Category Archives: Grec 1r

Ars amatoria: Biblis i Caune

Aquest és el meu primer article de l’Aracne, amb moltes ganes ja d’aportar quelcom al blog guanyador.

L’objectiu d’aquest article és explicar més extensament els mites esmentats per Ovidi en el seu llibre Ars Amatoria. I que serveixi als alumnes de 2n de batxillerat, ja que han de fer un treball.

Primer de tot explicaré el mite de Biblis (Βυβλίς), filla de Milet (Μίλητος) i Ciànea. Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune (Καῦνος), que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tota l’Àsia Menor. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.

Pel que fa a Caune, el seu germà bessó, en fugir d’ella precipitadament, se’n va anar a viure  a Lícia, on es casà i engendrà un fill.

Hodebert - Biblis

Léon Auguste César Hodebert (1852- 1914) Data del 1886- “Wikimedia commons”

A Caune, se li atribueix la ciutat de Caunos (Καῦνος), que fou una ciutat de la costa del sud de Cària.

A Biblis, se li donarà una ciutat, la de Biblos (Βύβλος), l’actual Gubayl, que està situada al Líban, vora el mar Mediterrani, i fou un dels ports fenicis més importants. Avui dia és un port turístic molt ben conservat i les seves ruïnes són patrimoni històric segons la UNESCO.

Mapa de la costa de Líban, on està situada la ciutat de Biblos. Extreta de Proel

El consell d’Ovidi (Ars amatoria, I, 283) ens diu que l’amor furtiu agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no sabem dissimular i no l’ocultem. Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.

El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amor furtiu i també els agrada, per això esmenta Biblis, que estimava el seu bessó, i a Mirra, que estimava el seu pare. I aquests són, més que amors furtius, amors prohibits. Per això Ovidi esmenta també Mirra, ja que vol que sapiguem que, com ell diu, les dones també pateixen l’amor furtiu.

Per acabar, em podríeu donar la vostra opinió sobre el consell que ens dóna Ovidi relacionat amb el mite explicat? Creieu que té raó? Si és així, ¿ho heu notat algun cop, o heu viscut alguna experiència semblant? Això sí, sense arribar al límit del suïcidi, com li va passar a Biblis.

MARTÍ PALMA 1.2

INS. ISAAC ALBÉNIZ

Vols saber els dialectes grecs!

El grec és una llengua amb més de tres mil anys d’història des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern!  Nosaltres  estudiem el grec clàssic, la base del qual és el dialecte àtic, que com a llenguatge literari va superar la resta, principalment en els segles V i IV aC per l’hegemonia política, social i cultural d’Atenes. Amb el pas del temps, el dialecte àtic va donar lloc a la llengua comuna o κοινή que fou la llengua oficial en temps d’Alexandre el Gran (segle III aC). Fins al segle III aC, però,  no hi hagué una llengua grega unificada (per raons geogràfiques i històriques) sinó una sèrie de dialectes amb elements comuns, uns derivats de la conservació d’un patrimoni originari i altres compartits. Vols conèixer aquests dialectes grecs i la seva ubicació geogràfica?

 

Què t’ha semblat la nostra feina que hem pogut fer gràcies al fet que la Margalida és l’autora del llibre? Quins dialectes té el grec? On es parlaven? Quins són els testimonis escrits de cada un? (Vid. Grec 1, ed. Teide pàgs. 34 i 35)

Yasmina Berkane i Paula Franco
1r Batx. Grec

“Ibers: no hi ha qui els entengui”

Quèquicom, el programa científic del 33 explica la petja que van deixar els ibers en les nostres terres. Amb el reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo “Ibers: no hi ha qui els entengui”, el programa mostra com catalans, valencians i andalusos tenen una continuïtat genètica amb els ibers.

Qui eren els ibers? Què en sabem? Qui els va sotmetre i com? Què tenim nosaltres dels ibers? On hem d’anar si volem veure un jaciment arqueològic ibèric reconstruït? Hi has anat mai? I a Ullastret, hi has anat? Què en saps d’Ullastret? Què tenen els ibers dels grecs?…

Un altre interessant suggeriment de Dolors Clota

 

La flauta de Pan i la Cantània

Mirar el mite

Emmarcat dins la setmana de Santa Cecília, patrona de la música, que se celebra el proper dia 22, els i les alumnes de 5è de l’Escola Bergantí del Masnou us volem recordar el mite de la flauta de Pan. Esperem que us agradi el nostre treball! Per altra banda, us volem fer saber que aquest any tornarem a cantar la Cantània a l’Auditori de Barcelona, una obra que, com ja va sent habitual els últims anys, torna a tenir referències clàssiques. Enguany se titula “Ha passat un àngel” i explica els viatges d’aquest àngel en busca del silenci. Després de viatjar per l’Antàrtida i el fons del mar i no trobar-lo, l’autor l’enfila cel enllà però s’empara en el guerrejar dels mites i les constel·lacions per justificar l’absència del silenci tan preuat. Serà de nou a la terra, en una història ben emocionant, quan potser el trobarà… Encara no us ho podem explicar tot! I és veient aquesta reiteració dels referents clàssics en la Cantània, les cantates que anualment publiquen a l’Auditori i que aquest any arriben a 40.000 cantaires, però també en altres obres literàries o d’altres tipus, que se’ns acut reflexionar sobre la qüestió. Per què creieu, doncs, que sempre són presents aquests referents? Es pot fer una gran obra obviant-los?

Xavi de música

Mythologia Graeca!

A partir d’un PowerPoint que tenia de l’any passat sobre la mitologia grega, vaig decidir fer-ne un de nou posant el nom del déu en grec i en llatí. Espero que us agradi!

Quins són els atributs de cada un dels déus i deesses? Quins conceptes representen? Amb quins mites relacioneu aquests déus? Quins mots i expressions en català, castellà, anglès… tenen l’origen en el nom dels déus grecs o romans? Escriviu el nom dels déus grecs en majúscules.

Elisa Moya 1 Batx. C

Grec i Llatí

Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια

In vino veritas

Bevem vi dolç a la tardor,
del raïm tallat quan ja fresqueja.
Aviat arribarà l’hivern,
amb les glaçades de matinada,
quan la lluna lletosa s’insinua
i el fi del silenci es trenca
amb la remor freda de l’albada.
Bevem vi aspre a la tardor
dels fruits fermentats de la verema
nascuts als ceps de la nostra terra.
Bevem vi daurat, escumejant,
bevem vi fosc, color magrana.
Alcem la copa amb ulls brillants,
brindem pels dies d’hores blaves
d’hores de llum, d’hores de grana…
Brindem per la foguera de la vida
abans no l’apagui el vent
quan arribi a la vesprada.
Pepìta Castellví

És temps de tardor. La verema ja s’ha fet i jo em pregunto per què als descendents dels laietans (que som nosaltres) ens segueix interessant tant el vi, el del present i el del passat? Què en sabeu del vi a Grècia i a Roma? Podien beure vi les dones? Quins referents clàssics coneixeu? Quins vins eren els més preuats? Per què encara els bons vins tenen el nom en llatí o en grec? Quins coneixeu?…

Pepita Castellví

El túnel d’Eupalinos amb Geogebra

Primer, intentarem localitzar el túnel (ὄρυγμα) o aqüeducte d’Eupalinos (37°41′38″N 26°55′48″E) a l’illa grega de Samos.

Busquem en les fonts gregues i esbrinem com es diu en grec “el túnel d’Eupalinos” i el fet que tingui “dues boques”:

[1] ἐμήκυνα δὲ περὶ Σαμίων μᾶλλον, ὅτι σφι τρία ἐστὶ μέγιστα ἁπάντων Ἑλλήνων ἐξεργασμένα, ὄρεός τε ὑψηλοῦ ἐς πεντήκοντα καὶ ἑκατὸν ὀργυιάς, τούτου ὄρυγμα κάτωθεν ἀρξάμενον, ἀμφίστομον. [2] τὸ μὲν μῆκος τοῦ ὀρύγματος ἑπτὰ στάδιοι εἰσί, τὸ δὲ ὕψος καὶ εὖρος ὀκτὼ ἑκάτερον πόδες. διὰ παντὸς δὲ αὐτοῦ ἄλλο ὄρυγμα εἰκοσίπηχυ βάθος ὀρώρυκται, τρίπουν δὲ τὸ εὖρος, δι᾽ οὗ τὸ ὕδωρ ὀχετευόμενον διὰ τῶν σωλήνων παραγίνεται ἐς τὴν πόλιν ἀγόμενον ἀπὸ μεγάλης πηγῆς. [3] ἀρχιτέκτων δὲ τοῦ ὀρύγματος τούτου ἐγένετο Μεγαρεὺς Εὐπαλῖνος Ναυστρόφου. τοῦτο μὲν δὴ ἓν τῶν τριῶν ἐστι, δεύτερον δὲ περὶ λιμένα χῶμα ἐν θαλάσσῃ, βάθος καὶ εἴκοσι ὀργυιέων· μῆκος δὲ τοῦ χώματος μέζον δύο σταδίων. [4] τρίτον δέ σφι ἐξέργασται νηὸς μέγιστος πάντων νηῶν τῶν ἡμεῖς ἴδμεν· τοῦ ἀρχιτέκτων πρῶτος ἐγένετο Ῥοῖκος Φιλέω ἐπιχώριος. τούτων εἵνεκεν μᾶλλόν τι περὶ Σαμίων ἐμήκυνα.

HERÒDOT, Nou llibres d’Història III, 60

Fem un viatge a Samos:

Finalment, posem en pràctica amb Geogebra la construcció del túnel d’Eupalinos per ambdós costats (ἀφίστομον) com els dos grups de treballadors que sota les ordres d’Eupalinos de Megara varen exacavar el mont Kastro durant el regnat de Pisístrat en el segle VI aC per tal de portar aigua a la ciutat. Es toparan o no es toparan les dues parts? Clica damunt la imatge i segueix les pistes.

Plana inicial de l'activitat

Plana inicial de l'activitat

Bernat Ancochea
Professor de Matemàtiques
Director de l’Institut Premià de Mar

Com ens fa quedar l’escriptura?

Salvete Aràcnids!

L’altre dia vaig participar en una xerrada-debat en què vaig pensar en vosaltres, ja que el tema principal girava entorn dels adolescents d’avui dia. La pregunta inicial, que donava peu a les intervencions dels presents, era: un alumne sap escriure quan acaba 4rt d’ESO? Francament, la conclusió no va ser del tot encoratjadora… Pel que veiem als Moodles, als xats i a les vostres activitats, us costa escriure seguint una ortografia correcta, mantenint una estructura i explicant-vos de manera coherent i ordenada. Ara bé, sou la generació que més escriu de tots els temps: escriviu al Facebook, a l’escola o INS, sms, xats gratuïts, correus electrònics i un llarg etcètera.

Mentre escoltava la xerrada, em vaig trobar a mi mateixa fent la reflexió següent: l’alumnat, quan acaba l’ESO, és conscient del valor que té l’escriptura dins la seva imatge? És conscient que la imatge que mostra de si mateix/a a les xarxes socials ve del tot determinada per la seva habilitat a l’hora d’escriure? I encara, com ens canvia la nostra opinió d’algú quan veiem com escriu? O no ens canvia gens? I quan veiem el tipus de lletra que fa servir? Pensem el mateix d’algú que ens envia missatges comprensibles, d’algú que ens envia informacions incoherents o incorrectes? I, doncs, l’habilitat d’expressar-se, d’escriure té el prestigi que es mereix (ja sigui en llatí, ja sigui en català o swahili)?

I, per acabar, us heu imaginat mai què pensarien al futur de nosaltres si, d’aquí posem 100 anys, no quedés res del món actual excepte els nostres escrits? Quina imatge creieu que es farien de vosaltres?

Us animo a participar en el debat que, tenint en compte que en sou els protagonistes, us toca de ben a prop. Som-hi!!

Valete!!!

Anna Vinyoles Auladell, Professora INS Premià de Mar

N.B.: Novena conversa pedagògica

[flv]http://video.xtec.cat/real/creav/conversa8nov12.flv[/flv]

L’odissea dels Simpsons

Salvete Condiscipuli!

Els Simpsons és una sèrie d’animació nord-americana de comèdia, creada per Matt Groening i emesa en diferents països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca i està dirigida a gent de totes les edats i narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana que viuen en un poble fictici anomenat Springfield.

Us deixo un capítol dels Simpsons que tracta sobre l’Odissea. Surt el cavall de Troia i seguidament es pot veure la tornada d’Homer a casa mentre la Marge esta rodejada de pretendents i cosint el pèplum. Heu llegit l’Odissea d’Homer o bé la seva adaptació, Les aventures d’Ulisses? Quins paral·lelismes hi podeu trobar? Quines diferències?

Valete.

Sandra Moya
3r Cultura Clàssica

Bona Pipiatio Classica Latine et ἑλληνιστί

Χαίρετε! Salvete!

Des d’Aracne fila i fila et proposem  que també facis una piulada en llatí i en grec a Twitter dijous dia 15 de novembre, tal com ha proposat Chiron i ens ha animat la Margalida al Facebook i als blocs amb el logo

pipiatio classica

que des d’ahir llueixen El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu i La cinta de Νίκη. Tots ens preguntàvem què era això?

Ara ja ho sabem! Una piulada clàssica en llatí i en grec! Un altre clam a favor dels estudis clàssics i de la seva utilitat i modernitat, perquè ja ho sabem: “els clàssics no moren mai, s’actualitzen!”
No tinguis por d’equivocar-te, d’escriure malament en llatí i en grec, n’hem d’aprendre i ja se sap:  errando discitur que diu la Lida! Afegeix als teus tuits el hashtag #pipiatioclassica per poder seguir l’esdeveniment des d’aquí i de ben segur que ens farem sentir a la xarxa en  grec (ἑλληνιστί) i en llatí (Latine).

Bona piulada clàssica! Bona Pipiatio Classica! Molt bona iniciativa Chiron!

Ἒρρωσθε! Valete!

 

Μαθηταί

Discipuli discipulaeque

N.B.:

I la Margalida també ens ha proposat de participar en l’activitat Yo conozco mi herencia, ¿y tú?. Es tracta de fer una lectura conjunta entre professors i alumnes “d’una selecció de textos bilingües dels nostres clàssics grecs i llatins el 12 del 12 del 12 a les 12 hores! Us engresqueu també a llegir els clàssics grecoromans, fer-ne una gravació i publicar-ho al Twitter? Mireu, mireu…! No us oblideu de compartir-ho #yoconozcomiherencia