El sopar de Trimalció

Sabeu qui era Trimalció? Sabeu en quina obra llatina i de quin autor se’ns parla d’ell i del seu famós sopar? Per anar fent memòria podeu visionar aquest fragment de la pel·lícula Satiricó de Federico Fellini del 1969, on es veu detalladament el convit de Trimalció amb tota mena d’abusos:

Aquests sopars, en temps dels romans, normalment no eren tan exagerats com el que surt al fragment que acabeu de visionar, ja que la pel·lícula de Fellini mostra una Roma decadent i, encara que fidel a la realitat, no mostra la bona cara de la Roma antiga sinó una Roma grotesca i monstruosa on les festes són orgies amb molt de vici i sexe, amb molt de vi i amb molt menjar.

El sopar de Trimalció formava part de l’episodi central de l’obra de Petroni, El Satíricon. El Satíricon, del qual només ens han arribat els llibres XV i XVI, narra les aventures d’un gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves, i un vell poeta disbauxat, en un viatge pel sud d’Itàlia. En aquesta paròdia dels viatges d’Ulisses, es destaquen dos episodis: el conte de la vídua d’Efes i el cèlebre sopar de Trimalció, un sirià nou ric i vanitós. Trimalció és un personatge tremendament opulent: la seva hisenda és inabastable, les seves terres ocupen superfícies insospitades i el nombre dels seus esclaus s’equipara a la població d’una ciutat considerable. Els protagonistes troben  Trimalció a la plaça, mentre aquest juga en rotllana a la pilota amb uns nois melenuts. Arriben més tard a casa de Trimalció amb tot el seguici que ha acompanyat l’ostentós amfitrió en el seu desplaçament des de la plaça. En arribar a la casa Encolpi s’admira de les pintures que ornamenten l’entrada: pintures d’un mercat d’esclaus, d’un gos ferotge que atemoreix  qualsevol visitant, episodis diversos de la vida de Trimalció, etc.

Abans de començar el banquet, un esclau demana la intercessió dels convidats per alliberar-se d’un càstig del seu amo. En seure a la taula per prendre l’aperitiu, Trimalció encara no hi és. Els criats animen la vetllada tot cantant. Seguidament Trimalció entra al compàs d’una vivaç melodia, però, un cop assegut a la taula, aprofita per acabar la seva partida de terebint. En aquest moment se serveix una gallina de fusta que amaga uns ous de gall d’indi. Entren dos etíops melenuts portant uns bots i aboquen el vi a les mans dels convidats. Entre els diferents esdeveniments, presenten després davant la taula un esquelet de plata articulat, que dóna peu a una reflexió sobre la fragilitat del gènere humà.

S’arriba al primer plat, que consisteix en una gran font decorada amb els dotze signes del zodíac i a cada un d’ells els correspon una menja representativa. Aquest primer plat, segons l’opinió d’Encolpi, sorprèn per la seva vulgaritat. Però després tots es sorprenen, ja que quan Trimalció aixeca el pis superior de la font, apareixen aus, mamelles de truja, una menja molt estimada a l’època, i altres aliments. Tot això bé condimentat per la famosa salsa anomenada gàrum.

Durant aquest primer plat, Encolpi pregunta al comensal que té al seu costat sobre la dona de Trimalció. Aquest l’informa de Fortunata, que així es diu la seva dona i, en la seva opinió és una antiga esclava. Segons aquest convidat, Fortunata és una dona desllenguada, d’escassa confiança. Així mateix enumera totes les propietats de Trimalció, que són innombrables. A més, tots els aliments que consumeix els produeix a casa: cria bestiar, obté la mel, etc.

Trimalció passa a pronunciar una conversa en to erudit: explica les influències dels diferents signes del zodíac en les persones nascudes sota cada signe. Ell, per descomptat, ha nascut a l’època de l’any més propícia. Conclosa la seva al.locució, se serveix el segon plat, consistent en un enorme senglar del qual semblen mamar uns garrinets. El senglar va tocat amb un pili, espècie de barret frigi que usaven els lliberts. Dionís, un criat de Trimalció, interpreta unes cançons dionisíaques, fent honor al seu nom. Després posa el pili del porc senglar al cap del seu amo. Trimalció  surt cap a les letrines.

Durant l’absència d’amfitrió té lloc una conversa entre els diferents comensals, que opinen sobre diversos aspectes de la vida social. Per exemple, Seleuc apunta que no cal banyar-se cada dia, després parla de la  recent mort de Crisant, un home al seu parer, bo. Però un altre convidat  titlla al difunt d’avar i llengut. El seu germà, segons el seu parer, sí que era bo. Al final de la seva vida Crisant va deixar els seus béns als esclaus, en què confiava.


Ganimedes intervé per protestar contra el cost de la vida. Lloa Safini, un conveí ja mort que vetllava pels interessos de tots. Ganimedes veu l’arrel de la crisi econòmica i social en la manca de religiositat del poble romà: el poble ja no creu en els déus: només es preocupa de problemes mundans.

També opina Esquió, que admira la bona conducta de Tit, un ric veí que va organitzar un fabulós espectacle de gladiadors. Al mateix temps critica la mediocritat de Norban, l’ espectacle de gladiadors va donar molt que desitjar (l’organització d’aquest tipus d’actes servia per obtenir influències en la política municipal). Esquió es dirigeix a Agamèmnon, el professor de retòrica, i sota el seu magisteri vol posar el seu fill, que ja sap grec i ara ha començat amb l’estudi profund del llatí.

Torna Trimalció. La seva barroeria es manifesta en el permís que concedeix als comensals per assistir a les latrines  cada vegada que ho desitgin. Així mateix, els autoritza qualsevol tipus de ventositats que vulguin expulsar durant el banquet. És, en la seva opinió, cosa molt sana. Uns criats li presenten tres porcs de diferent edat. Trimalció  tria el major i ordena que el cuinen. A continuació l’amfitrió inicia una nova conversa, en aquesta ocasió sobre temes mitològics, encara que sempre fica la pota. Sense més demora li porten el porc ja cuinat, però Trimalció de seguida adverteix que no està buidat i decideix castigar el cuiner. Aplacada la seva ira pels convidats, concedeix a aquest servent una nova oportunitat per buidar el porc. Ho fa amb tal mestria que després és ple d’honors i coronat.

Què us ha semblat el sopar de Trimalció? Encara es pot cuinar el menjar que se’ns descriu?…

Carlos Rocamora
1r batx. llatí

20 thoughts on “El sopar de Trimalció

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Quins records ens porta aquesta entrada, Carlos! Jo tinc aquesta pel·lícula en VHS i passava a classe només aquest fragment amb el carretó de tele i vídeo. Quins temps aquells! Tots els alumnes s’esmerçaven en ajudar-me perquè no podia amb el carro, els llibres, la pantalla de diapositives… És a dir utilitzava els audiovisuals a classe però no d’una forma tan còmoda com ara: internet ens facilita la tasca sovint!
    Pel que fa al fragment triat és molt bèstia i era precisament el que jo tenia seleccionat. Molt bona tria!

    Hi ha un restaurant que fa plats literaris i un d’aquests és precisament el porc senglar del sopar de Trimalció acompanyat amb els cargols i el comí de Flaubert. Aquí us passo la referència per si us hi animeu:

    Senglar de Trimalció amb cargols i comí de Flaubert
    Inspiració:
    Fragment del sopar de Trimalció descrit per Petroni al Satiricó.
    “El festí”, inclòs a Salambó, de Gustave Flaubert.
    Encara no sabíem a on adreçar les nostres suposicions, quan fora del menjador s’alçà una gran cridòria, i vet aquí que uns gossos laconis es posaren a córrer fins i tot al voltant de la taula. Seguidament portaren una safata on hi havia un senglar de primera magnitud i, a més, cofat amb un pil·li. Dels ullals li penjaven dos cistells de palma, l’un curull de dàtils frescos i l’altre de secs. Uns garrins petitons, fets de pasta dura i col·locats a l’entorn de la bèstia com si li pengessin de les mamelles, donaven a entendre que es tractava d’una truja de senglar. […] Per trinxar el senglar, […] un barbut gegantí, amb calçols ben cenyits a les cames […] desembeinà un ganivet de caça i l’enfornà amb força al costat del senglar; del trau eixiren volant uns tords.

    Petroni. El Satiricó i trenta fragments. Traducció de Josep M. Pallàs.
    Edicions dels Quaderns Crema 1988.

    Com que les cuines d’Hamílcar no bastaven, el Consell hi havia enviat esclaus, vaixella, llits; i al mig del jardí s’hi veia, com en un camp de batalla quan es cremen els morts, grans fogueres en les quals rostien els bous. Els pans empolvorats amb anís s’alternaven amb grossos formatges més pesants que discos i amb els craters plens de vi i els gerros amb aigua al costat de cistelles de filigrana d’or, plenes de flors. L’alegria de poder-se afartar d’una vegada dilatava els ulls de tothom: aquí i allà els homes començaven d’entonar cançons.

    De primer van servir-los ocells amb salsa verda en plats d’argila vermella amb relleus de color negre; després totes les espècies de marisc que es troben a les costes púniques, cuscussó, farinetes de faves i d’ordi, i cargols amb comí en plàteres d’ambre.

    Gustave Flaubert. “El festí”. Salambó. Traducció de Jordi Llovet. Proa 1995.

  2. Oriol Garcia

    Hola Carlos! Aquest sopar del que parles de Trimalcio va ser descobert al s.XVII a una ciutat anomenada Traur. Parlan sobretot de la intencionalitat, al segle III avans de Crist, hi havía un personatge anomenat ”Menipo” de Gadara que va empendre un nou génere en la literatura llatina. En la epoca de Neró, la literatura satira estaba molt cultivada i s’anava reprenent poc a poc, i per aixo es sap que Petroni nomes pretenía fer una sàtira d’aquest estil. Parlant de coses mes generals, hem de saver que Petroni amb el Satiricó, pretenía oferir la seva visió i la seva opinió sobre els homes com una gran recreació humorista i alegre del mon en el que ell viu.

  3. yousra

    Salve!

    En la època romana els banquets a qui assitien centenars de convidats simbolitzen les riqueses i el luxes, pròpies de les classes altes comen el cas del emperadors.
    L’àpat més important del dia era el sopar quan es feien aquest banquets basant-se en les relacions socials, referències culturals…
    El banquet romà era el punt on es trobaven molts aspectes diferents de la societat jerarquia social, aspectes con vivencials, i aspectes rituals.

    Crec que el sopar de Trimalció és un bon exemple per demostrar-nos, les classes socials, esclaus, els aliments …

    vale!

  4. Margalida Capellà Soler Post author

    You, llegeix bé l’apunt, reflexiona i contesta el que es demana.

  5. Eric Andreu

    Salve!

    Trimalció és un personatge de la novel romana “El Satiricón de Petroni”. Ell juga un paper únic a l’article “Sopar Trimalchionis” (El banquet de Trimalció). Trimalció és un llibert que a través del treball dur i la perseverança ha aconseguit poder i riquesa. El seu nom complet és “Cayo Pompeu Trimalción Maecenatianus”, les referències a Pompeu i Mecenes serveixen per millorar el seu caràcter ostentós. El nom de la seva esposa és Fortunata, un ex esclau i corista. Trimalció és conegut per fer nobroses festes i grans sopars, on els seus nombrosos servents porten grans plats de menjars exòtics, com ara aus vives cosit a l’interior d’un porc, aus vives dins dels ous falsos que els convidats han de recollir ells mateixos i un plat per representar tots els signes del zodíac.

  6. stefanny

    Sabeu qui era Trimalció? Trimalció és un personatge tremendament opulent: la seva hisenda és inabastable, les seves terres ocupen superfícies insospitades i el nombre dels seus esclaus s’equipara a la població d’una ciutat considerable.
    Esta molt bè el sopar de Trimalció 🙂

  7. Cristina Álvarez Barraca

    Salvete!

    Efectivament com diu el meu company Eric Andreu, Trimalció va ser en aquella època un llibert i un nou ric.
    Aquest personatge apareix a l’obra: Satiricó, de Petroni, que és una obra clàssica de ficció escrita a finals del segle I d.C.
    Cercant informació sobre Trimalció i l’obra de Petroni, he vist que l’episodi més extens del text que ha pogut “sobreviure” és el del sopar de Trimalció, això em sembla una dada important.

    En la meva opinió, després d’haver vist aquest vídeo, el sopar de Trimalció reflecteix a la perfecció el que jo havia imaginat sempre i imagino com a típic sopar romà; un munt de gent reunida a una gran sala on unes maquíssimes dones serveixen el menjar als rics, mentre que va sonant música i riures de fons!

    Vale!

  8. Rubén Florencio

    Ave!

    En època romana els banquets eren una de les bases dels romans. El banquet constituïa la major part de l’oci dels homes més rics de l’antiga Roma. En els banquets els convidats, el menjar i els jocs eren importantisims. El romans celebraben molt sovint per diferents assumptes, ja fós per negocis, per la família, comiats, acollides, festivitats religioses…

    El banquet de Trimalció va ser un dels banquets mes exhuberants i a gran escala, va ser utilitzat com a crítica social del moment. Trimalció és la imatge del típic ric, que no té mesures, capriciós y amb molt mal de gust, una persona que avui dia diríem que és un “hortera”. Hi van haver-hi els entrants amb una gran varietat, el primer servei i el segon servei.

    Una curiositat va ser que en entrar al banquet, als convidats els hi van perfumar els peus i les mans.

    Vale!

  9. Uxue Avilés

    Salve!

    Trimalció va ser un llibert i nou ric. El personatge apareix a l’obra Satirició, de Petroni, una obra de ficció, clàssica que es va escriure cap a finals del segle I d.C. He trobat que l’episodi més extens del text és la part del sopar. Els banquets en la època dels romans eren molt importants ja que era l’oci dels més privilegiats. El més important d’un banquet eren els convidats, el menjar i els jocs, aquests banquets se celebraven per diferents motius com negocis, família…
    Trimalció mostrava una persona rica i capritxosa.

    Vale!

  10. Eulàlia

    Trimalció era un home vingut de Síria que havia guanyat una gran fortuna, amb una quantitat de diners quasi infinita i gairebé una ciutat d’esclaus.

    Aquest personatge apareix a Satirició, un fantàstica obra de Petroni, cap el segle I aC.

    El vídeo ens mostra l’escena del sopar, on es veu els luxes i l’estil de vida que portava Trimalció: una persona que no sap valorar les coses, que col·lecciona esclaus sense ni tan sols preocupar-se per qui són i que menysprea tot allò que no pugui tenir ell…

    També es parla de Fortunata, que és l’esposa de Trimalció i que és una dona de poca confiança. A continuació discuteixen sobre la mort d’un antic esclau.

    També es fa una clara crítica a la falta de valors religiosos.

  11. caparros.lourdes2010

    Trimalcio era un personatje de Satirició.

    Era un home ric i caprixos..

    No puc dir gaire mes perque a internet hi ha molt poca informació, o jo no la se trobar

    VALE

  12. serna.marta2010

    Salve!!!
    Trimalcio era un home que es converteix en ric ja que adquireix una gran fortuma (és un home caprixos). Al video es pot veure l’estil de vida amb comoditats i luxe que porta Trimalció. Es un personatge que apareix a Satirició, una obra de Petroni . Sempre fa sopars de luxe amb plats bastant exótics.

    Vale!!!

  13. Chaima Anza

    Sabeu qui era Trimalció?
    un sirià nou ric i vanitós. Trimalció és un personatge tremendament opulent: la seva hisenda és inabastable, les seves terres ocupen superfícies insospitades i el nombre dels seus esclaus s’equipara a la població d’una ciutat considerable.

    És un sirià que convida els convidats a un bànquet i nen aquest bànquet ric de menjar, conté proves. Què les ha d’endevinar els seus convidats.Un sirià que té molta riquesa i és una persona viciosa.

    Sabeu en quina obra llatina i de quin autor se’ns parla d’ell i del seu famós sopar?
    El sopar de Trimalció formava part de l’episodi central de l’obra de Petroni, El Satíricon.

  14. bautista.noelia2011

    SALVE!
    Trimalció venia de Síria que havia guanyat una gran fortuna, amb una gran quantitat de diners quasi infinita.

    El banquet constituïa la major part de l’oci dels homes més rics de l’antiga Roma. En els banquets els convidats, el menjar i els jocs eren importantisims.

  15. Laia Sánchez Puerto

    Salve!

    Trimalció va ser un llibert i nou ric. El personatge apareix a l’obra Satirició, de Petroni, una obra de ficció, clàssica que es va escriure cap a finals del segle I d.C. He trobat que l’episodi més extens del text és la part del sopar. Els banquets en la època dels romans eren molt importants ja que era l’oci dels més privilegiats. El més important d’un banquet eren els convidats, el menjar i els jocs, aquests banquets se celebraven per diferents motius com negocis, família…
    Trimalció mostrava una persona rica i capritxosa.

    vale!

  16. Iván Zapico Fernandez

    Salve!
    Trimalció és un personatge de la novel romana “El Satiricón de Petroni”.Trimalció és un llibert que a través del treball dur i la perseverança ha aconseguit poder i riquesa. les referències a Pompeu i Mecenes serveixen per millorar el seu caràcter ostentós. El nom de la seva esposa és Fortunata, un ex esclau i corista. Trimalció és conegut per fer nobroses festes i grans sopars, on els seus nombrosos servents porten grans plats de menjars exòtics, com ara aus vives cosit a l’interior d’un porc, aus vives dins dels ous falsos que els convidats han de recollir ells mateixos i un plat per representar tots els signes del zodíac.

    Vale!

  17. Zícora

    Salvete.

    Un apunt molt interessant. El cert és que no coneixia aquest sopar de Trimalció. He cercat informació i he trobat que Trimalció era un personatge que sortia en la novel·la romana anomenada Cena Trimalchionis, escrita per Petroni. Trimalció és un llibert que gràcies al treball i dur i la perseverança obté poder i riquesa. Aquest personatge és famós per la gran quantitat de dinars i plats que feia amb els seus esclaus. Fonts antigues afirmen que la seva dona era Fortunata, antiga ex-esclava i corista.

    Vale.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *