Mosaic pompeià tradicionalment anomenat Memento mori (30aC-14dC). Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
En aquesta diada de Tots Sants, crec que val la pena que feu un cop d’ull a aquestarticle d’El Punt titulat Memento mori, que combina la festivitat amb el llatí i la crítica política. No cal dir que us demano que en feu una interpretació i el comentari dels llatinismes i les referències geogràfiques, lingüístiques i políticosocials al món romà, però també vull que em poseu l’enllaç d’un article anterior publicat per una companya sobre una altra expressió llatina amb aquesta forma de l’imperatiu del verb defectiu memini.
D’altra banda, ahir vaig anar al teatre a veure Rigor mortis, una comèdia agredolça ubicada en un tanatori, però amb una clara intenció de denúncia de la corrupció política actual. Us ben prometo que és casualitat la coincidència de dates, però aprofito l’avinentesa per demanar-vos que em comenteu el títol de l’obra i interpreteu la referència clàssica que apareix en el tríptic de presentació de l’obra en boca de l’autor, José Luís Martín:
…em vaig proposar escriure sobre un tipus de Cornellà, el prejubilat Antonio Mazarrón (musho Beti, musho Beti, eh-eh!), que pogués parlar de tu a tu amb un patrici de la burgesia catalana, en Joan Felip Plademolins i Riudellops.
Penseu que al llarg de l’obra s’utilitza sovint el terme “pares de la pàtria” pe referir-se als polítics que es troben a la cúpula de poder.
TERESA
