Category Archives: Cultura Clàssica 3r

Com podem ser més humans?

La creació de l’home per Prometeu. Museu del Louvre

La carta publicada al diari El País el 29 d’octubre del 2012 sobre les llengües clàssiques de Dorila Victoria Fernández-Viagas Bartolomé fa referència a una faula d’Isop:

“A propósito de los nuevos planes de estudio en los que parece vislumbrarse un nuevo “hachazo” a las lenguas clásicas, en concreto la práctica desaparición del Griego en el Bachillerato, me viene a la cabeza una fábula de Esopo en la que se cuenta que Prometeo, por mandato de Zeus, transforma a algunos seres vivos dotándolos de forma humana pero alma animal.

Creo que hay algo parecido en lo que se está haciendo con la Educación. Cada vez se presta menos atención a la formación del ciudadano, del espíritu crítico, del individuo dotado de valores

La Margalida ha localitzat “immediatament” la faula en qüestió i aquí la teniu:

Προμηθεὺς καὶ Ἄνθρωποι

Προμηθεὺς κατὰ πρόσταξιν τοῦ Διὸς ἀνθρώπους ἔπλασε καὶ θηρία. Ὁ δὲ Ζεὺς θεασάμενος πολλῶι πλείονα τὰ ἄλογα ζῶα, ἐκέλευσεν αὐτὸν τῶν θηρίων τινὰ διαφθείραντα ἀνθρώπους πετατυπῶσαι. Τοῦ δὲ τὸ προσταχθὲν ποιήσαντος, συνέβη τοὺς ἐκ τούτων πλασθέντας τὴν μὲν μορφὴν ἀνθρώπων ἔχειν, τὰς δὲ ψυχὰς θηριώδεις.

Ἔλεγχον ὁ μῦθος ἔχει πρὸς ἄνδρας θηριώδεις καὶ ὀργίλους.

No sé si podeu traduir-la, amb ajuda, clar… El títol és fàcil. La llegenda és ben curiosa: Zeus troba que hi ha massa animals i diu a Prometeu, creador de l’espècie humana, que els transformi en éssers humans. Prometeu ho fa i aleshores resulta que hi ha uns éssers humans que tenen ànima d’animal. I aquesta és la conclusió.

Ah, atenció, fixeu-vos que dic “éssers humans” i no “homes”. Per què?

Què us sembla que vol dir l’autor grec? Com són aquests éssers humans que tenen ànima d’animal? Trobeu que té sentit actualment aquesta faula? Com es relaciona amb l’educació? Quins són els valors que ens “humanitzen”? Com es poden transmetre aquests valors?

Com sempre, bona feina i molta sort!

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada).

Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Reprenem el fil cinèfil amb referents clàssics!

 

Χαίρετε συνέταιροι! Tothom se’n recorda del Fil de les Clàssiques, d’Aracne fila i fila i de l’Empremta d’Orfeu… (que aviat estarà plena d’apunts sobre filosofia i música) Però, que se n’ha fet d’un bloc que va ser creat per tres alumnes de la Margalida a l’institut Cristòfol Ferrer als quals els hi agradava molt el cinema el mes de març del 2011? Sí, efectivament parlo de La cinta de Νίκη.

Aquet bloc va ser creat pels amants del cinema i les clàssiques, la idea va sorgir dels meus companys: Coty Ledesma, Carlos Rocamora i Rebeca Sánchez. Per resumir-vos una mica la idea que tenien ells en ment us posaré alguns comentaris que van fer:

Aquest bloc no és només per als alumnes i ens agradaria moltíssim que es pogués compartir amb tothom que gaudeixi del cinema.” – Diu en Carlos.
El nostre bloc està obert a la col·laboració de qualsevol que segueixi el cinema i les clàssiques, perquè igual que el nostre bloc no hagués nascut si no fos per les idees conjuntes, segur que seria molt pobre que només ho féssim nosaltres tres sols.” – Comenta la Coty.
A nosaltres ens encanta el cinema, però necessitem més ments perquè ens ajudin a ampliar aquest repertori, segur que hi ha molts films amb referents clàssics que se’ns escapen!” – La Rebeca anima a fer-nos a tots partícips.

 

Jo seguint l’exemple dels meus companys us esperono a que us animeu a col·laborar fent un apunt per aquest bloc! Els de segon de batxillerat podeu aprofitar la tasca de la història de Roma amb cinema, la gent cinèfila del centre pot fer l’anàlisi d’alguna pel·lícula que li agradi, en la que trobi referents clàssics i gent externa al centre també hi pot dir la seva i fins i tot si s’hi veu amb cor publicar-hi un apunt, com els alumnes de la Rocío de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter! Per tal de que hi hagi una homogeneïtat en els articles, els seus creadors van crear una sèrie de pautes a seguir. L’esquema que hauríem de mantenir seria el següent:

 

Per començar l’article integrarà com a títol el nom de la pel·lícula i el del director.

Tot seguit, s’afegirà  a l’apunt una imatge (lliure de drets d’autor) del cartell de la pel·lícula.

 

FITXA TÈCNICA (sempre en majúscules, negreta i vermell) dintre de l’apunt hi haurà els  següents punts (remarcats en negreta):
  • Nom original:
  • Director i guionistes:
  • Any d’estrena:
  • Durada:
  • Repartiment:
  • País d’origen:
  • Idioma original:
  • Gènere:

L’ARGUMENT és el segon apartat on es farà un breu resum objectiu de la pel·lícula, acompanyat pel TRÀILER a sota.

A la CRÍTICA sí que es podran fer alguns judicis subjectius, sempre respectant el film, i comentant els referents clàssics del mateix. En aquest apartat, també s’hi plantejaran les preguntes sobre aquests i s’esmentaran els errors i encerts que s’han fet a l’introduir els referents.

Cal sempre indicar a l’acabament de l’article el vostre nom, el curs en el que esteu, el vostre institut (si no sou de l’institut Premià de Mar) i si feu llatí i/o grec.

Alguns consells de més dels autors del bloc: en el cas de tractar-se d’una pel·lícula d’animació al repartiment s’indicarien o bé el nom dels actors que fan la veu o en qui està basat el personatge. El gènere haurà de correspondre a les categories que ja existeixen. A les etiquetes s’introduiran un altre cop els gèneres, els referents clàssics als quals es fa referència (història de Roma/Grècia, metamorfosis), el nom dels actors més destacats,  el nom del director, etc.

Ja teniu totes les eines que necessiteu per fer nous articles, crítiques o comentaris, ara només falta que us hi encoratgeu. Fem que la cinta torni a ser un bloc ben estructurat i animat. La cinta de Νίκη queda reinaugurada!

Núria Yela
2n de batxillerat Grec i Llatí

Feliciter! 15.000 mil comentaris aràcnids!

El curs passat vàrem celebrar els 15.000 comentaris fets al bloc d’aula El Fil de les Clàssiques, avui l’Aina Barnad ha comentat Apol·lo, el Rap de la primera declinació, i ha aconseguit la xifra dels 15.000 comentaris a Aracne fila i fila!

 

Aràcnids i aràcnides, continueu filant per molts anys com deia el nostre rap (clica al play)!

Endinsa’t en el món romà!

 

Avui a Ràdio Premià al programa Tot d’una de de Lola Busquets (l’última mitja hora):

  Ir a descargar

Alumnes de segon de batxillerat del Treball de Recerca  Turisme arqueològic al Maresme,  després d’haver fet el projecte de Recerca de quart Jaciments romans al Maresme.

Hady Camara & Georgina Tur

P.D.: Premià notícies de dilluns 29 d’octubre de 2012 i Tot d’una del divendres 26

També jo com Safo

 

Δέδυκε μὲν ἀ σελάννα

καὶ Πληίαδες, Μέσαι δὲ

νύκτες, παρὰ δ᾿ έρχετ᾿ ὤρα

Ἔγω δὲ μόνα κατεύδω

SAFO

És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola. Miro les estrelles…
Les Plèiades s’encenen, surten de la nit.
La seva claror em porta a Grècia.
T’il·lumina,  Asclepi, déu de la salut.
Dins teu veig la serp, la que es cargola al teu bastó
L’aire càlid del sol omple els carrers buits
quan surts a buscar, als teus paradissos
de fulles i plantes, remeis per guarir.
Fill d’Apol·lo i de la mortal Corònide,
sempre has portat la medicina dins del cor.
Et veig, ja déu,esculpit en marbre,
fet etern el somni, fet etern l’instant.
És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola; però viatjo entre els astres
seguint sempre la melodia del estels.

Pepita CASTELLVÍ

Història de Roma i el seu imperi

Com bé saps la ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Aviat Roma va passar de ser un petit poblat a esdevenir una ciutat ben consolidada i la mestressa de mig món.

Observa amb atenció el mapa dinàmic de més avall i escriu almenys una frase per cada data tot indicant la seva extensió. En acabar, hem de conèixer l’extensió de Roma i el seu Imperi des de la seva fundació fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient per tal de percebre la història de Roma arreu i, d’una manera especial, en el cinema:

Mapa animat

Marcus
4t ESO Lingua Latina

Quèquicom: El calendari de la fi del món

En el capítol d’aquesta setmana de “Quèquicom” la reportera del programa Georgina Pujol parla dels mesos de l’any, del calendari romà… amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.

Gràcies a la Dolors Clota
Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm

quequicomcalendariroma

Ampliem el lèxic llatí amb “Cada dia un mot de Rodamots”!

Fa uns dies el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots amb la paraula ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora des del 2 de mar´del 1999 el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió en català, amb el seu significat i un exemple d’ús.

A classe de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar és ja tradició que els aràcnids i les aràcnides subscrits posin els mots d’origen grec aquí i aquí i els d’origen llatí aquí i aquí.

Enguany utilitzarem aquesta entrada i cada dia que Rodamots ens enviï un mot d’origen llatí el deixarem en comentari, tot explicant el seu origen i l’exemplificarem amb una frase de collita pròpia per tal demostrar que hem copsat bé el significat del mot i ampliar així el nostre vocabulari català d’origen llatí i alhora el lèxic llatí. Rodamots també té Llatinòrum! Comencem, doncs, per aquí i si ens agrada ja ho sabeu: Cada un mot de Rodamots!

Si encara no reps cada dia un mot de Rodamots, en primer lloc t’has de subscriure i el pots rebre per correu electrònic o per Twitter.

Discipuli et discipulae Linguae Latinae

Els déus de la cultura romana: Romani dei

Nosaltres hem fet aquest apunt sobre els déus romans, ja que pensem que no tothom els coneix o potser només saben els de la cultura grega. El nostre objectiu en aquest article és associar cada déu romà amb els déus grecs.

Després de mirar aquest Power Point, sabríeu respondre aquestes preguntes?

I. 1-  Qui era el déu dels morts? Sabríeu dir a qui va raptar?

I. 2- Quin déu portava ales a les sandàlies?

I. 3- Quina deessa va néixer armada? com va néixer?

I. 4- Què era el Panteó romà? i qui el formava?

I. 5- Qui perseguia per amor Dafne, la noia que es va convertir en llorer?

I. 6-  A quina deessa romana correspon Hèstia, la deessa grega?

I. 7- Digueu algun déu o deessa que no haguem mencionat en el Power Point.

I. 8- Ara ja esteu preparats per llegir en llatí, la tasca del Fil Moodle Romani dei:

Responde Latine:

II.1 Qui Uranus et Gaia sunt?
II.2 Qui Titanes sunt?
II.3 Quid fecerunt Titanes?
II.4 Qui Saturnus est?
II.5 Quid fecit Saturnus?
II.6 Qui Iuppiter est?
II.7 Quae regina dearum est?
II.8 Qui fabrorum deus est?
II.9 Quid Mercurius portat?
II.10 Quae Amoris mater est?
II.11 Quae Apollonis soror est?
II. 12 Quid facit Diana?
II.13 Quid facit Minerva?
II.14 Quae sunt deae Romanae?
II.15 Habent-ne Romani multos deos?

Andrea Balart
Irina Balart
1r Batxillerat Llatí i Grec