Leda amb cigne i la localitzeu al Google maps que tenim oblidat i que haurem de reactivar Barcelona mitològica!
Podeu aprofitar aquesta entrada per RECUPERAR la vostra nota de recreació literària (mireu la qualificació al vostre Fil Moodle).
Salve.
M’havia llegit una antologia poètica de Josep Carner, però aquest poèma no sortia. M’ha semblat realment maco. Segons la mitologia clàssica, Leda era filla de Testio i esposa del rei Tindàri d’Esparta. Quan Leda caminava junt al riu Eurotas s’ha li aparéixer Zeus en forma cigne que, fingint estar sent perseguit per una àliga, es va posar sobre la noia. Es diu que Leda va posar dos ous dels quals van nèixer quatre fills: Hèlena i Pòl·lux (immortals, fills de Zeus) i Clitemnestra i Càstor (mortals, fills de Tindàri). Aquest tema mitològic ha tingut molta pervivència. Ha donat en l’art a molts artístes que han recreat aquesta escena: Leonardo Da Vinci, Correggio, Tintoretto, Henri Matisse, Paul Cézanne i Dalí (amb el quadre Leda atòmica. En la literatura, va destacar Rubén Darío. En la música va servir d’inspiració a Charly Garcia, compositor del duet argentí Sui Generis, en la cançó Un hada, un cisne.
Vale.
Pingback: L’amor a la cartellera teatral de Barcelona | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona