Avui dimarts s’ha presentat la restauració arquitectònica efectuada sobre l’aqüeducte romà de Tarragona, conegut popularment com a Pont del Diable. Durant els treballs, s’ha reforçat la cimentació de l’estructura i s’han substituït els carreus de pedra que presentaven un estat d’erosió més gran. No obstant, no ha estat possible el projecte inicial de tornar a fer circular l’aigua per la canalització superior del pont, ja que limitacions pressupostàries i geològiques no ho han permès.
Gaby
La Hypatia, de 2n d’ESO, vol afegir-se a la nostra xarxa clàssica amb una narració que es desenvolupa en un vaixell grec. No hi falta una agosarada protagonista ni les referències musicals que tant li agrden, i un salt oníric en el temps fa que present i passat es fusionin.
Després de llegir-la, vull que desenvolupeu totes les referències clàssiques que s’hi troben (personatges, llocs, costums, menjar, abillament, navegació, mitologia…), sense oblidar explicar de qui prové el nom de l’autora, que no és pas un pseudònim, sinó el seu nom real.
TERESA
Fa tres anys, quan El Fil de les Clàssiques, el bloc d’aula d’aleshores l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar rebia el premi al millor bloc d’educació escrit en català en la primera convocatòria dels Premis Bloc Catalunya, tot just després d’obtenir el guardó Didascàlia en la XVI edició dels premis de la revista Auriga, vaig decidir obrir l’espai dels alumnes de llatí i de grec de El Fil en un bloc a part per tal que en fossin els autèntics editors. Alehores vaig regalar-los Aracne fila i fila amb la intenció que el compartissin amb alumnes i professors d’altres centres i que filessin tan bé com Aracne, tot superant la deessa. Em sento tan satisfeta, tan feliç del seu treball, quin bell regal!. Aracne fila i fila aviat es va fer un lloc a la xarxa i és un bloc ben reconegut. Premis i més premis (Centaure d’or de Chiron 2009, La Mostra 2010…) no para de rebre i l’últim és al millor bloc educatiu d’alumnes de batxillerat en els V Premios Edublogs.
El mèrit és de molta, moltíssima gent! La unió fa la força, és ben cert! De seguida, en aquest projecte col·laboratiu, obert a la participació amb l’únic requisit que la temàtica fos el món clàssic, s’hi van afegir els alumnes de l‘institut Isaac Albéniz de Badalona amb la Teresa Devesa, però ara també amb la Núria i el Ramon, aquesta bella pràctica compartida a la xarxa fou considerada Bona pràctica educativa pel Departament d’Ensenyament el 2010. Altres centres d’arreu de Catalunya i de les Illes Balears (entre els quals caldria esmentar l’escola Vedruna de Gràcia i els tripulants i capità, Jordi Rincón, de El vaixell d’Odisseu, els alumnes de l’institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm amb Dolors Clota, entre molts altres (Auda Ferrer, Francesc Franquet…) i molts amants del món clàssic, des de primària fins a professors jubilats així com pares i mares, han col·laborat activament en la redacció de 900 apunts i en els 8.481 comentaris que en aquest moment té Aracne fila i fila i, de ben segur, seguiran participant. Ni durant les vacances d’estiu han parat!
El treball a l’aula virtual i a la xarxa social (Facebook Fildelesclassiques Aracne) ens ha despertat el desig de conèixer-nos i ens hem trobat presencialment en sortides al Parc del Laberint, al teatre i sobretot en la participació activa en els tallers de Ludi Romani i Schola de les últimes edicions de la Magna Celebratio, on des de feia temps ja hi participàvem amb El Fil de les Clàssiques amb muntatges audiovisuals i articles.
Un nou curs, nous alumnes, nous editors, nous col·laboradors, però un antic filat clàssic que es farà més i més gran i prendrà noves formes i colors des d’una nova seu d’operacions, l’institut Premià de Mar, però aràcnids i aràcnides, sigueu d’on sigueu, ho sou tots i totes.
Així doncs, aràcnids i aràcnides, comenceu o continueu filant i teixint amb alegria i ganes d’aprendre i de donar a conèixer aquesta meravellosa teranyina clàssica col·laborativa en català. Per molts anys i moltíssimes gràcies per aquest bell regal de tercer aniversari!
Margalida
Balneum ad Rubricatum és un nou taller del Museu de Sant Boi de Llobregat, adreçat als alumnes de Llatí de 4t ESO i de Batxillerat. Val a recordar que les termes romanes de Sant Boi són unes de les més ben conservades de Catalunya. Per la seva importància actualment formen part del currículum de Llatí de les PAU.
Aquesta sortida permet:
Conèixer les termes romanes, tant en les seves funcions terapèutiques, com tècniques i socials, i aprofundir en diferents aspectes de la vida quotidiana a l’època romana, i emmarcar la romanització en el seu context històric.
Aplicar els coneixements de llengua llatina de manera pràctica a partir de materials arqueològics, trobats a Sant Boi o altres llocs.
Contingut de l’activitat:
En primer lloc es realitza una visita a les termes, on s’explica in situ l’origen i l’evolució del termalisme, i a través d’imatges de maquetes de ciutats i d’edificis romans s’explica l’urbanisme romà i la funció i estructura dels seus edificis principals, continguts contemplats en el currículum de Llatí de les PAU amb la col·laboració de Conxita Collellmir, catedràtica de llatí.
Una altra activitat consistirà en treballar alguns aspectes del món romà a partir de diferents inscripcions i peces arqueològiques.
Preus vigents fins al 31-12-11 a partir del 01-01-12 pot haver un increment respecte l’IPC
5 € per persona / 85 € grup mínim
Joanjo Esteban Castanera
Museu de Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 635 12 50
L’Espai Terra de Televisió de Catalunya ha dedicat aquesta setmana un reportatge a la pedrera romana del Mèdol, ubicada a uns vuit quilòmetres al nord de la capital tarragonina, al peu de l’Autopista AP-7, l’antiga Via Augusta. El programa ha ensenyat la part de la pedrera que va quedar al descobert en l’incendi de l’estiu passat i s’han repassat les tècniques emprades pels romans per extreure i transportar els grans blocs de pedra necessaris en les seves construccions.
Gaby
El passat amb el futur s’entrecreua en el subsòl de Barcelona. El descobriment d’una gran vil·la romana d’almenys 4000 metres quadrats, vora la nova estació de l’AVE, provoca sorpresa entre la gent i desferma la passió dels especialistes. Atesa la importància de la descoberta, l’única d’aquestes característiques a la ciutat de Barcelona, algunes veus s’han alçat demanant la preservació sencera dels conjunt excavat i la seva conversió en un parc arqueològic.
També podeu llegir més informació en aquestes planes de El Periódico de Catalunya.
Gaby
Hola a tothom,
Aquest estiu m’he passejat per un país estranger on mai m’hauria imaginat trobar-me tantes referències llatines. En una ciutat veïna hi vaig trobar un pub que es deia “Tempus fugit”. Llàstima que aquell dia no portava la càmera i no vaig poder fotografiar l’enorme cartell amb un rellotge preciós que ens indicava aquest pas del temps inevitable i alhora la necessitat de gaudir-ne. I jo n’he gaudit força perquè malgrat estar en un país de pluja, he tingut bastants dies de bon temps. Us donaré unes quantes pistes i algunes fotografies perquè em digueu de quina ciutat es tracta i quins fets històrics importants hi van passar. Quan veieu les fotografies ho tindreu força fàcil.
Aquestes primeres restes no us diran gran cosa, però sapigueu que es tracta d’una col·lecció que podem trobar al jardí d’un Museu on hi ha moltes més restes arqueològiques. L’estàtua de l’inici que no us porti a error, ja que no és d’època romana.
En el mateix jardí podem veure la resta d’aquesta fortalesa. Això vol dir que en aquesta ciutat hi havia una legió de manera permanent. Quina era? Aquesta foto potser us podrà ajudar.
I aquí teniu la columna sencera: 
Ja sé que no és de gaire ajuda, però aquí van unes pistes més. La legió va arribar amb l’emperador Adrià quan va visitar la ciutat l’any 122, però abans hi havia arribat la famosa legió que va desaparèixer, la novena. Això era entre el 71 i el 74 dC.
Com tota ciutat romana també tenia el seu Decumanus, tal i com ens mostra la següent fotografia:
Per acabar, dir-vos que en aquesta ciutat hi van morir dos emperadors i en va ser proclamat com a tal un altre. Quins van ser i en quin moment? L’última fotografia us ajudarà.
El nom en llatí de la ciutat era Eboracum. L’origen d’aquesta paraula no és llatí, ni tampoc pertany a una llengua romànica i el seu significat és “lloc de l’arbre del teix”.
A veure com vam les vostres investigacions. D’entrada sembla difícil però estic convençuda que ho trobareu ràpidament. Heu de contestar totes les preguntes: de quina ciutat estem parlant? Quina és la legió que hi estava instal·lada durant un període de la història de l’Imperi Romà? I quins són els emperadors que hi van morir i el que en va ser proclamat?
Ànim i poseu-vos a investigar que aviat començarem les classes i ens hi hem de tornar a acostumar.
Núria
Èbria de bellesa natural i d’infinitud mítica, no puc acabar la narració del meu periple per aquests racons hel·lènics (I, II, III, IV) sense una petita reflexió sobre la realitat actual d’aquest país ple de contradiccions, integrades en la seva immensa bellesa i el seu passat indispensable per a la societat occidental.
Hem vist l’atzur del mar, els vestigis dels ancestres de la nostra civilització, ensumat l’alè homèric i gaudit de l’amabilitat dels seus habitants, però el paisatge quedaria inacabat si no m’allunyés del món clàssic per recordar l’empremta bizantina que acaba de conformar l’esperit d’aquest país. I una bona mostra és el monestir de Sant Geràsim (Αγιος Γεράσιμος), que encara es troba en procés de reconstrucció després d’un terratrèmol (la història es repeteix…). La policromia exhuberant de les seves parets i la devoció amb què els fidels seguien les lletanies del clergue davant el sepulcle amb les relíquies de sant baró ens recorden que han passat moltes coses des de la democràcia de Pèricles i l’imperi d’Alexandre…
Aquesta clara evolució ha deixat una petja profunda, per exemple, en el ric folclore popular, que hipnotitza el visitant amb el ritme de la seva música i la varietat de les seves dances. Jo, al menys, mai m’he pogut resistir a afegir-me a la fila per ballar un bon kalamatianós.
“I la crisi què? El daltabaix econòmic es deu notar”- és la pregunta que més m’han fet en tornar. Què voleu que us digui? A Cefal·lònia hi ha qui prefereix eludir el tema, també m’he trobat algú confortat pel fet que Espanya, Itàlia i Portugal anem en camí d’acompanyar-los en la desgràcia…
És cert que ens vam trobar enmig d’una vaga de taxistes força salvatge, que a la televisió apreixien tertulians enfrontats sobre les mesures del govern per fer front a la fallida. Moltes propostes – em va semblar entendre- se centraven en la necessitat de regular certs sectors on l’economia submergida ha fet estralls. Amb tot, si us he de ser sincera, aquest estiu Grècia m’ha tornat a enamorar, com sempre, i us ben asseguro que mil vegades em robarà el cor quan torni, perquè m’és impossible passar gaire temps lluny d’aquest racó de món. A no ser que la crisi ho impedeixi, a vosaltres o a mi, val la pena tornar als orígens. I és que continuo pensant que Grècia som tots i, si no, què hi faríem nosaltres ensenyant al jovent la llengua i la cultura de la Grècia clàssica?
Com a Colofó, us proposo ubicar en aquest Google Maps les etapes del meu viatge amb un explicació del que es pot trobar a cada indret. Inseriu també l’enllaç a l’article corresponent.
Mostra De itinere: Κεφαλλονιά en un mapa més gran
TERESA
Ιθάκη… Sí, ja he fet la meva visita a Ítaca, ja he complert. Espero que el meu viatge continuï estant ple d’experiències i ple de coneixences i prego que sigui llarg, però em sento com si hagués complert una etapa. Segurament és només una qüestió d’edat, però m’agrada mirar-m’ho amb un cert lirisme. Què és la vida sinó un poema inacabat?
Vathí, la capital d’Ítaca
És aquest un racó de món amb molt d’encís. Les seves costes no tenen res a envejar a les illes veïnes; el caràcter porós del seu relleu la forneix de grutes, una d’elles anomenada també de les Nimfes, si bé no tan espectacular com la de Melissani; fins i tot és possible que el palau d’Odisseu es trobés a Cefal·lònia i no aquí, a prop d’Stavros (Σταυρός) com semblen apuntar les darreres excavacions. Cal recórrer-la i gaudir-ne, tant si hi busquem les petges d’Odisseu com si no.
Com que les paraules ja les posa el poeta i els acords el músic, aquí us deixo algunes imatges evocadores per fer-vos-en una idea.
Fixeu-vos que al final hi ha un exercici en el qual queda palesa la presència del mite homèric en tots els àmbits de la vida itaquesa.
TERESA
La companyia de Joan Font ens acosta a la seva visió de l’Hades en un format molt cabareter, encapçalat per Àngels Gonyalons en el paper d’una pèrfida i sensual Persèfone. L’espectacle, que compta amb la música i l’actuació de Ramon Calduch, s’estrena a Catalunya en el marc de la 49ª edició del Festival de la Porta Ferrada, després de fer el seu debut internacional el mes de juny a Moscou.
Gaby