02. Benvinguda i guia de lectura

joan-marc-ramos.jpgBenvinguts a didàctica.

Aquest és el bloc personal de Joan Marc Ramos, professor de llengua i literatura de l’Institut de Premià de Mar.

La finalitat principal d’aquest bloc és difondre tot un seguit de feines de l’autor al voltant de la didàctica de la llengua i de la literatura. Tenint en compte que molts treballs de molts professors i professores queden en calaixos, discs d’ordinador o, en el millor dels casos, en revistes de difícil accés, no podem desaprofitar l’oportunitat que ens dóna xtecblocs de posar-los a disposició de qui tingui interès per servir-se’n.

1. Qüestions generals relatives a l’ensenyament

Rutines i llindars: Reflexió al voltant del concepte de rutina i la idea de llindar exposada per Yolande Brénas.

Què en farem dels conflictius? Reflexió al voltant d’aquesta mena d’alumnes i els recursos

que (no) s’hi destinen.

(Se) former par les situations-problèmes: Ressenya d’un llibre molt interessant pels seus enfocaments didàctics.

El fil de les clàssiques: Enllaç a aquest bloc exemplar en l’aplicació de les TIC a l’aula, porta de molts altres blocs.

Glòria Olivella: entusiasme i rigor professional: glosa de la labor d’aquesta professora

Guillem Simó: quatre notes sobre la lectura del Dietari d’aquest autor amb alguna frase cèlebre per reflexionar.

L’escola contra el món: Conjunt de reflexions de Gregorio Luri.

Algunes creences i frases per meditar.

Profecies negatives. Element a tenir en compte.

Llegir molt i escriure bé: enllaç al primer bloc que vaig fer servir amb els meus alumnes.

2. Qüestions generals de didàctica de la llengua i la literatura

Projecte Eines: enllaç inicial del projecte

Bloc del Projecte Eines: Enllaç i justificació de la creació d’aquest material didàctic per a l’editorial Castellnou.

XIII Congreso de la SEDLL: Breve crónica personal del congreso de 2012

2bis. Programació a l’àrea de llengua

Llegir la forma d’un text per escriure millor: Presentació de diapositives de la ponència presentada a les Jornades de Lectura i Escriptura 2013

Avaluació d’un projecte editorial: Treball de principis de segle destinat a reflexionar sobre què han de contenir uns llibres de text (también en versión castellana). Rúbrica de evaluación de una unidad didáctica publicada en la revista Aula.

Característiques unitats didàctiques. Presentació per a un assessorament. Seqüències didàctiques.

La importància didàctica dels gèneres discursius.

Travailler en séquence au lycée en français: reflexions a partir de la lectura d’aquest llibre.

3. Comprensió lectora

Gestos lectors per fomentar gestos professionals efectius: Enllaç a la memòria de la llicència d’estudis retribuïda de què vaig disposar. Especialment dedicat al tema de l’anàlisi de les estratègies de lectura que utilitzen efectivament els alumnes. Petita presentació en PowerPoint. També podeu trobar informació aquí.

La compréhension en lecture: Resum d’una obra importantíssima sobre el tema. M’ha estat molt útil.

El registre de lectura: una de les meves activitats didàctica amb més èxit a les dues bandes de l’Atlàntic. Crec que hi ha els materials en català i en castellano. Permet als alumnes d’adonar-se del procés que fan quan llegeixen.

Ajudar els infants a llegir: un conjunt d’idees extretes d’un manual, realment senzilles d’aplicar i que es poden tenir en compte.

La descripció: Greu ressenya de quatre idees interessants sobre aquest tipus de text. Rúbrica d’un text descriptiu.

Criteris per a la creació de tests de comprensió lectora: Exemples_ text expositiu, poema, L’insult insuls (text curiós), notícia, rondalla,

Anagrames: activitat en suport digital sobre la creació d’anagrames.

T’agraden els dònuts? Petita activitat de comprensió lectura.

Les méthodes de lecture expliquées aux parents: Idees principals d’aquest llibret magnífic. Destaco la part que gairebé he copiat Ajudar els infants a llegir.

Éloge de la paraphrase: ressenya d’un llibre molt interessant de Bertrand Daunay, sense publicar al nostre país i realment radical.

À la découverte de la lecture: resum informal sobre aquesta obra de François Boulanger.

La lectura y los lectores: ¿Cómo dialogar con el texto?: Resum d’aquest llibre.

4. Expressió escrita

Joan Busquets Gasulla. Una bona síntesi del pensament didàctic d’aquest autor, relatiu a l’expressió escrita, el teniu en el seu apunt “Escriptura, correcció i reescriptura de textos“.

La construcció d’un text hipertextual com a síntesi interpretativa d’un text irònic: presentació de diapositives de la comunicació presentada al congrés del FRAC 2011. Anàlisi del Baró de Bidet de la Trinca.

Enlace al artículo anterior publicado en línea y de descarga gratuita.

Ortografia: reflexions extretes d’un article d’Assumpta Fargas. També es pot consultar un resum de l’obra d’Anne Gobin. I una reflexió de l’Espinàs.

Pour un apprentissage raisonné de l’ortographe syntaxique. Quatre idees sobre aquest llibre.

El gest de corregir: unapunt sobre els posicionaments que pot adoptar un corrector escolar.

Una llibreta sense espiral: enllaç al bloc de la companya Muntsa

La gramàtica costa als nens de 5è: reflexions d’un pare filòleg quan el seu fill arriba a casa.

L’art de la puntuació.

Procés de Producció Escrita: Ressenya del llibre de Robert Bouchard.

Això del català: breu comentari sobre aquest llibre d’Albert Pla Nualart

Carta a la mestra i Redacció imatge/text: dos exercicis d’escriptura.

Descripcions:

5. Expressió i comprensió oral

Kerbrat-Orecchioni: Resum de les obres d’aquesta autora sobre l’anàlisi de les conversacions i de les interaccions. Un bon marc teòric per preparar activitats de llengua oral.

The Oloa Project: enllaç a una magnífica iniciativa de Mireia Grané.

Avaluació de la llengua oral: Conjunt de rúbriques per al treball de la llengua oral.

Lectura d’un conte en veu alta: resum d’unes indicacions per a l’alumnat.

6. Didàctica de la literatura

El gènere literari com a eix vertebrador del desenvolupament de la formació literària de l’alumnat de secundària: es tracta de la meva tesi doctoral, consultable en línia i mare de molts dels meus treballs.

Estrategias de activación del intertexto lector en la recepción del texto poético: Texto de la comunicación presentada en el IX Simposio de la SEDLL en la Universidad de la Rioja. Tiene interés porque es el momento en que comenzamos a trabajar sobre el análisis real de estrategias de lectura. El enlace es un poco pirata, pero debo tener la referencia en algún lugar.

Veamos poesía: unidad didáctica centrada en la comprensión de textos poéticos a partir de la aplicación sucesiva de estrategias de lectura. El enlace contiene la publicación íntegra de la unidad para primaria y para secundaria.

Enseñar literatura a partir de los géneros: Ressenya del llibre de Karl Canvat que em va ser molt útil en la concepció de la tesi doctoral.

L’educació literària: ressenya del llibre de Josep Ballester.

Guia lectura novel·les: petit protocol d’anàlisi descarregable. Fitxa anticipació gènere literari. Lectura extensiva (un altre acostament)

El conde de Montecristo: ressenya d’una proposta didàctica. Programació.

Viu la poesia: web bàsica en el tema.

Aprendre amb Brossa: ressenya del llibre coordinat per Glòria Bordons.

Josep Sebastià Cid: crònica de la defensa de la seva tesi doctoral

Propostes didàctiques sobre l’Ase d’Or: Enllaç al treball de Margalida Capellà

Comentari de text. Treball molt primerenc, però sempre s’ha de començar per alguna cosa.

Contar contes.

Les cercles de lecture: ressenya d’aquest llibre, el qual presenta una forma de treballar la lectura molt interessant, per bé que difícilment aplicable en el nostre context saturat.

De Robinson Crusoe a Peter Pan: un cànon de literatura juvenil: ressenya del llibre de Vicenç Pagès.

7. Llengua i societat

El miracle de les llengües maternes: enllaços als materials didàctics d’aquesta unitat didàctica destacada al CIREL.

Programació i mostra d’una seqüència didàctica al voltant de la sociolingüística.

Història de vida lingüística: una activitat sempre interessant de fer en les nostres aules multiculturals.

Diversicat: un espai web creat per l’Alba Albet com a treball final de màster. Hi ha molts recursos i idees interessants per treballar la diversitat lingüística.

8. Competències

Enfilem les competències: Treball extens i acurat sobre l’aplicació de les competències a l’àrea de llengua.

Abordemos las competencias: versió castellana de l’Enfilem les competències de què acabem de parlar.

Programació i competències: alguns documents i comentaris sobre aquest tema, sovint massa pesat.

Implicacions didàctiques de l’enfocament per competències: Marc Romainville em va ajudar molt a entendre tot aquest embolic.

Educar por competencias, ¿Qué hay de nuevo?: Reseña de esta publicación, central en el tema.

Més de competències comunicatives: recull d’enllaços a diversos escrits sobre el tema.

Philippe Perrenoud à Barcelone: Quatre idees que em van interessar del taller ofert per Perrenoud a Barcelona.

El concepte de competència.

Atenció: alarma verda: Un seguit d’activitats a partir del text de Pere Carders.

9. L’avaluació a l’àrea de llengua

L’avaluació formativa: resumet de textos clàssics sobre el tema. Presentació amb algunes propostes personals.

Altres valoracions sobre l’avaluació de 6è de primària: algunes reflexions sobre una d’aquestes proves externes.

Algunes activitats de llengua per a reflexionar: petit dossier pdf amb una mostra d’activitats, la majoria relacionades amb l’avaluació.

Evaluación formativa de los conocimientos literarios: Artículo publicado en la revista La Guiniguada. Un poco antiguo (hacia el 2000 calculo) pero interesante porque presenta una rúbrica formativo para la evaluación de los conocimientos literarios.

10. Miscelània

Àngel Marzo: un professional a qui cal escoltar: Crónica personal de la defensa de su tesis doctoral.

La subtituación en el aprendizaje de lenguas extranjeras: Reseña del libro con el mismo título de Noa Talaván.

Rellegir: una bonica cita.

Humor en vies d’extinció: breu comentari del llibre Ganxoneries

Didàctica de subsistència.

 

16 respostes a 02. Benvinguda i guia de lectura

  1. Mireia Grané diu:

    Em sembla fantàstic, Joan Marc! Ja compartirem experiències

  2. Paqui Rubio diu:

    Podries envia-me l’article: El 2003, el tercer any més calent dels últims segles. Professora d’institut.

  3. Muntsa Tortós diu:

    He estat xafardejant el teu espai, he gorrejat uns quants materials i m’he apropiat d’algunes de les teves idees. Per compensar aquest excés de barra, t’envio l’enllaç a un dels meus blocs: http://unallibretasenseespiral.blogspot.com
    Hi trobaràs propostes d’exercicis d’expressió escrita i instruccions per construir i enriquir un bloc (és el que aquest curs he treballat amb els alumnes de 3r d’ESO). També hi ha l’enllaç als blocs dels meus alumnes (en el de l’Helena i la Mar, per exemple, hi ha escrits molt ben fets). Potser podràs reciclar alguna cosa. M’agradaria enviar-te la unitat didàctica sencera però ara mateix no sóc a casa i no ho tinc penjat al google docs.
    Fins una altra,
    Muntsa Tortós (IES Frederic Marti Carreras- Palafrugell)

  4. MAITE DIAGO diu:

    Hola,
    Estic preparant la meva programació didàctica de Llengua i literatura castellana per 1è d’ESO i encara que vaig anar a classe, la veritat és que no ens van donar exemples de com escriure la programació, de com possar-le al paper, i ara quan he començat a escriure moltes vegades tinc problemes amb qué i com possar segons quins apartats. En aquest moment estic fent l’apartat de competències bàsiques, al guió que ens van donar haviem de treballar cada unitat per separat. Es a dir, de cada unitat he especificat continguts, objectius, metodologia, sequència d’activitats, materials, evaluació i diversitat. Ara em disposo a fer les competències bàsiques i no sé si sols he d’escriure les competències que fan referència a la unitat tal com surten al decret, o les he d’escriure i al costat posar en concret com es reflecteixen a la unitat. Si és així tampoc sé si s’ha d’utilizar el infinitiu o un altre temps, o tan és. Gràcies per la teva ajuda.

  5. Joan Marc diu:

    Hola Maite,
    Com veus, he aprofitat les vacances fins a l’últim moment. Espero que em perdonis, però el curs passat va ser realment estressant.
    Malauradament, la teva pregunta sol ser habitual i tampoc hi ha una resposta perfecta, sobretot si la programació ha de ser avaluada. Recorda que tot el que dic en aquest bloc és la meva opinió personal i que no tinc cap contacte ni amb inspecció, ni amb tribunals d’opos ni cap informació privilegiada, per la qual cosa simplement poso a disposició de qui el vulgui el meu criteri.
    Per començar, t’he de dir que els apartats de les programacions per presentar-se a oposicions (imagino que és el cas més habitual) s’especifiquen a les convocatòries clarament. A les últimes, fins i tot constaven alguns criteris d’avaluació. Et remeto a aquesta convocatòria (fàcilment consultable a l’xtec) per llegir-la, tot i que els apartats que m’exposes són els habituals.
    En segon lloc, parteixo de la base que la programació didàctica és un instrument de comunicació i d’avaluació, ja sigui d’un mateix, ja sigui entre companys o amb la inspecció. Aquesta idea implica que ha de ser un document llegible sense morir-s’hi, per la qual cosa, pel que fa a les competències bàsiques s’han de tenir en compte algunes idees importants:
    a) Hi ha algunes decisions respecte a cada competència (sobretot en la lingüística) que afecten globalment la programació, és a dir, que s’activaran a cada unitat didàctica (o a la majoria). Jo crec que aquestes decisions s’han d’explicar a la presentació de la programació i només t’hi has de remetre (signe, número…) a les unitats didàctiques. Estic parlant de decisions com:
    – fer reescriure els textos un cop revisats pel professor per tal de millorar-los
    – publicar els textos dels alumnes en un bloc
    – treballar en petit grup les normes ortogràfiques i gramaticals
    – potenciar l’autonomia de l’alumnat amb diccionaris i altres fonts de consulta…
    Si això (o qualsevol altra acció) ho fas sempre, el millor és explicar-ho al principi.
    b) Hi ha d’altres decisions que afecten només a una unitat didàctica, per exemple, escriure un article per a la Viquipèdia sobre la meva població. En aquest cas, s’hauria d’explicar específicament a la UD.

    Finalment, sol presentar-se el dubte de si s’ha d’explicar la competència o simplement fer esment que es treballa amb una creueta, sigla o similar. En aquest mateix bloc hi ha dos exemples d’UD en els quals es veuen les dues possibilitats. Hi ha qui prefereix lligar les competències als objectius de cada unitat i afegir una columna que les relacioni. Personalment, i seguint amb la lògica de la comunicació, crec que fer simplement això no duu enlloc perquè fàcilment podràs posar cinc o sis ccbb amb cada objectiu. Crec que el més interessant és explicar com es desenvoluparà, tant a la presentació com a les ud, tenint en compte que no es tracta de fer un llibrot. Simplement tres línies on quedi clar i, sobretot, si s’ha d’explicar davant d’un tribunal, ser conscient que cal explicar-ho.
    Doncs res, molta sort i fins aviat

    Joan Marc

  6. Montserrat Bertran diu:

    Fa dies que em passejo pel teu blog. Em sembla un espai fantàstic. Gràcies per compartir experiències i material.

    Montserrat

  7. Joan Marc diu:

    Gràcies, Montserrat, per la visita.
    Últimament no puc penjar gaire cosetes, però vaja, es fa el que es pot. Seguirem compartint les coses que ens funcionen.
    Salutacions i molta sort!

  8. MAITE DIAGO diu:

    Hola,
    Moltes gràcies per les teves indicacions sobre les competències. Ara ja tinc el concepte clar i ja estan redactades. Ara he anat una mica enrera i repassant els objectius que vaig fer per cada unitat he vist que al curs que vaig anar ens deien que els separéssim amb generals de la matèria (on s’havia d’escriure 1 de procediments, 1 de conceptes i un d’actituds), didàctics (9 o 10 la majoria procedimentals i alguns actitudinals) i mínims (2-3 que correspondrien als criteris d’avaluació que senyala la Generalitat. Bé em trobo que els generals es barregen amb els didàctics i aquest amb els mínims. Cal classificar-los així? No haurien d’estar més relacionats amb els criteris d’avaluació de cada unitat?
    També tinc el dubte si quan faci els objectius generals de totes les unitats han de ser els mateixos que els que posa la Generalitat, però redactats d’un altre manera.

    Gràcies,

    Maite Diago

  9. Joan Marc diu:

    Hola Maite,

    Em sap greu, però l’esport nacional didàctic deu ser anar redactant objectius, i els cursets vindrien a ser els fòrums de difusió d’aquest esport. Mai he entès la distinció entre objectiu general i didàctics. Si m’hi afegeixes mínims, encara em perdo més. Hauries de reprendre la teoria que et van donar al curs i buscar-hi la lògica.
    Personalment, opero d’una manera molt més senzilla:
    a) Per a la redacció dels objectius de curs em baso en els criteris d’avaluació de cada curs estan especificats al currículum i són prou clars com per centrar allò que és primordial a cada curs. A vegades vario una mica la redacció i, ben sovint, els matiso per als nanos amb necessitats educatives.
    b) Per a la redacció dels objectius de cada unitat didàctica, sempre em plantejo quines són les 3 o 4 coses més importants que vull assolir en aquella unitat. Òbviament, si la programació ha de ser revisada, pots estirar una mica més aquest nombre, però sempre que tinguis clar el que serà fonamental (que després reprendràs en els criteris d’avaluació, ja que sinó és trampa)
    c) Les competències impliquen la integració de conceptes, procediments i actituds, per la qual cosa val més redactar objectius on quedin integrades aquestes facetes. Pots mirar les UD que tinc penjades per inspirar-te, tot i que sempre he pensat que cadascú ha de trobar un estil personal defensable.

    Recorda, però, que és en JOAN MARC qui respon i no tinc cap mena d’autoritat sobre el tema. Això sí, no recordo que a l’última convocatòria d’opos apareguessin aquests tipus d’objectius de què em parlaves.

    Fins aviat

    Joan MArc

  10. MAITE DIAGO diu:

    Hola,
    Estic molt agraida pels teus consells. Ahír ja vaig redactar els objectius de les 9 unitats i vaig aplicar el sentit comú, que és el que tu m’aconselles avui. I aixó vol dir que els objectius han d’estar conectats amb els criteris d’avaluació.

    Fins aviat,

    Maite Diago

  11. Hola Joan Marc,
    Ens ha encantat el teu blog i pensem visitar-lo cada dia!! Nosaltres de grans volem ser com tu!!

    Records i abraçades de tot cor.

    PD: ens podries donar algun consell de com enfocar el nostre treball de poemes de Pere Quart? Gràcies! Ens veiem demà a l’escola! Ets el millor profe del cole! Et regalarem una rosa!

  12. Retroenllaç: Entrevistem en Joan Marc Ramos | Itinerant la Barcelona més clàssica

  13. Retroenllaç: Què seria de les nostres classes sense Internet? | El Fil de les Clàssiques

  14. Retroenllaç: El projecte El fil de les clàssiques: Moodle, blocs i xarxes socials, nominat al VII Premi Impuls! | El Fil de les Clàssiques

  15. Retroenllaç: Els alumnes de 4t de Llatí i el seu portafoli digital | El Fil de les Clàssiques

  16. Retroenllaç: La pervivència i la infravaloració del Grec a l’INS Premià de Mar | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *