El grec és una llengua amb més de tres mil anys d’història des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern! Nosaltres estudiem el grec clàssic, la base del qual és el dialecte àtic, que com a llenguatge literari va superar la resta, principalment en els segles V i IV aC per l’hegemonia política, social i cultural d’Atenes. Amb el pas del temps, el dialecte àtic va donar lloc a la llengua comuna o κοινή que fou la llengua oficial en temps d’Alexandre el Gran (segle III aC). Fins al segle III aC, però, no hi hagué una llengua grega unificada (per raons geogràfiques i històriques) sinó una sèrie de dialectes amb elements comuns, uns derivats de la conservació d’un patrimoni originari i altres compartits. Vols conèixer aquests dialectes grecs i la seva ubicació geogràfica?
Què t’ha semblat la nostra feina que hem pogut fer gràcies al fet que la Margalida és l’autora del llibre? Quins dialectes té el grec? On es parlaven? Quins són els testimonis escrits de cada un? (Vid. Grec 1, ed. Teide pàgs. 34 i 35)
Yasmina Berkane i Paula Franco
1r Batx. Grec
Xaipe!
El grec es va unificar als segle III a.C, i abans de que s’unifiques van haver-hi cinc diferents dialectes.
Aquests cinc dialectes són:
– Jònic que es parlava a Eubea, a les illes Cíclades i a l’Àsia Menor.
– Dòric parlat al Peloponnès, Àsia menor, Creta, Rodes, Cos, al sud d’Itàlia i a Tera.
– L’Arcàdic-cipriota parlat a Arcàdia i a l’illa de Xipre.
– L’Eòlic que es parlava a Lebps, Rodes, Cret i al Nord d’Àsia.
– L’Àtic parlat a Atenes i als seus voltants.
M’ha semblat molt interesant veure aquest video ja que no tenia cap idea de que hi haguès tanta varietat de dialectes abans de que s’unifiques el grec. M’ha servit de gran ajuda!
Gràcies!
Xaipe!
Primer de tot felicitats per el treball molt ben fet!
Els dialectes són:
_L’arcàdico-xipriota. Es parlava a Arcàdia (al Peloponnès) i el xipriota a l’illa de Xipre.
_L’eòlic. Es parlava a la zona nord de l’Àsia Menor, a l’illa de Lesbos, a Tessàlia i a Becòcia.
_El dòric. Es parlava al Peloponnès, a la zona sud de l’Àsia Menor, a les illes de Creta, a Rodes, Cos i Terra, i al sud d’Itàliai a Sicília.
_El jònic. Es parlava a Eubea, a les illes Cíclades i a l’Àsia Menor.
_ L’àtic que es parlava a Atenes i als seus voltants.
Xaipe!
El video està molt ben treballat i m’ha deixat mes clar els conceptes que el llibre.
Hi trobem 5 dialectes que són:
Jònic: Parlat a Eubea, les illes Cíclades i Àsia Menor.
Dòric: Es parlava al Peloponnès, Àsia Menor, Creta, Rodes, Cos, Tera i al sud d’Itàlia.
L’Arcàdic-xipriota: Es parlava a Arcàdia i a l’illa de Xipre.
L’Eòlic: Al nord d’Àsia, Lesbos, a Creta i Rodes, al sud d’Itàlia i a Sicília.
L’Àtic: Es parlava a Atenes i als voltants.
Taller de dialectologia grega https://elstarongersaec.wordpress.com/2016/11/25/taller-de-dialectologia-grega-30-de-novembre-i-5-de-desembre/
Xaipe!
Hi trobem 5 dialectes, dels qulas són:
Jònic: Parlat a Eubea, les illes Cíclades i Àsia Menor. Dòric: Es parlava al Peloponnès, Àsia Menor, Creta, Rodes, Cos, Tera i al sud d’Itàlia. L’Arcàdic-xipriota: Es parlava a Arcàdia i a l’illa de Xipre. L’Eòlic: Al nord d’Àsia, Lesbos, a Creta i Rodes, al sud d’Itàlia i a Sicília. L’Àtic: Es parlava a Atenes i als voltants.
és molt interessant, hi ha molta informació i ben explicada.
Els dialectes del grec són:
-Grec arcadoxipriota: es parlava a l’Arcàdia i a Xipre. Se’n té coneixença només a partir d’inscripcions.
-Grec àtic: es parlava a l’Àtica, Atenes inclosa. Els testimonis escrits en grec més antics daten dels segles XVI al XI aC, usant un sistema d’escriptura arcaic que pertanyia als grecs micènics.
-Grec dòric: es parlava al Peloponès meridional i oriental, Creta, Rodes, algunes illes del sud de l’Egeu, algunes ciutats de l’Àsia Menor, el sud d’Itàlia, Sicília, l’Epir i Macedònia. En general s’accepta que el grec dòric es va originar a les muntanyes de l’Epir, al nord-oest de Grècia, es va estendre cap a les altres regions durant la invasió dòrica (al voltant del 1150 aC) i les colonitzacions que la van seguir.
-Grec eòlic: es parlava a Lesbos, Beòcia i altres parts de Grècia. Presenta molts arcaismes en comparació amb altres dialectes grecs, com ara el jònic-àtic, el dòric, el grec nord-occidental i l’arcadoxipriota, però també moltes innovacions.
-Grec jònic: a l’Àsia Menor i les illes de Quios i Samos. es parlava a les illes de l’Egeu central i a la gran illa d’Eubea, al nord d’Atenes. Aviat es va estendre, gràcies a la colonització jònica, cap a àrees del nord de l’Egeu, el Mar Negre i el Mediterrani occidental. Les obres d’Homer i les d’Hesíode van ser els testimonis escrits. El poeta Arquíloc va escriure en grec jònic vell. Els autors més famosos en nou joni són Heròdot i Hipòcrates.
-Grec koiné: va ser extraoficialment una primera o segona llengua en l’Imperi romà. El koiné representa un període de transició fonològica. Al principi del període era virtualment idèntic al grec antic, i al final tenia molt més en comú amb la fonologia del grec modern.
-Antic macedoni: es parlava a Macedònia durant el primer mil·lenni aC. A partir del segle V aC, va ser gradualment desplaçada pel grec comú de l’època hel·lenística. El coneixement que tenim d’aquesta llengua és molt limitat, ja que no es conserven textos que es puguin considerar irrefutablement escrits en antic macedoni.
-Micènic: es parlava a la Grècia continental i a Creta entre els segles XVI i XI aC, abans de la invasió dòrica. La major part d’aquestes inscripcions són fetes sobre tauletes de fang i trobades a Cnossos i Pilos. Els texts de les tauletes són principalment llistes i inventaris. No n’ha sobreviscut narrativa en prosa, i encara menys mites o poesia.
-Grec nord-occidental: és un antic dialecte del grec molt relacionat amb el dòric . Té subdialectes:
·Foceu, parlat a Delfos
·Locri, parlat a la Lòcrida
·Eleàtic, parlat a Olímpia, al nord-oest del Peloponès
·Koiné nord-occidental, un dialecte de contacte, híbrid entre l’àtic i algunes característiques del grec nord-occidental i del dòric, relacionat amb la Lliga Etòlia dels segles III i II aC