Author Archives: vcu1010

Colloquium octavum, un Sant Jordi amb Hans Orberg

Seguint una bella tradició, aquest curs anem llegint i dramatitzant els Colloquia personarum. El dia de Sant Jordi, uns alumnes de llatí de primer de batxillerat ens vàrem atrevir a enregistrar en el claustre del Serra de Marina del nostre institut IPM la primera part del Colloquium octavum, ja que el claustre era el més semblant al fòrum Tusculà. Les roses de la diada de Sant Jordi ens varen servir per fer l’escena amb la florista; però no vàrem comptar que el soroll de mil alumnes sense classe, uns venent llibres, roses i pastissos, d’altres recitant versos d’Espriu i la majoria participant en les activitats esportives no ens permetrien enregistrar bé el so d’aquesta escena; també vàrem tenir l’inconvenient que els professors no s’adonaven que nosaltres fèiem la nostra feina de llatí i no paraven de passar davant de l’iPhone amb què en John enregistrava el diàleg i alhora feia de narrador ja que en Víctor no va poder gravar i la Lida anava amunt i avall amb el certamen literari.

Ecce nostrum Colloquium octavum:

Espero que us hagi agradat. Ben aviat tindreu la segona part!

Alma Bergel, Paula Franco, Xavier Gras, John Tuset i Víctor Barranco

Alumnes de Llatí de 1r de Batx.

Altre cop Tàrraco!

12 Replies

El passat dimarts dia 19 de març i dins dels actes de l’intercanvi d’alguns alumnes de 1r de Batxillerat amb alumnes alemanys, es va celebrar una sortida a Tarragona a veure les ruïnes romanes de l’antiga Tarraco.

Després d’un llarg i pesat viatge en autobús, vam arribar a Tarragona i ens van fer una visita guiada en la qual, ens van ensenyar els principals punts d’interès de l’antiga ciutat romana, com l’aqüeducte, el pont del diable, els dos fòrums, el temple, que actualment és la catedral de Santa Tecla, la muralla, que mesurava 4 quilòmetres de llargada per 12 metres d’alçada i estava feta de grans pedres, el circ, que tenia una capacitat per a 25.000 espectadors, mesurava 325 metres de llargada, partia la ciutat en dos i s’hi celebraven tot tipus de curses de cavalls, l’amfiteatre, on es celebraven tot tipus d’espectacles i el teatre, on es celebraven tot tipus de representacions teatrals.
També ens van explicar que Tarragona tenia una població de 40000 habitants, es va fundar al segle III aC per defensar a l’imperi romà dels atacs cartaginesos i era la capital de l’Hispània exterior, per això Tarraco tenia dos fòrums, el ciutadà i el provincial.

En la meva opinió, crec que va ser una sortida molt interessant, ja que ens van explicar moltes coses sobre la ciutat de Tarragona en l’edat antiga i sobre l’època romana en general. A mi em va agradar molt, perquè sempre he trobat molt interessant el món clásic i en especial el romà, tot i que no estudio llatí.

Fotografia de Marga Caballé, professora d'alemany de l'IPM

Víctor Sánchez
1r Batxillerat Grec

Africanus, captivat per la lectura

10 Replies

Durant un sopar d’estiu un amic em va parlar del llibre que el tenia captivat: Africanus.

El meu dia a dia no em va permetre trobar el moment de dedicació a tan vasta lectura fins que, fa poc, un dia, tafanejant en una llibreria d’ocasió, va caure a les meves mans la trilogia sencera de Santiago Posteguillo: Africanus. El hijo del Cónsul, Las legiones malditas i La traición de Roma.

Des que vaig començar no he pogut parar de llegir; en poc més de 15 dies he llegit, o millor encara, he devorat, els dos primers llibres. I no és feina fàcil atès el seu volum!
Evidentment el mèrit no és meu, és de la novel·la. Escrita amb un estil fàcil i amè combina perfectament la part documentada de la història i la trama de ficció.

Si tenim en compte que la novel·la està centrada en les confrontacions entre Cartago i Roma durant la segona guerra púnica i més concretament en el duel entre dos dels millors estrategues que la història ens ha fet arribar, Aníbal Barca i Publi Corneli Escipió, podem deduir que es tracta d’una lectura de marcat caràcter bèl·lic amb minucioses explicacions de totes les batalles i campanyes que van protagonitzar.
Cal afegir però algunes trames paral·leles basades en la intriga política, la lluita entre els costums romans i l’obertura a les tendències gregues i una constant i permanent exaltació de l’honor, l’amistat i el valor.

Encara no he llegit el tercer llibre. He decidit deixar descansar els ulls…però no trigaré gaire. He llegit aquesta trilogia? Us hi animeu? Us agrada llegir novel·la històrica? Què en sabeu de la segona guerra púnica, i de l’enfrontament bèl·lic entre Roma i Cartago? i d’Hanníbal? i d’Escipió l’africà? Quina ciutat catalana fou fundada pels germans Escipions?… La Margalida m’ha recomanat aquest apunt i aquest altre!

Alfred Redrado Gil
Professor d’Educació Física IPM

Benedictus PP XVI

61 Replies

Malgrat formar part del moviment laic i progressista, em decideixo a parlar de la renúncia del Papa de l’Església catòlica, Benet XVI (Joseph Ratzinger). És un fet excepcional que feia molts segles que no es produïa i per això està sent una notícia important i, a més a més, per a la gent estudiosa de les llengües clàssiques aquest fet té un valor afegit: aquesta renúncia fou expressada en llatí i molts dels presents van trigar en adonar-se del que deia el Papa perquè no entenien llatí.

Quapropter bene conscius ponderis huius actus plena libertate declaro me ministerio Episcopi Romae, successoris Sancti Petri, mihi per manus Cardinalium die 19 aprilis MMV commissum renuntiare.

La traducció de tota manera no és gaire difícil: “Ben conscient de la seriositat d’aquest acte, amb total llibertat declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de Roma, sucesor de sant Pere, confiat a mi pels cardenals el 19 d’abril del 2005”.

El Papa Benet XVI ja abans havia promogut l’estudi i l’ús del llatí. La realitat és que el llatí encara és la llengua oficial de l’Església catòlica malgrat que fa uns cinquanta anys que va deixar d’emprar-se normalment en les celebracions. També fa poc el Papa va obrir un compte de Twitter en llatí i va publicar el primer missatge en la llengua oficial de l’Església catòlica en el microbloc el gener.

Temps enrera, l’any 1962, el Papa Joan XXIII va publicar Veterum Sapientiae, un document per a promoure el llatí i el 1976 el Papa Pau VI va iniciar una fundació i una revista Latinitas també en aquest sentit. El pare Foster porta un programa setmanal en anglès a la ràdio vaticana, The Latin Lover (L’amant llatí o L’amant del llatí) en el qual analitza l’ús del llatí a través de la història i a l’actualitat. Per tal d’actualitzar-la el Vaticà elabora un diccionari de termes moderns en llatí.

Evidentment, aquesta vinculació del llatí amb l’Església catòlica és una realitat que compta amb una valoració ambivalent…Saber llatí ha portat a la fama a una periodista italiana de l’agència Ansa, Giovanna Chirri, que degué estudiar llatí en un Liceu italià.

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Us imagineu passar el Rubicó amb aquest Jeep?

40 Replies

Aquest era el model de Jeep que estava de promoció a l’aparador, quan vaig passar i vaig veure el nom “Rubicón” (“Rubicó”). Ja se sap que els jeeps passen per tot arreu, fins i tot per on no es pot passar, i vaig trobar que el nom estava molt ben posat.

Si m’ajudeu a fer memòria, potser podrem dir la nostra i esbrinar a la nostra manera Per què li han posat a aquest Jeep aquest nom?:

Què és el Rubicó? On es trobava/troba?
Per què va ser famós a l’antiguitat?
Què va fer Cèsar i què va provocar?
Què va dir Cèsar?
Quan s’utilitza avui aquesta frase?
Què vol dir “aleatori, -òria”?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)

Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Àlbums de Viatge a Grècia

11 Replies

Després del viatge a Roma, hem tornat a fer les maletes i cap a Grècia hem anat. No ho hem pogut veure tot, oh meravella! De mica en mica, amb els nostres àlbums de viatge podreu saber què hem pogut visitar i contemplar. Llavors esperem que tingueu una altra visió del bell país hel·lènic! Potser aleshores també entendreu per què Grècia, tal com a nosaltres ens ha passat!

Μαθηταί

Fabula de Theseo et Minotauro en un Minut Lumière!

11 Replies

Coneixes el mite de Teseu i el Minotaure? Pots traduir el text en llatí? Què creus què pretén reivindicar aquest Minut Lumière? Saps què és un Minut Lumière?

N.B.: Recorda que en el nostre centre està prohibit l’ús dels mòbils i que la Lida ha hagut de demanar permís a direcció per gravar el nostre “Minut Lumière” amb tauleta, tot utilitzant el mòbil. És una manera de reivindicar el llatí i,a la vegada, pretén demostrar com els dispositius mòbils, si en fem un bon ús, ens faciliten l’estudi i l’aprenentatge. Qui no voldria captar una imatge de la pissarra amb el mòbil quan els professors l’esborren ràpidament i encara no hem acabat de copiar? Què us sembla la nostra paròdia en format Minut Lumière per a Mobile Learning Awards?

John Tuset (discipulus-magister)

Víctor Barranco me fecit.

Lingua Latina 1r Batx.C

Els tòpics literaris en un clip

12 Replies

En El Fil de les Clàssiques, la Lida ens proposava una recerca dels tòpics literaris en la literatura i en un clip. Nosaltres ja hem posat el fil a l’agulla. Esperem amb candeletes el vostre!

N.B.: No us oblideu de visualitzar i de comentar els diferents muntatges, així com el perquè del tòpic. Quin us ha agradat més?…

Discipulae Linguae Latinae

Ara que ha tornat Demofont

31 Replies

L’ARBRE D’AMETLLER

Olor d’hivern, la llum del sol
llisca de gebrada en gebrada
i el matí és com un cristall clar.
Un arbre clivellat, sec i fosc,
aixeca les seves branques al sol.
És Fil·lis, la princesa de Tràcia
que va morir de tristesa
i transformada en arbre per amor.
El seu cos dins de la terra
va fecundar un ametller,
sense fulles, sense flors.
Només el vent l’acompanya,
només la tebior de l’enyor.
Sota l’ombra blanca dels núvols,
Demofont, l’estimat, ha tornat.
Abraçat al tronc, plora amb desconsol.
La llum del dia es fa més clara,
les llàgrimes més brillants.
L’ametller desperta,
un perfum suau s’escampa.
Tot l’arbre s’ha omplert de flors.

PEPITA CASTELLVÍ

És temps d’hivern; fa fred i gebra. Han tornat a florir els ametllers, enguany no ens han fet esperar, i jo torno a escriure un poema a l’arbre de l’enyor que tant agrada a la Margalida, com bé sabeu! Quin mite ens explica la florida de l’ametller? En coneixeu alguna cançó? Algun poema?… Què provoca l’espera en la persona que estima? Per què Ovidi ens posa d’exemple aquest mite en el llibre II del seu Ars amatoria c. 350? Creieu que és un bon consell?

Pepita Castellví

Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια

8 Replies

In vino veritas

Bevem vi dolç a la tardor,
del raïm tallat quan ja fresqueja.
Aviat arribarà l’hivern,
amb les glaçades de matinada,
quan la lluna lletosa s’insinua
i el fi del silenci es trenca
amb la remor freda de l’albada.
Bevem vi aspre a la tardor
dels fruits fermentats de la verema
nascuts als ceps de la nostra terra.
Bevem vi daurat, escumejant,
bevem vi fosc, color magrana.
Alcem la copa amb ulls brillants,
brindem pels dies d’hores blaves
d’hores de llum, d’hores de grana…
Brindem per la foguera de la vida
abans no l’apagui el vent
quan arribi a la vesprada.
Pepìta Castellví

És temps de tardor. La verema ja s’ha fet i jo em pregunto per què als descendents dels laietans (que som nosaltres) ens segueix interessant tant el vi, el del present i el del passat? Què en sabeu del vi a Grècia i a Roma? Podien beure vi les dones? Quins referents clàssics coneixeu? Quins vins eren els més preuats? Per què encara els bons vins tenen el nom en llatí o en grec? Quins coneixeu?…

Pepita Castellví