Category Archives: Llatí 1r

Destresa de cartró i no d’avet!

fracti bello fatisque repulsi

ductores Danaum tot iam labentibus annis

instar montis equum diuina Palladis arte

aedificant, sectaque intexunt abiete costas;

uotum pro reditu simulant; ea fama uagatur.

…Repel·lits pels fats i retuts per la guerra,

els capitans dels grecs, perquè tants anys ja fugien,

un cavall pel giny divinal basteixen, de Pal·las,

com un pujol i amb taulons d’avet li fan les costelles.

Van fingir que era un vot pel retorn: en corre la brama.

VIRGILI, Eneida II 13-17 (trad. M.Dolç)

Què n’opineu del de cartró? Què en sabeu del d’avet? Potser primer us voldríeu fer un casc de guerrer troià i més endavant el cavall!

Discipulae

FACTA NON VERBA: “Saber llatí”!

A partir d’uns deures de cap de setmana en què la Margalida ens va manar de veure el programa “Saber latín” dins Saca la lengua de la 2 de TVE, hem entrevistat gent de Premià de diferents edats per tal de saber què opinen del llatí, si en saben i per què s’ha d’estudiar a l’escola. Vet aquí el nostre reportatge aràcnid:

I tu, què n’opines? Pots contestar en comentari les diferents preguntes plantejades als entrevistats del nostre vídeo.

Eva Serrano i Paula Franco
4t ESO Llatí

Els clàssics es reivindiquen

Sovint es parla d’un clàssic del futbol, de la moda, del cinema… però realment què és un clàssic? Quins són els referents clàssics d’aquest gag “Sí, sí… però el que interessa és el clàssic” del programa Crackòvia de TV3 en què el periodista Jordi Grau es troba una manifestació dels clàssics de l’Antiga Grècia?:

Gaby

Ciència MMXI: la vaca

Photobucket

Fitxa científica

Nom vulgar: Vaca
Nom científic: Bos taurus
Descripció de l’animal: Mamífer ungulat perquè té les potes acabades en peülles. La vaca a més és un artiodàctil perquè té un nombre parell de dits. Pertany al grup dels cavicorns.
La vaca pot arribar a pesar 1.000kg, el seu pèl és curt i no espès. És de color fosc, vermellós, blanc o gris. La seva cua és llarga hi a  l’extrem te un floc de pèls.
Hàbitat: Segons el tipus productiu al qual pertany la vaca se les manté en un sistema o un altre d’explotació. Les races lleteres normalment es crien en un sistema intensiu. Les vaques de carn viuen a l’aire liure, es crien en extensiu.
Alimentació: Les vaques s’alimenten de farratges, concentrats i vitamines minerals
Reproducció: Mamífer

Photobucket

El mite

Amors de Júpiter: Io, Cal.listo, Alcmena, Europa i Ganimedes.

El riu Peneu regava la vall boscosa de Tempe. En una gruta tallada a la roca, manava sobre les aigües o sobre les nimfes. S’aplegaven allà els rius veïns, sense saber si felicitar o consolar Peneu pel destí de la seva filla Dafne, que havia estat transformada en llorer. Només hi mancava l’Ínac, que, amagat al fons de la seva cova, augmentava amb el seu plor el cabal i es planyia de la desaparició de la seva filla Io. No sabia si era viva o morta; però com que no la trobava enlloc, temia el pitjor.

Io quan tornava de veure el seu pare, Júpiter, déu del llamp i del ceptre celestial la va veure i la va voler fer seva; ella es va resistir i va intentar fugir, però  finalment Júpiter va fer cobrir tot amb una espessa boira perquè no els veiessin, i la va fer seva. La dona de Júpiter, que era Juno, acostumada a les seves infidelitats, va veure la boira en un dia tan clar i va baixar a la terra, sospitant l’engany del seu marit. Va aixecar la boira però només va veure Júpiter amb una vedella  que li va explicar que aquella vedella havia sortit de la Terra. La seva dona li va demanar com a regal i Júpiter va regalar la vedella a Juno perquè no descobrís la seva infidelitat. Juno va donar la custòdia de la vedella a Argos; la va fer portar  lluny del seu marit i, com que Argos tenia cent ulls, la podia tenir controlada a tota hora.
Argos sempre la vigilava amb 100 ulls, dos descansaven mentre  els altres vigilaven. Al mati la portava a pasturar i a les nits la tancava i encadenava.
Io era molt infeliç, volia implorar clemència però quan intentava allargar el braços no en tenia i quan intentava parlar, només li sortia un mugit. El riu, que no sabia que era la seva filla, li donava herbes. Io amb la pota va escriure unes lletres on explicava al seu pare la seva transformació.
Júpiter no podia suportar més el patiment de Io i va dir al seu fill Mercuri que matés Argos. Mercuri va baixar a la terra amb només un caduceu i, com si fos un pastor, pasturava unes cabres mentre tocava el flabiol.
Argos va quedar captivat amb la música del fabliol i va demanar a Mercuri que li fes companyia. Mercuri li va explicar la història de Siringa i Argos es va adormir. Mercuri li va tallar el cap amb la seva espasa. Juno va aplegar els ulls d’Argos i els va posar a la cua del seu animal favorit: el paó. Va castigar Io amb un tàvec i la va enviar mugint de dolor per tot el món. Quan Io va arribar al riu Nil, va alçar la seva mirada al cel i amb la seva mirada suplicava a Júpiter l’acabament del seu sofriment. Júpiter va demanar a la seva dona la fi del càstig i Io va recuperar el seu antic aspecte.
Io va acabar establint-se a Egipte, on va tenir un fill, Èpafos. Els egipcis l’adoraven com a dea i la van identificar amb Isis.

Alba Lorenzo

1r. Batxillerat

Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra

Enguany, els alumnes de 2n de Batxillerat de l’institut Isaac Albéniz de Badalona ens hem presentat al concurs de la Viquilletra. Som un grup que estudiem les llengües clàssiques i la literatura catalana. Un dia vam començar a llegir el manuscrit deixat per Joan Maragall i reescrit per Carles Riba sobre l’obra Nausica. Va ser tanta l’emoció i el sentiment que ens va transmetre que ens vam animar a presentar-nos en aquest concurs i situar-la en els nostres dies. És per això que presentarem uns fragments seleccionats per tal que pugueu veure el sentiment d’una jove, Nausica, i el valent Ulisses.

A priori us ensenyem el vídeo de presentació del nostre grup Versos d’ara i de sempre.

Jordi Berdún

2.2 Batxillerat

Les arrels antigues de Premià de Mar

 

A cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol es troben les restes del nucli d’època romana més remarcable de la vall de Premià. Al barri de Can Ferrerons, entre la Via Augusta (actual Camí del Mig) i el Mar, hi va haver un petit poblet, molt actiu i ric, del qual ens han pervingut restes que permeten reconstruir la vida de la zona entre els segles I abans de Crist i VI després de Crist, gairebé tota l’època d’ocupació romana del país. En destaca, per la seva singularitat arquitectònica, l’edifici octogonal que s’hi va descobrir el 2000, i que des d’aleshores s’ha anat excavant, i que avui es troba dins d’un edifici subterrani, propietat de l’Ajuntament de Premià de Mar. També a cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol, però en sentit oposat, a la Fàbrica del Gas, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, hi trobareu exposats una mostra dels objectes que es van recuperar en les excavacions de l’edifici octogonal de  Can Ferrerons.

Justament dins del jaciment de Can Ferrerons es va fer una de les troballes més importants: un mil·liari de la Via Augusta, que aviat es presentarà al Museu i que enriquirà l’exposició.

Tot i que aquest és el jaciment arqueològic més important de Premià, i un dels més importants de tot el país, s’han localitzat moltes altres restes dels antics pobladors de la vall. Can Vilà, els Frigorífics, Can Torrents, la Partida de Fosses o Clotes, Can Verboom són indrets amb petits vestigis d’habitació, mentre que Santa Anna-Can Nolla, Ca l’Escoda-Can Colomer, el Palmar, les Pèrgoles, la Riera de Teià o la Gran Via-Can Ferrerons són les grans vil·les romanes. El coneixement de tots ells, tot i que sovint és molt parcial, permet anar reconstruint com vivien els pobladors d’aquelles èpoques reculades, com eren les seves cases, com es distribuïen pel paisatge, com treballaven, què menjaven, en quins déus creien o quines activitats de lleure practicaven. Tot això ho trobareu a l’exposició.

L’arqueologia de tota la vall de Premià s’ha treballat, des de fa molts anys, des del Museu de Premià de Mar. Ja en els anys 70 del segle XX, els membres de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar es movien per la vall amb el capteniment de recuperació i salvaguarda dels vestigis prehistòrics i antics. Així va ser com es va iniciar una tasca minuciosa i de gran valor històric, de recollida arqueològica, i es va reunir una col·lecció d’objectes que permeten fer un recorregut detallat pel passat més antic d’aquest espai.

En aquella època es va començar a excavar el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, i posteriorment s’hi van anar fent campanyes d’excavacions, fins al 2000. La forta activitat constructiva de les darreres dècades ha permès anar descobrint diferents punts on s’havia viscut i treballat en època ibèrica o romana, un poblament especialment dispers per tota la vall en el període romà. Tot s’ha anat documentant i excavant, per tal que en quedés constància i per anar completant el mapa del patrimoni arqueològic de Premià, en base al qual es fa la protecció des dels municipis i des del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Resulta molt interessant observar com ha anat evolucionant el poblament de la vall a través del temps, que s’ha d’entendre com un espai de vida unitari.  En el període ibèric, el poblament es va concentrar a la part alta de la vall, a dalt del turó de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). Aquest període es caracteritza per les lluites constants entre els senyors dels poblats, per això es va triar un turó fàcil de defensar i es va envoltar de muralles. La població vivia nuclearitzada dins del poblat emmurallat.

El 218 aC, quan els romans envaeixen el país, la vall de Premià passa a dependre de Roma. Sota el nou poder, les tribus ibèriques deixen de lluitar entre sí i ja no els cal encastellar-se en turons ben defensats. Així doncs, es van abandonant els poblats i la població s’escampa per tota la vall i la plana on s’assenta més còmodament sobre els camps de cultiu, de moment encara en cases de tradició ibèrica. Amb el temps, però, van entrant els nous costums romans, la gent parla el llatí i adopta el sistema econòmic romà. Es generalitza el sistema de la vil·la romana: la pau i l’activació econòmica i mercantil fan que la població prefereixi la plana arran de mar per on passa la carretera principal de l’època, la Via Augusta, i on tenen a l’abast la via de transport fonamental dels productes que és el mar. Econòmicament, les vil·les estan en la base d’una economia de mercat amb circuïts comercials de llargues distàncies i molt actius, que signifiquen una modernitat important. El vi és el producte estrella de les vil·les, per bé que també s’hi concentren indústries diverses. L’enriquiment de la població és força general, ja que la riquesa i activitat de les vil·les arrastra a una important massa de la població lliure. D’aquí la preferència de la gent de viure a la plana, davant del mar.

A partir de la crisi del segle III, amb l’adveniment de l’emperador Dioclecià, s’entra en un nou ordre polític, social i econòmic. S’avança cap a l’autocràcia, i entra en joc un nou poder, el de l’Església. Els circuits comercials que animaven les vil·les, decauen i es fan cada cop més locals. Moltes explotacions s’empobreixen i la propietat territorial es concentra en poques mans. Els grans latifundistes són aristòcrates molt poderosos, cada cop amb més poders per dictar la llei sobre el seu domini. La burocràcia augmenta. Amb les crisis i invasions bàrbares, els exèrcits es fan importants i generen molta despesa. Els impostos pesen amb força sobre els més pobres.

La població es concentra en un nombre menor d’establiments. Amb el temps, va creixent la inseguretat i la tendència és a ocupar altre cop les parts altes de les valls i anar-se agrupant entorn de les parròquies. Així sorgirà a l’alta Edat Mitjana el nucli de Premià de Dalt, on la gent de la vall viurà agrupada i protegida durant molts segles.

No serà fins al segle XVII i XVIII que, amb la nova situació d’alta prosperitat econòmica basada altre cop en una conjuntura favorable al conreu de la vinya, i l’activació de circuïts comercials de llarga distància entorn dels vins i aiguardents, que es tornarà a formar un nucli important de població a la plana, davant del mar. Serà l’origen de Premià de Mar, de vocació marinera i industrial, i de la forta implantació de la indústria tèxtil en el segle XIX i d’estampats en el segle XX. Vins i aiguardents, en el segle XVIII, surten per via marítima cap al nord d’Europa i cap a Amèrica, i permeten que les famílies pageses es capitalitzin. Aquests capitals són els que es van invertir en les manufactures d’indianes i que estan en l’inici de la important industrialització del país.

Molt a la vora de casa vostra, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, trobareu la màgia dels objectes d’aquells avantpassats premianencs, vasos amb què van beure, àmfores amb què van transportar el vi, anells amb què van signar, ídols que van adorar, estris amb què van teixir, estris amb què van anar al mar a pescar, monedes que van atresorar…. Tots ells ens aproximen a aquelles vides que estan en el nostre passat i ens permeten entendre’ns millor a nosaltres mateixos.

Marta Prevosti

Directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar

 

N.B.: Diumenge 22 de gener a les 12 al Museu de l’Estampació de Premià de Mar s’inaugura l’exposició Arqueologia de Premià.

Comissaris: Ramon Coll i Marta Prevosti

Lloc: Museu de l’Estampació de Premià de Mar, c/ Joan XXIII, 2-8, 08330 Premià de Mar

Contacte: al telèfon 937529197 o al correu museu@premiademar.cat

Vid. Arqueologia de Premià dins el Festival Laietània, Interès per museïtzar els balnea de Can FerreronsJaciments romans al Maresme i altres apunts publicats aquí i aquí.

Ciència MMXI: L’óssa

Aquest any a Llatí, per participar en la setmana de la ciència, hem hagut de buscar l’origen mitològic de cada animal que coneixem per explicar com presentaven els romans les característiques de cadascun dels animals. En el meu cas m’ha toca l’óssa.

FOTO-FITXA CIENTÍFICA
Photobucket

Classificació científica

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Subordre: Caniformia

 

Explica un mite que un dia Júpiter (déu de la Tríada capitolina) mentre mira un bosc veu  Cal·listo, l’acompanyant de caça de Diana i es fa passar per Diana i viola Cal·listo. Cal·listo que se sent impura i no pot amagar la conseqüència dels actes de Júpiter, ja que s’ha quedat embarassada, és apartada de Diana i les nimfes.

Durant tot aquest temps, Juno, l’esposa de Júpiter, ha confirmat el dubte de que el seu marit li és infidel ja que ara en té una prova, Arcas, fill de Júpiter i Cal·listo, i com a venjança transforma  Cal·listo en óssa.

Arcas, un anys més tard, estava caçant quan de sobte es va trobar un óssa que el mirava fixament i que no li tenia por. Aquesta óssa era la seva mare, però Arcas no ho sabia i quan estava a punt de matar-la, Júpiter, que havia vist tot el retrobament va convertir Cal·listo en l’estrella Óssa major i a Arcas en l’Óssa menor, i així va impedir que Arcas matés la seva pròpia mare.

Com ja se sap, en la mitología hi ha moltes versions diferents ja que es transmeten de forma oral, en un pàgina he trobat una altra versió que la deixaré aquí.

Aquest mite l’he tret del llibre de les Metamorfosis d’Ovidi.

Júlia Tosses Lagarriga