Category Archives: Llatí 1r

Ludi Romanorum

Els romans en el seu temps lliure feien activitats lúdiques com ara curses de carros, lluites i el circ. El Colosseu de Roma venia ser el gran centre d’aquest tipus d’espectacles. Les termes són una altra ocupació del temps de lleure. Gràcies a aquestes activitats nosaltres avui dia podem gaudir dels Jocs Olímpics, el circ, teatres i cinemes, i també dels balnearis.
A partir d’aquí els romans ho van considerar com llocs per fer activitats divertides i sobretot per poder relacionar-se amb altra gent, eren llocs socials.

Curses de carros

Les curses de carros eren un dels esports més populars a l’antiga Grècia i Roma. A la vegada, també eren un dels esports més perillosos, ja que els cavalls i les persones que hi participaven posaven la seva vida en perill ja que podien arribar a morir.

No se sap quan van començar les primeres curses, però la primera escriptura que les documenta correspon a la Ilíada d’Homer. La cursa va consistir en una volta al voltant d’un arbre. En els jocs olímpics hi havia curses de cavalls, de quatre cavalls (tethrippon) o de dos cavalls (synoris). Les primeres curses als jocs olímpics van ser al 680aC.

 

Lluites de gladiadors

Les lluites de gladiadors eren molt conegudes i importants en aquella època. La gent que hi participava eren condemnats, esclaus obligats pels seus amos, però també podien ser homes lliures que no tenien un altre recurs per poder viure.

En aquestes lluites, lluitaven gladiadors que havien estat entrenats durant bastant de temps. Les lluites de gladiadors començaven després que els gladiador desfilaven i saludaven l’emperador amb el crit ”Aue Caesar, morituri te salutant”. Seguidament feien les parelles per lluitar a l’atzar i llavors començaven l’espectacle. Aquests combats eren vigilats per instructors que controlaven si la lluita era real. Al final de la lluita, quan un dels dos gladiadors acabava molt ferit, l’emperador, amb ajuda del públic, decidia deixar-lo amb vida o no. Si finalment l’emperador posava el polze cap a baix, el lluitador que anava guanyant matava el perdedor.

Circ

El circ romà era una de les instal·lacions lúdiques més importants de la ciutat romana, juntament amb el teatre i l’amfiteatre componia la trilogia de grans instal·lacions destinades únicament  a divertir el poble. Al principi el circ s’utilitzava per a jocs públics i entreteniments diversos, però més tard va destinar-se principalment a curses, espectacles i representacions. En el següent vídeo podreu veure com era el circ en aquells temps:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tgIxSS_UJZQ[/youtube]

El Colosseu 

El Colosseu és un amfiteatre construït al segle I, a l’est del fòrum de la ciutat de Roma. Es va utilitzar gairebé uns 500 anys. Al segle VI s’hi van celebrar els últims jocs. Als primers temps del Colosseu, els escriptors deien que es feia servir per a representacions de batalles navals, anomenades naumàquia, entre molts altres espectacles. Més tard, també es feien representacions de paisatges naturals a la sorra per part d’artistes.

 Termes romanes

Les termes eren un lloc on els habitants podien relaxar-se i passar una bona estona. Van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals. Hi havia dos tipus de termes: Una de més senzilla que estava destinada a la classe baixa i una altra de més luxosa, que era per la classe alta. Les més riques que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la gran ciutat. Algunes termes que encara podem visitar són les termes de Sant Boi, termes d’Antoní, situades a Cartago, o les Termes de Caracal·la a Roma.

Mar Martínez i Marta Sánchez. Llatí 4t ESO opt.1.

Els números romans avui

Avui en dia, tot i que fem servir majoritàriament els números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, que van arribar a Occident a través dels àrabs, encara utilitzem els números romans en molts aspectes de la vida quotidiana.

Números romans

Aquest sistema de símbols que òbviament va ser creat pels romans va ser capaç d’expressar els números amb lletres que aleshores eren símbols.

Per tant, ‘I’ no prové de la lletra ‘l’ sinó una osca (tall que es fa amb un bastó com a senyal), un traç vertical fet en una fusta, en un os…Els romans van fer coincidir la forma d’aquest traç (I) amb la lletra l. Els signes corresponents al 2 (II), el 3 (III) i el 4 (IIII) (originàriament no es feia la substracció i s’escrivia III en comptes de IV) representen 2, 3 o 4 osques. En el cas del número cinc, es va representar amb una “V” perquè es va observar que cada cinc osques hi havia un tall doble (que podia ser ⋀, ⋁, ⋋, ⋌, etc.). A més a més, cinc són els dits de la mà, l’instrument més proper per comptar! A més, V representa de forma gràfica la disposició dels quatre dits de la mà amb el polze oposat.

El mateix va passar amb el número deu, però aquest cop hi havia un tall en forma de creu (X). Realment és l’equivalent als dits de totes dues mans. S’empraven així dues V, una d’elles capgirada per indicar X.

Més complicat era el número 50 que s’escrivia amb V i una I: ᗐ fins que va anar evolucionant fins a L. Centum i mille van influir en les xifres per indicar cent i mil respectivament: C i M.

Aquest vídeo ens ajuda a aprendre millor totes les normes d’aquesta numeració que sovint els joves no recordem:

Des de petits, ens ensenyen a saber utilitzar els números romans i de seguida pensem que això no ens serà de cap utilitat, però a mesura que anem creixent, ens anem adonant que allò que vam aprendre a la primària comença a tenir més importància de la que crèiem.

Per utilitzar correctament els números romans, cal tenir en compte que sempre que afegim “I” abans d’un altre número (V,X…) se li resta un número. Si l’afegim darrere, suma.

Una característica que també és important és que no es pot utilitzar la mateixa lletra més de tres cops seguits.

Si ens hi fixem, en l’àmbit de la química (a la formulació, per exemple) s’utilitzen números romans per indicar la valència de l’element. També, trobem aquesta numeració en els rellotges i en molts articles on hi apareixen diferents apartats, així com en el nom dels Papas o dels reis. A tall d’exemple, aquests dies amb l’abdicació de Joan Carles I es parla de Felip VI.

Amb tot això vull dir que encara que faci molts anys que aquesta numeració existeix, encara continua sent vigent entre nosaltres i com això, moltíssimes altres coses amb referents clàssics. A veure si mireu bé al vostre voltant i ens feu arribar fotografies amb números romans arreu?

Realment, qui no està d’acord en què devem molt als nostres avantpassats romans?

Andrea Torrente

4t ESO Llatí opt.3

Les villae romanes

Salvete alumnes de llatí!

Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i abans d’acabar el curs hem volgut fer les Villae per tal de cloure la nostra trilogia sobre l’habitatge a l’antiga Roma: les domus romanes, les insulae i ara les villae. Ja les parts de la casa romana?” target=”_blank”>en sabeu les parts?

Per fer-ho, hem creat també un vídeo basat en imatges de les Vil·les i les seves parts i les hem anat explicant.

Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les cases de camp romanes, un clar antecedent de les masies catalanes, i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.

Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:

[youtube]http://youtu.be/rskX4x62rwk[/youtube]

Més cuina romana

Després de la desaparició del vídeo cuinant una truita de llet, ous i pebre, la qual ens va semblar bona però amb un gust diferent, potser massa dolç, la Júlia Calvo i l’Ariadna Zarkos hem fet un Thinglink amb quatre receptes de l’època romana.

Per tal de continuar ampliant el nostre receptari de cuina romana així com les nostres entrades als blogs El Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila amb cuina romana (no us perdeu Las torrijas de la Georgina, hi reconeixereu el nostre company Guillem!), hem fet un recull de les feines que els companys i companyes de l’optativa 3 de Llatí de 4t de l’ESO han deixat al Moodle:

També l’Andrea Torrente ha fet un thinglink però dels ingredients més destacats que utilitzaven els romans en els seus àpats.

Dolços de llet=torrijas

Maria Cancio i Guillem Tur ens presenten els dolços de llet, les “torrijas”

La Maria Benito ens elabora pastissets i ens ajuda a ampliar el nostre lèxic en llatí:

[youtube]http://youtu.be/t6ap4oN8zus[/youtube]

Maria Cancio en aquest altre vídeo ens explica com fer un pastís (libum):

[youtube]http://youtu.be/zy3uUtEWC5g[/youtube]

Pollice verso, amb el polze girat!

Arran de la meva participació en diferents festivals de reconstrucció històrica, com les IV Jornades Barcino colonia Romae i el Festival Laietània, concretament la realització de la Gladiatura a Vilassar de Dalt, he observat que la gent té una idea equivocada del típic gest que feien els romans per decidir sobre la vida o la mort dels gladiadors vençuts.

El que tots tenim en ment quan es parla d’aquestes posicions de la mà és el puny tancat i el polze cap amunt si es vol salvar el gladiador i el polze cap avall si se’l vol condemnar a morir.

Gest que “condemna a mort” (Quo vadis, 1951)

Gest que suposadament salva la vida
(Gladiator, 2000)

Tots aquests errors provenen de la mala interpretació i traducció d’un quadre Pollice Verso” (1872) del pintor francès Jean-Léon Gérôme.

Quadre en qüestió

Aquest oli mostra un gladiador, concretament un hoplòmac, que espera el veredicte de l’emperador sobre el destí del vençut, que jau a terra. A les graderies es pot veure un públic que dóna la seva opinió, especialment les vestals (sacerdotesses de blanc). Precisament aquestes dones són la font de la controvèrsia: l’autor les va pintar amb els polzes apuntant cap avall.

Detall del quadre al qual veiem l’error

Un cop es van començar a rodar pel·lícules, alguns directors s’hi van inspirar, però el moment crucial va arribar amb l’estrena de la pel·lícula “Gladiator“, on es va acabar de difondre aquesta idea. Per tant, els gestos correctes són:

  • Per condemnar a mort, el gest és estendre la mà amb el dit polze estès, que fa la funció d’espasa, de manera que està desenvainada.
  • Per salvar la vida, s’enfunda “l’espasa” a la mà i es mostra un puny tancat, com es pot veure a la foto de sota.

Per tant, quan veieu alguna pel·lícula o anunci de televisió el gest equivocat, ja sabeu, l’única solució és donar exemple i difusió!

Arnau Lario Devesa

1r Batxillerat

Lyceum, l’institut IPM en neollatí

Ecce!

Ens ajudeu a completar aquesta presentació del lèxic neollatí relacionat amb l’institut? Quina paraula us ha semblat més curiosa? Quines heu pogut deduir fàcilment? Us atreviu a fer una descripció en llatí del nostre institut ara que estem a punt d’acabar el curs i alguns, fins i tot, de ser alumnes de l’IPM?

Abans d’anar a veure Pompeia

Abans d’anar a veure la pel·lícula Pompeia, si no hi heu anat de viatge com la Mar, és preferible tal com ens suggereix l’Ariadna que us informeu bé de què era, què va passar ect.

El professor Fernando Lillo en una entrevista recent en el blog Tabula comenta:
“Los estrenos recientes, que apuestan por la espectacularidad (a veces más pretendida que real), no están apostando también por una calidad interpretativa o por una fidelidad histórica. En este sentido me parecen peores instrumentos pedagógicos por ser mucho más simples. No obstante, la mayoría del público joven ha visto 300, verá también su segunda parte y también acudirá a ver Pompeya, aunque no está teniendo el éxito esperado. Habrá, pues, que aprovechar esto para llevarles más cerca del Mundo Clásico a través de textos de la literatura griega y romana o de otras producciones que tratan los mismos temas de modo más respetuoso como el estupendo docudrama Pompeya, el último día (BBC), o la ya antigua serie, pero más fiel a la historia, Los últimos días de Pompeya (1984).”

Així ho hem fet els alumnes de 4t d’ESO de LLatí de l’optativa 3: en Luca amb aquesta presentació i la Paula, la Judith i la Sara amb un vídeo de conversa, d’altres amb una carta un habitant de Pompeia:

Alumnes de Llatí 4t ESO opt.3

Les “insulae” romanes

Salvete alumnes de llatí!

Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i després de fer la domus hem volgut fer les insulae.

Per fer-ho, hem creat també un vídeo basat en imatges de les insulae i les seves parts i les hem anat explicant.

Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les cases de lloguer de l’antiga Roma, un clar antecedent dels nostres blocs de pisos, i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.

Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:

P.D.: Vid. Sàpiens “Així eren els pisos de l’antiga Roma”

De Baetulonensibus officiis

Ja fa uns dies de la realització de la X Magna Celebratio a Badalona, però és precisament després d’un temps de producció, que l’Amar Astudillo, de primer de batxillerat, ens presenta el seu extens muntatge fotogràfic. Càmera en mà, va dedicar-se a recórrer totes les parades per tal de deixar constància de l’extensa mostra d’activitats quotidianes que els grups de reconstrucció històrica mostraven als visitants, inclosa la nostra modesta aportació, de caràcter més aficionat i didàctic.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3JabgnS5Fdg[/youtube]

Aprofitant que a 4t d’ESO acabem d’estudiar l’educació i ara estem treballant els oficis, és un bon moment per fer un treball exhaustiu de repàs i ampliació d’aquests dos temes, així com de la morfologia nominal. Amb l’ajut de la programació de la Magna, en paper, on lineo directament del web, us proposo les següents activitats.

  • Al llarg de tot el muntatge, l’Amar ha deixat errates en els títols per tal que vosaltres indiqueu quines són i les corregiu. Algunes posaran a prova el vostre llatí i d’altres potser les haureu de consultar.
  • Feu una llista dels oficis (officia) que s’esmenten al vídeo, tot indicant quins hem vist a classe i quins són nous. Expliqueu de quina declinació són (si cal, busqueu l’enunciat en un diccionari) i definiu-los. Declineu-ne 5. Si en coneixeu algun altre, afegiu-lo també.
  • A partir de les imatges del final, poseu a prova els vostres coneixements sobre el sistema educatiu romà. Quines etapes hi apareixen? Quins personatges hi reconeixeu, reencarnats en els vostres companys i companyes? Quae instrumenta necessaria videtis?

Els que vau participar a la Magna i ho vau viure en primeríssima persona segur que ho teniu més fàcil. És el que té la reconstrucció històrica, que ens ajuda a posar-nos en el lloc dels homes i dones de l’època que estudiem. Els que vau ser servi, magistri, rhetores, discipuli, narratrices, pueri puellaeque et cetera, per unes hores, segur que no ho oblidareu.

TERESA

XIX Festival de teatre grecollatí a Tarragona

Ara que s’està acabant el curs i és moment de fer balanç, crec que cal dir que ha estat molt encertada la sortida que el passat 10 d’abril els alumnes de 1r de Batxillerat de grec i de llatí i els alumnes de 4t de l’ESO de llatí de l’institut Premià de Mar vam poder gaudir un dia sencer a la ciutat de Tarragona per veure representades dues obres de teatre dins el XIX Festival de teatre grecollatí de Tarragona (us hi heu fixat: el Festival té més anys que nosaltres!): Les Coèfores i El Soldat Fanfarró. A més a més, vam poder anar al museu on s’exposa la Maqueta de Tàrraco el segle II d.C i vam fer un passeig per l’interior de la muralla romana.

A continuació us deixo el vídeo amb tots els moments del dia:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=YfD4r6oQlQY[/youtube]

Tot plegat, vam poder gaudir de la representació d’una tragèdia grega d’Èsquil, “Les Coèfores”, una història plena de rancor i venjança representada amb una impecable actuació, i alhora el contrast d’una comèdia de Plaute, “El Soldat Fanfarró”, a la qual van afegir vocabulari contemporani, produint una sensació d’acostament en l’actualitat.

Tant la maqueta de Tàrraco del segle II d.C com el passeig per l’interior de la muralla romana ens va traslladar a una altra època, a una ciutat romana plena d’encant. La maqueta de la ciutat romana de Tàrraco, la província més gran de l’Imperi Romà, va ser una de les ciutats importants i influenciables del món romà. La impressionant obra d’art tan summament detallada reflecteix amb precisió com era la ciutat de Tàrraco el segle II d.C, època de màxima esplendor de la ciutat.

Camila Arigón

1r Batxillerat Grec