Mentrestant, Medea jeia a la seva cambra amb el pit terriblement ferit per la fletxa d’Eros. Al cor i al cap només hi tenia Jàson, i el plorava com si fos mort. També ella, així com Argos, s’adonava que podia salvar-lo amb la seva màgia, i es demanava què havia de fer. EStimava el foraster, però no volia trair Eetes, el seu pare… El viatge dels argonautes, ed. Teide pàg. 69
Us heu llegit El viatge dels argonautes en adaptació d’Antoni Garcia Llorca? Heu fet el QV Jàson i Medea en el Fil Moodle de Grec 1? Heu comentat Jàson en el cinema?… Ho demostreu, doncs, comentant amb tota mena de detalls el paper que hi juga l’amor en l’obra? Vigileu l’expressió i l’ortografia i eviteu al 100% tot el que no sigui de collita pròpia, poc valor té per no dir gens el retalla i enganxa.
N.B.: “De l’amor a l’odi: l’autodestrucció de Medea” dins el programa de ràdio educativa El magazin dels sentiments, de M.Capellà:
L’amor guia tota la trama a partir de la tornada de Medea, Jàson i els argonautes, però tampoc hem d’oblidar el patiment d’Hèrcules quan el seu estimat Hilas es arrastrat al fons d’un pou, cosa que el fa renunciar al viatge.
Tornant al tema de Jàson i Medea, el paper que hi juga l’amor és molt diferent per a cada personatge. Medea estima, fins a arribar a obsessionar-se, Medea fa tot pel nou amor que ha sorgit entre ella i Jàson, Medea renuncia al pare, al germà, al regne, Medea lluita, traeix, aconsegueix coses pel seu estimat Jàson.
Però els plans d’ell no són els mateixos, Jàson no estima: només veu una possibilitat de fer-se amb el velló d’or i de retornar a la seva pàtria per reclamar el que es seu. I és per aquest motiu que accepta l’ajuda de Medea i li promet amor etern; només cerca aconseguir allò que de moment, amb les proves contínues que li demanaven, semblava impossible. Fa recordar a Teseu, qui només utilitza Ariadna per arribar al mig de l’enrevessat laberint, però després l’abandona a la platja. Jàson aconsegueix el que vol, però la felicitat dura només uns anys.
Un cop a Corint, l’insaciable i avariciós Jàson, ja no veu a Medea la seva salvació i amb l’oportunitat de casar-se amb la princesa de Corint desapareixen els pocs lligams que el fan continuar amb Medea i els seus fills.
En assabentar-se aquesta, l’amor i la passió desenfrenada es congelen. Poc dura aquest gel, doncs el foc de la seva ira el desfà. Es torna a encendre la passió, ara per la venjança. L’avarícia de Jàson ha de pagar-se amb sang i llàgrimes: l’amor ha estat fàcil d’oblidar, les promeses han estat ràpides d’esborrar, els seus sacrificis va fer-los en va… I això Medea no ho consent. En la seva ira s’assembla d’alguna manera a Electra, tant freda i venjativa, amb la gran diferència de que Electra és més humana que no pas la bruixa Medea.
Sacia, doncs, la seva còl·lera matant tot el que rodeja Jàson: la seva promesa i el pare d’ella, els seus fills amb ell. Aconsegueix deixar-lo sol, com ell pretenia fer amb ella.
Tota aquesta història d’amor crec que ens fa plantejar-nos la rapidesa a l’hora de canviar, no tan sols el propi amor, sinó també nosaltres mateixos i la resta dels nostres sentiments. Ens fa plantejar-nos com, una mentida, la de Jàson, pot comportar les més doloroses conseqüències. Si Jàson no hagués utilitzat Medea, si no l’hagués fet trair el seu pare i el seu poble o si només s’hagués quedat amb ella, Medea no hagués estat tan cruel. Tot i així, tampoc això pot explicar el comportament esbojarrat d’ella, matant els seus propis fills, com va fer Procne amb el seu fill Itis.
La història de Medea està estretament relacionada amb la de Jàson. Aquest emprèn el seu viatge amb els Argonautas para anar a la recerca del Vellocinio d’Or, que es trobava en la Cólquide. El pare de Jàson, Esón, que era el rei de Yolco en Tesalia, és deposat pel seu germano Pelias, qui llavors intenta impedir que Jàson reclami el tron. Amb l’esperança que aquest pereixi en l’expedició, li persuadeix d’emprendre la perillosa recerca del Vellocinio. Jàson reuneix als cinquanta joves més nobles de Grècia perquè ho acompanyin en el viatge a bord del Argo. Quan la nau arriba a la Cólquide, el rei Eetes afirma que no lliurarà el Vellocinio tret que Jàson superi una sèrie de proves massa dures. Medea, víctima de l’acció d’Eros i Afrodita, s’enamora perdidamente de Jàson i li ajuda a superar aquestes proves i dur-se el Vellocinio en canvi de que l’heroi es casi amb ella i la dugui amb si, traint així a la seva família i a la seva pàtria. Medea i Jàson, juntament amb la resta dels Argonautas, salpen, perseguits pels colquidenses, entre els quals es troba el pare de Medea. Per a escapar de la persecució, aquesta mata a la seva germano Apsirto i dispersa les seves restes en el mar, perquè, d’aquesta manera, Eetes perdi temps. També es conta que Medea, tement ser lliurada pels grecs per a frenar la persecució, tendeix un parany al seu germà perquè Jàson ho mati. A la seva arribada A Yolco, descobrixen que Pelias és el responsable de la mort dels pares de Jàson i aquest li demana de nou ajuda a Medea para venjar-se. Ella, obeint a la seva estimat, convenç a les filles de Pelias que és capaç de rejovenir a les persones. Aquestes li demanen que rejoveneixi al seu pare que es troba ja en una edat bastant avançada. Medea els mostra com fer-lo degollant a una ovella i posant els seus trossos a bullir. AL moment, un anyell jove salta de la caldera d’aigua calenta. Convençudes les noies, repeteixen l’experiment amb el seu pare, però al mancar de la màgia de Medea, no aconsegueixen que ressusciti, assolint així la maga el seu objectiu. Jàson i Medea parteixen llavors cap a Corinto i allí tenen dos fills. Però tota la felicitat s’acaba quan Jàson rebutja a Medea para casar-se amb Glauce (o Creusa), filla del rei corinti, Creonte, per voluntat d’aquest. Llavors, el rei ordena el bandejament de Medea. Aquesta, assegurant-se que el rei Egeu l’acollirà en la seva pàtria, demana un dia més d’estada en Corinto, desig que li és concedit. En aquest dia, mata a Glauce, enviant-li un vestit enverinat. Quan aquesta l’hi posa, creient-lo regal de noces i símbol de reconciliació, es veu embolicada en un foc abrasador que acaba també amb la vida del seu pare a l’intentar socórrer-la. Tot seguit, tement que es prenguessin reprimendas contra ells, Medea mata als seus fills i fuig en un carro de foc que li proporciona el déu Helios. Jàson es queda sense esposa i sense fills fent-se desgraciat i Medea, finalment, se suïcida.
Uri, fa tuf de traductor. Retallar, enganxar però abans passar pel traductor; però què és això? N’hi ha que tenen molt d’olfacte! Tens una altra oportunitat; no la desaprofitis.
Jàson tenía un objectiu: Venía a buscar el Vellocint d’Or. Pero si Medea entregava el seu cor al foraster, el rey Aetes, que era el seu pare, es negaría amb el tresor i es posaría furiós per aquest encàrrec, i si no hagués sigut per la intervenció de Medea, hagués manat a matar a tots els Grecs, pero al escoltar a la seva pobre filla i com li brillaven els ulls, va aceptar donar el Velleocint d’or.
El jefe dels Argonautes tenía que pasar primer per dos proves de valentía: enfrentar-se a dos toros que treien foc per el nas, i anar al camp i sembrar dents de drac, on d’aquí, neixeríen uns gigants armats que l’heroi es tenía que enfrentar.
Medea coneix molt bé les intencions del seu propi pare y no vol perdre aquell amor que acabava de neixer, i amb la por, vindrá la desesperació. Jàson no pot sobreviure sense ella, pero si ella li ajuda a ell, traicionaría al seu pare y a tota la pàtria, pero al final, l’amor acava guanyant… on busca a Jàson i li ofereix ajuda. Ell li promet portar-la a Grècia i fer que sigui la seva esposa, pero aquesta promesa fa dubtar molt a Medea.
Les pròpies mans de Medea protegeixen el cos de Jàson amb una poció màgica, que li fa invencible al foc i al ferro.
El problema está que, per molt que ell hagi passat les dos proves que li van fer, el rey es nega a donar el Vellocint d’or, on vol veure als navegants i a la nau Argo cremant-se. De nou torna a vèncer l’amor, amb l’ajuda de Jàson. Medea el porta fins al bosc on es troba el Vellocint, on el drac que el vigila, poc a poc es dorm, i unes mans començen a fer-se amb el tresor. Protegits per Aetes, Medea i Jàson buscan refugi a Argo i tots son feliços, on ell te el Vellocint d’or, i ella es troba amb un amor etern. Pero tot es va perdre, i l’amor va a passar a ser un odi, i Medea es torna furiosa a causa de la infidelitat de Jàson amb Creusa, filla del rey de Corint.
Medea envía un vestit a Corint, pero poc a poc la va matant, on Creón procura salvarla, pero moren els dos cremats per llames. Ella ha destruït el seu passat i ha negat el seu futur. Medea va fer nèixer als seus fills, els va matar, i ara mort amb ells per causa de l’amor frustrat. Jàson esta destrossat i veu com s’enván el cos de Medea i dels seus fills.
Molt millor, Uri. Ara només et falta superar la nota de competències comunicatives: expressió i ortografia. Què és això del vellocint?
El paper que juga l’amor a Jàson i els argonautes és molt important, ja que fa de mitjà perquè Jàson pugui arribar al seu objectiu,quedar-se amb el tron d’Iolcos. Tota aquesta trama de l’amor la desenvolupà Afrodita i Atena que van encarregar a cupid que llançara una fletxa a Medea.
Tot i que Medea estimava molt al seu pare, no li va importar traicionar-lo i anar-se amb Jàson. Això va ser una gran avantatge per en Jàson, ja que li va facilitar molt la troballa del velló d’or, perquè sense Medea no hauria sigut possible.
En la meva opinió, Jàson no sentia res per Medea i s’ aprofità de la situació, la va utilitzar i a més li va prometre coses que eren falses i no sentia en realitat. També penso que Medea va fer bé en revelar-se contra el seu enamorat, però també va fer malament en deixar la seva casa i sobretot al seu pare per anar-se amb un home que no la valorava i que li dibuixava castells en l’aire.
Per cert em va agradar molt el llibre, perquè el tema central és l’amor encara que sigui d’aquesta forma, però crec que de tot el que ens passa en la vida tenim que aprendre i saber reaccionar a temps, no pas com Medea.
vale lida!
Molt bé, Lina, tret de les faltes. Compte amb “Cupid”, si l’escrius així no sé si et serà benèvol! Ja has introduït la teva opinió del llibre a l’apunt corresponent de El Fil?
He recorda’t un programa de ràdio. Quan tingueu temps, escolteu-lo, us pot donar idees per a futurs treballs!
L’amor al Viatge dels Argonautes no és l’AMOR que esteu acostumats a veure,llegir…Primerament, Medea no s’enamora de Jàson voluntariament, l’amor no és voluntari, però vull dir que ella no es fixa en l’heroi en cap moment, tot es fruit dels propòsits de les deeses per ajudar a Jàson i per això Afrodita li demana a Eros que li dispari una fletxa d’or per què s’enamori d’ell. Després, Jàson tampoc té cap interés en Medea però el seu desig per aconseguir el velló d’or i convertir-se en rei de Iolcos fan que hi hagi una certa predisposició, es a dir, ell sap que Medea el pot ajudar i per això li interessa tenir bona relació amb ella. Un cop Jàson té el que vol i veu que Medea a traït el seu pare i que encara els pot ajudar de tornada a casa…la compasió actua i fa que la portin amb ells a l’Argo. Tot i això, Jàson es casa amb ella i renuncia al tron de Iolcos, alló que tan anhelava, per ella. Però això no acaba aquí, per què si encara no us ha semblat una història d’amor poc romàntica…segons diuen, van a viure a Corint i un cop allà Jàson s’enamora d’una doncella i Medea plena d’ira assessina als fills que tenen en comú decapitant-los. Al cap del temps, quan Jàsòn està observant l’Argo i recordant moments, mor esclafat per la proa.
Podriem dir que l’amor de veritat és inexistent. Actualment passa sovint. L’amor ja no és el que era abans, o el que encara podem veure a les pel·lícules. Hi ha molts interessos per mig, els diners són un clar exemple, aconseguir un lloc de treball, fama…Tothom vol satisfer els seus desitjos, i com sempre s’ha dit, els humans som egoistes per naturalesa i arribar fins els nostres propòsits per beneficiar-nos pot arribar a estar per sobre d’un sentiment tan important com és l’amor.
L’amor és un factor molt important en tots els mites i com no, també ho és en el de Jàson i els argonautes.
La història explica, que el Velló d’Or estava en possessió del rei Eetes i que quan Jàson va arribar a la Còlquida va demanar que se’l entregués. El rei però, li va dir que hauria de passar una sèrie de proves molt difícils; la primera consistia en vèncer als bous amb les peülles d’aram que escopien foc pels queixals, llaurar amb ells una terra àrida i sembrar-hi les dents del drac Cadmos. Jàson va aconseguir passar totes les proves gràcies a Medea, filla del rei Eetes, ella es va enamorar perdudament de Jàson i per aquest motiu el va ajudar en la conquesta del Velló d’Or. Ella li va proporcionar un ungüent màgic que el protegiria durant un dia de l’acció de les flames i que impediria que el ferissin amb l’espasa o fletxes. També el va informar de que un cop plantes les dents del drac, en naixerien uns guerrers que l’atacarien, li va dir que utilitzant una pedra els guerrers es desorientarien i es matarien entre ells. Tot i que Jàson va superar totes les proves imposades pel rei Eetes amb l’ajuda de la seva estimada Medea, el rei es va negar a entregar-li el Velló d’Or. Llavors Medea va adormir al drac que custodiava el Velló i l’agafà mentre dormia. Així doncs veiem que va ser l’amor de Medea el que va fer possible l’obtenció del Velló d’Or per a Jàson.
Una vegada tenia en la seva possessió el requisit que Pèlias havia demanat per a entregar-li el tro, empren el viatge de tornada cap a Yolcos. Quan per fi van arribar a Creta, el gegant Talos custodiava l’illa de manera que va deixar que la tripulació de la nau Argos prengués terra. En aquest passatge de l’historia torna a prendre el protagonisme Medea que enganya i adorm al gegant amb un potent somnífer, un cop adormit, el mata traient-li el clau que impedia que es dessagnés. Així va ser com aconsegueixen desembarcar a Creta i més tard arribar a Yolcos.
Més tard arribà el moment en que Jàson reclamà el tro a Pèlias, ell tot i que Jàson va complir els requisits. Llavors tornarà a entrar en acció Medea, que conspirà amb Àrtemis per a fer que trossejant a Eason i ficant-lo a una olla el pare de Jàson es rejovenís, les filles de Pèlias van fer el mateix amb el seu pare però, no van tenir l’èxit d’Eason.
En aquests paràgrafs es veuen totes les accions que va fer Medea per amor i també es treu la conclusió de que si ella no s’hagués enamorat de Jàson, ell no hauria aconseguit el Velló d’Or, ni superar moltes de les dificultats que va plantejar el viatge de tornada. Malauradament la història d’amor entre Jàson i Medea no va tenir un final feliç…
El paper que juga l’amor a El viatge dels argonautes es una peça fonamental de l’obra.
Primer de tot l’enamorament d’Hipsipila cap a Jason, que tenen dos fills.
Segon i sobretot el mes important de l’obra l’amor de Medea cap a Jason, ja que si Medea no s’hagués enamorat de Jason, ell no hauria pogut completar les proves que Etes li havia ordenat per aconseguir el velló d’or i tampoc podria haver aconseguit el velló ja que Etes no li volia donar, l’amor no es només important a “El viatge dels Argonautes” sinó que es important a la gran majoria d’obres i tragèdies gregues.
L’amor que te Medea cap a Jason es representat amb que arribá Cupid i dispara una fletxa a Medea, aixó vol dir que l’amor a part de sorgir de cop i volta,es una cosa que no la pots decidir i que te molt més a veure el destí que l’elecció propia.
Pingback: Estudi dels personatges de la Medea d’Eurípides | Literatura grega a escena
Pingback: Anàlisi dels diversos sentiments a Medea | Literatura grega a escena