Category Archives: Grec 1r

El grec altre cop a Rodamots!

Mots dorigen llatí

Aquests dies reprenem bells costums. Ha tornat RODAMOTS: cada dia un mot i aquí anem recollint els mots d’origen llatí i en fem una frase; a El Fil de les Clàssiques han tornat Ecce pictura, els llatinismes... i avui amb el primer mot grec de Rodamots, ja escrit en lletres gregues per insistència i agraïment de la Margalida, reprenem a l‘Aracne el Rodamots en grec.

Alumnes de grec d’arreu, doneu suport a aquesta bella iniciativa. Subscriviu-vos a Rodamots i aneu deixant en comentari sols els mots d’origen grec, i a més de la definició, l’etimologia i la frase pròpia en podríem posar els mots derivats.

El mot d’avui és dicotomia (ja saps què significa?) i l’explicació etimològica que se’ns dóna és la següent:

Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.

A llatí de 4t també estudiem els ètims, per tant podem treballar aquí també la pervivència del lèxic en català de l’ètim tomo-, -tom i –tomia, per exemple: tomografia, micròtom, craneotomia.

Irene

Quina lletra grega hi veieu?

Recordo que vaig començar a fer classes de grec quan un dia la Margalida ens va ensenyar fotografies de lletres gregues en el nostre entorn i ens va dir, mig en broma, que a partir d’ara patiríem de alfabetograecomania. Vaig arribar a casa i vaig vestir-me per anar-me a entrenament de voleibol, quan de cop m’estava posant la samarreta, em vaig adonar de que hi havia un lletra grega, la veieu?

 

Veieu la lletra grega amagada?

Cristina Berjano 1r Batx. Grec i Llatí

L’empremta de les lletres de l’alfabet grec en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic

Sabíeu que no menys d’un 30% del lèxic usual del català és d’origen grec? Voleu saber quina és l’empremta de les lletres de l’alfabet grec en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic català, tal com se’ns demanava a El Fil de les Clàssiques?

Hem treballat tots plegats de valent i finalment tenim el goig de presentar-vos el nostre treball cooperatiu:

Alumnes de Grec

Officina Litterarum Latinarum

Us he preparat, a petició de la Margalida, aquest PowerPoint que en pujar-lo a Slideshare ha canviat la lletra, per compartir a l’Aracne amb tots vosaltres els tallers d’escriptura amb papirs, tauletes de cera i calamus que faig amb els meus alumnes, tal com feien els escolars a l’antiga Roma. Podeu observar també com fem l’elaboració dels papirs i les tauletes de cera per escriure-hi amb l’stilus.

Josefet Fuentes
Primus Calamus
Institut Can Mas, Ripollet

És el finès una llengua indoeuropea?

A classe de llatí, vàrem preguntar a la Liisa, una noia finlandesa, algunes paraules en la seva llengua, el finès. Tots els companys i companyes van col.laborar per poder aportar paraules en el meu muntatge audiovisual. Avui és el Dia Europeu de les Llengües i tot just estem acabant d’estudiar les llengües indoeuropees. Sabem que el finès, el basc i l’hongarèrs no són llengües indoeuropees, però aprofitant l’avinentesa que aquest curs tenim la sort de tenir la Liisa a classe i veient les dificultats que té ella per entendre’ns en català i en castellà, ho hem volgut demostrar amb aquest treball de camp en què es veu que el finès és molt diferent a les llengües europees, precisament perquè no és una llengua indoeuropea.

Vull agrair la col.laboració dels meus companys que han aportat les paraules i la valuosa aportació de la Liisa.

Dit això, espero que us agradi el meu muntatge i pogueu gaudir d’ell!!! No us oblideu de COMENTAR!

Chaima Anzaoui
1r Batx. Llatí i Grec

Torna a Aracne la poesia inèdita amb referents: “Hortènsies” de Pepita Castellví

 

HORTÈNSIES

Clara nit d’estiu. Sèiem a les cadires
arrenglerades davant del castell
enmig d’una disbauxa d’hortènsies rosa.
Amb una música brillant, fonda
com escrita en un pentagrama d’algues,
les notes del “Preludi” de Debussy
“Ce qu’a vu le vent d’ouest”
ens envoltaven mentre la lluna
espiava per les finestres de la nit.
La suavitat del vespre em feia somiar;
Iris que estima Zèfir, el vent de l’Oest,
corre, jugant a amagar-se del seu estimat.
L’alè transparent del vent
esbulla la cabellera lluent
d’Iris que amb les seves ales daurades
vola encenent Arcs de Sant Martí.
El somni és breu, l’encanteri es trenca
i em torna a la bellesa
de la música de Debussy.

PEPITA CASTELLVÍ

Lancia i les lletres de l’alfabet grec

Fa poc que vam iniciar el curs de grec, i com cada any és imprescindible aprendre’n l’alfabet. Com a exercici la Margalida ens va proposar que busquéssim lletres gregues a la nostra vida quotidiana i ens va dir que ens sorprendríem de la gran quantitat de lletres que trobaríem.

Jo creia que ja no en podríem trobar masses d’aquestes lletres a causa que aquesta activitat ja s’havia fet els anys anteriors com podeu veure aquí, però no va ser així.

Tot va començar quan mirant la televisió vaig veure un nou model de la marca Lancia. Es tractava del nou Lancia Ypsilon. Buscant més a fons vaig veure que en el blog hi havia múltiples articles que parlaven sobre els referents grecs en els cotxes, com ara aquest de la Teresa.

Però el que no sabia era que aquesta marca no tenia només un o dos cotxes que utilitzaven lletres gregues simplement com una anècdota sense cap importància. Sinó que la marca Lancia portaven fent cotxes i relacionant-los amb lletres gregues des de fa més d’un segle.

Això em va portar a preguntar-me quants cotxes tenia Lancia amb les lletres de l’alfabet grec, i aquest és el resultat:

Eric Andreu Carvajal

1r Batxillerat C

L’expedició a la fi del món

La Hypatia, de 2n d’ESO, vol afegir-se a la nostra xarxa clàssica amb una narració que es desenvolupa en un vaixell grec. No hi falta una agosarada protagonista ni les referències musicals que tant li agrden, i un salt oníric en el temps fa que present i passat es fusionin.

[Per llegir més còmodament cliqueu pantalla completa]

Després de llegir-la, vull que desenvolupeu totes les referències clàssiques que s’hi troben (personatges, llocs, costums, menjar, abillament, navegació, mitologia…), sense oblidar explicar de qui prové el nom de l’autora, que no és pas un pseudònim, sinó el seu nom real.

TERESA

“De itinere”: Κεφαλλονιά V- Grècia al cor

Èbria de bellesa natural i d’infinitud mítica, no puc acabar la narració del meu periple per aquests racons hel·lènics (I, II, III, IV) sense una petita reflexió sobre la realitat actual d’aquest país ple de contradiccions, integrades en la seva immensa bellesa i el seu passat indispensable per a la societat occidental.

Hem vist l’atzur del mar, els vestigis dels ancestres de la nostra civilització, ensumat l’alè homèric i gaudit de l’amabilitat dels seus habitants, però el paisatge quedaria inacabat si no m’allunyés del món clàssic per recordar l’empremta bizantina que acaba de conformar l’esperit d’aquest país. I una bona mostra és el monestir de Sant Geràsim (Αγιος Γεράσιμος), que encara es troba en procés de reconstrucció després d’un terratrèmol (la història es repeteix…). La policromia exhuberant de les seves parets i la devoció amb què els fidels seguien les lletanies del clergue davant el sepulcle amb les relíquies de sant baró ens recorden que han passat moltes coses des de la democràcia de Pèricles i l’imperi d’Alexandre…

Interior del monestir d’Αγιος Γεράσιμος

Aquesta clara evolució ha deixat una petja profunda, per exemple, en el ric folclore popular, que hipnotitza el visitant amb el ritme de la seva música i la varietat de les seves dances. Jo, al menys, mai m’he pogut resistir a afegir-me a la fila per ballar un bon kalamatianós.

Astra Hotel (Svoronata)

“I la crisi què? El daltabaix econòmic es deu notar”- és la pregunta que més m’han fet en tornar. Què voleu que us digui? A Cefal·lònia hi ha qui prefereix eludir el tema, també m’he trobat algú confortat pel fet que Espanya, Itàlia i Portugal anem en camí d’acompanyar-los en la desgràcia…

És cert que ens vam trobar enmig d’una vaga de taxistes força salvatge, que a la televisió apreixien tertulians enfrontats sobre les mesures del govern per fer front a la fallida. Moltes propostes – em va semblar entendre- se centraven en la necessitat de regular certs sectors on l’economia submergida ha fet estralls. Amb tot, si us he de ser sincera, aquest estiu Grècia m’ha tornat a enamorar, com sempre, i us ben asseguro que mil vegades em robarà el cor quan torni, perquè m’és impossible passar gaire temps lluny d’aquest racó de món. A no ser que la crisi ho impedeixi, a vosaltres o a mi, val la pena tornar als orígens. I és que continuo pensant que Grècia som tots i, si no, què hi faríem nosaltres ensenyant al jovent la llengua i la cultura de la Grècia clàssica?

Karavomilos
[Totes les fotos de l’article són de Josep Lario]

Com a Colofó, us proposo ubicar en aquest Google Maps les etapes del meu viatge amb un explicació del que es pot trobar a cada indret. Inseriu també l’enllaç a l’article corresponent.


Mostra De itinere: Κεφαλλονιά en un mapa més gran

TERESA

“De itinere”: Κεφαλλονιά IV- Ítaca

Ιθάκη… Sí, ja he fet la meva visita a Ítaca, ja he complert. Espero que el meu viatge continuï estant ple d’experiències i ple de coneixences i prego que sigui llarg, però em sento com si hagués complert una etapa. Segurament és només una qüestió d’edat, però m’agrada mirar-m’ho amb un cert lirisme. Què és la vida sinó un poema inacabat?

Vathí, la capital d’Ítaca

[Font: grecotour]

És aquest un racó de món amb molt d’encís. Les seves costes no tenen res a envejar a les illes veïnes; el caràcter porós del seu relleu la forneix de grutes, una d’elles anomenada també de les Nimfes, si bé no tan espectacular com la de Melissani; fins i tot és possible que el palau d’Odisseu es trobés a Cefal·lònia i no aquí, a prop d’Stavros (Σταυρός) com semblen apuntar les darreres excavacions. Cal recórrer-la i gaudir-ne, tant si hi busquem les petges d’Odisseu com si no.

Com que les paraules ja les posa el poeta i els acords el músic, aquí us deixo algunes imatges evocadores per fer-vos-en una idea.

Fixeu-vos que al final hi ha un exercici en el qual queda palesa la presència del mite homèric en tots els àmbits de la vida itaquesa.

TERESA