Fa uns dies el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots amb la paraula ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora des del 2 de mar´del 1999 el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió en català, amb el seu significat i un exemple d’ús.
A classe de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar és ja tradició que els aràcnids i les aràcnides subscrits posin els mots d’origen grec aquí i aquí i els d’origen llatí aquí i aquí.
Enguany utilitzarem aquesta entrada i cada dia que Rodamots ens enviï un mot d’origen llatí el deixarem en comentari, tot explicant el seu origen i l’exemplificarem amb una frase de collita pròpia per tal demostrar que hem copsat bé el significat del mot i ampliar així el nostre vocabulari català d’origen llatí i alhora el lèxic llatí. Rodamots també té Llatinòrum! Comencem, doncs, per aquí i si ens agrada ja ho sabeu: Cada un mot de Rodamots!
Si encara no reps cada dia un mot de Rodamots, en primer lloc t’has de subscriure i el pots rebre per correu electrònic o per Twitter.
Discipuli et discipulae Linguae Latinae
Salve!
La paraula d’avui és: AIXELLA
DEFINICIÓ: Regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç.
FRASE: Li feien pudor les aixelles.
Bonum diem !!
El rodamot d’avui és celler
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades.
A Peralada hi ha un celler molt important.
2 Lloc d’una casa, especialment soterrani, on es guarda el vi i altres aliments.
Baixa al celler a buscar una altra ampolla de moscatell.
3 Botiga on es venen vins i altres begudes.
ETIMOLOGIA:
Del llatí cellarium, ‘rebost’.
SALVE!!!
Aquestes són algunes de les paraules d’origen llatí que vaig esta recullint durant el primer trimestre:
1- LIGALLO : Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.
EXEMPLE: anem seguint el lligallo que passa per l’Hostalet.
ETIMOLOGIA: Derivat de lliga, lligar, del llatí ligare.
2- MOSTÓS -OSA (ADJ): Mancat de netedat, tacat, brut, però no de manera exagerada.
EXEMPLE: Canvia’t la camisa eixa que dus, que està molt mostosa.
ETIMOLOGIA: Derivat de most (‘suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi’), del llatí mustum, mateix significat.]
3- MOST: m:suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi.
EXEMPLE: La fermentació o bullida del most duu els sucres del suc a convertir-se en alcohol.
ETIMOLOGIA: Del llatí mustum, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són mostós i mostassa.
4- ATZIMBORI (M): Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més aviat fa nosa; andròmina.
EXEMPLE: A vore quan t’endús l’atzimbori eixe que em vares deixar en la terrassa, que quasi no puc ni eixir a regar les plantes.
Aquest mot té nombroses variants: angimbori, enximbori, estimbori, etzibori…
ETIMOLOGIA: — Alteració de cimbori , del llatí ciborium, ‘copa’, i aquest, del grec kibórion, ‘fruit del nenúfar; copa de forma semblant a aquest fruit’, amb influx de cim i cimbell.]
5- APÒLEG: Narració breu, d’estil simple, d’acció al·legòrica i de finalitat didàctica i moral els personatges de la qual són sovint éssers irracionals o coses inanimades.
ETIMOLOGIA: Del llatí apologus, pres del grec apólogos [απόλογος], ‘relat, faula’, d’apó, ‘des de’, i lógos, ‘paraula’.
EXEMPLE: Les seves fronteres amb la faula són més aviat confuses, però, en general, l’apòleg sol formar part d’un conjunt més vast i tendeix a tenir un valor més demostratiu que pròpiament narratiu
6- PARLAR: Algú, expressar el que pensa mitjançant el llenguatge articulat.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar parabolari, ‘fer comparacions; contar historietes’, derivat del llatí parabola, ‘comparació; al·legoria’.
EXEMPLE: Un infant que comença a parlar.
Diu algunes paraules, però no parla encara.
FAULA: 1 Cosa que es diu sense fonament, que s’explica com a certa i és inventada, fictícia.
2 Narració de fets meravellosos on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
ETIMOLOGIA: Del llatí fabula, ‘conte, faula; conversa’, derivat de fari, ‘parlar’. Altres mots de la mateixa família són fabulista (autor de faules o sapòleg), confabular i fabulós.
EXEMPLE: Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure entre els segles VII i VI abans de Crist.
7- ENIGMA: 1 Dita de sentit obscur i inexplicable.
2 (p. ext.) Persona o cosa difícil de definir, d’explicar, de conèixer a fons, etc.
ETIMOLOGIA: Del llatí aenigma, -atis, i aquest, del grec aínigma [αίνιγμα], ‘frase equívoca’, derivat d’ainíttomai [αινίττομαι] ‘parlar obscurament, insinuar’, i aquest, d’ainos [αινος], ‘faula, apòleg’.
EXEMPLE: Va resoldre ràpidament l’enigma que li havia proposat en Màrius.
El mòbil del crim és encara un enigma.
8- REBOST: Lloc d’una casa, d’una nau, etc., on es guarden els aliments que no necessiten refrigeració.
ETIMOLOGIA: Del llatí repositus (repostus), participi de reponere, ‘desar, emmagatzemar, amagar’; el mot començà per aplicar-se a les provisions reservades i d’aquí passà a significar el lloc de desar-les.
EXEMPLE: Cada any emblanquinaven el rebost perquè no hi fes niu cap bestiola.
9- CELLER: 1 Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades.
2 Lloc d’una casa, especialment soterrani, on es guarda el vi i altres aliments.
3 Botiga on es venen vins i altres begudes.
ETIMOLOGIA: Del llatí cellarium, ‘rebost’.
EXEMPLES: A Peralada hi ha un celler molt important.
Baixa al celler a buscar una altra ampolla de moscatell.
10- FOLLAR: Trepitjar el raïm per fer-ne most.
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar fullare, ‘batre, batanar’, derivat tardà de fullo, -onis, ‘batanador’, d’on ‘batre, fer malbé’.
EXEMPLE: Van portar les tines per follar el raïm.
Aquest vespre hem de follar sis semals de raïms.
VALE!!
Chaima, ara hauries de posar cada un al seu lloc. Els de grec van a Rodamots en grec i els de la verema a l’apunt d’en Joan a L’univers clàssic.