Category Archives: Grec 2n

Reprenem el fil cinèfil amb referents clàssics!

 

Χαίρετε συνέταιροι! Tothom se’n recorda del Fil de les Clàssiques, d’Aracne fila i fila i de l’Empremta d’Orfeu… (que aviat estarà plena d’apunts sobre filosofia i música) Però, que se n’ha fet d’un bloc que va ser creat per tres alumnes de la Margalida a l’institut Cristòfol Ferrer als quals els hi agradava molt el cinema el mes de març del 2011? Sí, efectivament parlo de La cinta de Νίκη.

Aquet bloc va ser creat pels amants del cinema i les clàssiques, la idea va sorgir dels meus companys: Coty Ledesma, Carlos Rocamora i Rebeca Sánchez. Per resumir-vos una mica la idea que tenien ells en ment us posaré alguns comentaris que van fer:

Aquest bloc no és només per als alumnes i ens agradaria moltíssim que es pogués compartir amb tothom que gaudeixi del cinema.” – Diu en Carlos.
El nostre bloc està obert a la col·laboració de qualsevol que segueixi el cinema i les clàssiques, perquè igual que el nostre bloc no hagués nascut si no fos per les idees conjuntes, segur que seria molt pobre que només ho féssim nosaltres tres sols.” – Comenta la Coty.
A nosaltres ens encanta el cinema, però necessitem més ments perquè ens ajudin a ampliar aquest repertori, segur que hi ha molts films amb referents clàssics que se’ns escapen!” – La Rebeca anima a fer-nos a tots partícips.

 

Jo seguint l’exemple dels meus companys us esperono a que us animeu a col·laborar fent un apunt per aquest bloc! Els de segon de batxillerat podeu aprofitar la tasca de la història de Roma amb cinema, la gent cinèfila del centre pot fer l’anàlisi d’alguna pel·lícula que li agradi, en la que trobi referents clàssics i gent externa al centre també hi pot dir la seva i fins i tot si s’hi veu amb cor publicar-hi un apunt, com els alumnes de la Rocío de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter! Per tal de que hi hagi una homogeneïtat en els articles, els seus creadors van crear una sèrie de pautes a seguir. L’esquema que hauríem de mantenir seria el següent:

 

Per començar l’article integrarà com a títol el nom de la pel·lícula i el del director.

Tot seguit, s’afegirà  a l’apunt una imatge (lliure de drets d’autor) del cartell de la pel·lícula.

 

FITXA TÈCNICA (sempre en majúscules, negreta i vermell) dintre de l’apunt hi haurà els  següents punts (remarcats en negreta):
  • Nom original:
  • Director i guionistes:
  • Any d’estrena:
  • Durada:
  • Repartiment:
  • País d’origen:
  • Idioma original:
  • Gènere:

L’ARGUMENT és el segon apartat on es farà un breu resum objectiu de la pel·lícula, acompanyat pel TRÀILER a sota.

A la CRÍTICA sí que es podran fer alguns judicis subjectius, sempre respectant el film, i comentant els referents clàssics del mateix. En aquest apartat, també s’hi plantejaran les preguntes sobre aquests i s’esmentaran els errors i encerts que s’han fet a l’introduir els referents.

Cal sempre indicar a l’acabament de l’article el vostre nom, el curs en el que esteu, el vostre institut (si no sou de l’institut Premià de Mar) i si feu llatí i/o grec.

Alguns consells de més dels autors del bloc: en el cas de tractar-se d’una pel·lícula d’animació al repartiment s’indicarien o bé el nom dels actors que fan la veu o en qui està basat el personatge. El gènere haurà de correspondre a les categories que ja existeixen. A les etiquetes s’introduiran un altre cop els gèneres, els referents clàssics als quals es fa referència (història de Roma/Grècia, metamorfosis), el nom dels actors més destacats,  el nom del director, etc.

Ja teniu totes les eines que necessiteu per fer nous articles, crítiques o comentaris, ara només falta que us hi encoratgeu. Fem que la cinta torni a ser un bloc ben estructurat i animat. La cinta de Νίκη queda reinaugurada!

Núria Yela
2n de batxillerat Grec i Llatí

Comencem a escriure en grec a Google Maps?

Χαίρετε συνέταιροι!

Uns dies enrere vaig realitzar una tasca que ens encomanava la Lida al moodle, l’apunt d’establiments clàssics arreu. Dies més tard parlant sobre animals amb els amics, comentàvem que ara que arriben les festes de Nadal es regalen moltes mascotes sense pensar en què els animals no són cap objecte, no són una cosa inanimada que utilitzis per passar una estona agradable i després la puguis llençar. Com ja sabem hi ha molta gent que mesos més tard, quan han d’anar de vacances o s’han cansat de cuidar els seus animals de companyia i els abandonen a la seva sort a qualsevol lloc.  Va ser llavors quan em van mencionar l’existència d’aquest establiment que curiosament té un nom d’origen grec!

 

 

Es tracta de Kynoikos una residència canina i felina. És una residencia per vacances i també permanent “geriàtrica”. Allà els animals gaudeixen plenament de la naturalesa, ja que la residència està ubicada al mig de muntanya, hi ha passeigs diaris, medicació en cas que calgui i servei de recollida a domicili.

Kυνοικός ο ΚΥΝΟΙΚΟΣ (en majúscules) vol dir en grec “casa de gos”. Si us fixeu en el logotip que hi ha a baix a la esquerra de la imatge, hi ha una figura de color verd que envolta el gos. Fa la forma d’una típica caseta de gos.

Sabeu vosaltres d’altres establiments que duguin noms d’origen grec? Us animeu a buscar-ne el significat i a escriure el nom en grec a google maps? Estic segura de que serem els pioners en escriure-hi en grec i la Lida n’estarà molt contenta! Crec que també podríem aprofitar per endreçar el Google Maps obert a la col·laboració i posar els logos corresponents als diferents establiments, col·locar-los per ordre alfabètic, etc.


Mostra Establiments amb referents clàssics en un mapa més gran
Núria Yela

2n de batxillerat Grec.

Feliciter! 15.000 mil comentaris aràcnids!

El curs passat vàrem celebrar els 15.000 comentaris fets al bloc d’aula El Fil de les Clàssiques, avui l’Aina Barnad ha comentat Apol·lo, el Rap de la primera declinació, i ha aconseguit la xifra dels 15.000 comentaris a Aracne fila i fila!

 

Aràcnids i aràcnides, continueu filant per molts anys com deia el nostre rap (clica al play)!

Veus perdudes

Verba volant, scripta manent.

-Gai Tit, senador romà.

ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα.

-Sòcrates, filòsof grec.

Μνάσεσθαί τινά φαῖμι

καὶ ἔτερον ἀμμέων.

-Safo, poetessa grega.

Les paraules se les emporta el vent,

no cal dir res més.

Les idees per expressar

són més difícils del que pot semblar.


Les meves mans tampoc em responen

són com castells a la costa egea que s’ensorren.

Estic sola, ningú no em fa companyia,

sóc un fantasma tant de nit com de dia.


Per a què serveixen les meves creences

en un món on no hi ha lloc per a una poetessa?

Per a què em serveix arribar al coneixement

si Grècia no aprecia el que sé?


Només pot demostrar el saber

aquell qui té el poder.

Com que la meva veu no és escoltada,

serà millor que sigui callada.

Σαπφώ (s. VII-VI aC)

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí-Grec

També jo com Safo

 

Δέδυκε μὲν ἀ σελάννα

καὶ Πληίαδες, Μέσαι δὲ

νύκτες, παρὰ δ᾿ έρχετ᾿ ὤρα

Ἔγω δὲ μόνα κατεύδω

SAFO

És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola. Miro les estrelles…
Les Plèiades s’encenen, surten de la nit.
La seva claror em porta a Grècia.
T’il·lumina,  Asclepi, déu de la salut.
Dins teu veig la serp, la que es cargola al teu bastó
L’aire càlid del sol omple els carrers buits
quan surts a buscar, als teus paradissos
de fulles i plantes, remeis per guarir.
Fill d’Apol·lo i de la mortal Corònide,
sempre has portat la medicina dins del cor.
Et veig, ja déu,esculpit en marbre,
fet etern el somni, fet etern l’instant.
És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola; però viatjo entre els astres
seguint sempre la melodia del estels.

Pepita CASTELLVÍ

A la recerca de l’indoeuropeu!

Per continuar amb la tradició del curs passat, ve’t aquí un nou article de Joan Lluís Lluís a Presència, la revista dominical d’El Punt Avui. El primer parlava d’ortografia etimològica; el segon, presentat per la Thaïs, analitzava una lletra estranya que a tots ens va sorprendre; sobre oratòria i estenografia versava el tercer; i fins i tot en un d’ells Homer es traslladava als Balcans.

En aquesta ocasió tornem als orígens, a través d’un article genuïnament lingüístic que reflexiona sobre l’àvia de la majoria de les llengües europees.

Llegiu el text amb atenció i responeu les qüestions següents, tot aplicant el que sabeu d’història de la llengua. De quart d’ESO a segon de batxillerat, de segur que tots hi podeu posar el vostre granet de sorra.

  1. Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?

  2. Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?

  3. Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?

  4. Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?

  5. Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?

  6. Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…

I si voleu saber més sobre el tema en qüestió, consulteu aquesta entrada d’El Fil de les clàssiques, on veureu mapes il·lustratius i, fins i tot, pistes d’àudio que us ajudaran a entendre millor el tema.

TERESA

Premis Blocs Catalunya 2012: Aracne fila i fila ha guanyat!

FELICITER, aràcnids i aràcnides d’arreu! Ahir es van lliurar a Reus els Premis Blocs Catalunya a l’Auditori Gaudí de les instal.lacions de firaReus. En l’acte de lliurament dels Premis Blocs Catalunya en la seva cinquena edició, Aracne fila i fila va ser la gran guanyadora en la categoria d’educació personal/professional. L’enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible!

Un cop tancat el període de votacions als Premis Blocs Catalunya 2012 amb 16.000 votacions, vàrem saber que Aracne fila i fila era un bloc finalista. Superat el torn del jurat, Aracne fila i fila ha guanyat en la categoria d’educació personal/professional! Enguany el jurat estava format pel Sr. Ferran Pallàs, guanyador de l’edició de 2011, la Sra. Iolanda Pàmies, guanyadora de l’edició de 2011, el Sr. Miquel Duran, comissionat 2.0 de la Universitat de Girona, el Sr. Jordi Iparraguirre, representant de la fundació PUNT.CAT, el Sr. Joan Ballester, director general de TICNOVA, el Sr. Benet Presas, president del Patronat de turisme de Salou, el Sr. Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, el Sr. Pere Condom, director general del parc científic de la UdG, el Sr. Marc Arza, regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, el Sr. Joan Maria Piqué, cap de premsa i comunicació del president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Sra. Trina Milan, presidenta de STIC.CAT.

En la primera edició dels Premis Blocs Catalunya va guanyar El Fil de les Clàssiques, en la tercera El vaixell d’Odisseu i en la cinquena Aracne fila i fila i L’ombra d’un somni, com a bloc corporatiu. Val també a esmentar el blog de clàssiques, Premi Núria Tudela i Penya 2012, El teixit de Penèlope de Mònica López que va quedar finalista en la categoria de Cultura i tendències. Les clàssiques en particular i les humanitats en general són, sens dubte, les gran vencedores en educació d’aquest certamen de blocs en català. Per molts anys, aràcnids i aràcnides de diferents promocions, de diferents instituts i també d’escoles concertades, de diferents edats, alumnes de primària i professores jubilades, pares, mares, avis i àvies, la família aràcnida és molt gran i ara més que mai ens toca seguir filant.

També vull felicitar stic.cat per fer possible el lliurament d’aquests premis en època de crisi, així com tots els guanyadors i guanyadores de la cinquena edició de Premis Blocs Catalunya:

La transcripció dels mots grecs al català

Has escrit ja el teu nom en grec? Què has fet transcripció o transliteració?

Els noms estrangers d’alfabet diferent del nostre, com són els noms grecs, els podem passar al català o bé per transliteració -sistema que té per finalitat reproduir tots els trets fonètics d’aquests noms mitjançant caràcters llatins, però que sovint origina una grafia que ens en resulta estranya-, o bé per transcripció -procediment que intenta representar els sons del nom estranger sense forçar la grafia de la nostra llengua ni provocar, doncs, formes exòtiques.

J. ALBERICH i M. ROS, La transcripció dels noms propis grecs i llatins (1993)

Els alumnes de grec estem fent una base de dades en el Fil Moodle per tal d’aprendre el pas al català de les grafies gregues. Clica damunt la imatge i la veuràs:

Transcripció grec - Base de dades a Moodle

Ara ja entens la diferència entre transcripció i transliteració? Deixa un comentari amb la teva opinió i el teu nom en grec.

Μαθηταί

Sorpreses clàssiques més enllà de l’institut

Una de les petites satisfaccions que una professora pot tenir és veure com la llavor sembrada fructifica més enllà de les classes i de l’avaluació. Quan, sense l’incentiu de la nota, m’arriben aportacions d’alumnes que ja no estan sota la meva supervisió, penso que realment han entès que cal anar per la vida amb els ulls ben oberts i treure el suc de cada moment.

I per a mostra un botó. En aquest article us transcric els missatges d’alumnes de segon de l’any passat que m’han fet arribar les seves troballes clàssiques. Vet aquí les seves paraules, amb l’espontanietat pròpia de la immediatesa.

  • 12-6

    Teresaaa, ara que els nervis de la sele ja estan millor, t’envio aquesta foto que hem fet avui la Sara i jo de tornada de la uni. Que ara que ja no ens compta per la nota TIC, ara sí que trobem establiments amb noms clàssics. Hem entrat a preguntar per què es deia així, però la dona ens ha decepcionat dient que perquè a la mestressa li agradava i volia… que no tenia cap sentit…
    Tot i això, li hem fet una foto, encara que estàvem al mig de Barcelona perdudes, perquè hi havia un incendi al metro i hem hagut de marxar caminant un tros… un caos de dia…
    Ara a acabar de repassar per als exàmens que encara queden, i a veure si van bé.

[Foto Marina García i Sara Castro]
  • 16-6 Teresa, fins i tot de festa trobem referents grecs… Això esta al costat de “versus”.

[Foto Marina García]
  • 15-6 Has llegit el nou número de la revista ”Sàpiens”? Parla sobre el senat de l’antiga Roma. Solament llegir el primer paràgraf i veure que l’autor de l’article fa referència a Tit Livi, és tot un plaer llegir-ho. Ho llegeixo i em ve al cap cada moment que hem passat a classe de Llatí d’aquest any.  JORDI

  • 1-10 Molt més complet és aquest muntatge fotogràfic sobre el viatge de la Marina a Escòcia, que tot just m’acaba d’arribar.

Ja veieu que amb l’ajuda d’aquests excompanys podeu fer entrades al Google map d’Establiments clàssics, per exemple, o d’altres. També podeu desenvolupar els referents històrics i literaris del missatge del Jordi i, qui en tingui l’oportunitat., consultar la revista. Finalment, a la presentació de la Marina hi ha indubtablement molt a fer: traduccions, referents arquitèctònics… Penseu que la majoria dels monuments que hi apareixen són d’Edimburg.

Fortuna secunda en la vostra futura vida universitària!

TERESA