Category Archives: Cultura Clàssica 3r

Viatge màgic a Àfrica

1 Reply

Ahir vaig anar al cinema a veure Viatge màgic a Àfrica en 3D de Jordi Llompart. És la primera pel·lícula europea en aquest format i sembla ben bé que una formi part dels somnis de la Jana, la nena de la meva edat que protagonitza la pel·lícula en un viatge fabulós al món dels somnis i de l’Àfrica. Per què us explico tot això aquí? Doncs, perquè surt un cavall alat de la sort  amb cua i crineres blaves i unes metamorfosis del guardià dels contes en mussol. Si us agrada el tràiler de la pel·lícula i teniu cor d’infant aneu a veure-la i porteu-hi els vostres germans, cosins o nebots i sobretot llegiu-los contes, especialment El cor damunt la sorra de Jordi Llompart (ed. Lumen, 2006), en què es basa Viatge màgic a Àfrica en memòria de la seva filla Jana morta a Namíbia:

Sabeu com es diu el fet que els éssers divins prenguin forma humana, tal com passava als déus de l’antiga Grècia? Què en sabeu del cavall alat? Com era? En quines llegendes el trobem? Quina és la seva pervivència? Jo conec el fals Pegàs de la Barbie que és a la vegada Pegàs i unicorn. Moltes gràcies, per endavant!

Valèria
4rt de Primària

“De una dama que, quitándose una sortija, se picó con un alfiler”

1 Reply

Un altre poema de Góngora amb referències clàssiques és el sonet “De una dama que, quitándose una sortija, se picó con un alfiler”. Es pot deduir que té referents del mite que dóna nom al nostre bloc, el d’Aracne. Què en penseu vosaltres, aràcnids i aràcnides?

De una dama que, quitándose una sortija, se picó con un alfiler


Prisión del nácar era articulado
De mi firmeza un émulo luciente,
Un dïamante, ingenïosamente
En oro también él aprisionado.

Clori, pues, que a su dedo apremiado
De metal aun precioso no consiente,
Gallarda un día, sobre impacïente,
Le redimió del vínculo dorado.

Mas ay, que insïdioso latón breve
En los cristales de su bella mano
Sacrílego divina sangre bebe:

Púrpura ilustró menos indïano
Marfil; invidïosa sobre nieve,
Claveles deshojó la Aurora en vano.

Si voleu, podeu escoltar-lo en la gravació de Rafael Taibo:

>

Si voleu aprofundir en el comentari de text d’aquest sonet, llegiu El Comentario de textos, 1:

Rebeca Sánchez
1r batx. humanístic

“Els ocells”, d’Aristòfanes

2 Replies

Aristòfanes és el màxim representant de la comèdia antiga grega. Oscil·la entre la sàtira personalitzada de personatges públics i l’al·legoria, amb danses i cors, amb un llenguatge al·lusiu i obscè. Fa una crítica ferotge de la vida pública del moment (polítics, magistrats, militars, poetes, científics, filòsofs, etc) en un moment difícil de la vida atenesa. Si visqués ara, Polònia de TV3 es quedaria curt al seu costat perquè la situació de crisi i corrupció actual seria un bon camp de cultiu per a la seva sàtira i sarcasme.

Tot seguit podreu veure l’obra Els ocells representada a la UIB sota la direcció d’Antoni Artigues i us n’adonareu que, tot i que es va estrenar el 414 aC i va obtenir sols un segon premi a les Dionísies ciutadanes el seu missatge i el seu humor és ben vigent en el segle XXI. Qui no busca una ciutat millor per viure? Qui s’apunta per anar a viure a Nefelococígia? Qui no valora la política més noble? Qui no és víctima del seu propi refugi?…

Gaudiu de l’obra i, si podeu, llegiu-la i representeu-la. De ben segur, us agradarà!

Sònia, UIB

De fonts mitològiques i de futbol

15 Replies

Coneixeu aquest anunci? De quin déu es tracta?

Segur que ja sabeu que l’Athletic de Madrid ha obtingut el títol de la copa de la UEFA Europa Ligue. Aquests dies a molts mitjans de comunicació han aparegut fotografies de la celebració tant dels jugadors com de l’afició. Us heu fixat on ho celebraven? Doncs, efectivament, a la font de Neptú de Madrid.
No només l’Athletic de Madrid celebra les seves victòries a una font mitològica de la seva població, trobem un altre exemple a la mateixa ciutat amb el Reial Madrid que celebra les seves victòries a la Cibeles.
Els referents clàssics de la font de Neptú són bastant clars, es tracta del déu dels mars i el reconeixem pel trident que duu a la mà. En el cas de la Cibeles, la figura divina que va a sobre de la quàdriga estirada per lleons és Rea. Cíbele era la principal deessa frígia. Era una deessa terúl·lica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. Els grecs la van confondre amb la deessa Rea i la van nombrar mare de tots els déus.

Sabeu d’altres fonts o places on seguidors d’equips de futbol vagin a celebrar les seves victòries? Coneixeu altres fonts de Neptú o de Cibeles? (Si sou aràcnids, afegiu les imatges a l’àlbum corresponent de Photobucket, si no deixeu l’enllaç en comentari).

Núria Yela
1er de batxillerat grec i llatí

L’Olimp de Fantasia

3 Replies

M’agrada molt veure les pel·lícules de Disney, però me n’he adonat que no sempre reflecteixen bé la realitat, com en el cas de la pel·lícula Hèrcules; per això m’agradaria que m’ajudéssiu amb aquest fragment de la pel·lícula Fantasia, del 1940, la simfonia número 5 o Pastoral de Beethoven: quins personatges mitològics heu reconegut?, estan ben caracteritzats?, us imaginàveu així l’Olimp? …

Si us ha agradat, no us perdeu l’Aprenent de bruixot a El Fil de les Clàssiques.

Valèria
4t de Primària
Escola Bergantí

Tot recordant el nostre centaure d’or

13 Replies

Tot recordant el nostre Centaure d’or que el curs passat un dia com avui, dia d’Internet, vàrem tenir l’honor de rebre de Chiron, volem felicitar des d’Aracne fila i fila els guanyadors i guanyadores de la convocatòria d’enguany. Reproduim aquí els mots oficials de Chiron en català:

aureus.png

Coincidint amb la celebració del dia d’Internet (17 de maig), Chiron atorga els seus Centaures d’Or a aquells blogs de temàtica clàssica, mantinguts per alumnes, que constitueixen un exemple a seguir i un estímul per tal de fomentar l’estimació pel món grecoromà.

En aquesta quarta convocatòria, el Centaure d’Or ha estat concedit als blogs:

–Viamstratam, blog d’aula dels alumnes de clàssiques de l’IES Manuel García Barros d’A Estrada (Pontevedra)

–Lingua Mater, blog personal d’Elena Recio, alumna de 4t de l’ESO de l’Instituto Santiago Apóstol  d’Almendralejo (Badajoz).

Chiron vol també premiar iniciatives sobre el món clàssic dirigides a alumnes. I, per tant, atorga també un Centaure d’Or al Concurs de Cultura Clàssica Odissea, organitzat per les seccions de la SEEC a Galícia, València-Castelló i Alacant, i que ja ha portat a terme la seva cinquena edició, pel seu decidit afany de promoure el coneixement de la civilització grecoromana entre els alumnes de secundària. Una iniciativa que busca i està preparada per créixer i agrupar en edicions pròximes totes les comunitats que tinguin interès a participar-hi.

Des de Chiron volem felicitar sincerament tots els premiats, alhora que els animem a seguir amb la seva tasca, i desitgem que s’estengui l’exemple entre els estudiants que tenen una estimació veritable pel món clàssic. No hi ha cap altra raó per a l’existència dels Centaures d’Or.

Passeu pels blogs guanyadors d’alumnes de Clàssiques com nosaltres i ja veureu com us agradaran! La feina ben feta sempre té recompensa!

Feliciter, amici amicaeque!

Aràcnids i aràcnides, els centaures del Cristòfol Ferrer

Dia escolar de les matemàtiques amb corbes

18 Replies

Un any més torna a ser 12 de maig, dia escolar de les matemàtiques. L’any passat ja va tenir el seu espai dedicat al nostre bloc d’aula El Fil de les Clàssiques i aquest any repetim aquí en el bloc dels alumnes, Aracne fila i fila.

La matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) va adquirir en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides, Arquimedes, Pappus …) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides (tractat matemàtic de l’època hel·lenística que va esdevenir l’autoritat màxima fins a mitjan segle XIX) ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Les matemàtiques, però, han canviat molt des de les èpoques clàssiques. Els nombres, en èpoques gregues, eren les pròpies lletres, limitant molt els càlculs que es podien fer. Els romans, amb la invenció d’uns nombres, van facilitar una mica la tasca del càlcul, encara que les matemàtiques seguien sent molt complicades i la contribució romana a les matemàtiques a ser ben minsa -pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi).  per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic, fins i tot el mateix nom, són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec. A veure si sou capaços d’esmentar en comentari, almenys cinc noms matemàtics actuals amb el seu origen grec o llatí?

Així doncs, en època romana i grega, les matemàtiques van quedar-se en l’observació i l’abstracció. Què podeu veure en aquestes fotografies? Què us inspira?


Les corbes formen part del nostre dia a dia, estan a tot arreu i la majoria d’objectes que fem servir. Però que hi veiem nosaltres? Què en sabien els grecs? Segurament no veurem tant com Antonio Ledesma, però podem intentar aconseguir una mirada matemàtica per a veure amb uns altres ulls els objectes de sempre.  Enguany el dia escolar de les matemàtiques es celebra amb premsa i matemàtiques, us proposo donar un cop d’ull de la premsa (al bloc lateral com sabeu teniu els enllaços a la premsa digital) i si trobeu alguna fotografia relacionada amb les corbes, l’enllaceu i si teniu o feu fotografies no dubteu en compartir-les i enllaçar-les  a la meva presentació. Per cert, quines corbes coneixien els grecs?

Bon dia de les matemàtiques!

Toni Moreno

Llatí i matemàtiques 1r de batxillerat

L’escultura grega, tot un treball col·laboratiu

34 Replies

Els alumnes de primer de batxillerat de grec havíem de fer un treball sobre les manifestacions artístiques gregues (vid. pàg. 182 ex. 6 Grec 1 ed.Teide) i, en comptes del típic treball de classe en paper o en PowerPoint,  hem decidit de fer un treball col·laboratiu amb voicethread. Aquí teniu els resultats dels nostres treballs acabats en el termini acordat per la Lida (si us animeu encara hi podeu participar; això sí fent cas als criteris acordats). Com podeu veure, parlar davant un micròfon, tenint en compte que la majoria no som catalanoparlants, i gravar la nostra veu ha estat tot un repte per a nosaltres però  un grupet de noies hem aconseguit  comentar les  escultures gregues, que hem triat lliurement, des de l’època  minoica fins a l’hel·lenística:

Ire, Alis, Laura, Lina, Coty i Núria
Alumnes de Grec 1r Batx.

“Carmen Europae”, xDeka

26 Replies

Dia 9 de maig és el Dia d’Europa. En El Fil de les Clàssiques teniu un apunt que us ajudarà a saber-ne més; jo l’he volgut comentar amb aquesta entrada. A veure si endevineu què canto, en quines llengües i per què?

Salve Jules! Salvete, amici amicaeque! Ecce!:


Placetne vobis?

Uri García Penche

1r batx. llatí

“Domusapientiae”: Benvinguda a la blogosfera!

23 Replies

Avui tinc una molt bona notícia per comunicar-vos, amics d’Aracne fila i fila. La Cristina de 2n de batxillerat ha estrenat un bloc propi sobre món antic anomenat domusapientiae, en el qual aquesta “futura arqueòloga”, tal com ella mateixa s’anomena a la pàgina de presentació, s’ha decidit a parlar del passat, ¿per què no?

Hem pogut comprovar la seva passió per les cultures grega i egípcia en la presentació del seu treball de recerca i ara ens demostra la seva aposta per la difusió dels coneixements a través de la xarxa en la seva futura vida universitària. Seguirem la seva feina també quan estigui fora de l’institut i anirem comprovant la seva evolució a mida que vagi assolint coneixements. També esperem que, tot i que el bloc està plantejat en castellà en un principi, a mida que s’impliqui en la universitat catalana vagin apareixent articles en català. De debò que la seva competència en la nostra llengua és envejable fins i tot per gent nascuda aquí.

En aquests moments tan decisius per als de segon de batxillerat,  de Premià, de Badalona, de Barcelona, d’Amposta, d’arreu…, en què els exàmens finals decidiran si podreu accedir a la selectivitat i, posteriorment, a la universitat, aprofito aquesta iniciativa d’una companya vostra de patiments per desitjar-vos tota la sort del món. I als de l’Albéniz us recordo que us esperem per Sant Jordi 2011 a la tradicional trobada d’exalumnes amb 2n de batxillerat!

Recordeu: Finis coronat opus.

TERESA