La transcripció dels mots grecs al català

Has escrit ja el teu nom en grec? Què has fet transcripció o transliteració?

Els noms estrangers d’alfabet diferent del nostre, com són els noms grecs, els podem passar al català o bé per transliteració -sistema que té per finalitat reproduir tots els trets fonètics d’aquests noms mitjançant caràcters llatins, però que sovint origina una grafia que ens en resulta estranya-, o bé per transcripció -procediment que intenta representar els sons del nom estranger sense forçar la grafia de la nostra llengua ni provocar, doncs, formes exòtiques.

J. ALBERICH i M. ROS, La transcripció dels noms propis grecs i llatins (1993)

Els alumnes de grec estem fent una base de dades en el Fil Moodle per tal d’aprendre el pas al català de les grafies gregues. Clica damunt la imatge i la veuràs:

Transcripció grec - Base de dades a Moodle

Ara ja entens la diferència entre transcripció i transliteració? Deixa un comentari amb la teva opinió i el teu nom en grec.

Μαθηταί

23 thoughts on “La transcripció dels mots grecs al català

  1. Ιρινα Βαλαρτ

    La transliteració es diferencia de la transcripció en què aquesta es basa en la fonologia o la fonètica originals del text a transcriure, mentre que la transliteració es basa en l’escriptura del text, independentment de com es pronuncia.
    Al principi m’ha costat força entendre la diferència però ara ja ho començo ha entendre.

  2. Ανδρεα Βαλαρτ

    Xaipete! La diferència entre transcripció i transliteració és que la transliteració és un sistema que té per finalitat reproduir tots els trets fonètics d’aquests noms mitjançant caràcters llatins i la transcripció és un procediment que intenta representar els sons del nom estranger sense forçar la grafia de la nostra llengua.

  3. almabergel

    Jo vaig fer una transliteració. Perquè vaig posar el meu nom que es Alma(en castellá) i vaig substituir les lletres per les gregues ΑΛΜΑ ‘´Αλμα aixó es una transliteració. Per exemple en català el meu nom sería Ánima i la transileteració ‘´Ανιμα. Si volgués fer una transcripció del meu nom en grec sería ψυχ’η(ΨΥΧΗ) que es llegeix psique i vol dir ment,ànima… D’aquesta paraula esdevenen paraules com psicòleg o psiquiàtra.

    psique, ment, ànima

  4. Noemi Gallego

    Salve!
    Menys mal que a mi no em tocará tan a fons estudiar-ho, es nota que es una mica complicat i s’ha d’estar ben entès en aquesta cultura. Jo prefereixo quedar-me amb les lletres llatines que son més aprop meu.
    Vale:D

  5. Teresa Devesa i Monclús

    No t’espantis, Noemí, que tot és posar-s´hi. No em diguis que t’han costat gaire d’escriure, les lletres gregues, quan us he ensenyat l’origen de l’alfabet llatí. Pas a pas, a Quart anem a familiaritzar-nos amb el llatí i després ja veurem…

  6. Martí Palma (????? ?????)

    Χαιρετε!
    Molt bona feina, pel que veig aquest primer any de grec tindré molta feina. Μαρτί Πάλμα, aquest és el meu nom en grec. Ara que ja he estudiat l’alfabet el veig normal, però quan un amic meu grec me’l va escriure per primer cop, es va riure perquè jo pensava que hi posava “Mapti”, i ara sóc jo el que em ric… Si que es curiòs que la “p” i la “r”, s’hagin canviat.També he vist que Marti ve de la divinitat llatina Mart, i en grec Ares. M’és curiòs.
    Salve

  7. Laura López (????? ?????)

    Χαιρετε!!
    Moltes felicitats a totes les persones que día a día van participant en aquest bloc i l’han anat fent guanyador. Aquest és el primer any que puc formar-hi part, i pel que veig, entre unes coses o d’altres, sempre acaba rebent premis! El meu nom, Laura en català, en grec és λάυρα (minúscules) o ΛΑΥΡΑ (majúscules). El seu significat es ”llorer” i en grec es Δάφνη.

  8. Margalida Capellà Soler

    Laura, Martí, els interrogants què volen dir? Heu escrit en grec? Com és que no l’accepta? En canvi, l’ha acceptat a l’Andrea i a la Irina. Elles han utilitzat això.

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Martí i Laura, proveu d’editar el vostre perfil tal com ho han fet l’Andrea i la Irina, a veure si ho aconseguiu. No heu dit res de la diferència entre els dos sistemes de passar d’un alfabet a l’altre. Us ha quedat clar?

  10. Andrea Balart

    Xaipete! Jo he escrit el meu nom transliterat, és adir he canviat els signes de l’alfabet català pels de l’alfabet grec, ja que el meu nom és originari de Grècia i s’escriu una mica més diferent.
    Vale!

  11. Marta Verde

    Xaipete!
    Els nostres noms els hem fet mitjançant una transliteració.
    La transliteració és quan només canviem les lletres catalanes per les gregues.
    I la transcripció és traduir d’una llengua a l’altre una paraula.
    El meu nom en grec és així: Μαρτα

  12. Ana Mª Falcón Durán

    Xaipete!

    Gràcies a aquest article he pogut aclarir els meus dubtes que tenia sobre la transcripció i la transliteració, ja que s’ha de tenir molt clar el significat dels dos conceptes i saber-los diferenciar. Ara ja m’ha quedat tot molt clar.

    El meu nom és: Αnne (Αννε), Ana (Ανα), aquí es veu la diferència.

  13. Anna Ferrón

    La transliteració el que fa es donar so a totes les lletres i les escrivim tal cual sonen ,és posa entre claudators o cometes i la transcripció el que fa és intentar adaptar les paraules en llatí a la nostra llengua.
    El meu nom és Anna: ‘Avva

  14. MARINA SALAS ZAMORA

    Χαίρετε! Salvete!

    Fa relativament pocs dies que vam començar el tema de transcripció i transliteració a classe, i he d’admetre que des d’un principi em va ser una mica difícil de pair. Però poc a poc, a mida d’anar fent exercicis a classes i també gràcies a aquest article, el qual consta d’un bon suport visual, he anat entenent quina és la finalitat d’aquests dos conceptes.

    No fa massa, en un apartat d’un programa de “Catalunya Radio”, parlaven dels primers noms que es van utilitzar a Europa i molts d’ells els havien emprat els romans . Entre aquests, es trobava el meu nom, Marina.
    “Marina” és un nom romà, el masculí de Marinus, que vol dir “de la mar”. També és el que es feia servir per parlar de la costa, de la zona de terra que toca amb el mar. “Marina” és un concepte relacionat amb el fet d’acollir, és la zona de terra costera que acull els mariners.

    Atentament,

    Μαρινα (transcripció de l’alfabet llatí a l’alfabet grec)

  15. Teresa Devesa i Monclús

    Marina, al teu nom també hi faltaria l’accent. En els temes de llengua, el primer contacte, teòric, sempre es fa una mica difícil, però la pràctica, com es natural, t’ho fa veure molt més clar.
    Tal com l’expliques, que maca és l’etimologia del teu nom…

  16. Marisol Marro Redondo

    La diferència entre transcripció i transliteració és que la transcripció és pasar de l’alfabet grec a un altre abecedari, al qual ho volem passar, amb les normes otogràfiques d’aquesta llengua. Transliterar seria pasar de l’alfabet grec al llatí, però aconseguint paraules i resultats que als nostres ulls es veuen una mica extranys.
    El meu nom seria: Marisol–> Μαρισολ

  17. marina.salas

    Margalida, et deixo un enllaç que he trobat a la web de Catalunya Radio que parla sobre el programa que vaig anomenar en el comentari anterior i que crec que és força interessant:
    http://www.catradio.cat/pcatradio3/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=1538

    Teresa la veritat és que no havia caigut en posar-li l’accent al meu nom, però ara ja ho tindré present per a la pròxima vegada. Per tant, el meu nom escrit correctament seria Μαρίνα.

    Fins aviat!

  18. Andrea Muñoz

    He trobat un article una mica més bell que aquest que ami m’ho ha facilitat molt http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/10/26/diferenciem-ja-la-transliteracio-de-la-transcripcio/
    El meu nom és Andrea : Ανδρεα
    Andrea prové del grec andros “home´´
    En Txec, Serbi, Holandès, Anglès, Alemany, Hongarès, Portuguès, les llengües Escandinaves i Espanyol, Andrea és utilitzat com nom de dona, com la forma femenina d’Andrés, Andrew, Andreas, András o André.
    A Itàlia i Albània, Andrea és només un nom masculí, l’equivalent d’Andrés. No existeix la variant femenina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *