Author Archives: thiriet.carlos

God of War 3: La segona Titanomàquia

Bon dia, sóc en Carlos Thiriet i en aquest apunt parlaré d’un tema que ja havia explicat una mica i que ara m’agradaria profunditzar més. Haig de dir que aquest apunt pot contenir spoilers de la saga de God of War, sobretot de la tercera part.

El tema sobre el què parlaré és la saga de videojocs God of War, ambientada en l’antiga Grècia o, millor dit, en la Grècia mitològica. Explicaré breument la història (ja que no vull perdre temps tornant a explicar-la), però si voleu entendre- la millor podeu anar a l’apunt d’Aracne “God of War, mitologia pura i dura!“.

Com ja sabreu, la història gira al voltant d’un general espartà, Kratos, que sumit en la bogeria pel déu de la guerra Ares, mata la seva família i com a revenja mata el déu amb la ajuda d’Atenea, ja que Ares està destruint Atenes, i dels poders benignes de la caixa de Pandora, fent que els malignes es propagin pel món afectant els déus olímpics. Amb la mort d’Ares, Kratos ocupa el càrrec de déu de la guerra i aconsegueix poders divins. Per desatar la seva ràbia interna, el nou déu comença a arrassar Grècia, i finalment és mort per Zeus, que es desvela com el seu pare, ja que una profecia havia dit que el seu fill el mataria i un guerrer marcat (kratos té unes pintades roges en el seu cos) destruiria l’Olimp. Kratos és ressuscitat per Gea i altres titans supervivents a la titanomàquia, i aconsegueix tornar al passat i evitar que Zeus el mati, encara que provoca la mort d’Atenea.

Llavors Kratos viatja al passat, abans que els titans siguin derrotats en la titanomàquia, i els porta a la seva època. Amb Ares i Atena morts, les possibilitats de derrotar els déus serà major.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=W367nw825sA[/youtube]

Com podeu veure en aquest vídeo, que és el final de God of War 2, Kratos està decidit a acabar amb l’Olimp, i ho intentarà fer amb l’ajuda dels titans. En el següent vídeo veurem com comença God of War 3 i per tant la segona titanomàquia.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=A6PjfrL85cQ[/youtube]

Aquí podem veure una introducció inicial en la qual es veuen els esdeveniments més importants dels jocs anteriors. Llavors es veu a una harpia sobrevolant els dominis dels déus, l’inframón i el mont Olimp, mentre que Zeus els parla de què no han de rendir-se i que és prioritari acabar amb aquella amenaça. Veiem a alguns titans com Oceà, Perses o Gaia pujant al cim del mont.

Zeus llança a la batalla Hades, Hèlios i Hermes, i més tard s’afegeix Posidó, que convoca un hipocamp per ajudar-lo.Entre Kratos i Gaia aconseguiran acabar amb el déu del mar, un dels guerrers més poderosos de l’Olimp.

En el minut 6:30 podem veure l’heroi Hèracles, qui dirigeix l’exèrcit dels déus. Aquest tindrà una gran batalla amb Kratos, ja que estava molt indignat amb l’elecció del seu mig germà com a déu de la guerra, i morirà pels cops que li donarà al cap l’espartà amb la seva pròpia arma, els punys de Nemea.

Hèracles i Kratos es troben abans de la batalla

Després de la mort de Posidó, Kratos i Gaia aconsegueixen arribar al cim de la muntanya, però són derrotats per Zeus, que els llança un raig. Gaia perd una mà i no ajuda a Kratos, que cau al riu Estígia, on perd els seus poders de déu de la guerra. La corrent del riu el porta cap a l’inframón, on es troba amb l’esperit d’Atena i decideix acabar amb Hades. Durant la seva travessia per l’inframón, Kratos troba Píritoo, al qual crema per aconseguir el seu arc. En aquest vídeo, a partir del minut 5:10 podrem veure l’escena completa.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=eyWSW0U16h8[/youtube]

A mesura que els déus van morint a mans de Kratos, es van desatant al món una sèrie de desastres (mort de Posidó, inundacions, mort d’Hèrmes, plagues, mort d’Helios, desaparició del sol) fins que s’arribi al caos absolut amb la mort de Zeus.

Amb la traïció de Gaia, Kratos es pren la guerra com un assumpte personal i comença a matar déus i titans, fins i tot el propi Cronos, que va ser assassinat per l’espartà al Tàrtar. La deessa Afrodita es va salvar, ja que va tenir sexe amb ell, i altres déus com Artemisa es desconeix si van sobreviure al desastre. No posaré vídeos ni imatges de les morts perquè són bastant violentes i sanguinàries, especialment les de Cronos i Hèlios.

Kratos es troba amb Cronos

Finalment, Kratos aconseguirà matar el rei dels déus a dins del cos de Gaia, que també va morir quan Kratos li travessà el seu cor. Després de derrotar l’esperit de Zeus, va aparèixer l’esperit d’Atena, que li demanà els poders de la caixa de Pandora per dominar el món. Es veu que el plan d’Atena era ajudar Kratos a fer l’apocalipsi olímpica per després manar en solitari a la humanitat. Kratos es nega i se suïcida per donar el poder de l’esperança a la humanitat, fet que li dóna molta ràbia a Atena.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9vpRVJwzzgk[/youtube]

Després dels crèdits, es pot veure el lloc on estava mort Kratos buit, i una imatge d’un au Fènix al terra, el que significaria que Kratos podria tornar a la vida, fet bastant probable ja que ha escapat tres vegades de l’inframón.

El món en caos amb la mort de Zeus i la resta de déus

La confirmació d’un nou God of War confirma la teoria de què Kratos no està mort, i potser el veurem matant déus d’altres mitologies com la nòrdica o l’egípcia. Què us semblaria aquest canvi? Heu jugat a algun dels jocs de la saga? Què penseu de l’armagedòn de la mitologia grega a mans del fantasma d’Esparta?

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat.

El codi d’honor espartà

2 Replies

D’entre totes les ciutats de la Grècia antiga, la que sempre ens fa més respecte i ens sembla més impressionant és Esparta. Aquesta ciutat estava situada en Lacedemònia, una regió al sud de la península del Peloponnès, la qual van intentar dominar els espartans en nombroses ocasions.

Esparta va ser una ciutat tan coneguda i respectada per la seva disciplina militar. Els hoplites espartans no tenien debilitats, eren imparables i podien derrotar a qualsevol altre força enemiga en una batalla cos a cos. De fet, Esparta no tenia muralla perquè deien els habitants que els escuts dels seus soldats eren ja una muralla. Aquesta superioritat militar va permetre a Esparta ser una de les ciutats predominants en el món hel·lènic.

El sistema militar espartà es basava en la supervivència del més apte. Ja des del seu naixement, el nen espartà era revisat per si tenia alguna malaltia o algun defecte físic o mental, i els que no superaven la prova eren llençats al mont Taíget.

Els dèbils eren llençats pel mont Taíget

A partir dels set anys, els nens espartans eren portats a camps d’entrenament per viure una infància dedicada a aprendre a combatre en la guerra. Aquests nens eren entrenats per no sentir por i no rendir-se mai. Molts no aconseguien acabar amb vida el seu ensinistrament.

Dos espartans se’n porten un nen

Per convertir-se en hoplites, els joves de 20 anys que havien passat l’entrenament amb èxit havien de perseguir i matar un ilota, un esclau que era propietat de l’Estat espartà. En cas d’èxit, cosa que gairebé sempre passava, al jove li era entregat un escut, una llança i una espasa curta i passava a formar part de l’exèrcit espartà.

La política espartana també es centrava en l’àmbit militar, ja que hi havia dos reis a la ciutat, un que governava els territoris i altre que anava a la guerra i dirigia als exèrcits.

La doctrina instaurada en la ment dels soldats espartans des de molts joves va comportar la creació d’un codi d’honor. Aquest es basava en què s’havia de respectar la llei per sobre de tot, que s’havia d’obeir qualsevol ordre donada per un superior i que en la guerra la rendició davant l’enemic era un acte de traïció contra la pàtria, és a dir, s’havia de lluitar fins la mort o fins que el general en qüestió ordenés la retirada.

Els espartans van demostrar que eren fidels a aquests valors en moltes ocasions, i la seva actuació més recordada va ser a la batalla de les Termòpiles, durant la segona guerra mèdica. En aquesta ocasió, el govern espartà no volia entrar inicialment en guerra al costat del seu enemic natural, Atenes, però la intervenció del rei Leònides I va permetre enviar un petit contingent de 300 soldats, tots amb descendència per assegurar que si morien no cauria la seva estirp. Aquest contingent va ajudar a la resta de l’exèrcit grec (uns 6000 soldats) a aturar l’enorme exèrcit persa (de més de 200000 homes) al congost de les Termòpiles. Quan els perses van rodejar l’exèrcit grec travessant un pas secret per les muntanyes, tots els grecs es van retirar menys els espartans, obligats a lluitar fins el final per Leònides, 700 tespis i 400 tebans. Els espartans van assaltar el campament persa i van morir més de 10000 d’aquests, i finalment només una pluja de fletxes va poder aturar als implacables soldats de Lacedemònia.

Encara que aquesta forma de viure va donar a Esparta un prestigi que encara avui en dia perdura, va costar a la ciutat la seva destrucció, ja que va començar un decliu demogràfic que va suposar la caiguda en desgràcia i posterior invasió romana dels seus territoris.

Què us sembla aquesta forma de pensar espartana? Creieu el preu que van pagar per la glòria va ser massa alt? Sabeu d’algun altre acte heroic de l’exèrcit espartà?

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat

Viatge al Peloponnès

7 Replies

La península del Peloponnès està situada a la part meridional de la Grècia central. Actualment és una de les zones més impressionants de Grècia, degut en gran mesura a la seva riquesa natural i a la història dels seus antics edificis, que encara perduren en camps i ciutats. A més, és una zona de fàcil accès mitjançant creuers, que també et poden portar a Atenes, i degut a a situació econòmica actual del país hel·lènic és un destí bastant assequible per a nosaltres. Hi ha dues opcions principals per anar-hi: La primera és fer un creuer pel mediterrani occidental, que ens surt bastant més car però ens permet visitar moltes illes i zones molt interessants del mar Egeu, a més de les grans ciutats italianes i gregues que es troben a la vora del Mediterrani. L’altra opció seria anar en avió a la ciutat d’Atenes i anar des d’allà al Peloponnès a través de l’istme de Corint, i si tenim diners extres podríem passar algun temps en la capital grega.

Istme de Corint

Podem dividir els llocs d’interès turístic en urbans i rurals. Per cert, abans de continuar he de dir que aquesta és una guia només per visitar llocs relacionats amb l’època clàssica. Primer veurem les zones urbanes:

Al nord es troba la ciutat de Corint, que en l’època clàssica va arribar a ser la segona ciutat més gran i poblada de l’Hèl·lada, per darrere d’Atenes. A Corint podem visitar una gran quantitat d’edificis com temples o edificis públics tant de l’època grega com de la romana:

– Temple d’Apol·lo: Aquest temple va ser construït l’any 550 a.C. a un turó de la ciutat, i està considerat una de les millors construccions de l’estil dòric arcaic. La història diu que va estar construït on Belerofont va capturar Pegàs per matar la Quimera. Això és el que queda després de més de 2500 anys en peu.

– Acrocorint: L’acrocorint és una elevació rocosa situada al costat de Corint, i allà es va edificar l’acròpoli de la ciutat (d’aquí el nom). Durant l’època medieval va ser convertida per l’imperi bizantí en una inexpugnable fortalesa, en gran part gràcies a la seva geomorfologia. Durant tota l’època medieval i bona part de l’època moderna va ser utilitzada com a base militar pels diferents imperis que van ocupar Grècia, i actualment és un dels més importants i millor conservats castells de tot l’Hèl·lade, ja que no va patir cap dany durant les dues guerres mundials, malgrat que en les dues Grècia va ser un dels escenaris de guerra, especialmet en la segona.

També podem trobar monuments que són restes de ciutats que van alcançar una gran glòria en el passat i que ja no existeixen:

– L’estadi d’Olímpia: En l’antiguitat, aquest estadi era un lloc sagrat, ja que era on es realitzaven les activitats esportives dedicades a Zeus, els famosos jocs olímpics. Aquest estadi teni un aforament de 50000 persones, i els millors esportistes de cadascuna de les ciutats de Grècia anaven a guanyar-se la glòria i honrar la seva ciutat. Allà es van realitzar les proves d’atletisme dels jocs olímpics de 2004 celebrats a Grècia.

Després tenim una sèrie de llocs més naturals per la gent que vulgui veure els espectaculars paisatges de Grècia i trepitjar el mateix sòl on 2500 anys abans espartans, atenecs i corintis es van barallar per ser la potència hegemònica de Grècia:

– El mont Taíget: Aquesta muntanya és molt famosa perquè era el lloc on els espartans llençaven els nadons que tenien algun defecte físic o mental (per més informació sobre aquest tema, veure el codi d’honor espartà). La serralada té uns 100km de llarg i passa per les prefectures de Lacònia, Messènia i Arcàdia. No només és un lloc molt interessant per visitar per la seva història, sinó que a més es pot veure mitja Lacònia. La vall del riu Eurotas s’estén cap a l’est, el mar Jònic cap a l’oest i el sud i al nord la regió d’Arcàdia i el golf de Messènia.

A més, al Peloponnès hi ha una gran quantitat de rius i valls que crec que són ideals per fer excursions i altres activitats amb la naturalesa i que valen la pena visitar.

El Peloponnès és un territori amb un patrimoni històric molt gran, no només pels temples i edificis, sinó perquè allà es va desenvolupar un dels conflictes militars més importants de la història antiga, la guerra del Peloponnès. Aquesta guerra enfrontà a la Liga de Delos (liderada per Atenes) amb la liga del Peloponnès (liderada per Esparta). La victòria va acabar en mans del bàndol espartà, però el conflicte va ser trascendental per l’inici de la decadència de Grècia i la posterior ocupació romana del territori. Les pèrdues humanes i materials i l’arruinament de les grans potències gregues, que van perdre part de les seves colònies i exèrcits, a més d’una posterior època plena de guerres civils, van marcar el decliu d’una civilització que havia controlat el comerç i els recursos de la mediterrània des de feia molts segles.

Personalment, el Peloponnès em sembla on lloc que realment val la pena conèixer in situ, i que ens pot portar a l’escenari de l’època clàssica a través de les ruïnes que ens han deixat els pobles de l’antiguitat i els espectaculars paisatges que podem recórrer fent-nos una idea de com veien el món els grecs.

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r Batxillerat

Kahoot de la història de Roma

6 Replies

Fa un parell de setmanes em vaig decidir per fer un kahoot sobre la història de Roma, per tal de comprovar el nivell dels meus companys en aquest àmbit. Haig de reconèixer que en algunes preguntes vaig fer ús d’internet per cercar informació, però la majoria han estat fetes a partir dels meus propis coneixements adquirits a través de la lectura sobre l’època clàssica, sobretot les que tracten del període republicà. Si voleu comprovar què sabeu de Roma i la seva història, feu el kahoot anomenat “Breu història de Roma”.

Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat

Un simposi a casa d’Aristides

2 Replies

Aristides apurava els últims minuts, retocant petits detalls abans de l’arribada dels seus amics. Estava en una sala àmplia que estava ocupada per tres grans llits on podien seure dues o tres persones. Al costat dels llits hi havia taules per col·locar el vi.

Van arribar dos convidats alhora. El primer en entrar va ser Temístocles, sempre seriós, que li va saludar correctament però sense sentiments. El seguien Milcíades i el seu fill Cimó, i darrere dos joves artistes, un poeta i l’altre escultor, Anaxàgoras i Fídias.

Els sis homes es van seure i els esclaus van començar a omplir les copes de vi i els plats de riquíssims menjars, vinguts a Atenes gràcies a les xarxes de comerç que connectaven la ciutat amb la majoria de pobles que estaven a la vora del mediterrani, tant occidental com oriental.

Llavors es va iniciar una animada conversa sobre els temes d’actualitat en l’Hèl·lada: Temístocles estava content que la flota atenenca tingués ja més de 200 vaixells de guerra. L’autocrator havia aconseguit que l’assemblea de la ciutat acceptés la destinació d’una gran quantitat de fons per construir una flota amb què combatre els perses si aquests tornaven, retorn que Temístocles creia.

– Els perses estan reunint el major exèrcit que el món ha vist, però no el poden desembacar a les nostres costes com van fer a Marató, ja poden portar un milió d’homes, que no conqueriran Grècia. – Va dir el general.

– Però, segons els informes dels nostres espies, Xerxes ha ordenat la construcció d’una enorme flota en els ports fenicis i egipcis. – Va respondre Milcíades, que va derrotar els perses a Marató.

Llavors es va aixecar Aristides i va clamar: – Per això és urgent reunir a totes les ciutats de Grècia per evitar la destrucció del nostre poble.

La conversa derivà en un intens debat de quines ciutats de Grècia s’unirien a la causa d’Atenes, quines eren de fiar i quines no, i l’ajuda militar i naval que cadascuna podia aportar.

– És obvi que Esparta ens ajudarà, i amb la seva força militar els perses no ens podran derrotar- Va dir un entusiasmat Fídias.

– No estiguis tan segur- Li va dir Cimó- Els espartans sempre han lluitat contra la resta de Grècia per dominar-la. Jo crec que el nostre aliat més fiable és Corint.

– I que hi ha de Siracusa? Potser està lluny, però no obliden els seus orígens. I a més diuen que compten amb 20000 homes i més de 200 vaixells de guerra. – Va preguntar el savi Anaxàgoras.

– No crec que ens ajudin, i si ho fan, Geló exigirà comandar les tropes personalment. – Va respondre Temístocles.

Després d’una llarga velada, els amics van començar a sortir de la casa. Sobtadament, un jove es va apropar corrents i va parlar a Temístocles: – Senyor, els espies han avistat els perses travessant Anatòlia, es dirigeixen a l’Hel·lespont.

– Sembla que la guerra ha començat. – Va dir Aristides.

Carlos Thiriet

1r de Batxillerat Humanístic

La patrulla romana

13 Replies

Camino pesadament pels carrers acompanyat del meu company i amic Publi. Un gran gos abandonat es posa en el nostre camí, i ràpidament el faig fugir amb el costat sense punta de meu pilum. Llavors m’adono de l’absència de Publi, i em giro per tractar de veure’l. No hi ha sort. El crido i rebo una resposta des de més enllà del pont que tinc a déu metres de mi. Allà, Publi està reprimint a un musculat però inexpert esclau que havia intentat fugar-se del grup de vendes d’un esclavista del mercat de Traià.

Després de donar-li un fort cop amb l’empunyadura del meu gladius, regal que em va fer el meu pare Cneus (del qual també he rebut el nom), el fugitiu cau desplomat i el carreguem per tornar-lo al seu amo.

A mida que anem avançant, veiem a més i més persones que es dirigeixen al mercat. És el normal, ja que ha passat bastant temps des que va sortir el sol a la ciutat, cosa que determina el moment en què els romans s’aixequen. A aquesta hora les dones ja han acabat de preparar-se per sortir al mercat, seguides d’un sèquit d’esclaus que portaran tot allò que elles decideixin comprar.

Atravessem l’illa tiberina esquivant i empenyent prostitutes i captaires i passem pels temples de Júpiter Optimus Maximus i Juno Moneta. Publi em demana aturar-nos, com cada matí, al primer temple, perquè és molt religiós. Jo no sóc un mal creient, però crec que adorar els déus no m’ajudarà.

Finalment arribem al fòrum de Traià i localitzem l’esclavista. Li tornem l’esclau, al qual dóna fuetades amb fúria. Donem una volta pel fòrum, conversant amb venedors i consumidors i solucionant algunes disputes entre aquests, algunes amb ajuda d’altres soldats que tenen guàrdia en les proximitats.

Abandonem el fòrum per arribar a la caserna de la primera cohort de la segona legió urbanae just a l’hora del menjar. Després d’una llarga caminada arribem al nostre destí, donem un informe al centurió i ens anem a menjar. Així és la vida per a un soldat local de la ciutat de Roma.

Carlos Thiriet 1r Batxillerat D

Les set meravelles de l’antiguitat

6 Replies

En Marc Arquillo i jo, en Carlos Thiriet, hem fet, per tal de celebrar el setè aniversari de El Fil de les Clàssiques, aquest thinglink on situem i parlem de les set meravelles de l’antiguitat. Algunes han desaparegut gairebé per complert a causa de desastres naturals, com terratrèmols o incendis, d’altres encara se’n conserven algunes restes i només una encara es troba gairebé intacta. Si voleu saber quina és, mireu el thinglink.

Quina meravella us agrada més? Per què? Amb quina meravella relacionaríeu l’estàtua de la Llibertat? Quina mervella es contempla a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar? Sabeu quines són les set meravelles de Catalunya? i les set meravelles del món en l’actualitat? i les set meravelles de tots els temps?

Marc Arquillo i Carlos Thiriet, Alumnes de grec de 1r de Batxillerat

Les guerres mèdiques

22 Replies

Bon dia, sóc en Carlos Thiriet, i el meu apunt de grec pel primer trimestre tracta sobre les guerres mèdiques. En aquest treball explico detalladament el desenvolupament d’aquest episodi històric de molta importància en l’antiga Grècia.

Espero que us agradi.

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat

Santiago Posteguillo: Un escriptor dedicat a Roma

11 Replies

Sóc un gran lector des de fa molt de temps, i fins fa 2 anys, la meva lectura es centrava sobretot en llibres de gènere fantàstic, com El senyor dels anells o Els jocs de la fam. Però l’estiu del 2012, un any després de començar a interessar-me per la història, i sobretot per la clàssica, vaig descobrir un llibre sobre un dels períodes de la història que més m’agraden, les guerres púniques. El llibre és de l’escriptor recentment premiat, Santiago Posteguillo, i es diu “El fill del cònsol”, i és el primer d’una trilogia que es centra en la vida de dos grans personatges que van influir molt en la història de Roma: el romà Publi Corneli Escipió, també anomenat l’africà, i el brillant estratega cartaginès Anníbal Barca.

Finalment vaig acabar per llegir tota la trilogia en menys d’un any, ja que vaig tenir la sort de què la meva àvia tenia l’últim llibre en la seva biblioteca. Gràcies a aquests llibres, em vaig fer seguidor incondicional de les novel·les històriques i, malgrat que he llegit des de llavors molt bones novel·les d’aquest gènere (com Salamina o el déu de la guerra), crec que Santiago Posteguillo narra com ningú els episodis històrics de la edat antiga. La seva forma d’explicar tant les batalles com el funcionament de la vida política i social de l’imperi romà és molt clara i exacta, i a més sempre li dóna algun element a la història que fa que no sigui una lectura molt pesada.

Ara estic començant una altra trilogia que parla de la vida de l’emperador Trajà, que per nosaltres és molt important ja que va ser el primer emperador hispà, nascut a Itàlica, (i a més és de la meva terra sevillana), a més de què amb aquest emperador es va assolir el punt àlgid de l’expansió de l’imperi romà. El primer llibre es diu “Els assassins de l’emperador”, i parla d’una conspiració per enderrocar l’emperador domicià, un dels més terribles de tota la història de l’imperi. Encara no sé si els sortirà bé als conspiradors, però suposo que si ja que Trajà va acabar pujant finalment al tron de Roma. A continuació, parlaré una mica de Santiago i faré una sinopsi de les seves obres més conegudes.

Santiago Posteguillo és un escriptor espanyol nascut a València el 1967. A l’edat de 6 anys, va fer un viatge a la ciutat eterna, que va despertar la seva passió pel món clàssic, i en especial pel romà. Santiago és filòleg, lingüista i doctorat europeu per la universitat de València. Malgrat haver aconseguit un gran èxit de ventes, continua treballant donant classes de literatura anglesa a la Universitat Jaume I de Castelló, ja que diu que li agrada molt ensenyar els joves, ja que els considera una gran font de coneixement.

Des de l’any 2006 fins ara, ha publicat un total de 5 novel·les basades tant en l’època republicana com en l’imperial. Aquí un breu resum de cadascuna:

– El fill del cònsol: Aquest llibre es centra en la joventut del noble romà Publi Corneli Escipió, una figura clau en la història militar de Roma. També narra la vida d’Anníbal Barca, general cartaginès, i la seva campanya a Itàlia coneguda com la segona guerra púnica.

– Les legions maldites: És la segona part de la trilogia, i parla del moment de major èxit militar d’Escipió, amb la conquesta d’Hispània i la victòria en la campanya d’Àfrica (batalla de Zama). També parla de la caiguda en desgràcia d’Anníbal, que després de la derrota de Zama va passar a ser molt odiat pel senat cartaginès.

– La traïció de Roma: L’últim llibre de la trilogia es centra en la lluita política entre Escipió i Marc Porci Cató al senat de Roma. Finalment, Cató aconsegueix portar Escipió a l’exili. Mentre Anníbal busca refugi en la cort del rei Antíoc, senyor de l’enorme imperi seleúcida. Per desgràcia del cartaginès, els romans, liderats de nou per Escipió, derroten els seleúcides i l’obliguen a anar per tot Àsia buscant un regne que sigui capaç de lluitar contra Roma, però no en troba cap abans de morir.

– Els assassins de l’emperador: Aquest llibre parla de la família Flàvia i la seva caiguda en desgràcia quan l’emperador Domicià va arribar al poder. La trama també es centra en la vida de Trajà i en la conspiració per assassinar l’emperador Domicià.

– Circ màxim: És l’última obra que ha escrit fins ara, i també l’única que no m’he llegit encara. Tracta sobre el govern de Trajà com emperador romà i les dificultats que aquest li suposa, com per exemple el conflicte bèl·lic de les guerres dàcies.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9bcpaxhil4c[/youtube]

Actualment, Posteguillo està treballant en la tercera part de la trilogia de Trajà, que estarà acabada i publicada al voltant de la primavera de 2016. Gràcies a les seves obres, llegides per gairebé un milió de persones, ha aconseguit difondre la cultura romana a un gran nombre persones d’edat molt variada d’una forma entretinguda i molt interessant i ha fet que molts joves ens interessem per la lectura i pel món romà. Per tot això, podem dir que Santiago Posteguillo és un escriptor dedicat a Roma i a preservar el seu llegat.

EL CAFÈ DE LA REPÚBLICA: “La fascinació per l’època romana”

Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat