Author Archives: lorenzo.alba

Ciència MMXI: la vaca

Photobucket

Fitxa científica

Nom vulgar: Vaca
Nom científic: Bos taurus
Descripció de l’animal: Mamífer ungulat perquè té les potes acabades en peülles. La vaca a més és un artiodàctil perquè té un nombre parell de dits. Pertany al grup dels cavicorns.
La vaca pot arribar a pesar 1.000kg, el seu pèl és curt i no espès. És de color fosc, vermellós, blanc o gris. La seva cua és llarga hi a  l’extrem te un floc de pèls.
Hàbitat: Segons el tipus productiu al qual pertany la vaca se les manté en un sistema o un altre d’explotació. Les races lleteres normalment es crien en un sistema intensiu. Les vaques de carn viuen a l’aire liure, es crien en extensiu.
Alimentació: Les vaques s’alimenten de farratges, concentrats i vitamines minerals
Reproducció: Mamífer

Photobucket

El mite

Amors de Júpiter: Io, Cal.listo, Alcmena, Europa i Ganimedes.

El riu Peneu regava la vall boscosa de Tempe. En una gruta tallada a la roca, manava sobre les aigües o sobre les nimfes. S’aplegaven allà els rius veïns, sense saber si felicitar o consolar Peneu pel destí de la seva filla Dafne, que havia estat transformada en llorer. Només hi mancava l’Ínac, que, amagat al fons de la seva cova, augmentava amb el seu plor el cabal i es planyia de la desaparició de la seva filla Io. No sabia si era viva o morta; però com que no la trobava enlloc, temia el pitjor.

Io quan tornava de veure el seu pare, Júpiter, déu del llamp i del ceptre celestial la va veure i la va voler fer seva; ella es va resistir i va intentar fugir, però  finalment Júpiter va fer cobrir tot amb una espessa boira perquè no els veiessin, i la va fer seva. La dona de Júpiter, que era Juno, acostumada a les seves infidelitats, va veure la boira en un dia tan clar i va baixar a la terra, sospitant l’engany del seu marit. Va aixecar la boira però només va veure Júpiter amb una vedella  que li va explicar que aquella vedella havia sortit de la Terra. La seva dona li va demanar com a regal i Júpiter va regalar la vedella a Juno perquè no descobrís la seva infidelitat. Juno va donar la custòdia de la vedella a Argos; la va fer portar  lluny del seu marit i, com que Argos tenia cent ulls, la podia tenir controlada a tota hora.
Argos sempre la vigilava amb 100 ulls, dos descansaven mentre  els altres vigilaven. Al mati la portava a pasturar i a les nits la tancava i encadenava.
Io era molt infeliç, volia implorar clemència però quan intentava allargar el braços no en tenia i quan intentava parlar, només li sortia un mugit. El riu, que no sabia que era la seva filla, li donava herbes. Io amb la pota va escriure unes lletres on explicava al seu pare la seva transformació.
Júpiter no podia suportar més el patiment de Io i va dir al seu fill Mercuri que matés Argos. Mercuri va baixar a la terra amb només un caduceu i, com si fos un pastor, pasturava unes cabres mentre tocava el flabiol.
Argos va quedar captivat amb la música del fabliol i va demanar a Mercuri que li fes companyia. Mercuri li va explicar la història de Siringa i Argos es va adormir. Mercuri li va tallar el cap amb la seva espasa. Juno va aplegar els ulls d’Argos i els va posar a la cua del seu animal favorit: el paó. Va castigar Io amb un tàvec i la va enviar mugint de dolor per tot el món. Quan Io va arribar al riu Nil, va alçar la seva mirada al cel i amb la seva mirada suplicava a Júpiter l’acabament del seu sofriment. Júpiter va demanar a la seva dona la fi del càstig i Io va recuperar el seu antic aspecte.
Io va acabar establint-se a Egipte, on va tenir un fill, Èpafos. Els egipcis l’adoraven com a dea i la van identificar amb Isis.

Alba Lorenzo

1r. Batxillerat

Emporiae MMXI: Importància i riquesa d’Empúries i Bètulo

Hem anat d’excursió a Empúries i hem decidit comparar la ciutat d’Empúries amb la nostra Bètulo i veure les diferències i semblances i quines relacions hi havia entre elles.

L’origen i el motiu de la fundació dels emplaçaments d’Empúries i Bètulo ja marca d’alguna manera el seu futur en relació a l’activitat econòmica que desenvoluparan.

Empúries va ser constituïda com una colònia pels foceus, que ja per  l’any 600 a C. van fundar Massàlia (Marsella)  amb l’objectiu d’obrir una ruta comercial des del Meditarrani cap a l’interior de l’actual França i Europa central a través del riu Ròdan. Aquesta ciutat es va convertir a la vegada en metròpoli d’altres colònies del Mediterrani occidental per assegurar el comerç amb el Migdia francès i amb la península ibèrica, com van ser Niça, Dènia, Màlaga i Empúries.
El nom d’Empúries (Empòrion), que vol dir mercat,  ja ens ve a determinar quina va ser la seva funció i la seva principal activitat econòmica.

Photobucket
Foto d’Annia durant la sortida

Si bé els grecs fundaven colònies de forma pacífica per poder comerciar, els romans ho feien utilitzant la força i el seu potent exèrcit. Si bé el component econòmic era important per a la metròpolis, no ho feien en un pla d’igualtat amb els pobles indígenes, com els grecs, i conquerien el territori i imposaven les seves lleis. D’aquesta manera Baetulo va ser fundada pels romans, al voltant de l’any 100 a.C. La romanització comportava un desplegament de les institucions romanes a tot el territori que es trobava sota el seu domini i per això es va potenciar la urbanització dels pobles conquerits.

Amb l’arribada dels grecs, els indígenes esdevenen productors de bens de consum, els quals intercanvien amb els primers per altres mercaderies com és el ví. Empúries va destacar per ser un port comercial, i va adquirir gran importància actuant com a colònia de Focea. Va arribar a ser la colònia grega més important a la Península Ibèrica, i fins i tot va encunyar moneda pròpia (dracma d’Empòrion).

Baetulo es va convertir també en una ciutat important a l’època romana, encara que no va a arribar al grau d’esplendor d’Empúries a la seva època daurada, tot i que aquesta va perdre el paper de primer pla que havia tingut, davant la importància de Tàrraco i d’altres ciutats romanes de Catalunya.  Si voleu saber més sobre la fundació de Bètulo podeu anar a  aquest enllaç que ens ho explica.

Bètulo es va constituir com una ciutat urbanitzada, amb vies de comunicació importants (Via Augusta), clavegueram, muralles, termes, teatre, comerços, etc, que denoten la importància que va adquirir com a ciutat, la qual es convertirà en la més puixant de la regió de Laietània. Els jaciments d’àmfores romanes i els textos històrics reflecteixen la importància, a l’igual que a Empúries, del sector vinícola i la seva exportació. Les explotacions agrícoles i ramaderes es trobaven als afores de la  ciutat, entre les que destaquen, pel seu estat de conservació, la de Ca l’Alemany, la de la Vinya d’en Trias, Can Boscà i la del Turó d’en Seriol.

La ciutat va créixer extramurs, augmentant el seu límit fins a les 10 hectàrees. En relació a la seva població, va a arribar a tenir prop de 15.000 habitants cap a finals del segle I a.C.

Baetulo perd el caire comercial, urbà i polític que tenia, però encara continuarà sent un petit nucli de població, centrat a l’actual barri de Dalt de la Vila, que es mantindrà al llarg de l’edat mitjana. Pel contrari Empúries aquesta va entrar en crisi per la competència comercial que es va generar al Mediterrani.

Alba Lorenzo 1r Batx