En el capítol d’aquesta setmana de “Quèquicom” la reportera del programa Georgina Pujol parla dels mesos de l’any, del calendari romà… amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.
Gràcies a la Dolors Clota
Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm
Salve!
En primer lloc dir que aquest programa m’ha semblat molt interessant, m’agradaria poder veure’n més.
El que m’ha sorprès més ha sigut el principi del vídeo. Jo he estat convençudíssima tota la meva vida que un any acaba a les dotze del trenta-u de desembre. Això m’ha trencat bastant els esquemes, però si ho penses fredament, té raó. Mai m’havia plantejat el perquè de que Febrer sigues el mes amb menys dies, m’he quedat perplexa. I també sobre el fet que han dit que potser estem al 2020 i no al 2012, això si que no m’ho esperava per a rés. Respecte als noms dels mesos, això ho vam estar parlant l’any passat a classe i s’em va quedar, cada mes té aquest nom degut a una persona o déu important, com per exemple: Juliol en honor de Juli Cèsar i Març en honor a Mart, déu de la guerra. Utilitzaven noms per dir el dia del mes, com per exemple Kalendas per al 1, ja que era quan havien de pagar. També dividien la nit en quatre parts.
En segon lloc, posaré la traducció:
Anys, mesos i dies
L’any és el temps en què el sol acaba el seu recorregut pel món del zodíac
En la primera època, els romans van dividir l’any en deu mesos de 29 o 30 dies.
Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
L’any començava al Març i acabava amb desembre, que era el desè i l’últim mes.
Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir gener i febrer.
Però així doncs l’any tenia 355 dies .
Juli Cèsar, va establir l’any de dotze mesos i 365 dies.
Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos cinquè i sisè.
i aquests mesos van anomenar-se juliol i agost, en honor de Cèsar i Octavi
Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
El dia no està només entre la distància del temps de les dues sortides del sol, sinó també en el temps de l’inici fins a la posta de Sol.
El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Deixo la traducció, Lida:
1. Any, mesos i dies.
2. L’any és el temps en què el sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
3. En els primers temps els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
4. Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
5. L’any començava en el mes de març i el desembre era el desè i últim mes de l’any.
6. Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres deu mesos gener i febrer.
7.Però així doncs l’any tenia d’aquesta manera 355 dies .
8. Gai Juli Cèsar, pontifex màxim, va establir l’any de dotze mesos i 365 dies.
9. Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos quintil i sextil
10. i aquests mesos en honor de Cèsar i Octavi van anomenar-se juliol i agost.
11. Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
12. El dia no només està entre la distància del temps de les dues sortides del sol, sinó també el temps de l’inici fins a la posta de Sol.
13. El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Annus, meses et dies.
L’any és el temps en què el sol acaba el seu recorregut pel món del zodíac
En la primera època, els romans van dividir l’any en deu mesos de 29 o 30 dies.
Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
L’any començava al Març i acabava amb desembre, que era el desè i l’últim mes.
Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir gener i febrer.
Però així doncs l’any tenia 355 dies .
Juli Cèsar, va establir l’any de dotze mesos i 365 dies.
Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos cinquè i sisè.
i aquests mesos van anomenar-se juliol i agost, en honor de Cèsar i Octavi
Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
El dia no està només entre la distància del temps de les dues sortides del sol, sinó també en el temps de l’inici fins a la posta de Sol.
El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores
Salve!
Aqui deixo la traducció:
1.Anys, mesos i dies.
2.L’any és el temps en que el sol fa el seu curs per l’orbita del zodiac.
3.En els primers temps els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
4.Març, abril, maig, juny, juliol, agost, septembre, octubre, novenmbre i desembre.
5.L’any començava a maig i desembre era el desé i últim mes de l’any.
6.Els romans van augmentar el nombre de mesos de l’any fins a dotze, i van afegir gener i febrer als dotze mesos.
7.Però així l’any només tenia 355 dies.
8.Gai Juli Cèsar, pare màxim, va establir l’any amb 12 mesos i 365 dies.
9.L’emperador August canvia el nom dels cinquè i sisè mesos romans.
10.I en honor a César Octavi li anomena Juliol i Agost als mesos.
11.L’any té 4 estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.
12.El dia no només està entre l’espai de les sortides del sol, sinó també des del naixement fins a la posta de sol.
13. El dia s’opon a la nit. El dia i la nit romans es divideixen en 12 hores.
Salve!
Primer de tot disculpar-nos per el retard en comentar aquest apunt.
Segon de tot, dir que aquest “petit” però a la vegada “GRAN” documental, com tots els que fan a Quèquicom!, doncs que el vàrem veure al 33 una nit de dijous, hi ens va encantar, com tots els documentals de Quèquicom, i aquest no era una accepció, sinò un dels més importants del 2012, ja que al final d’aquest capítol ens explica com funciona el calendari maia, i ens expliquen que el món NO s’acaba el 21 de Desembre de 2012, sinò que comença una altre era en aquest peculiar calendari.
No només tenien un calendari molt avançat, sinò que controlaven els astres, savien on paraven i moltes de les constel·lacions que ara coneixem, tot això gràcies a la nula contaminació lumínica que hi havia llavors.
En aquest capítol i comentari, podem concloure que els maies eren una civilització molt avançada en alguns aspectes, però poc avançats en alguns altres.
Vale!
Salve!
Torno a ser per aquí per acabar de fer l’ exercici! Només em faltava la traducció, espero que encara sigui a temps de tenir nota!
-Any, mesos i dies.
-L’ any és el temps en què el sol fa el seu curs per l’ òrbita zodiacal.
-Als primers temps els romans van dividir l’ any en deu mesos de vint-i-nou i trenta dies.
-Març, Abril, Maig, Juny, Quintil, Sextil, Setembre, Octubre, Novembre i Desembre.
-L’ any començava amb el mes de Març / agafava el seu inici a partir del mes de Març i el Desembre era el desè i últim mes de l’ any.
-Els romans van ampliar el número dels mesos de l’ any fins als dotze i van afegir els altres deu mesos gener i febrer.
-Però així doncs l’ any tenia d’ aquesta manera tres-cents cinquanta-cinc dies.
-Gai Juli Cèsar ,pontífex màxim, va establir l’ any de dotze mesos i tres-cent seixanta cinc dies.
-Quan August era emperador els romans van canviar el nom dels mesos Quintil i Sextil.
-I van imposar els noms dels mesos Juliol i Agost en honor a Cèsar i Octavi.
-Les estacions de l’ any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
-El dia no només és l’ espai de temps entre dos sols, sinó també el temps des de el naixement del sol fins l’ ocàs.
-El dia s’ oposa a la nit. Els romans varen dividir el dia i la nit en dotze hores.
Vale!
Pingback: Any bissextil, any bixest, any de traspàs | L'univers clàssic dels nostres mots