A l’últim tema del llibre de primer de Grec, se’ns demanava de comparar Atenes amb Esparta pel que fa a la forma de govern, les institucions, la cultura, els personatges, etc.
Tot seguit teniu la meva comparació que es pot concloure dient que Atenes és una polis democràtica envers Esparta, una polis aristocràtica i militar:
Què us ha semblat? Com havíeu resolt vosaltres aquest exercici? Heu fet la comparació de l’exèrcit? de l’economia? de l’urbanisme?… A quines conclusions heu arribat?
Laura Galán
1r batx. Grec
Fantàstic, Laura! Els alumnes que encara no han fet l’exercici els has donat una oportunitat d’or.
Contesteu aquí tot el que es demana al llibre, més el que us planteja la Laura. Comptarà com a nota independent al vostre Fil Moodle. Per tant, ja sabeu el que vol dir això.
Poseu fil l’agulla que el curs s’acaba!
Hola Laura!
M’encanta, està molt currat!Jo, porto ja 3 classes treballant aquest tema!He apres les diferències i moltes coses noves sobre aquestes grans ciutat.
Aqui os deixo l’exercici 4, de la pg. 255 [Compara Atenes i Esparta]
Atenes: -govern: democràcia
Esparta:-govern: monarquia hereditària
Atenes:-institucions: *Arcontat: Elegit entre els membres de la primera i segona classe.
*Assemblea Popular: En la qual participaven tots els ciutadans.
*Consell de la Bule: Integrat per 400 membres de la primera, segona i tercera classe.
*Tribunal dels Helíastes:Encarregat de la justícia e integrat per ciutadans de qualsevol de les 4 classes.
Esparta:-institucions: *Reis: 2 reis pertanyents a les famílies mes importants, el titul era hereditari.
*Gerúsia: Era una especie de consell de ancians o senat. Estava integrat pels 2 reis i 28 membres de més de 60 anys. S’encarregaven de la
redacció de les lleis, la diplomàcia i actuaven en alguns casos com el tribunal de justícia.
* Bru: Era una assemblea popular integrada pels espartans majors de 30 anys que tenia funcions consultives sobre els assumptes presentats per la Gerúsia. A la pràctica el seu poder era molt poc.
*Èfor: Integrat per 5 èfors, aquest òrgan tenia poder d’inspecció en tots els assumptes estatals i controlava el correcte exercici dels funcionaris públics.
Atenes: -cultura: El teatre tenia la màxima esplendor i era molt important en la cultura i educació. Es van conrear quatre tipus de representacions teatrals: la tragèdia, el drama satíric, la comèdia i el mim. El ambient teatral era bulliciós i alegre, era un dia de festa.
Esparta: -cultura: Tenia una gran importància la educació espartana agogé. La educació estava basada bàsicament en la guerra i el horror. Quan neixia el nen, l’inspeccionaven per veure si era sa o no, i als cinc anys se’ls emportaven del seu entorn familiar per viure en grups controlats pel control magistral. Les disciplines acadèmiques es centren en els exercicis físics i l’atletisme, la música, la dansa i els rudiments de la lectura i escriptura.
Atenes: -personatges: Aristóteles, Plató, Socrates, Pèricles,Teseu.
Esparta:-personatges: Leònidas,Menelau, Licurg.
Atenes:- exèrcit: supremacia marítima.
Esparta:-exèrcit: Era el centre de la vida Espartana. Els espartans combatien a peu armats amb cuirassa i casc, es reunien tots junts els uns als altres i portaven llances, aquesta manera d’organització es va dir falange, els espartans sempre van ser els més exercitats i valents, no podia un espartà cedir lloc, sinó que si era necessari havien de morir combatent.
Xairete!
Quin treball mes complet, les comparacions desde tants aspectes m’ha donat una bona idea de les diferencies entre Atenes i Esparta.Quant penso en Esparta lo primer que em be al cap es la seva inversio en la formació militar que en comparació amb la atenense es molt mes grandiosa.
El sistema polític espartà degenerarà en les dictadures militars de la nostre época i per altre banda la política atenense degenerarà en les democracies parlamentaries.
Hola:D
Molt currat el power point lauraa!!ajja
Bueno jo hauria fet el mateix, ja que el power point és un dels mètodes més bons perquè la gent pugui aprendre, ja que és tipus esquema.
El trimestre passat o l’altre,si no recordo malament, vam fer uns “hot potatoes” de diferencies entre Esparta i Atenes.
Primer de tot podem dir que aquests dues ciutats van ser les més importants i rellevants de Grècia. Totes dues tenen grans diferencies les quals fan que siguin diferents.
Esparta per una banda, era una ciutat militaritzada ja que estava regnada per una diarquia(dos reis), una assemblea d’ancians, una assemblea popular i cinc magistrals. Per aquest motiu els ciutadans des de ben petits de 12 als 18 anys eren formats militarment, i dels 18 als 30 ja formaven part de l’exèrcit. En canvi a Atenes es va establir una democràcia per Pericles. Per altra banda, a Esparta hi havia dos grups socials;uns eren els ciutadans(nascuts a Esparta) i els no-ciutadans; estrangers i esclaus. Però a Atenes es separaven els nascuts allà i amb igualtat de drets, els estrangers i després els esclaus.
Parlant de l’exèrcit d’ Esparta, no treballaven ni realitzaven cap activitat productiva, ja que ho feien els ilotes i els periecs. La seva preocupació principal era formar soldats. En canvi els atenesos els agradava més l’oci i no tant la lluita.
Entre els espartans l’educació era molt dura, amb rígides normes de disciplina. L’estat se’n feia càrrec, a partir dels set anys. Que era quan començaven la formació militar que continuava fins els 60 anys. Els ensenyaven tècniques de lluita i de caça, se’ls donava el menjar estrictament necessari i la roba indispensable. Se’ls aconsellava de parlar el menys possible i obeir totes las ordres, encara que no hi estiguessin d’acord amb elles. En canvi els atenesos no eren tan estrictes i exigien al menys una educació elemental, que era saber llegir i escriure i per això els pares eren lliures de dur els fills al Mestre, ja que el Mestre venia directament a casa.
vale
Χαιρε Laura!
Doncs pel que sembla amb el teu treball i el que he llegit al llibre, Esparta i Atenes eren completament antagòniques, com dos pols oposats. Tot el que es feia a Atenes a Esparta es feia a la inversa (per exemple els governs a Atenes una democràcia i a Esparta una diarquia, o l’educació que a Atenes se li donava molt més importància a les humanitats i a l’esport i a Esparta l’educació es basava en la instrucció militar).
Podem dir, dons que a Esparta tot era molt més rígid, sobretot si parlem sobre l’educació i si la comparem amb Atenes.
També els integrants del poble eren dividits de diferents maneres a les dues polis.
+A Esparta es dividia en tres grups:
ELS IGUALS: ciutadans amb plens drets. Minoria privilegiada, propietaris de les terres. Participaven al govern i a l’exèrcit. Teòricament, tots tenien els mateixos drets i béns, però a la pràctica la major part de les riqueses i els poders polítics requeien sobre una minoria.
ELS PERIECS: part de l’antiga població conquerida pels espartans. Els anomenaven així degut a que vivien a les perifèries de la ciutat. Conservaven la seva llibertat personal i la seva pràpia organització comunitària, però no podien participar a l’exèrcit (amb excepcions). Realitzaven les activitats comercials i les produccions artesanals, proveïnt les necessitats dels espartans. També havien de pagar impostos a l’Estat.
ELS ILOTES: reduits a un estat de semiesclavitud. Treballaven les terres dels espartans i rebien una petita quantitat del producte. Els espartans conservaven als habitants d’aquelles regions dominats a les seves terres d’origen. Els ilotes van rebel·lar-se molts cops. Aquesta situació de constant amenaça explica perquè els ciutadans d’Esparta rebien entrenament militar des de la infància.
+A Atenes:
ELS CIUTADANS: representaven gaire bé 1/4 de la població.Eren els únics amb dret a adquirir finques i a poseir terres a l’Àtica. Com a Esparta, hi havia un grup d’homes rics, però la majoria dels ciutadans eren mitjans i petits propietaris de terres.
ELS METECS: grup molt actiu format per homes lliures, estrangers, grecs nascuts a altres polis i no grecs. Es dedicaven al comerç i a les artesanies. Era molt difícil que poguéssin adquirir terres i vivien prop dels ports. Constituien el grup dels grans importadors d’aliments i productes manufacturats i els propietaris dels principals tallers. Altres metecs es dedicaven a les professions liberals o a activitats intel·lectuals. Pagaven impostos i no podien votar.
ELS ESCLAUS: el grup més nombrós. No comptaven amb cap dret polític, ja que eren propietat dels seus amos. Tampoc participaven a les guerres. Amb el seu treball podien comprar la seva llibertat i passar a ser metecs, però no era comú. La majoria dels esclaus no eren grecs i havien estat comprats per ciutadans.
El treball està ben estructurat per veure les diferències entre les dues ciutats, així que no crec que ho hagués pogut d’una manera millor. Felicitats Laura, ha quedat molt bé!
Hola!! Está molt bé aquest powerpoint comparant Esparta i Atenes! Jo he buscat informació i també puc dir alguna cosa d’elles dos.
La ciutat d’Atenes és el símbol de la cultura grega clàssica. Allí, ni que en cap altra polis, van florir les arts, les ciències i la filosofia, sent a més el lloc on va néixer i es va fer fort el sistema de govern que avui regeix a la majoria de les nacions del món: la democràcia, instaurada per Clístenes en el 58O a. de C. A més, va anar una de les principals defensores de la independència grega quan el poderós imperi persa va intentar envair la península.
En la organització social, la societat atenesa estava composta pels ciutadans, els esclaus i els metecos. Tots els ciutadans participaven en el govern de la polis. Els esclaus eren molt nombrosos i feien tot tipus de treball. Els metecos eren un grup molt important i nombrós, conformat per estrangers radicats a Atenes. Els seus fills eren considerats metecos àdhuc que haguessin nascut a Atenes. Eren lliures i podien enriquir-se, però no estaven autoritzats a ser amos de cases ni terres. Tenien l’obligació de pagar un impost i de servir en l’exèrcit.
Entre les muntanyes de Lacedemonia i al costat del ric Eurotas, els dorios van fundar una ciutat d’ Esparta(900 a. de C.) Aquesta polis no diferia massa de les altres: tenia els seus artistes, els seus savis i els seus atletes. No obstant això, en el 640 a. de C., els mesenios es van revoltar contra el poder espartano. Després de diversos anys de lluita Esparta va assolir reinstaurar la seva hegemonia en el Peloponeso, però el temor a una nova rebel·lió la va dur a convertir-se en un estat militaritzat.
En la organizació social, els espartanos o iguals, una minoria descendent dels primers conquistadors, eren els únics ciutadans amb drets polítics. Ocupaven càrrecs públics i militars. Vivien en llogarets segons les seves pròpies tradicions. Organitzaven freqüents revoltes que obligaven als espartanos a viure sempre en guàrdia. Els periecos constituïen un grup intermedi entre els espartanos i els ilotas. Descendien de pobladors originals que es van sotmetre voluntàriament als invasors espartanos. Eren homes lliures. Posseïen terra, casa i altres béns. Podien enriquir-se i comprar esclaus Els periecos eren considerats ciutadans de menor categoria.
Vale 🙂
Uri, “dorios” “espartanos” “Peloponeso” “periecos”…? Faltaria una CONCLUSIÓ! Sempre cal fer una introducció, l’explicació i una conclusió, no?
Primer de tot, el teu artícle és molt interessant i és una oportunitat pels que no em fet aquest exercici.
En quan a la comparació entre Atenes i Esparta és la següent:
Atenes és la capital de l’Àtica, va ser fundada segons la mitologia per Cècrops. Atenes tenia com emblema del seu esplendor, era la acròpoli, roca sagrada. Al peu de l’acròpoli havia l’àgora, que era un centre polític, econòmic i social, aquest lloc era també un punt on es podia comprar de tot, però tant sols podien anar-hi els homes. Altre centre era el temple corinti dedicat al déu Zeus, l’ Olimpièon. En definitiva podem veure a Atenes monuments com els edificis de la Pnix, l’Areòpag, el Pal•làdion i l’ Heliea, era el tribunal de justícia més important. Per altra banda tenim el port d’Atenes anomenat Pireu, situat a uns vuit quilòmetres de la ciutat, va ser dissenyat sota Pèricles, per l’arquitecte Hipòdam de Milet. Aquest por tenia la funció de proveir a la ciutat de queviures.
En quant a la política, després de la victòria sobre l’imperi persa, Atenes es va convertir en la polis més poderosa, aquest temps era anomenat segle de Pèricles.
En quant a la forma de govern d’Atenes, podem dir que era democràtic, ja que era un estat de petites dimensions i d’alt nivell econòmic, per lo tant tots els ciutadans eren lliures.
Pel que fa esparta,era un polis aristocràtica i militar. Estava situada al sud del Peloponnès,en un vall fèrtil. A diferència d’ Atenes, Esparta no es va caracteritzar pels grans monuments públics, ni pels temples, sinó per la gran preparació dels seus homes i per la força d’aquest. Aquesta ciutat estava oberta al comerç, també floria molt la poesia lírica.
Des de l’època obscura, hi havia una diarquia on governaven dos reis. En el segle VIII aC, Esparta s va annexionar a la veïna Messènia per incrementar les seves terres de conreu i fer front a l’augment demogràfic. En quan a l’econòmica es basava en l’agricultura i la ramaderia. A diferència d’ Atenes, a Esparta havia dues classes de processos judicials, un d’arbitrari per als casos no gaire importants i un altre civil per a casos més greus.
Per altra banda, el sistema educatiu a Esparta el va introduir Licurg i es caracteritzava per ser obligatòria, col•lectiva i pública. Estava enfocada bàsicament en la guerra i l’honor, tant que les mares deien als seus fills: “ torna amb l’escut o sobre el”.
Per acabar crec que tant Esparta i Atenes són molt interessant i totes dues se semblen molt, però també tenen les seves diferències.
vale
Per cert, Uri jo crec que es massa semat xD i després soc jo la de la wikipedia 😉
Molt bon treball Laura!
Esta molt ben treballat ademes la presentació amb Calameo es explendida, ademes la organització de les dos societats esta molt ben classificada, explicar per una part com era Atenes i per l altra com era Esparta jo també ho hauria fet així.
Les diferencies que trobo entre Atenes i esparta son prou clares.
Per una part Atenes era la capital de ‘Atica i es el simbol de la democracia i el raonament classic, hi trobem grans filosofs classics que van viure a Atenes a l’epoca classica com Σωκράτης, també va ser una gran ciutat coneguda pel comerc i per les obres de ceramica.
Per altre banda Esparta era una ciutat governada de forma aristocratica i miltar, comeguda per la força dels homes del seu exercit, pensaven mes en el culte al fisic i no en el raonament com a Atenes.
Aixó es un petit resum de la importancia que tenien aquestes grans polis al món antic. Crec que eren molt diferents entre elles.
Aquest article està molt bé per treballar aquest últim tema. I ara que ja hem fet aquest exercici, per poder-lo corregir i afagir més informació.
Les diferències entre Atenes i Esparta són moltes, i en aquest power point estan molt ben explicades. La principal diferència entre aquestes dues ciutats eren les formes de govern, que com mostra el power, a Atenes hi havia democràcia, mentre que a Esparta hi havia la diarquia. Una altre diferència, que no surt massa reflexada en aquest power, és la educació, als nens. Els atenencs, els hi ensenyaven més coneixements, metre el que interesava a Esparta era que estiguessin preparats per a la guerra.
Aquest article ens va molt bé perquè ara mateix estem fent un tema del llibre que tracta sobre això, Atenes i Esparta, el llibre ens dóna la mateixa informació que tu, encara que tu la dones més esquemàtica per tal que sigui més entenedora.
A mi, sobretot, em serveixen moltíssim els temes sobre Atenes i Esparta perquè el meu treball de recerca tractarà sobre algunes diferències.
Les diferències més generals entre Atenes i Esparta, és la manera en que ells entenen la seva ciutat.
Atenes és una ciutat més religiosa i de festes, mentre que Esparta és una ciutat molt més militar i dura.
En concret:
– Atenes està situada a la Grècia continental central i Esparta a la Grècia meridional, al Peloponnès.
– Atenes és una ciutat democràtica i Esparta una diarquia.
– Atenes té moltes representacions teatrals i llocs sagrats, mentre que Esparta l’única cosa que tenia de representació era una coral de poesia lírica, ja que es centrava en l’exèrcit.
– Les dues ciutats tenien un àgora, per Atenes era un centre polític, social i econòmic de la ciutat on només anaven homes a comprar i per Esparta era un lloc on se celebraven discursos i jocs i on es situaven els santuaris.
– Per últim, Atenes feia artesania en comptes de ramaderia, com feia Esparta.
Trobo força important el sistema polític que trobem en totes dues ciutats. A Atenes hi ha democràcia, això fa potser que hi hagi més llibertat a l’hora de poder dona a conéixer la teva opinió respecte a una cosa o una altra durant l’assamblea. El problema es que només tenien dret a assistir-hi els homes. En canvi a Esparta hi havia diarquia. Tot i que també trobem assamblea, el dret a formar-hi part era més restringit, els homes de 30 anys o més d’alt càrrec podien fomrar-ne part.
Un altre aspecte que caldria comentar seria l’excèrcit que tenien: a Esparta tenien la millor milícia a l’època grega, ja que els seus soldats els preparaven ja de molt petits. En canvi els atenesos no tenien gaire bona milícia però tenien bona flota marítima. Els soldats d’Atenes no habien estat entrenats des de nadons, és per això que els espartans tenien més preparats els seus soldats per a lluitar cos a cos.
Salve a tothom!
He de dir que trobo que esta molt bent fet el powe point d’Esparta i Atenes , pel fet que explica els diversos aspectes diferents que tenen els dos llocs.
Com a introducció he de dir que Esparta: era una ciutat-estat de l’antiga Grècia situada en la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes. I Atenes és capital de Grècia, la capital de la regió grega de l’Àtica i la ciutat més gran del país.
La diferència que tenen és: què la ciutat democràtica i Esparta és una diarquia. També es què a Atenes té moltes represnetacions teatrals. I a Esparta es un lloc on les represenatcions teatrals són mínimes.
Es pero que ús serveixi aquesta infromació!
Hi havia tres sectors socials:
1 .- Els espartans o iguals, descendents dels fundadors de la ciutat. Tenien el poder polític, eren propietaris de les terres i es dedicaven a la vida militar.
2 .- Els periecos, integrats pels pobles dominats pels espartans. Eren lliures però sense drets polítics. Es dedicaven al comerç en indústries i servien en l’exèrcit.
3 .- Els ilotes, que tenien una condició gairebé d’esclaus perquè s’havien volgut alliberar dels espartans però van ser vençuts.
Organització Social Atenes:
La societat atenesa estava composta pels ciutadans, els esclaus i els metecs.
Tots els ciutadans participaven en el govern de la polis.
Els esclaus eren molt nombrosos i feien tot tipus de treball.
Els metecs eren un grup molt important i nombrós, conformat per estrangers radicats a Atenes. Els seus fills eren considerats metecs encara que hagin nascut a Atenes. Eren lliures i podien enriquir-se, però no estaven autoritzats a ser amos de cases ni terres. Tenien l’obligació de pagar un impost i de servir en l’exèrcit
Hi havia tres sectors socials:
1 .- Els ciutadans, homes lliures majors de 17 anys i descendents dels fundadors de la ciutat. Tenien tots els drets polítics i econòmics.
2 .- Els metecs, homes lliures però sense dret a la ciutadania i dedicats al comerç i la indústria.
3 .- Els esclaus, la majoria presoners d’alguna guerra. Estaven al servei de l’Estat o d’algun ciutadà, eren ben tractats i podien arribar a la llibertat si complien bé amb la seva tasca.
Espereu què posi en pràctica la meva teoria del llibre!!! 😉
Atenes i Esparta. Dues ciutats hel·lèniques, dues maneres de viure.
El model polític i econòmic d’Atenes era molt semblant al nostre. Una ciutat que venerava la magnitud dels seus edificis públics i dels seus temples. Podríem parlar d’una antiga Barcelona des del punt de vista turístic. Malgrat el temple de Dionís, els edificis de la Pnix o el Pireu, als barris les cases eren poc confortables, poc il·luminades i clarament separades pel “guineceu” i l'”andron”. Políticament, una democràcia on el poder no estava dividit en tres, ja que aquesta idea va sorgir durant la Il·lustració. Així, l’Ecclesia o Assemblea Popular concentrava els tres poders, però, també tenia un gran nombre d’administradors de govern; tots els ciutadans lliures majors de vint anys (uns quaranta mil) en formaven part i es dividien en 10 tribus locals.
Els atenesos també tenien un complicat sistema militar, sobretot en quant a la flota. Però, en aquest aspecte, els espartans en tenien l’avantatge. Ells tenien un model completament diferent, que cal estudiar a part, perquè no guarda relació amb cap altre conegut. Estava aïllada de la resta del món. Esparta basava la seva força en els homes; el seu ideal era formar soldats per a la defensa de l’Estat. La societat tenia un caràcter comunitari: les terres les posseïa l’Estat, la moneda de canvi era de ferro i tenien una economia de subsistència. Però, malgrat en aquest aspecte aparentava sobreviure en armonia, els ideals aristocràtics, conservadors i militars, dins un govern diàrquic en que els esparciates eren un grup reduït que dominaven l’Estat, el control resultà massa fort i, per tant, aquest model polític no va sobreviure.
Trobo que la bona feina que va fer la Laura l’any passat per aquestes mateixes dates encara dóna molt de si. Cadascun amb el vostre estil i focalizant en aquell aspecte que més us ha cridat l’atenció demostreu que heu assimilat la diferència entre aquests dos models del món hel·lènic. El tractament més literari de la Sílvia -ben trobada, la comparació amb Barcelona-, la incidència en el tema educatiu per part de Marina -ningú ho diria, que vol ser mestra…-, la precisió sobre el caràcter restringit al món masculí de la democràcia atenesa -s’agraeix que ho faci un home-, el detalls de la Thaïs, que mostren que va estar atenta a classe, la teoria misteriosa de la Chaima…, són exemples d’aquesta assimilació.
A Esparta es dividia en tres grups:
ELS IGUALS: ciutadans amb plens drets.
ELS PERIECS: Els anomenaven així degut a que vivien a les perifèries de la ciutat.
ELS ILOTES: reduits a un estat de semiesclavitud. Treballaven les terres dels espartans i rebien una petita quantitat del producte.
A Atenes:
ELS CIUTADANS: representaven gaire bé 1/4 de la població.Eren els únics amb dret a adquirir finques i a poseir terres a l’Àtica. .
ELS METECS: grup molt actiu format per homes lliures, estrangers, grecs nascuts a altres polis i no grecs.
ELS ESCLAUS: el grup més nombrós. No comptaven amb cap dret polític, ja que eren propietat dels seus amos. Tampoc participaven a les guerres.
Salve!
Esparta: va sorgir davant la invasió de pobles doris a la península del Peloponès, els primitius espartans van dominar la zona coneguda com Laconia, sotmetent a les poblacions originàries a les quals van explotar durant diversos segles. A mesura que tenien necessitat de nous territoris els espartans van seguir una estratègia expansiva per via terrestre, envaint noves zones a la península del Peloponès. Els espartans es van veure obligats a adoptar una política militarista, davant la constant necessitat de dominar als pobles sotmesos. Per això en el segle 6 abans de Crist la societat espartana es torna altament especialitzada en la guerra.
La forma de vida dels espartans estava signada per una constant preparació per a la guerra. Els nens nounats eren inspeccionats per un jurat d’ancians i els que no complien amb patrons físics propis d’un guerrer eren sacrificats segons es diu llançant-los des de la muntanya Taigeto. A partir dels 7 anys els nens eren educats per l’estat sotmetent a una vida dura hi ha constants penúries físiques per formar homes forts. A partir dels 20 anys els homes ingressaven a l’exercit de manera permanent vivint als campaments fins a l’edat de 30 anys. La majoria dels homes tot i estar dins l ‘exèrcit formaven la seva família, quedant d’aquesta manera les dones al capdavant de la llar, donant-li d’aquesta manera un rol molt important en la vida social a les dones. A partir dels 30 anys els homes eren ciutadans amb plens drets, però tot i conservaven obligacions amb l’estat fins a complir l’edat de 60 anys a la qual es retiraven. Aquesta dura formació militar li va permetre a Esparta no tenir rivals en la guerra terrestre. A més de tenir un entrenament excel · lent, els seus soldats lluitaven amb disciplina i tàctiques que els permetien derrotar exèrcits àmpliament superiors en nombre. Un cas notable és el de la batalla de les Termopiles on un petit contingent espartà va resistir diversos dies les envestides de l’exèrcit persa immensament superior en quantitat d’homes.
La ciutat d’Atenes va seguir un camí diferent del d’Esparta. Al voltant del segle 8 aC la ciutat es consolida com el centre polític dominant de la península de l’Àtica. Atenes va començar com una monarquia, i gradualment va anar evolucionant cap a formes de govern més participatives i populars. Durant el segle 7 abans de Crist la noblesa atenesa, anomenada també els Eupátridas, basant-se en el seu gran poder econòmic assoliment acotar el poder de la monarquia, el govern d’Atenes es torna del tipus aristocràtic sent els seus principals institucions:
“Arcontado”: Estava integrat per nou membres, un d’ells era el rei. Un dels arconts comandava l’exèrcit atenès, mentre que els restants tenien funcions judicials. Les lleis escrites no existien, per tant els jutges es basaven en la tradició. Això va provocar gran quantitat de fallades arbitraris.
“Areópago”: Era l’autoritat màxima de la ciutat i estava integrat exclusivament per Eupátridas. Tenia a més com a funció l’elecció dels arconts.
D’aquesta manera a l’estar el poder concentrat en poques persones, el govern tendia a mantenir els privilegis i les sentències judicials a afavorir als membres de la casta dirigent, això crec ressentiment en la majoria dels atenesos. A mesura que transcorrien els anys una nova classe va anar prenent més poder, era la dels comerciants i empresaris. Gràcies als intercanvis amb l’exterior aquesta classe assoliment tenir un gran poder econòmic, tractant d’alliberar-se de l’oligarquia dels Eupátridas.
Salve.
El treball m’agrada’t molt, està molt ben elaborat i la informació està molt ben estructurada. Atenes i Esparta tenien formes de governar molt diferents, pel que fa Atenes era una democràcia, mentre que Esparta era una monarquia hereditària.
Vale.
Jo crec que la principal diferència entre les dues ciutats és el seu règim polític.
Crec que es podria fer un interessant paral·lelisme entre Atenes i els Estats Units i Esparta amb l’antiga Unió Soviètica. Eren dues regions oposades que estaven sempre rivalitzades entre elles.
Per una altra banda, crec que la teoria de “La República Platònica” estaria més a prop d’Esparta. La República Platònica consistia en dividir la població en tres grups: artesans, guardians i dirigents. Que respectivament estudiarien de menys a més, coincidint amb el Ludus litterarius, el Ludus grammaticus i el Ludus rhetoricus.
Atenes era molt més estricta amb les diferències sexuals: el gineceu, separació en els diversos actes entre homes i dones, l’edat matrimonial femenina, la dona que no tenia accés a l’educació…
En canvi, Esparta ajuntava sense cap problema els homes i les dones i tampoc hi havia tanta diferència entre l’edat del marit i la muller. Les dones tenien accés a l’educació i als esports. De fet les dones es mostraven despullades davant dels homes sense cap tipus de vergonya ni provocació o es permetia el homesexualisme masculí i femení. Els exercisis físics eren molt importants pels dos sexes: els homes havien de convertit-se en uns excel·lents militars i les dones s’havien de fer fortes per poder superar el part amb èxit.
Atenes era un règim basat en una democràcia, en la qual els ciutadans votaven i escollien per ellos mateixos. En canvi Esparta era un règim basat en la intervenció de l’Estat en la societat, l’economia, els afers exteriors…
Fins i tot podien decidir sobre el futur dels nadons acabats de néixer.
La piràmide social a Atenes estava formada pels ciutadans, els metecs i els esclaus. A Esparta hi havia els iguals, els periecs i els ilotes.
Espero que la meva aportació us sigui d’ajuda!
ELS IGUALS:plens drets
ELS PERIECS: Els anomenaven així degut a que vivien a les perifèries de la ciutat.
A Atenes:
ELS CIUTADANS: 1/4 de la població
ELS METECS: grup molt actiu format per homes lliures, estrangers, grecs nascuts a altres polis i no grecs.
ELS ESCLAUS:cap dret polític
La societat espartana es dividia en tres grups:
Els ilotes: Eren principalment els esclaus. Treballaven les terres dels espartans i rebien una petita quantitat del producte.
Els periecs: Els anomenaven així degut a que vivien a les perifèries de la ciutat.
Els iguals: ciutadans amb plens drets a Esparta.
A Atenes:
Els esclaus:El grup més nombrós. No comptaven amb cap dret polític, ja que eren propietat dels seus amos. Tampoc participaven a les guerres.
Els metecs: Grup molt actiu format per homes lliures, estrangers, grecs nascuts a altres Polis i no grecs.
Els ciutadans: Representaven gaire bé uns quarta part de la població. Eren els únics amb dret a adquirir finques i a poseir terres a l’Àtica. .
esparta:
Els ilotes: els esclaus que treballaven les terres dels espartans.
Els periecs: vivien a les perifèries de la ciutat.
Els iguals: ciutadans amb plens drets a Esparta.
Atenes:
Els esclaus: No tenien cap dret polític, ja que eren propietat dels seus amos.
Els metecs: homes lliures, estrangers, grecs nascuts a altres polis
Els ciutadans: Eren els únics amb dret a tenir finques i a poseir terres.
Pingback: Jocs: l’Important és guanyar | Citius, Altius, Fortius
Pingback: Vida Quotidiana: Les diferències entre Atenes i Esparta | Aracne fila i fila
Pingback: El codi d’honor espartà | Aracne fila i fila
Infografia Atenes / Esparta
Material complementari per a l’exposició del tema Atenes/Esparta:
KAHOOT CASTELLANO: https://create.kahoot.it/details/b69b06ba-a81b-47c9-ac5b-b50ebf6159ea
KAHOOT INGLÉS: https://create.kahoot.it/details/c2787f79-6e4d-4c95-9462-7e43181706f7
WHY DEMOCRACY ATENAS (1:40-X): https://www.youtube.com/watch?v=UoP_mSIHqTY
VÍDEO EDUCACIÓN ESPARTA: https://www.youtube.com/watch?v=xCmcYfRrphI