Guardava amb gelosia aquest certificat. Tot just he començat les classes de llatí de 4t de l’ESO amb la Margalida i em plau compartir-lo a Aracne per tal que endevineu què és i comenteu per què està expedit en llatí. No creieu que l’any l’haguessin pogut posar amb números romans? Com seria? Sabeu què vol dir Dni?
La tenacitat i persistència en els objectius plantejats, algunes vegades, obté la justa recompensa. I la ciutat de Tarragona l’acaba de rebre en veure catapultada la seva condició de candidata a única organitzadora de la XVII edició dels Jocs Mediterranis del 2017. La desitjada designació ha arribat des de la ciutat turca de Mersin, on s’ha celebrat la conferència del consell olímpic dels Jocs Mediterranis, per derimir entre les dues candidates presentades, Tarragona i la ciutat egípcia d’Alexandria. Sens dubte, la celebració d’aquesta competició esportiva a l’antiga Tàrraco romana, tot i arribar en un moment de severes estretors econòmiques en el pressupostos de les administracions, haurà d’impulsar la projecció internacional de la ciutat i afiançar els rèdits fins ara obtinguts amb la proclamació com a Patrimoni cultural de la humanitat l’any 2000. Tanmateix, en la decisió del jurat olímpic segur que ha pesat, en bona part, el monumental llegat històric dels tarragonins, a banda d’altres atractius culturals, gastronòmics i estratègics en transports o comunicacions.
Us he preparat, a petició de la Margalida, aquest PowerPoint que en pujar-lo a Slideshare ha canviat la lletra, per compartir a l’Aracne amb tots vosaltres els tallers d’escriptura amb papirs, tauletes de cera i calamus que faig amb els meus alumnes, tal com feien els escolars a l’antiga Roma. Podeu observar també com fem l’elaboració dels papirs i les tauletes de cera per escriure-hi amb l’stilus.
Aquest estiu vaig descobrir un joc molt interessant, modern en què el món ha estat arrasat per una Gran Guerra cap a l’any 2077. Com a conseqüència d’aquesta guerra, on es van fer servir armes de gran destrucció, com ara bombes nuclears, la Terra ha estat fortament castigada a causa d’aquest holocaust nuclear. Aquest joc és la premiada saga Fallout.
Tot i la gran destrucció, les persones sempre han trobat un mètode per sobreviure al llarg de la història, i en aquesta ocasió no seria pas diferent. Les persones que van preveure el desastre nuclear van construir un seguit de refugis sota terra, on no hi entraria ningú, ni tampoc en sortiria ningú.
En la primera part, que en realitat és la tercera entrega de la saga, es dóna a conèixer tota la història i descobreixes també que no tothom va poder entrar en algun d’aquests refugis i es van quedar a fora. Aquestes persones són supervivents, armats, afectats per la forta radiació de les bombes nuclears i alguns estan una mica “afectats” mentalment per la destrucció.
Però és a la quarta part de la saga on em vaig trobar una sorpresa. Com he dit abans, el món ha estat destruït i els Estats Units (on passa tota la trama de la història) ha quedat destruït en un gran desert, menys poques ciutats que s’han salvat. Com va dir un gran filòsof, la primer guerra mundial va seria amb fusells, la segona amb metralladores, la tercera amb bombes nuclears i la quarta seria amb pedres i pals. Doncs aquesta teoria es compliria, menys que es desenvoluparien armes làser, de plasma, però també amb roques i amb armes improvisades, simplement per intentar sobreviure.
Doncs com que tot ha tornat al passat, també la gent està dividida en grups i tribus amb ideologies concretes, pensaments restringits i filosofies definides per la seva història fins al moment. Aquests grups han de ser forts, poderosos i que provoquin temor als altres grups.
Un d’aquests grups, i un dels més poderosos és la Legió de Cèsar. Aquests valents legionaris estan dividits i organitzats tal i com ho estaven en l’antiga Roma: amb Centurions, un cap visible: el Cèsar, es concentren en campaments idèntics, amb una Guàrdia Pretoriana per protegir el Cèsar, alguns frumentarius i fins i tot tenen els diners de plata, la mateixa moneda que a l’antiga Roma, els sodats més veterans es distingeixen amb les vestimentes i els colors d’aquestes, i quan passes pel costat de qualsevol legionari, et diuen com en l’antiguitat: fidelitat a Caesar!!!.
Les armes que utilitzen no són pas modernes, ni armes làsers, ni de foc… simplement utilitzen gladius (espases) i llances. A dintre del campament hi ha l’arena, on s’entrenen lluitant cos a cos, on són realment experts, com a l’antiga Roma, temuts en combat per la seva gran preparació. El seu caràcter és sempre lleial al Cèsar, nobles amb els seus aliats i molt feroços i sense escrúpols contra l’enemic, on lluitarà fins a la mort, encara que perdi la llança, atacarà amb l’espasa, i si perd l’espasa lluitarà amb els punys si no té cap arma més, encara que l’enemic sigui potencialment més mortífer que ell, sempre pel Cèsar.
Realment és impressionant veure com han recreat tot el món militar romà amb una fidelitat molt curosa i com de bé han refrescat un dels millors exèrcits de la història del món i introduint-lo en un món postapocalíptic on només sobreviuen els més forts i valents. Si ho voleu comprovar (vid. vexillarius “portaestendard”), en podeu establir els paral·lelismes i deixar-ne constància en comentari.
Clara nit d’estiu. Sèiem a les cadires arrenglerades davant del castell enmig d’una disbauxa d’hortènsies rosa. Amb una música brillant, fonda com escrita en un pentagrama d’algues, les notes del “Preludi” de Debussy “Ce qu’a vu le vent d’ouest” ens envoltaven mentre la lluna espiava per les finestres de la nit. La suavitat del vespre em feia somiar; Iris que estima Zèfir, el vent de l’Oest, corre, jugant a amagar-se del seu estimat. L’alè transparent del vent esbulla la cabellera lluent d’Iris que amb les seves ales daurades vola encenent Arcs de Sant Martí. El somni és breu, l’encanteri es trenca i em torna a la bellesa de la música de Debussy.
Fa poc que vam iniciar el curs de grec, i com cada any és imprescindible aprendre’n l’alfabet. Com a exercici la Margalida ens va proposar que busquéssim lletres gregues a la nostra vida quotidiana i ens va dir que ens sorprendríem de la gran quantitat de lletres que trobaríem.
Jo creia que ja no en podríem trobar masses d’aquestes lletres a causa que aquesta activitat ja s’havia fet els anys anteriors com podeu veure aquí, però no va ser així.
Tot va començar quan mirant la televisió vaig veure un nou model de la marca Lancia. Es tractava del nou Lancia Ypsilon. Buscant més a fons vaig veure que en el blog hi havia múltiples articles que parlaven sobre els referents grecs en els cotxes, com ara aquest de la Teresa.
Però el que no sabia era que aquesta marca no tenia només un o dos cotxes que utilitzaven lletres gregues simplement com una anècdota sense cap importància. Sinó que la marca Lancia portaven fent cotxes i relacionant-los amb lletres gregues des de fa més d’un segle.
Això em va portar a preguntar-me quants cotxes tenia Lancia amb les lletres de l’alfabet grec, i aquest és el resultat:
Avui dimarts s’ha presentat la restauració arquitectònica efectuada sobre l’aqüeducte romà de Tarragona, conegut popularment com a Pont del Diable. Durant els treballs, s’ha reforçat la cimentació de l’estructura i s’han substituït els carreus de pedra que presentaven un estat d’erosió més gran. No obstant, no ha estat possible el projecte inicial de tornar a fer circular l’aigua per la canalització superior del pont, ja que limitacions pressupostàries i geològiques no ho han permès.
La Hypatia, de 2n d’ESO, vol afegir-se a la nostra xarxa clàssica amb una narració que es desenvolupa en un vaixell grec. No hi falta una agosarada protagonista ni les referències musicals que tant li agrden, i un salt oníric en el temps fa que present i passat es fusionin.
[Per llegir més còmodament cliqueu pantalla completa]
Després de llegir-la, vull que desenvolupeu totes les referències clàssiques que s’hi troben (personatges, llocs, costums, menjar, abillament, navegació, mitologia…), sense oblidar explicar de qui prové el nom de l’autora, que no és pas un pseudònim, sinó el seu nom real.
La companyia de Joan Font ens acosta a la seva visió de l’Hades en un format molt cabareter, encapçalat per Àngels Gonyalons en el paper d’una pèrfida i sensual Persèfone. L’espectacle, que compta amb la música i l’actuació de Ramon Calduch, s’estrena a Catalunya en el marc de la 49ª edició del Festival de la Porta Ferrada, després de fer el seu debut internacional el mes de juny a Moscou.
Un any més, ahir a la tarda hi va haver la JORNADA DE PORTES OBERTES AL FÒRUM DE LA CIUTAT ROMANA DE POL·LÈNTIA, a càrrec dels directors de l’excavació, Miquel Àngel Cau i Esther Chávez. Per a tots els aràcnids i aràcnides, seguidors de El Fil de les Clàssiques, teniu aquí en exclusiva els mots de Miquel Àngel Cau:
No us perdeu el reportatge de El Fil de les Clàssiques de l’any 2009!