Category Archives: Llatí 4t

Amor d’autoajuda

 Ahir va ser el dia dels enamorats i he trobat la inspiració en un fragment d’ Ars amatoria d’Ovidi, concretament, el que correspon als versos 34-40.  Algú s’anima a traduir-ho? Els de 2n no tenim excusa,  ja ho vam fer en el seu moment!  

 [De la puella reperienda, exoranda, tenenda]

Principio, quod amare velis reperire labora

qui nova nunc primum miles in arma venis!

Proximus huic labor est placitam exorare puellam;

tertius: ut longo tempore duret amor.

Hic modus. Haec nostro signabitur area curru;

haec erit admissa meta premenda rota.

He fet un vídeo per actualitzar una mica els consells que ens dóna el savi Ovidi en la seva obra, a veure què us sembla!

Laura Galán

2n batxillerat

Llatí

Lucrècia, pervivència de la proverbial fidelitat

Lucrècia, segons  Tit Livi  Ab Urbe Condita llibre I (57-60), va ser l’esposa de Luci Tarquini Col·latí. La seva història explica que durant el regnat de Tarquini el Superb, els joves de la reialesa es van reunir per celebrar un banquet a casa de Sext Tarquini, aquell dia també hi sopava Tarquini Col·latí, fill d’Egeri. Mentre bevien i xerraven, la conversa va recaure sobre les esposes. Tots els homes van ressaltar, amb elogis, les seves esposes, fins i tot es van arribar a discutir; però Col·latí, ben seré, va dir que tot allò no calia que  tant bon punt arribés la seva dona veurien com superava en bellesa totes les altres Van decidir anar a comprovar quina de les dones era la més bella i també la més virtuosa. Van muntar a cavall i es van dirigir cap a Roma. Quan van arribar, van trobar Lucrècia entregada a les feines de la casa acompanyada de les seves esclaves, en comptes de passar temps en banquets i jugar com les nores del rei. Tant el seu marit Col·latí com la resta d’homes van ser rebuts per ella amb gran hospitalitat. Va ser aleshores quan Sext Tarquini va començar a desitjar Lucrècia, encisat per la seva bellesa i castedat. Quan va acabar la nit, tots van retornar al campament.

Al cap d’uns dies, Sext Tarquini es va dirigir a Col·làcia amb un sol acompanyant sense saber-ho Col·latí. Allà va ser rebut amb hospitalitat, el van convidar a sopar i després el van conduir a la cambra dels hostes. Més entrada la nit, quan ja no sentia ningú pels passadissos, va anar cap a la cambra de Lucrècia amb l’espassa desembeinada, disposat a forçar-la. Amenaçada de mort, Lucrècia es va negar a cedir a les intencions de Sext Tarquini. Entre súpliques i amenaces, Tarquini va acabar per amenaçar el seu honor dient-li que si no cedia als seus desitjos quan fos morta posaria al seu costat un esclau nu degollat, en senyal de que l’havien morta per cometre  adulteri. Aquesta amenaça va superar la seva puresa obstinada i Tarquini va profanar el seu orgull. Una vegada va transcórrer aquest fet, Lucrècia va enviar un missatger a Roma que avisés al seu pare i un altre a Àrdea, per avisar al seu marit. A la carta demanava que cadascú hi anés amb un amic de confiança i que a poder ser hi anessin el més aviat possible ja que havia passat una desgràcia. Una vegada es van reunir tots, Lucrècia va explicar l’intent de violació que havia  estat a punt de patir per part de Sext Tarquini i que havia perdut la seva honra. Tots els homes de la casa la consolaven i li deien que ella no n’havia tingut cap culpa, ja que no es peca de cos sinó de cap. Tot i així la pena de Lucrècia era tan gran que va decidir acabar amb la seva vida clavant-se un ganivet que portava amagat al cor. En aquell moment, Brutus jurà que venjaria la mort d’aquella dona tan pura.

La proverbial fidelitat de Lucrècia ha estat un tema preferit per als artistes i literats de tots els temps, un exemple literari a casa nostra seria el menorquí Joan Ramis i Ramis amb Lucrècia o Roma libre (1769), publicada a Les eines, Proa  el 2008 a  partir de la troballa del manuscrit original de l’obra al 1999. Consta de cinc actes i és considerada el gran clàssic teatral de la literatura catalana setcentista.

Nuria Yela

2n batx. Llatí

La biblioteca d’Alexandria

Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria? i de la de Pèrgam? vid. reportatge de Sàpiens, maig del 2010, del nostre col·laborador, periodista i filòleg clàssic, Antoni Janer.

[youtube]https://youtu.be/zuFQZWNQUXA[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/OORYXWXUdBk[/youtube]

El saber avui en dia on es troba? En quin format?… Què n’opineu?

Fa dos anys, ja coneixíem Horaci

Ara que esteu acabant un cicle, alumnes de 2n de batxillerat, està bé que recapitulem i comprovem si hem evolucionat, des de 4t d’ESO, si ara cometríeu els mateixos errors, si teniu les mateixes mancances que quan vau començar el vostre contacte amb la matèria de Llatí.

A punt d’endinsar-nos en la profunditat de la lírica horaciana, en els tòpics que el poeta va deixar per a la posteritat, en la lectura de la selecció d’Odes i Epodes que ens proposen per  a Selectivitat, cal recordar que fa dos anys l’Annia i la Cristina van fer aquest treball sobre l’oda I, 11.


[Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí i seleccioneu pantalla compelta]

A part de donar la vostra opinió sobre la pervivència del tòpic literari del carpe diem en la cançó de “Falsa alarma”, aprofitem per fer una reflexió sobre l’aspecte formal de la presentació. A dia d’avui la tornaríem a fer igual? Què retocaríeu? Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de fer una presentació de diapositives?

Compareu la cançó amb aquesta altra que ens presentava l’Oriol de Premià.

A hores d’ara també hauríem de ser capaços de copsar la pervivència del tòpic en d’altres manifestacions que no el citen directament, però que sens dubte el fan palès. Què us sembla aquesta cançó de Melendi? O l’Hoy puede ser un gran dia de Joan Manuel Serrat? La veritat és que no acabaríem mai…

Carpete diem, discipuili discipulaeque!

Google Maps d'”amor”

A partir de l’article de l’exalumna de la Margalida, Audrey de Jesús, de fa ja dos anys he tingut la idea de fer un google maps amb la paraula amor.  Hi col·laboreu? Per què el mot és molt semblant en unes llengües? En quines?


Mostra “Amor” plurilingüe en un mapa més gran

Fatima El Azouan
1r A Batxillerat

“T’estimo” en diferents llengües

Ara que ve  Sant Valentí, he pensat que podríem animar-nos a buscar com es diu “t’estimo” en diferents llengües de tot el món i deixar constància en comentari quines són indoeuropees i quines deriven del llatí.


Mostra “T’estimo” en diferents llengües en un mapa més gran

Francesc Martínez Sanchez
1r A batxillerat

Tornant a un passat romà…

Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat vam realitzar una sortida per tots els indrets de la Barcelona romana. El meu company Oriol S. Lòpez va tenir una experiència increïble. Ens l’ha passada per escrit per tal que poguem gaudir d’ella. Juntament amb les fotografies podreu acompanyar-lo al seu viatge al passat i després opinar.

De Barcelona a Bàrcino

Era un dia especial perquè fèiem una sortida amb la classe de llatí a Barcelona, per observar el que queda de l’antiga ciutat romana anomenada Bàrcino. Un cop allà el nostre guia, l’Aleix, ens va explicar una mica d’història de la plaça on ens trobàvem, però immediatament vam anar per feina i vam baixar a la via sepulcral romana.
Mentre l’Aleix ens explicava totes les tradicions que tenien els romans sobre la mort i ens mostrava les tombes, vaig tenir un moment de son. Vaig tancar els ulls, vaig badallar i quan els vaig tornar a obrir… no hi havia cap de les persones que venien amb mi, hi havia tot de gent vestint com a l’època de la qual ens parlava l’Aleix, els edificis i tot aspecte de l’actualitat havia desaparegut en aquell lloc. Vaig intentar parlar amb alguna de les persones que hi havia allà posant menjar a les tombes dels seus morts tal com ens havia estat explicat abans, però aquella persona no va entendre el català i em va contestar en llatí! Em vaig començar a espantar però immediatament vaig intentar pensar que era un somni així que em vaig pessigar, però la veritat es que em vaig fer bastant de mal. Així que la única interpretació possible es que havia viatjat en el temps fins al segle IV!
En un primer moment volia tornar a casa immediatament, però després vaig reflexionar i em vaig dir a mi mateix que ja trobaria el com tornar més tard i que de moment aniria a fer turisme per Bàrcino per poder entregar el millor treball personal sobre la ciutat. Així que em vaig quedar observant una estona que feia la gent a la via sepulcral, però quan em van començar a mirar estranyats per la meva indumentària vaig decidir marxar per no causar problemes. Caminant , caminant vaig veure l’aqüeducte. Era impressionant en l’època, res a veure amb el que en queda ara i com hi passava l’aigua! Així tot badant vaig veure que passava un pagès que portava en un carro les seves mercaderies cap a la ciutat així que em vaig amagar i quan va passar em vaig infiltrar entre les seves mercaderies. Seria l’única manera de passar les muralles desapercebut. Un cop dins em vaig girar a veure les muralles. No eren gaire grans, però es que la ciutat tampoc ho era gaire, sincerament. Vaig estar una estona passejant, però era impossible ser ignorat per la mirada dels habitants de Bàrcino així que em vaig aturar a una bugaderia d’ on vaig pispar alguna cosa de vestir. Em va costar posar-me la roba sabent que estava rentada amb orina, però tampoc volia cridar l’atenció de la guàrdia. S’hi respirava ambient de tranquil•litat en aquesta Bàrcino romana comparada amb la Barcelona actual i per tant em vaig sentir bé per adaptar-me una mica i provar una mica de garum fins i tot. Francament, no em va agradar gaire, quin gust més fort! Però me’n vaig desfer ràpidament provant una mica de vi, que hi era per tot arreu.
Un cop vaig arribar al fòrum vaig pensar que ara podria estar a la Plaça Sant Jaume amb els meus companys i vaig sentir una mica de nostàlgia i ganes de tornar, però vaig fer el cor fort i vaig decidir pujar el turó per arribar al temple d’August per demanar-li que em deixés tornar a casa, qui sap, potser funcionava!
Un cop a dalt em vaig quedar de pedra veient el temple tot complet, era molt bell, tant de bo els meus companys també l’haguessin pogut veure i no haver de conformar-se amb quatre columnes. Vaig posar-me davant la figura d’August a pregar, però res jo seguia allà. Sense posar-me nerviós vaig posar-me a dormir aprofitant la tranquil•litat del temple.
Els meus ulls es van obrir i el primer que vaig veure van ser els meus companys despertant-me per avisar-me que el tren ja estava arribant a Premià. Em vaig despertar confós, però content de ser un altre cop a casa.
Va ser una experiència molt estranya, però segur que ningú ha viscut de tant a prop la Barcelona romana.

Oriol S. Lòpez Cerezo
Rubén Florencio Alcántara

1r Batxillerat A

Llatí a primària

Photobucket

Moltes tardes ajudo nens i nenes de primària a fer els seus deures i a llegir.  En una ocasió  em vaig posar a llegir amb una nena un llibre titolat La guerra dels xiclets de Jordi Folck, que narra com Isabel II, durant la seva coronació, cau a terra per culpa d’un xiclet  i llavors Scotland Yard promet trobar el culpable. En assabentar-se’n, la colla d’en Roald comença a patir perquè el dia abans havien anat a visitar l’abadia amb l’escola. Van decidir anar-hi per treure tots els xiclets que havien deixat cadascún en un racó, però allà mateix es van trobar amb l’agent Tussaud, que s’adona de les intencions de la colla, els detenen i els interroguen. Al dia següent el Parlament Britànic decideix prohibir el consum de xiclets i castigar qualsevol que incompleixi la llei. La colla d’en Roald comencen a sentir-se molt indignats i a partir d’aquí pensen que això és la guerra dels xiclets.

En aquest llibre vaig trobar aquestes frases posades en forma de paràgraf:

Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bonae voluntatis. Laudamus te. Adoramus te. Glorificamus te.

La nena em va preguntar què volia dir i jo li vaig contestar. Però ara us pregunto a vosaltes: m’ho podrieu traduir?

Pel vocabulari del text es veu clarament que és un text religiós, però algú sabria contextulitzar concretament d’on és aquest fragment?

Ana Rosa Linger

2n batxillerat I. Isaac Albéniz

Batx. 2.2