Tag Archives: Transversalitat

Projecte de recerca de 4t de clàssiques

L’organització i continguts de la  matèria de l’ESO “Projecte de recerca”, en el context global d’un 4t desdoblat en tres itineraris d’estudi dirigits als Batxillerats, permet refermar els coneixements adquirits per l’alumnat de l’ESO en les matèries Cultura Clàssica i Llatí, i encoratjar-lo a continuar els seus estudis en el Batxillerat Humanístic.
La sistematització de la nova matèria de l’ESO, “Projecte de recerca” que aquí presento i que ha estat portada a terme durant dos  cursos 2008-2009 i 2009-2010 en el meu institut, ha d’anar molt lligada a l’estructura general del 4t d’ESO en itineraris encaminats al Batxillerat.

ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA “PROJECTE DE RECERCA”

Amb aquestes premisses i, seguint la filosofia que impregna tot el 4t d’ESO de preparar l’alumnat per al Batxillerat, la matèria “Projecte de recerca” s’hauria de fer l’últim trimestre de 4t a raó de 3 hores a la setmana, tot i que la normativa permet altres distribucions diferents. La meva proposta d’organització passa per respectar els agrupaments d’alumnes en tres itineraris, de manera que la matèria tingui tres grups d’alumnes amb un professor o professora diferent al capdavant de cadascú d’ells. D’aquesta forma, també des de “Projecte de recerca” es poden reforçar els coneixements adquirits en el si de les optatives específiques, que – com ja hem vist- són les matèries que després condicionen els itineraris dels Batxillerats.

Davant de cadascú d’aquests grups ha d’haver professorat especialista en cada itinerari: una persona del Departament d’Experimentals per al grup científic; una altra del Departament de Tecnologia per al grup tecnològic; i una tercera de l’àmbit Humanístic per al grup d’Humanitats. Aquests tres membres del professorat s’han de coordinar per preparar el desenvolupament de la matèria, proposant temes de recerca, equips de treball, els criteris d’avaluació, les exposicions orals finals, l’estructura de la memòria escrita pels equips d’alumnes…

GRUP D’ALUMNES DE 4T DE L’ITINERARI HUMANÍSTIC

És evident que el professorat especialista en llengües clàssiques compta amb el perfil òptim per poder dirigir el grup d’Humanitats; cal recordar que aquest alumnat està cursant “Llatí” com a matèria específica -tal i com hem vist abans- i que les seves recerques poden girar al voltant de la cultura clàssica per servir, per una banda, de complement als seus estudis actuals i, per l’altra, d’estímul per continuar-los en el Batxillerat d’Humanitats, cursant Llatí i Grec.
De fet, en la millor de les possibilitats, i gràcies a aquesta distribució, el professor o professora responsable del grup de 4t d’itinerari Humanístic de “Projecte de recerca” hauria de ser la mateixa persona que imparteix la matèria específica de 4t “Llatí”.
Des de la matèria “Projecte de recerca”, utilitzant la cultura clàssica com a generadora de temes de recerca per treballar en equip, podem ajudar l’alumnat a consolidar els aprenentatges assolits a la matèria de “Llatí” i a refermar els seus interessos vers al Batxillerat Humanístic.

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

La normativa d’inici de curs 2008-2009 no proposava res en concret sobre el contingut de la matèria, però és evident que els tres professors de “Projecte de recerca” han de dedicar les primeres classes a ensenyar a fer recerca de manera teòrica, és a dir, a mostrar a l’alumnat les eines que li permetran saber discriminar la informació trobada en els diversos entorns (biblioteques, videoteques, hemeroteques, museus, internet…) i saber realitzar possibles treballs de camp (entrevistes, enquestes…). Igualment, com que part del procés de recerca és saber-la comunicar, també li han de dedicar un temps a assajar l’exposició oral amb ajuda de les TIC i a donar pautes per a la memòria escrita.
Una part important del contingut de la matèria són els temes pròpiament de recerca. Crec que, sempre que sigui possible, s’ha d’optar per un tema general comú als tres itineraris, al voltant del qual girin totes les petites recerques que es facin des dels diversos àmbits d’estudis. Això possibilita intercanvis d’informació entre els diversos grups i interès mutu per les recerques fetes des de punts de vista tan diferents.
En aquest sentit, la normativa del curs actual 2009-2010 per a la matèria “Projecte de recerca” és més precisa que la del curs anterior. La proposta que aquí he presentat i que vàrem portar a terme el curs passat en el meu centre s’adapta en la seva totalitat al que recullen les instruccions de principi del curs actual. Pel que fa als temes de les recerques, la nova normativa diu :
“Aquestes situacions inicials proposades a l’alumnat poden tenir un caràcter transversal però també es poden emmarcar dins un àmbit de coneixement determinat […] el projecte de recerca es pot focalitzar en un àmbit concret del currículum.”
I més endavant afegeix, a tall d’exemple, alguns temes possibles:
“la preservació del paisatge tradicional de la comarca, el canvi climàtic, el treball infantil, la democràcia electrònica, joc net a l’esport, músiques del món, la casa del futur, publicitat i valors, la història de la localitat, consum i estalvi d’aigua, els residus urbans, creació d’una empresa, la pervivència del món clàssic, etc.”
És a dir, la proposta de la nova normativa –coincidint amb el model que aquí presento- és fer les recerques al voltant de temes generals o transversals que permeten un enfocament dins d’un itinerari d’estudis determinat.
A més a més d’aquests temes transversals que suggereix la normativa, podríem donar d’altres possibles que permeten les recerques des de qualsevol itinerari d’estudis, per exemple: l’alimentació, la salut, els espectacles, la ciutat…o d’altres temes més propers al context dels nostres alumnes, per exemple: les cultures que conviuen a l’institut, els llibres de text, el patrimoni cultural de la meva ciutat…Són, com es pot veure, prou generals com per permetre un enfocament des dels tres grups d’alumnes, segons els seus propis interessos, i, després, una posada en comú entre tots.
Em centraré ara, però, només en les recerques que pot portar a terme el grup d’alumnes de l’itinerari Humanístic que, tot i estar sotmeses a un tema general, com aquí proposo, crec que han de reforçar algun aspecte dels continguts de “Llatí” de 4t i també dels de l’optativa “Cultura Clàssica” que han cursat molts dels alumnes d’aquest grup a 3r d’ESO.
Quan relacionem entre sí els blocs de continguts d’aquestes dues matèries, podem veure que hi ha tres punts d’aspectes bàsicament lingüístics i tres, que toquen temes de cultura i civilització.

En les següents graelles he seleccionat alguns dels temes transversals proposats per la normativa actual de “Projecte de recerca” i hi he afegit d’altres semblants; he suggerit enfocaments possibles per a les recerques fetes pel grup d’alumnes de l’itinerari d’Humanitats, pensant no tant en l’originalitat d’aquestes petites investigacions com en el fet que a 4t l’important és reforçar els blocs de continguts de les matèries de clàssiques de l’ESO: en la primera graella l’enfocament dels temes incideix en aspectes lingüístics; en la segona graella, l’enfocament és sobre aspectes de cultura i civilització.

Per altra banda, hem pogut observar com, en últim lloc, la nova normativa proposava un possible tema per fer recerques que ens toca de ple, “la pervivència del món clàssic”. Això significa que, durant algun curs, la matèria “Projecte de recerca” hauria de treballar – des dels tres itineraris d’estudi- al voltant d’aquest tema transversal que, per una vegada, ens concedeix cert protagonisme, atès que fa que siguin els altres itineraris d’estudis els que hagin d’estar supeditats al nostre i no al revés. Els enfocaments des dels diferents itineraris al voltant d’aquest tema tranversal podrien ser semblants als proposats aquí:

CONCLUSIONS
La meva intenció ha estat presentar l’organització i continguts d’una matèria nova de l’ESO, en el context global d’un 4t desdoblat en tres itineraris per encaminar l’alumnat al Batxillerat, destacant les possibilitats que pot tenir aquesta matèria per confirmar l’interès de l’alumnat pel nostre àmbit de coneixement.
Una matèria com “Projecte de recerca”, interessant per ella mateixa, pot ser el pont que condueixi l’alumnat des de l’itinerari de 4t Humanístic, que ve marcat amb la matèria de “Llatí”, cap a l’estudi del Batxillerat d’Humanitats. Crec que és molt important la implicació del professorat de clàssiques en un nivell tan determinant per decidir la continuïtat dels estudis com és el 4t d’ESO.
Per últim, però, cal no perdre de vista que en aquest nivell d’estudis l’important no és tant l’originalitat de la petita investigació realitzada, sinó el que el tema escollit faciliti l’aprenentatge de les tècniques de recerca, reforci els coneixements adquirits i engresqui l’alumnat a continuar la seva formació amb estudis postobligatoris.

Ana Bistué Guardiola
Coordinadora pedagògica i professora de clàssiques
IES Joan Miró (L’Hospitalet de Llobregat)

“Fábula de Píramo y Tisbe” de Góngora

Ja heu pogut observar en dos articles de la Rebeca (“El mite d’Europa en Góngora” i “De una de dama que, quitándose una sortija, se picó con un alfiler”) que Góngora inseria una gran quantitat de referents clàssics a les seves obres. Com tots sabem, Góngora, era culterà i aquest corrent literari barroc es basa en la complicació formal, amb referències clàssiques, cultismes… El més important en aquest corrent literari és com es diuen les coses, en comptes de què es diu.
A partir dels recents articles publicats a Aracne fila i fila, he trobat aquesta faula escrita també per Góngora, s’anomena: “Fábula de Píramo i Tisbe”. Estic segura de que us sona moltíssim aquest mite ja que l’hem llegit a Narracions de mites clàssics, i tenim Píram i Tisbe al bloc així com una recreació literària de la Laura Galán, Història d’un amor impossible, i a El Fil de les Clàssiques, el nostre bloc d’aula, tenim una genial una representació dels Beatles i els de primer de batxillerat vam fer una petita representació al Parc del Laberint d’Horta (una actuació magistral de la Laura i en Dani) davant dels alumnes de l’institut Albéniz de Badalona.

Mosaic romà de la Casa de Dionís, a Pafos (Xipre). Finals del s. III – principis del s. IV d. C.

Us deixo un fragment de la Fábula de Píramo y Tisbe de Góngora, ja que l’obra sencera és molt llarga i qui la vulgui llegir tota , cosa que us recomano, només ha de clicar aquí.

La ciudad de Babilonia–famosa, no por sus muros–

(fuesen de tierra cocidos

o sean de tierra crudos),

sino por los dos amantes,

desdichados hijos suyos,

que, muertos, y en un estoque,

han peregrinado el mundo–

citarista dulce, hija

del Archipoeta rubio,

si al brazo de mi instrumento

le solicitas el pulso,

digno sujeto será

de las orejas del vulgo:

popular aplauso quiero;

perdónenme sus tribunos.

Píramo fueron y Tisbe,

los que en verso hizo culto

el licenciado Nasón

(bien romo o bien narigudo)

dejar el dulce candor

lastimosamente oscuro

al que túmulo de seda

fue de los dos casquilucios

moral que los hospedó;

y fue condenado al punto,

si del Tigris no en raíces,

de los amantes en frutos.

Núria Yela 1r de batxillerat llatí i grec.