Salvete!
El 2007 vaig fer un viatge per Europa i un dels llocs que vaig visitar va ser aquest amfiteatre tan ben conservat.
Sabríeu dir-me quina ciutat vaig visitar per veure aquest amfiteatre? Hi ha un article a El fil de les Clàssiques que el tracta. És una bona pista!
Valete!
Eva Serrano
4t ESO Llatí
Vid. Què se n’ha fet del Grec (part II)
Les dues no vàrem dir res. Estàvem tan xocades que les paraules es negaven a sortir dels nostres llavis. Era tan surrealista…
– I ara Itàlia…això sembla un malson – l’Eulàlia es tocà el cap
– Però no ho és… i hem de fer-hi alguna cosa – respongué la Zícora
Vàrem mirar a l’Alexandre. Estava pàl·lid i semblava espantat. Lògic.
– Alexandre. Sé que no és el moment, però necessitem preguntar-te una cosa – l’Eulàlia respirà profundament i continuà – què passaria si la resta de països…desapareix?
Aquella qüestió no el va sorprendre pas
– Si això succeís…no només el grec i llatí s’esborrarien – els ulls li brillaven, com si estigués a punt de plorar – també fins l’últim que queda de nosaltres. Per aquesta raó, audaces aprenentes, sou la nostra única esperança.
Dit això, l’ambient es convertí en un sepulcre de silenci. No feia falta dir res més.
– Jo no ho vull permetre – la Zícora mirà a la seva companya – Tu què dius?
L’Eulàlia assentí.
– Us ho agraeixo noies, moltes gràcies – es formà un ampli somriure en el seu angelical rostre.
– El problema ara és…que no sabem com continuar – la Zícora es rascava la barbeta – no tenim cap pista
– És cert. I dubto que l’ordinador de l’institut ens ofereixi més informació – respongué l’Eulàlia.
– No us preocupeu. De fet, vindrà quan menys ho espereu. I ara, afanyeu-vos, no perdeu aquest temps preciós – digué l’Alexandre
– Gràcies per la hospitalitat…i tingueu absoluta certesa de que salvarem el grec. Fins aviat – ens acomiadarem.
La nostra aventura continuava. Era hora de posar-se mans a l’obra.
Sara Bernad
2n de Batxillerat Humanístic
Salve a tots els aràcnids i aràcnides! Sóc la Sara Bernad, ex-alumna de grec i llatí, però potser em coneixeu més com Zícora, ja que signo tots els comentaris amb aquest nom. Després de dos anys i amb permís de la Lida, m’he decidit a reprendre aquesta mini-història que ens vàrem inventar la meva companya Laia i jo. Em feia llàstima deixar-la sense acabar.
Espero que us hagi agradat!
Fotografia d’Orestis Panagiotou / EFE
Els rajos de sol en un miralll parabòlic han encès avui a Grècia la torxa olímpica que serà traslladada a Londres. L’actriu Ino Menegaki, com a Gran Sacerdotessa d’Olímpia, acompanyada per deu dones en representació de les Verges Vestals, ha lliurat la flama al campió olímpic de natació Spyros Yanniotis. Amb aquesta cerimònia s’ha donat el tret de sortida a un relleu que culminarà el 27 de juliol amb l’encesa del peveter a l’estadi olímpic de la capital britànica en la cerimònia inaugural.
A partir d’avui començarà la llarga marxa de l’antorxa cap a els jocs de Londres. La flama olímpica ha estat encesa de manera tradicional i passarà per les mans de 490 portadors que recorreran 2.900 quilòmetres de la geografia grega: en total, 26 províncies, 30 municipis i 40 ciutats.
Finalment, el 17 de maig, la flama arribarà a l’antic Estadi Panatinaico d’Atenes. Allà, el foc sagrat serà lliurat als britànics, encarregats de portar la torxa a Londres.
Per què s’ha encès la flama a Olímpia? A quin déu s’ha invocat? Com s’ha aconseguit? Què en sabeu de tot plegat?
Encienden la llama olímpica de Londres-2012 en… per Globovision
Noèlia, Lourdes i Míriam
1r Batx. Grec
Ahir dia 9 de maig de 2012, Ràdio Premià de Mar va dedicar l’espai setmanal Escoles als guanyadors dels Premis Sant Jordi 2012.
Programa sencer:
Malauradament, nosaltres, la Sara Bernad i la Laia Muñoz, les dues premiades de la Categoria F, no vam poder anar-hi, ja que estàvem d’excursió amb la classe de Grec a fer un taller de cuina grega antiga al mercat de la la Boqueria de Barcelona amb els aràcnids grecs de l’Albéniz.
Llavors la nostra professora de clàssiques, la Margalida, va idear, a l’hora del pati, un muntatge amb les gravacions de les nostres veus llegint els poemes i conte premiats i responent les preguntes corresponents.
Va ser una llàstima que no hi poguéssim anar, ja que ens feia molta il·lusió. Però la veritat, va quedar força bé i encara que no hi vam ser presents, semblava que hi fóssim.
L’experiència de ser premiades ens va omplir d’honor, emoció, gratitut i orgull. Però el més important no és el premi material, sinó la sensació que has estat tu qui ho ha aconseguit i que has creat un relat, poema, etc. que ha arribat fins al cor d’altres persones. Però el nostre camí com a joves compositores de poemes i contes no ha acabat, al contrari, comença. Estem en una meta amb paranys difícils i enganyosos en una societat que potser els satisfa més un <em> Best Seller </em> ple de morbositats; que un relat que només pretén ser agradable, evadir-se per un moment de la falsetat d’aquest món, fugir a èpoques i indrets llunyans… On trobar un respir.
En conclusió, per a nosaltres, l’escriptura és un vici indefens que ens ajuda a madurar i reflexionar sobre diferents aspectes de la vida.
Eulàlia (Laia Muñoz Osorio) i Zícora (Sara Bernad Fornier)
1r Batx Grec
En resposta a la crida de El Fil de les Clàssiques per aPARAULA’m, aquí teniu el meu mot poeta fet poema.
TIRALLONGUES
Tirallongues de lletres
omplen les pàgines en blanc.
Agafo un grapat de mots
per jugar a ser poeta.
Busco la llum de les paraules,
el ritme de les frases,
la bellesa dels espais.
S’amaguen en el laberint
dels somnis, de les imatges,
dels sentiments, dels records.
Poc a poc els versos van omplint
els fulls, línia darrera línia,
com petjades de petits ocells.
De vegades els vers s’allunya,
d’altres reneixen les idees,
fins que el cor transparent
del poema es reflecteix amb mil colors.
I mentre envermelleix el capvespre,
jo m’he quedat atrapada
en aquest màgic univers.
Pepita CASTELLVÍ
Per cert, sabeu quin és l’origen etimològic? Quins mot apadrineu vosaltres?
Fa més d’un mes, els alumnes de 4rt d’ESO del INS Isaac Albéniz van fer un viatge a Londres. En una de les seves visites pels carrers de la ciutat anglesa, van trobar una inscripció en una de les façanes dels edificis. Aquest edifici està situat molt a prop del Museu d’Història i de Traflagar square. Com podeu veure, a la part superior (on se situa l’arquitrau) hi ha una inscripció en llatí que diu:
” Anno decimo Edwardi Septimi Regis Victoriae reginae cives gratissimi MDCCCCX ”
[Foto cedida per l’alumna Irene Berdún ]
Si ens centrem en l’anàlisi d’aquest edifici, podreu veure que està format per una gran façana amb tres gran portalades. Aquestes portalades estan decorades amb tres arcs de mitja volta sostinguts per sis columnes d’ordre jònic. A sobre d’aquestes columnes hi ha uns arquitraus decorats amb uns finestrons cecs, és a dir, sense vidre. És a sobre de tot això, que es troba la inscripció. Podríeu traduir-la per saber quin és el seu significat? Té alguna cosa a veure amb la història del Regne Unit? (Us podeu ajudar si llegiu la sinopsi de la pel·lícula W.E de la directora i cantant Madonna). A més, podríeu dir-me quin nom rep aquest edifici i quina importància té per a la ciutat?
Irene i Jordi Berdún Pérez
4rt ESO i 2n de Batxillerat
Jo no vaig participar activant a la Magna Celebratio, hi vaig anar de públic dissabte matí amb altres companyes de l’institut Premià de Mar. Aquí podeu veure la meva Magna Celebratio i una imatge val més que mil paraules:
Víctor Barranco
4t ESO Llatí
Les llegendes diuen i diuen, expliquen, pinten i representen el mateix mite d’Afrodita. Però com molt bé diuen, sempre hi ha un dia que tot canvia, doncs avui, el mite d’Afrodita està a punt de ser capgirat.
Gaia ,mare dels Titans, de les Titànides, dels Cíclops, dels Hecatonquirs i esposa d’Urà, creia que la seva vida no podia ser millor. Havia tingut molts i molts fills, havia satisfet al seu marit i no havia de fer esforços, ja que, quan necessitava ajuda, aplaudia dos cops i ja tenia al seu costat algun dels seus fills per fer-li suport. Però, per a Gaia el paradís va durar poc. Una nit, preocupada perquè el seu marit no tornava d’una visita al món dels humans, una d’aquelles visites programades per omplir l’agenda, va sortir a buscar-lo . A l’hora de sortir, va aplaudir, com era el seu costum, i a l’ instant va tenir els seus fills allà mateix; bé, tots no, ràpidament es va adonar que faltava la gran de les Titànides, Febe, la necessitava, era la que havia anat més vegades al món dels vius i sense ella estava perduda. Va deixar els altres fills en un racó envoltats de núvols nous, recent nascuts, i la va anar a buscar. Quan va entrar a la seva’habitació , l’infern va envair el seu paradís: la Titànida hi era, però no sola, Urà també, estaven junts, l’enganyaven !!! Gaia va embogir.
Gaia es va llençar a sobre d’Urà i li va arrencar els genitals per assegurar-se que no ho tornaria a fer mai més. Després, es va treure la vida, però abans va tirar els genitals al món dels vius per a què Urà no els pogués recuperar. Els genitals van caure directament a la mar. A l’instant, la mar va començar a fer unes erupcions mai vistes, onades , remolins…Al cap de vuit dies la mar es va tranquil·litzar i en va sortir una dona preciosa. Aquella màgica sortida de l’aigua no la podran oblidar ni déus, ni semidéus, ni monstres, ni humans, ni ningú. Afrodita (nom de la bella dona) va sortir cavalcant d’una enorme Molla i envoltada de petitíssims Obels. Tot el món va parar per un instant. La MOLLA tenia ales de mosca, cos i cap de llagosta i les potes dels dos animals
, però el més impressionant eren els petits ocellets que l’acompanyaven, els OBELS. La Molla era bonica, impactant, però els Obels eren…màgics: tenien cos d’ocell i ales de libèl·lula, un animals fantàstics, de somni, de vol agradable, expressava tristesa i a la vegada tendresa, i el seu cant era preciós, hipnotitzador.
Envoltaven a Afrodita i piulaven mentre la Molla avançava cap a la sorra; quan Afrodita hi va baixar , la va fer tornar mar endins i els Obels, amb un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer; després, tothom va reaccionar, déus, semidéus, monstres i humans van afanyar-se a buscar a Afrodita per fer-la seva.
Quan la deessa els va veure córrer cap a ella, es va espantar, no entenia què feia tota aquella gent, monstres, déus i semidéus , comportant-se d’aquella manera; al principi es va quedar immòbil, el cervell no pensava, el cos no es movia, la boca no parlava, què estava passant? Al final ,va reaccionar i va cridar a la Molla mentre corria cap a l’aigua. Aquesta va aparèixer i se la va endur mar endins per protegir-la d’aquella ramada.
Afrodita no va tornar a terra ferma i tots els que l’havien anar a buscar, s’hi van quedar amb la seva mirada fixa a l’horitzó, esperant poder tornar a veure aquella bellesa. Mai més hi va sortir el Sol en aquell racó, mai més la mar va estar serena, i aquell nombre infinit d’humans van morir de tristesa.
Diuen que les nits de lluna plena es veuen unes llumetes com unes estrelles molt petites, al voltant de l’aigua, i que la mar és pura nata, dolça i es torna riallera. Diuen que és Afrodita, que hi baixa per fer el seu bany, i que les llumetes són les ales dels Obels que l’acompanyen…
Violeta Casadesús 4t d’ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol
Ens trobem a la recta final de la preparació de la Magna celebratio i cal ultimar tots els detalls per tal que els aràcnids i aràcnides que hi participem deixem el llistó més alt encara que l’any passat.
Per tal que la zona dels Ludi Romani funcioni, comptem amb l’experiència de discipuli et discipulae que hi han participat en edicions anteriors, alguns ho fan per tercera vegada. Tot i això, no està de més que feu un cop d’ull a aquest recull de jocs, per tal que tingueu una idea de com eren els Ludi. No us preocupeu, però, que les coses no han canviat tant i la majoria no us seran pas estranys.
A l’Schola, tant a aquells que heu triat el Ludus litterarius com als del grammaticus, us espera la tinta i els papirs per tal que ensenyeu les beceroles del llatí i el grec als visitants. Els professors, a classe, ja us han fet cinc cèntims del que podeu fer escriure a nens i adults que s’hi apropen, però ja veureu com els companys experimentats us ajudaran a dur a terme el taller en les millors condicions. Tot i això, tant per als Ludi com per a l’Schola us recomano que llegiu l’article de l’any passat en què vam donar forma al projecte i del qual van agafar les idees els alumnes pioners. Penseu que el curs anterior tots teníem la sensació de llençar-nos a un aventura de futur incert, però ara sabem que podem fer-ho molt bé, i fins tot millorar.
A la zona d’ensenyament superior, els rhetores Martí i Alfons ja deuen tenir ben après el seu paper; les oratores encara han de fer els assajos finals, tant les debutants Laura i Berta com les veteranes Sara i Esther, que tan bé ho van fer l’any passat; i les discipulae maiores Eulàlia i Júlia, i els minores, Carla, Valèria, Arnau i Oriol, em consta que s’ho estan preparant a consciència.
D’altra banda, als diferents centres tenim la sort de gaudir de la presència de persones externes que amablement s’han ofert a posar-nos en antecedents de diferents aspectes de les Jornades.
L’Institut Premià ja ha rebut la visita de Josefet Fuentes, que enguany estarà amb nosaltres per realitzar un taller d’escriptura molt més especialitzat que el de l’any passat. Nosaltres n’hem d’aprendre molt per tal de posar-ho en pràctica també amb els visitants. Per estar al dia del que els alumnes de Premià van experimentar i del que tots podrem practicar a la nostra Schola, us recomano consultar aquest article de la Margalida, il·lustrat, com ja ens té acostumats, amb un vídeo i un muntatge fotogràfic.
El dia 24 també hi anirà l’Albert Anglès a parlar-los de les tauletes de Vindolanda, però no patiu, perquè segur que podrem veure un article sobre aquesta conferència i, a més, el tindrem al nostre costat a partir de dissabte a la tarda per preguntar-li el que volguem.
A l’Institut Albéniz ens va visitar la Clara Forn, arqueòloga del Museu encarregada de l’organització de la Magna, que ens va va oferir una interessant xerrada sobre la gènesi i l’evolució d’aquestes jornades de reconstrucció històrica, així com sobre l’abillament romà en general i, en concret, del que el Museu té reservat per a nosaltres. Per acabar, va donar dades més concretes sobre la ubicació de la nostra Schola en el marc de totes les activitats que tenen lloc al voltant del Museu.
Va ser revelador constatar que el fet que aquest festival se centri en la vida quotidiana no és casual o fruit dels gustos dels organitzadors, sinó que sorgeix de la constatació que les restes trobades a una petita ciutat com Baetulo no donen peu a grans manifestacions, però són ideals per mostrar el dia dia en una ciutat de província. En lloc d’intentar imitar, per exemple, la Tàrraco viva d’una gran urbs, van optar per aprofitar el caràcter quotidià dels jaciments badalonins.
En relació al tema de la roba, cal remarcar la lloable tasca del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, a qui devem la confecció de manera artesanal de la roba que portarem nosaltres i la resta de participants. Entendreu, per tant, que hi ha un nombre limitat de túniques i en funció d’això farem la distribució de participants a l’Schola. En fi, el que sí ens va quedar clar és que no ens “disfressarem”, sinó que “ens vestirem” de romans. Ja sabeu, doncs, quin verb NO heu d’utilitzar!
Per acabar d’arrodonir el petit resum que us he fet de la xerrada, us enllaço una presentació de la Clara que no és la que va utilitzar a la sessió del centre, però on ja veureu hi sortim nosaltres i els nostres blocs.
Apa, que ja hi som! Una nova edició de la Magna ens espera.
TERESA