Category Archives: Llatí 2n

God of War 3: La segona Titanomàquia

 

Bon dia, sóc en Carlos Thiriet i en aquest apunt parlaré d’un tema que ja havia explicat una mica i que ara m’agradaria profunditzar més. Haig de dir que aquest apunt pot contenir spoilers de la saga de God of War, sobretot de la tercera part.

El tema sobre el què parlaré és la saga de videojocs God of War, ambientada en l’antiga Grècia o, millor dit, en la Grècia mitològica. Explicaré breument la història (ja que no vull perdre temps tornant a explicar-la), però si voleu entendre- la millor podeu anar a l’apunt d’AracneGod of War, mitologia pura i dura!“.

Com ja sabreu, la història gira al voltant d’un general espartà, Kratos, que sumit en la bogeria pel déu de la guerra Ares, mata la seva família i com a revenja mata el déu amb la ajuda d’Atenea, ja que Ares està destruint Atenes, i dels poders benignes de la caixa de Pandora, fent que els malignes es propagin pel món afectant els déus olímpics. Amb la mort d’Ares, Kratos ocupa el càrrec de déu de la guerra i aconsegueix poders divins. Per desatar la seva ràbia interna, el nou déu comença a arrassar Grècia, i finalment és mort per Zeus, que es desvela com el seu pare, ja que una profecia havia dit que el seu fill el mataria i un guerrer marcat (kratos té unes pintades roges en el seu cos) destruiria l’Olimp. Kratos és ressuscitat per Gea i altres titans supervivents a la titanomàquia, i aconsegueix tornar al passat i evitar que Zeus el mati, encara que provoca la mort d’Atenea.

Llavors Kratos viatja al passat, abans que els titans siguin derrotats en la titanomàquia, i els porta a la seva època. Amb Ares i Atena morts, les possibilitats de derrotar els déus serà major.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=W367nw825sA[/youtube]

Com podeu veure en aquest vídeo, que és el final de God of War 2, Kratos està decidit a acabar amb l’Olimp, i ho intentarà fer amb l’ajuda dels titans. En el següent vídeo veurem com comença God of War 3 i per tant la segona titanomàquia.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=A6PjfrL85cQ[/youtube]

Aquí podem veure una introducció inicial en la qual es veuen els esdeveniments més importants dels jocs anteriors. Llavors es veu a una harpia sobrevolant els dominis dels déus, l’inframón i el mont Olimp, mentre que Zeus els parla de què no han de rendir-se i que és prioritari acabar amb aquella amenaça. Veiem a alguns titans com Oceà, Perses o Gaia pujant al cim del mont.

Zeus llança a la batalla Hades, Hèlios i Hermes, i més tard s’afegeix Posidó, que convoca un hipocamp per ajudar-lo.Entre Kratos i Gaia aconseguiran acabar amb el déu del mar, un dels guerrers més poderosos de l’Olimp.

En el minut 6:30 podem veure l’heroi Hèracles, qui dirigeix l’exèrcit dels déus. Aquest tindrà una gran batalla amb Kratos, ja que estava molt indignat amb l’elecció del seu mig germà com a déu de la guerra, i morirà pels cops que li donarà al cap l’espartà amb la seva pròpia arma, els punys de Nemea.

Hèracles i Kratos es troben abans de la batalla

Després de la mort de Posidó, Kratos i Gaia aconsegueixen arribar al cim de la muntanya, però són derrotats per Zeus, que els llança un raig. Gaia perd una mà i no ajuda a Kratos, que cau al riu Estígia, on perd els seus poders de déu de la guerra. La corrent del riu el porta cap a l’inframón, on es troba amb l’esperit d’Atena i decideix acabar amb Hades. Durant la seva travessia per l’inframón, Kratos troba Píritoo, al qual crema per aconseguir el seu arc. En aquest vídeo, a partir del minut 5:10 podrem veure l’escena completa.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=eyWSW0U16h8[/youtube]

A mesura que els déus van morint a mans de Kratos, es van desatant al món una sèrie de desastres (mort de Posidó, inundacions, mort d’Hèrmes, plagues, mort d’Helios, desaparició del sol) fins que s’arribi al caos absolut amb la mort de Zeus.

Amb la traïció de Gaia, Kratos es pren la guerra com un assumpte personal i comença a matar déus i titans, fins i tot el propi Cronos, que va ser assassinat per l’espartà al Tàrtar. La deessa Afrodita es va salvar, ja que va tenir sexe amb ell, i altres déus com Artemisa es desconeix si van sobreviure al desastre. No posaré vídeos ni imatges de les morts perquè són bastant violentes i sanguinàries, especialment les de Cronos i Hèlios.

Kratos es troba amb Cronos

Finalment, Kratos aconseguirà matar el rei dels déus a dins del cos de Gaia, que també va morir quan Kratos li travessà el seu cor. Després de derrotar l’esperit de Zeus, va aparèixer l’esperit d’Atena, que li demanà els poders de la caixa de Pandora per dominar el món. Es veu que el plan d’Atena era ajudar Kratos a fer l’apocalipsi olímpica per després manar en solitari a la humanitat. Kratos es nega i se suïcida per donar el poder de l’esperança a la humanitat, fet que li dóna molta ràbia a Atena.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9vpRVJwzzgk[/youtube]

Després dels crèdits, es pot veure el lloc on estava mort Kratos buit, i una imatge d’un au Fènix al terra, el que significaria que Kratos podria tornar a la vida, fet bastant probable ja que ha escapat tres vegades de l’inframón.

El món en caos amb la mort de Zeus i la resta de déus

La confirmació d’un nou God of War confirma la teoria de què Kratos no està mort, i potser el veurem matant déus d’altres mitologies com la nòrdica o l’egípcia. Què us semblaria aquest canvi? Heu jugat a algun dels jocs de la saga? Què penseu de l’armagedòn de la mitologia grega a mans del fantasma d’Esparta?

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat.

La Guerra de les Gàl·lies, quan Roma va posar el peu al nord

Un dels conflictes bèl·lics més coneguts dels romans és la guerra ocorreguda durant el segle I aC entre les forces de la República Romana (encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l’atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Quadre que representa la rendició de Vercingetòrix, de Lionel Royer

Aquí teniu un Dipity fet ad hoc amb els esdeveniments més rellevants d’aquest conflicte:

Arnau Lario Devesa 2n Batxillerat Humanístic

Carles Riba, llatinista

Al suplement Cultura diari EL PUNT AVUI publicat divendres 13 de març, que casualment es titula “Duel de Titans”, hi he trobat un fantàstic article que no puc deixar de presentar i recomanar. Es tracta d’un avançament editorial del llibre Resum de literatura llatina, de l’eminent poeta i hel·lenista Carles Riba, a cura d’Eusebi Ayensa. Aquest doctor en filologia romànica, segons l’article, però també llicenciat en filologia clàssica, ha reeditat l’opuscle que servia per apropar la literatura llatina a les alumnes de l’Escola Superior de Bibliotecàries i hi ha incorporat una tria de textos per il·lustrar el que s’hi explica.

Portades del “Resum de literatura llatina” i “Nocions de literatura llatina” de Carles Riba [Font: Historias no académicas de la literatura]

En la versió en paper s’ofereix el pròleg íntegre del llibre, però amb la versió digital que aquí us enllaço n’hi ha prou per fer-se una idea del seu contingut i respondre les qüestions que us proposo a continuació.

  • Què us sembla que diria Tit Livi si llegís les paraules de Riba amb què comença l’article?
  • Repassem Història? Què era la Mancomunitat?
  • En quina obra lloava Virgili “la primavera perpètua”?
  • Destaqueu, de tots els autors i obres esmentats al llarg de l’article, aquells que coneixeu per haver-los treballat en un o altre moment del curs. No es tracta de buscar informació externa, sinó de buscar-la en la vostra pròpia ment.

Per complementar-ho, aquí teniu un destacat del diari en paper, que expressa tan bé les idees que des de principi de curs us intento comunicar en relació a la literatura llatina, que m’agradaria que ho llegíssiu i em diguéssiu quines són. Si me les sintetitzeu i em poseu exemples del que s’hi diu, em fareu contenta va… I, alumnes de Premià, estic segura que la Margalida coincidirà amb mi.

TERESA

Les dones del llibre primer Ab urbe condita de Tit Livi

A les PAU llatí Catalunya 2015 és prescriptiu fer la lectura del llibre primer de Tit Livi, Ab urbe condita. Ahir va ser el Dia Internacional de la Dona i a classe de llatí com a grec (vid. El Fil i <em>Literatura grega a escena) també volem recordar el paper de la dona en les lletres llatines.

Quines dones hem trobat en la lectura atenta del llibre primer d’Ab urbe condita? Quin paper tenen? Com les tracta Tit Livi? Quina pervivència tenen en l’art, la música, la literatura, el cinema, la publicitat…? Quina dona t’ha agradat més i per què?…

Alumnes de Llatí de 2n de Batx.

Kahoot: La decadència de l’Imperi romà

Avui tot just passen deu dies des del dia que vàrem provar a classe el meu Kahoot  sobre la decadènica de l’Imperi Romà. En aquest posàvem a prova els coneixements dels meus companys envers el cisme de l’Imperi fins la desaparició de l’Imperi bizantí, després d’haver posat en pràctica el kahoot del company Carlos sobre la història de Roma. Realment és una activitat entretinguda i molt didàctica.

 De Ur a Bizancio – El cambio y la pervivencia en las sociedades antiguas

Marc Arquillo Quintana, 1D Batxillerat Humanístic

Anàlisis d’anuncis amb referents (IV)

Us portem els dos últims anuncis que analitzarem aquest trimestre. Aprofiteu aquest moment ja que el següent haurà d’esperar a final de curs!

“Televisor Curvo UHD”

[youtube]https://youtu.be/gl9w264QwSw[/youtube]

Aquest anunci ens exposa, per tal que veiem la gran qualitat d’aquests nous televisors corbats, un amfiteatre romà i ens col·loca a nosaltres, els espectadors, dins d’ell, creant una il·lusió als que veuen l’anunci de què els espectadors poden veure tant bé la qualitat com si estiguessin dins.

La imatge ens deixa veure un preciós amfiteatre romà, amb tots els espectadors asseguts a les grades i amb els gladiadors a dins, juntament amb el pare i el fill que estan veien la televisió. És curiós perquè, per fer-nos veure que és una família normal i corrent, ens col·loquen al pare de la família amb bata i amb la tassa de cafè i el fill amb el pijama (d’una espècie de osset blau a més!) i la tassa amb colacao.

En el so escoltem una espècie de flauta i l’avocació dels espectadors i, després, tota una banda sonora dóna música que ens indica que arriba una escena violenta i d’intriga.

No hi ha text, a excepció del nom del producte.

“Telecom”

Aquest anunci està ambientat a l’antiga Roma.

Apareix un home que busca un vídeo sobre la història de la ciutat i es veu la següent escena:

Una vil.la romana que està sent atacada per un ratolí gegant que treu raig làser dels ulls i que simula el famós goril·la gegant King Kong. Al fons es veu el colosseu i diversos temples romans.

La gent, que va vestida amb túniques romanes, fuig espantada. També apareixen diversos soldats romans.

Els soldats tenen una idea per atrapar el ratolí, li paren una trampa. En el moment en què la gent està esperant que el monstre sigui atrapat apareix una columna d’un temple amb unes inscripcions romanes, indesxifrables per a nosaltres però que esperem que ens expliqui la nostra Magistra.

També esmenta una llegenda anomenada “El rapte de les sabines“. En aquell article també veureu aquest anunci ja que també fa referència a aquesta llegenda. Si heu sentit a parlar d’ella i us recordeu d’algun altre referent a la llegenda, publiqueu un comentari per avisar a les escriptores!

Tot i això, aquest anunci pretén dir-nos com surt de bé tenir internet amb el grup “Telecom”. Podeu creure-ho? Comproveu-lo vosaltres mateixos!

Bé, moltes gràcies per haver-nos llegit i us esperem a l’anàlisi següent!

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3 Llatí.

Ròmul i Rem a Mèrida

EmeritaAugustaLuperca

Luperca, Emerita Augusta

Passejant aquest Nadal pels carrers de Mèrida, vaig poder contemplar una Luperca, és a dir, una figura de Ròmul i Rem amb la lloba, que com ja vau poder veure a l’altre apunt que vaig fer d’Emèrita Augusta, és una ciutat plena de referents clàssics.

“De la ciutat de Roma a la ciutat de Mèrida, ahir Emèrita Augusta”. Aquesta és la inscripció que es pot llegir a la placa de marbre situada al pedestal de granit que suporta la rèplica de la Lloba Capitolina donada des de l’Ajuntament de Roma a l’Ajuntament de Mèrida.

Va ser la ciutat de Mèrida la que l’any 1996 es posà en contacte amb l’ambaixador italià, Raniero Vagnni D’Archiarafi qui desinteressadament començà a realitzar les gestions oportunes per aconseguir que Mèrida gaudís d’aquesta peça. En poc temps partia des de la ciutat de Roma un camió, portant la rèplica de la Lloba Capitolina, amb destinació Mèrida.

Per a la seva ubicació es va construir una plaça a l’entrada del pont romà (Plaça de Roma), que consta d’un parc que té 843,50 metres quadrats i una rotonda de 10 metres de diàmetre envoltada per unes tanques anomenades “Tipus Mèrida”, similars a les utilitzades pels romans i característiques d’aquesta ciutat.

La Lloba Capitolina es troba a la part alta d’un pedestal contemplant el pas del riu Guadiana per aquesta històrica ciutat.

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat Humanístic

Les joies, tota una herència clàssica

Tot i que ja sabem que els fills són les millors joies, a l’ésser humà sempre li han fascinat els ornaments i encara més en època romana ja que simbolitzaven tot un estatus. Quines joies romanes coneixeu? Us hem preparat aquest Prezi per tal d’ampliar la informació del Capitulum Octavum de Lingua Latina per se illustra, però aneu en compte amb les fotografies de pel·lícules. Quines són gregues?

Hem creat també un thinglink amb ornamenta romana! A més d’aquestes joies, quines coneixeu? Us atreviu ara a jugar!

Omaima el Azouan i Iria Rael 1rD Batx. Humanístic

El poder de la paraula

En algun moment o altre, segur que ens hem preguntat d’on prové alguna paraula. A mi personalment, aquest tema sempre m’ha interessat molt, des que era petita que he preguntat sempre el per què d’aquella expressió utilitzada. Així doncs, una de les coses que trobo més interessants de l’assignatura de llatí és adonar-me que realment el llatí és aplicable a la vida actual.

Bé doncs, un dia, comentant a classe l’etimologia d’alguna paraula em va venir a la ment que la meva mare feia poc s’havia comprat el llibre Palabralogía de Virgilio Ortega. Vaig pensar que estaria bé compartir-ho amb els meus companys ja que jo ja m’havia mirat el llibre i l’havia trobat realment interessant. Al dir-ho, la professora em va dir que ella s’havia guardat la contra de La Vanguardia on feien una entrevista a Virgilio Ortega i on li preguntaven pel seu nou llibre. Curiosament, era el mateix article que la meva mare s’havia guardat per recordar-se de comprar el llibre! Així doncs, el proper dia el vaig portar a classe i entre tots vam fullejar-lo una estona.

"Si yo la llamo pelleja, ¿se enfadará?"

Virgilio Ortega

Finalment, vull animar a tots els interessats,com jo, en l’etimologia de les paraules a comprar-se aquest llibre. Cal tenir en compte que no és per a gent entesa en el tema, és a dir la meva mare, que no ha estudiat cap filologia sinó dret, el troba apassionant i amè a l’hora de llegir-lo. Crec que Virgilio Ortega ha plasmat molt bé el perquè de cada paraula, explicant-hi tant la part històrica com la part tècnica. És realment curiós com les paraules tenen tant a veure amb la història i els pensaments de les persones i com han anat evolucionant al pas del temps. Sabíeu, doncs, que la paraula: ministre (en llatí minister) prové del nom que rebia l’esclau romà de menor categoria? Fets curiosos com aquest, els podreu trobar al llibre Palabralogía de Virgilio Ortega.