Fa uns dies el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots amb la paraula ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora des del 2 de mar´del 1999 el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió en català, amb el seu significat i un exemple d’ús.
A classe de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar és ja tradició que els aràcnids i les aràcnides subscrits posin els mots d’origen grec aquí i aquí i els d’origen llatí aquí i aquí.
Enguany utilitzarem aquesta entrada i cada dia que Rodamots ens enviï un mot d’origen llatí el deixarem en comentari, tot explicant el seu origen i l’exemplificarem amb una frase de collita pròpia per tal demostrar que hem copsat bé el significat del mot i ampliar així el nostre vocabulari català d’origen llatí i alhora el lèxic llatí. Rodamots també té Llatinòrum! Comencem, doncs, per aquí i si ens agrada ja ho sabeu: Cada un mot de Rodamots!
Si encara no reps cada dia un mot de Rodamots, en primer lloc t’has de subscriure i el pots rebre per correu electrònic o per Twitter.
Discipuli et discipulae Linguae Latinae
Salve!
Aquí poso les paraules d’origen llatí d’aquesta setmana a Rodamots:
TEMPUS FUGIT
Sentència llatina que significa «el temps s’escapa». És una frase inscrita en molts rellotges de sol. – A cada aniversari que faig, me’n adono que tempus fugit.
HORROR VACUI
Expressió llatina que significa ‘horror al buit’. Originalment expressa un concepte filosòfic; s’usa també en el món de l’art quan es fa referència a vasos de tal manera atapeïts de figures geomètriques que sembla que realment es tenia por de deixar algun espai buit. – Si te’n vas, sento l’horror vacui.
MANU MILITARI
Expressió llatina que significa ‘amb la força militar, per la via militar’ (literalment, ‘amb mà militar’); s’aplica a la intervenció de l’exèrcit en una acció. – França va utilitzar manu militari a Mali.
PRIMUM VIVERE
Primera part de la popular dita llatina «Primum vivere, deinde philosophari» (‘primer viure, després filosofar’). Se sol usar per remarcar la importància de tenir resolts els aspectes materials de la vida abans de dedicar-nos a altres activitats prescindibles. – Primum vivere, després aprovar.
DELÍRIUM TRÈMENS
Estat de confusió mental onírica caracteritzat per al·lucinacions terrorífiques i tremolors, propi dels alcohòlics crònics. – El LSD provoca un delírium trèmens horrorós.
Vale!
Salve:
El Rodamots davui es: Delírium trèmens.
Definició: Estat de confusió mental onírica caracteritzada per al·lucinacions terrorífiques i tremolors, propi dels alcohòliques crònics.
Estimologia: Expressió llatina, “deliri tremolós”
Passatge que il·lustra l’ús del mot: Esclar que en el catàleg d’art que ens havia proporcionat el Lluís Font aquella informació no sortia, però ja se sap que en aquests textos s’hi troba qualsavol informació útil. La majoria sembla escrits en un moment àlgid de delírium trèmes, però suposo que els crític d’art també tenen dret a guanyar-se la vida.
La Frase del dia: A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa excactament el contrari que amb la raligió i l’altra vida: hi creuen, però no els interessa. – Josep Pla ( Palafurgell 1897-Llofriu 1981)
Salve!
antany adv
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 L’any proppassat.
Antany la festa major va ser molt lluïda.
2 (p. ext.) En temps passat.
Antany la gent no viatjava tant com ara.
«Tenir molts antanys» significa ser molt vell.
ETIMOLOGIA:
Del llatí ante annum, ‘abans de l’any’.
———————————————————-
l’obra de la seu
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Expressió que s’usa en frases fetes amb diversos verbs, sobretot ser i semblar (o parèixer), o bé amb valor comparatiu (ser com l’obra de la seu); es diu d’una cosa que triga molt a acabar-se, una empresa o feina que dura molt.
La construcció de la nova biblioteca sembla l’obra de la seu; hi treballen des de fa una pila d’anys.
La seva tesi és l’obra de la seu: no l’acaba mai.
ETIMOLOGIA DE SEU:
Del llatí sedes, -is, ‘cadira; residència; fonament’, derivat de sedere, ‘seure’. Tant seu com catedral provenen de mots llatins que signifiquen ‘cadira’ (cathedra ve del grec καθέδρα, ‘seient’)
———————————————————-
l’any tirurany
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
En un temps molt remot, immemorial.
Conserva unes fotografies del poble de l’any tirurany.
Vas vestit de l’any tirurany, a veure si et modernitzes.
Hi ha moltes maneres de referir-se als temps antics: de l’any de la neu, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam…
ETIMOLOGIA:
Podria ser «una formació imitativa del balbuceig o tartamudeig a base d’una fórmula tiroriro», d’origen onomatopeic (Alcover-Moll) o bé derivat de tirar (deformació de «la tira d’anys»?) (Coromines).
———————————————————-
tempus fugit
DEFINICIÓ:
Sentència llatina que significa «el temps s’escapa». És una frase inscrita en molts rellotges de sol, segurament inspirada en algun clàssic com ara Virgili (Geòrgiques).
———————————————————-
horror vacui
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Expressió llatina que significa ‘horror al buit’. Originalment expressa un concepte filosòfic; s’usa també en el món de l’art quan es fa referència a vasos de tal manera atapeïts de figures geomètriques que sembla que realment es tenia por de deixar algun espai buit. Actualment s’aplica en un sentit més general.
Semblava que l’aparador l’havia arranjat algú amb horror vacui, perquè estava tot atapeïdíssim.
———————————————————-
Aquesta experiència m’ha agradst molt perquè graciès als rodamots puc conèixer moltes paraules en llengua llatina tant les que tinc jo com les que posen els meus companys.
Vale!
delírium trèmens:
-Estat de confusió mental onírica caracteritzat per al·lucinacions terrorífiques i tremolors, propi dels alcohòlics crònics.
Sovint s’usa en sentit figurat i irònic com a equivalent augmentatiu de ‘deliri’, potser per una confusió entre trèmens (‘tremolós’ o ‘trement’) i tremend (que té la mateixa arrel llatina, ja que prové de tremendus, participi futur passiu de tremere, ‘tremolar’).
Salve!
El Rodamot és: Primum vivere
Definició: Primera part de la popular dita llatina «Primum vivere, deinde philosophari» (‘primer viure, després filosofar’). Se sol usar per remarcar la importància de tenir resolts els aspectes materials de la vida abans de dedicar-se a altres activitats prescindibles.
Origen: «Malgrat haver estat atribuïda a Hobbes, aquesta frase sembla molt més antiga. S’aplicava com a crítica d’aquells que passaven hores discutint temes abstractes, oblidant les necessitats quotidianes més urgents» (Josep M. Escolà i Tuset, Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques).
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT: L’endemà a la tarda, mentre em passejava per la ciutat vella [de Perpinyà], els altaveus públics van donar la nova que el front de Normandia havia estat trencat i que les tropes aliades havien ocupat Rennes, capital de la Bretanya. La nerviositat dels alemanys era visible i el dia 22 d’agost al matí esdevingueren públics els preparatius dels alemanys que se n’anaven. […] S’obrien dos nous capítols. Un nou capítol de la història d’Europa i un nou capítol de la meva vida. No cal dir que, aquest segon capítol, de moment era el que a mi més em preocupava; em plantejava el problema de la vida material a partir d’aquell moment. «Primum vivere.»
LA FRASE DEL DIA: Només poden sentir-se incompresos els que pateixen aquest greu defecte: voler ser compresos.
-vinjolita: Nom que rep a Menorca l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum), ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de color blau negrós, semblant a l’oreneta però amb el carpó i l’abdomen blancs, que nia a les façanes de les cases.
-fer mantes :Fer-se ric
-iseta : Maldat enginyosa i poc important pròpia d’un xiquet; entremaliadura.
-espardenyar: 1 Caminar molta estona calçat amb espardenyes. Per extensió, caminar, anar a peu.
2 (fig.) Anar els polítics de casa en casa a sol·licitar els vots dels electors.
Aquest és un mot típic d’Andorra (sobretot en la segona accepció). També s’usa espardenyejar.
-arrencada :A Elna, la paraula arrencada designa un tros de terra d’extensió petita, entre cinc-cents i mil metres quadrats, que el municipi arrenda molt barat a famílies de baixos recursos econòmics, amb la condició que tot el que s’hi cultivi sigui per al consum propi de la casa. Aquesta paraula, amb el sentit ben particular que li donen els il·liberencs, no l’he trobada mai en cap diccionari. És, probablement, un localisme, però, a Elna, està tan arrelada al vocabulari de cada dia, que tothom la coneix i la fa servir a la seua guisa. Així doncs, si un dia passeu pels carrers estrets que s’enfilen cap a la catedral, potser sentireu un home vell que digui a la seua dona: «Me’n vai a l’arrencada a regar les tomates. Enguany, hi ha una secada que espanta!», o bé, si és més jove: «Je vais à l’arrencade arroser les tomates. Cette année, il y a une sècheresse épouvantable!». Sigui com sigui, la paraula arrencada la trobareu a totes les salses, tant a la catalana com a la francesa, i estic segur que molt pocs dels meus conciutadans sabrien donar-ne una traducció francesa exacta!
Aquesta activitat m’ha agradat, és interessant saber el significat de paraules en llatí i és molt còmode que te les passin al gmail.
vale!!
primum vivere:
Primera part de la popular dita llatina «Primum vivere, deinde philosophari» (‘primer viure, després filosofar’). Se sol usar per remarcar la importància de tenir resolts els aspectes materials de la vida abans de dedicar-nos a altres activitats prescindibles.
Sempre em diu que hauria d’acabar la carrera, però primum vivere: si no tinc cap beca, com puc tenir temps per a estudiar?
Salve!
tempus fugit:
Sentència llatina que significa «el temps s’escapa». És una frase inscrita en molts rellotges de sol, segurament inspirada en algun clàssic com ara Virgili (Geòrgiques).
-Algun dia recordarem aquest moment i ens sabrà greu no poder-hi tornar. Tempus fugit.
horror vacui:
Expressió llatina que significa ‘horror al buit’.
-Semblava que l’aparador l’havia arranjat algú amb horror vacui, perquè estava tot atapeïdíssim.
manu militari:
Expressió llatina que significa ‘amb la força militar, per la via militar’ (literalment, ‘amb mà militar’); s’aplica a la intervenció de l’exèrcit en una acció.
-Només manu militari va poder ser sotmesa Hongria l’any 1956.
primum vivere:
Primera part de la popular dita llatina «Primum vivere, deinde philosophari» (‘primer viure, després filosofar’).
Sempre em diu que hauria d’acabar la carrera, però primum vivere: si no tinc cap beca, com puc tenir temps per a estudiar?
delírium trèmens:
Estat de confusió mental onírica caracteritzat per al·lucinacions terrorífiques i tremolors, propi dels alcohòlics crònics.
Vale!
manu militari:
Expressió llatina que significa ‘amb la força militar, per la via militar’ (literalment, ‘amb mà militar’); s’aplica a la intervenció de l’exèrcit en una acció.
Només manu militari va poder ser sotmesa Hongria l’any 1956.
Les estructures polítiques dels països de la Corona d’Aragó van quedar suprimides manu militari per Felip V.
taral·lirot
Descripció:
Persona poc seriosa, que no té formalitat en res, baliga-balaga.
Exemple:
Aquell taral·lirot fa un mes que ens diu: «La setmana que ve us adobaré el pany», però no ve mai. Haurem de buscar un altre manyà.
Una de les paraules de rodamots és corral.
Descripció:
Corral és un pati immediat a la casa,totalment fora o una part.Es feia servir per tenir els animals,com porcs,conills,gallines,etc
Exemple:
A casa meva teníem un corral amb sis gallines,dos galls i un altre amb dos porquets.
Vale!!
Salve!
El rodamot davui es: Tempus fugi
Definicio: Sentència llatina que significa «el temps s’escapa». És una frase inscrita en molts rellotges de sol, segurament inspirada en algun clàssic com ara Virgili.
Paraula del dia 4/3/13: Tempus fugit és una sentència llatina que significa «el temps s’escapa». La meva frase és: quan ens ho passem millor, tempus fugit.
Paraula del dia 5/3/13: Horror vacui és una expressió llatina que significa ‘horror al buit’. Frase: Semblava que l’aparador l’havia arranjat algú amb horror vacui, perquè estava tot atapeïdíssim.
Paraula del dia 6/3/13: Manu militari és expressió llatina que significa ‘amb la força militar, per la via militar’. Frase: Només manu militari va poder ser sotmesa Hongria l’any 1956.
Paraula del dia 7/3/13: Primum vivere. Primera part de la popular dita llatina «Primum vivere, deinde philosophari» (‘primer viure, després filosofar’). Frase: Sempre em diu que hauria d’acabar la carrera, però primum vivere: si no tinc cap beca, com puc tenir temps per a estudiar?
Salve!
Amb aquesta pagina i aquestes tasques encara que sembli una tonteria cada dia que fem la feina podem aprendre paraules que no ens sonaben per res o directament no coneixiem per aixó crec que es de bastant bon profit fer servir els rodamots
pontífex m
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Bisbe i, molt particularment, el papa o bisbe de Roma.
Avui els cardenals inicien les votacions per elegir un nou pontífex.
També s’anomena summe pontífex o pontífex romà. En sentit figurat no s’usa gaire (tot i que hem sentit dir, per exemple, «el pontífex del Noucentisme, Eugeni d’Ors», o bé «el summe pontífex d’Apple…»), però sí el verb pontificar, ‘parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tenir-ne’: En els articles que escriu sobre economia, sembla que en lloc d’opinar pontifiqui.
ETIMOLOGIA:
Del llatí pontifex, -icis, ‘funcionari romà que vetllava pel pont del riu Tíber’; després ‘sacerdot encarregat de la jurisprudència religiosa’; després ‘bisbe, papa’.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Després les hores van passar molt ràpides, vaig proclamar que el meu nom seria Alexandre, i vaig seure en la cadira gestatòria, per primera vegada em portaven a coll i veia els caps dels altres homes al nivell dels meus peus, ells caminant allà a baix, jo assegut allà dalt, fins a Sant Pere a presentar el nou pontífex al poble, la basílica ja vessava de fidels expectants i l’altar era tan ple de bisbes, canonges i clergues de la cúria, hi havia tan gran tumult i multitud, que per mostrar-me a la gentada per damunt dels caps el cardenal Savelli m’agafà per la cintura, em va mantenir un instant enlaire, era alt i fort com un Sant Cristòfol, i així vaig impartir la primera benedicció a la ciutat i al món, urbi et orbi en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, al vespre, vuit-cents romans a cavall van desfilar amb torxes enceses sota les finestres del palau apostòlic.
elírium trèmens m
DEFINICIÓ:
Estat de confusió mental onírica caracteritzat per al·lucinacions terrorífiques i tremolors, propi dels alcohòlics crònics.
Sovint s’usa en sentit figurat i irònic com a equivalent augmentatiu de deliri, potser per una confusió entre trèmens (‘tremolós’ o ‘trement’) i tremend (que té la mateixa arrel llatina, ja que prové de tremendus, participi futur passiu de tremere, ‘tremolar’).
ETIMOLOGIA:
Expressió llatina, ‘deliri tremolós’.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Esclar que en el catàleg d’art que ens havia proporcionat el Lluís Font aquella informació no sortia, però ja se sap que en aquests textos s’hi troba qualsevol cosa excepte informació útil. La majoria semblen escrits en un moment àlgid de delírium trèmens, però suposo que els crítics d’art també tenen dret a guanyar-se la
elírium trèmens m
DEFINICIÓ:
Estat de confusió mental onírica caracteritzat per al·lucinacions terrorífiques i tremolors, propi dels alcohòlics crònics.
Sovint s’usa en sentit figurat i irònic com a equivalent augmentatiu de deliri, potser per una confusió entre trèmens (‘tremolós’ o ‘trement’) i tremend (que té la mateixa arrel llatina, ja que prové de tremendus, participi futur passiu de tremere, ‘tremolar’).
ETIMOLOGIA:
Expressió llatina, ‘deliri tremolós’.
ti
Esclar que en el catàleg d’art que ens havia proporcionat el Lluís Font aquella informació no sortia, però ja se sap que en aquests textos s’hi troba qualsevol cosa excepte informació útil. La majoria semblen escrits en un moment àlgid de delírium trèmens, però suposo que els crítics d’art també tenen dret a guanyar-se la
Aquesta setmana
Expressions llatines que han pervingut fins avui
Mots enviats
dc / manu militari
dt / horror vacui
dl / tempus fugit
manu militari
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Expressió llatina que significa ‘amb la força militar, per la via militar’ (literalment, ‘amb mà militar’); s’aplica a la intervenció de l’exèrcit en una acció.
Només manu militari va poder ser sotmesa Hongria l’any 1956.
Les estructures polítiques dels països de la Corona d’Aragó van quedar suprimides manu militari per Felip V.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
Sobre la pèrdua accelerada de les referències col·lectives pròpia de la gran crisi valenciana del barroc, la desfeta manu militari del XVIII va implicar —molt més del que s’esdevingué a Catalunya o a Mallorca— el trencament de la valencianitat, és a dir, dels lligams interns que definien la nostra societat com a societat diferenciada.
• Alfons Cucó, Quin espai nacional, quin espai polític? (València: PUV, 2001)
[…] El resultat de la conversa, en forma de resposta i de decisió ministerial, va ser la presència de la Guàrdia Civil al repetidor de Castelló, i el tancament manu militari de les modestes instal·lacions.
xpressió llatina que significa ‘per a la ciutat (Roma) i per al món’. Es refereix a la benedicció que dóna el papa en algunes solemnitats, adreçada no sols als ciutadans de Roma, sinó també a tot el món catòlic.
Per extensió, es fa servir quan algú vol fer pública alguna cosa, de manera que tothom se n’assabenti.
Va proclamar urbi et orbi que dimitiria si es demostrava que havia mentit.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
Una senyora, membre d’un grup de cotorres urbanes dels dos sexes instal·lat a la terrassa del cafè de la cantonada, explicava urbi et orbi les seves meravelloses vacances a Itàlia…
• Jesús Moncada, Cabòries estivals (2003)
DEFINICIÓ:
Sentència llatina que significa «el temps s’escapa». És una frase inscrita en molts rellotges de sol, segurament inspirada en algun clàssic com ara Virgili (Geòrgiques).
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
De tant en tant, el Robert taral·leja la melodia.
Quan acaba la cançó, obro els ulls.
Molt sovint he pensat en el que vas dir aquella nit. Algun dia recordarem aquest moment i ens sabrà greu no poder-hi tornar. Tempus fugit.
El Robert em mira amb l’esguard tèrbol.
Sí.
S’incorpora i acosta el seu got al meu.
Més o menys és això.
Brindem amb els vasos buits.marc Diu:
març 12th, 2013 at 13:20
horror vacui
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Expressió llatina que significa ‘horror al buit’. Originalment expressa un concepte filosòfic; s’usa també en el món de l’art quan es fa referència a vasos de tal manera atapeïts de figures geomètriques que sembla que realment es tenia por de deixar algun espai buit. Actualment s’aplica en un sentit més general.
Semblava que l’aparador l’havia arranjat algú amb horror vacui, perquè estava tot atapeïdíssim.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Aquesta referència a Webern, en relació amb la importància injustament menystinguda del silenci, és molt pertinent i encertada. També ho és la denúncia de l’horror vacui sonor que predomina en aquesta societat nostra; la insofrible omnipresència de musiquetes a tot arreu encara s’agreuja amb aquest costum irritant que s’ha estès entre els adolescents, el d’anar pel món amb l’altaveu del telèfon mòbil vomitant la seva execrable música per a retardats mentals. L’aposta pel silenci i la concentració és revolucionària, sens dubte, en aquest paisatge sonor ple d’excrements fins al cap
Marc, no has de copiar els Rodamots, has de fer la teva frase!
Salve!
MOT: tempus fugit
DEFINICIÓ: Sentència llatina que significa «el temps s’escapa». És una frase inscrita en molts rellotges de sol, segurament inspirada en algun clàssic com ara Virgili.
FRASE: +Per la setmana que vé heu de fer els exercicis de la pàgina 120.
-Encara queda molt per la setmana que vé.
+Compte! Tempus fugit, apresureu-vos.
MOT: Horror vacui
DEFINICIÓ: Expressió llatina que significa ‘horror al buit’. Originalment expressa un concepte filosòfic; s’usa també en el món de l’art quan es fa referència a vasos de tal manera atapeïts de figures geomètriques que sembla que realment es tenia por de deixar algun espai buit. Actualment s’aplica en un sentit més general.
FRASE: Tens horror vacui oi? No has deixat cap espai buit a la llibreta.
MOT: Manu militari
DEFINICIÓ: Expressió llatina que significa ‘amb la força militar, per la via militar’ (literalment, ‘amb mà militar’); s’aplica a la intervenció de l’exèrcit en una acció.
FRASE: Sempre s’ha utilitzat la força, hi ha molt manu militari.
MOT: Primum vivere
DEFINICIÓ: Primera part de la popular dita llatina «Primum vivere, deinde philosophari» (‘primer viure, després filosofar’). Se sol usar per remarcar la importància de tenir resolts els aspectes materials de la vida abans de dedicar-se a altres activitats prescindibles.
FRASE: Sempre hem diu que fagi els deures però no en tinc ganes, primer primum vivere i després ja m’ho faré.
MOT: delírium trèmens
DEFINICIÓ: Estat de confusió mental onírica caracteritzat per al•lucinacions terrorífiques i tremolors, propi dels alcohòlics crònics. Sovint s’usa en sentit figurat i irònic com a equivalent augmentatiu de deliri, potser per una confusió entre trèmens(‘tremolós’ o ‘trement’) i tremend (que té la mateixa arrel llatina, ja que prové de tremendus, participi futur passiu detremere, ‘tremolar’).
ETIMOLOGIA: Expressió llatina, ‘deliri tremolós’.
FRASE: Quan beu sempre li agafan delírium trèmens.
MOT: Urbi et orbi
DEFINICIÓ: Expressió llatina que significa ‘per a la ciutat (Roma) i per al món’. Es refereix a la benedicció que dóna el papa en algunes solemnitats, adreçada no sols als ciutadans de Roma, sinó també a tot el món catòlic. Per extensió, es fa servir quan algú vol fer pública alguna cosa, de manera que tothom se n’assabenti.
FRASE: Els delegats de clase van dir urbi et orbi les novetats sobre el consell escolar.
Salve!
Tot i que no sé si aquests mots són d’origen llatí ja que no ho posa, els poso aquí.
MOT: buscar les pessigolles
DEFINICIÓ: Importunar, provocar algú.
FRASE: Si li segueixes buscant les pessigolles, s’enfadarà de valent.
MOT: voravia
ETIMOLOGIA: De vora i via.
FRASE: Has d’anar sempre per la voravia, sinó corres el risc de que t’atropellin.
Salve!
La paraula d’avui és: AIXELLA
DEFINICIÓ: Regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç.
FRASE: Li feien pudor les aixelles.
Bonum diem !!
El rodamot d’avui és celler
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades.
A Peralada hi ha un celler molt important.
2 Lloc d’una casa, especialment soterrani, on es guarda el vi i altres aliments.
Baixa al celler a buscar una altra ampolla de moscatell.
3 Botiga on es venen vins i altres begudes.
ETIMOLOGIA:
Del llatí cellarium, ‘rebost’.
SALVE!!!
Aquestes són algunes de les paraules d’origen llatí que vaig esta recullint durant el primer trimestre:
1- LIGALLO : Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.
EXEMPLE: anem seguint el lligallo que passa per l’Hostalet.
ETIMOLOGIA: Derivat de lliga, lligar, del llatí ligare.
2- MOSTÓS -OSA (ADJ): Mancat de netedat, tacat, brut, però no de manera exagerada.
EXEMPLE: Canvia’t la camisa eixa que dus, que està molt mostosa.
ETIMOLOGIA: Derivat de most (‘suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi’), del llatí mustum, mateix significat.]
3- MOST: m:suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi.
EXEMPLE: La fermentació o bullida del most duu els sucres del suc a convertir-se en alcohol.
ETIMOLOGIA: Del llatí mustum, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són mostós i mostassa.
4- ATZIMBORI (M): Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més aviat fa nosa; andròmina.
EXEMPLE: A vore quan t’endús l’atzimbori eixe que em vares deixar en la terrassa, que quasi no puc ni eixir a regar les plantes.
Aquest mot té nombroses variants: angimbori, enximbori, estimbori, etzibori…
ETIMOLOGIA: — Alteració de cimbori , del llatí ciborium, ‘copa’, i aquest, del grec kibórion, ‘fruit del nenúfar; copa de forma semblant a aquest fruit’, amb influx de cim i cimbell.]
5- APÒLEG: Narració breu, d’estil simple, d’acció al·legòrica i de finalitat didàctica i moral els personatges de la qual són sovint éssers irracionals o coses inanimades.
ETIMOLOGIA: Del llatí apologus, pres del grec apólogos [απόλογος], ‘relat, faula’, d’apó, ‘des de’, i lógos, ‘paraula’.
EXEMPLE: Les seves fronteres amb la faula són més aviat confuses, però, en general, l’apòleg sol formar part d’un conjunt més vast i tendeix a tenir un valor més demostratiu que pròpiament narratiu
6- PARLAR: Algú, expressar el que pensa mitjançant el llenguatge articulat.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar parabolari, ‘fer comparacions; contar historietes’, derivat del llatí parabola, ‘comparació; al·legoria’.
EXEMPLE: Un infant que comença a parlar.
Diu algunes paraules, però no parla encara.
FAULA: 1 Cosa que es diu sense fonament, que s’explica com a certa i és inventada, fictícia.
2 Narració de fets meravellosos on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
ETIMOLOGIA: Del llatí fabula, ‘conte, faula; conversa’, derivat de fari, ‘parlar’. Altres mots de la mateixa família són fabulista (autor de faules o sapòleg), confabular i fabulós.
EXEMPLE: Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure entre els segles VII i VI abans de Crist.
7- ENIGMA: 1 Dita de sentit obscur i inexplicable.
2 (p. ext.) Persona o cosa difícil de definir, d’explicar, de conèixer a fons, etc.
ETIMOLOGIA: Del llatí aenigma, -atis, i aquest, del grec aínigma [αίνιγμα], ‘frase equívoca’, derivat d’ainíttomai [αινίττομαι] ‘parlar obscurament, insinuar’, i aquest, d’ainos [αινος], ‘faula, apòleg’.
EXEMPLE: Va resoldre ràpidament l’enigma que li havia proposat en Màrius.
El mòbil del crim és encara un enigma.
8- REBOST: Lloc d’una casa, d’una nau, etc., on es guarden els aliments que no necessiten refrigeració.
ETIMOLOGIA: Del llatí repositus (repostus), participi de reponere, ‘desar, emmagatzemar, amagar’; el mot començà per aplicar-se a les provisions reservades i d’aquí passà a significar el lloc de desar-les.
EXEMPLE: Cada any emblanquinaven el rebost perquè no hi fes niu cap bestiola.
9- CELLER: 1 Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades.
2 Lloc d’una casa, especialment soterrani, on es guarda el vi i altres aliments.
3 Botiga on es venen vins i altres begudes.
ETIMOLOGIA: Del llatí cellarium, ‘rebost’.
EXEMPLES: A Peralada hi ha un celler molt important.
Baixa al celler a buscar una altra ampolla de moscatell.
10- FOLLAR: Trepitjar el raïm per fer-ne most.
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar fullare, ‘batre, batanar’, derivat tardà de fullo, -onis, ‘batanador’, d’on ‘batre, fer malbé’.
EXEMPLE: Van portar les tines per follar el raïm.
Aquest vespre hem de follar sis semals de raïms.
VALE!!
Chaima, ara hauries de posar cada un al seu lloc. Els de grec van a Rodamots en grec i els de la verema a l’apunt d’en Joan a L’univers clàssic.