Author Archives: Teresa Devesa i Monclús

About Teresa Devesa i Monclús

Sóc professora de Grec i Llatí de l'INS Isaac Albéniz de Badalona.

Viquilletra MMXIII: Vides paral·leles

Recordeu que fa un temps els companys de l’Alternativa Viquilletra us presentaven la seva primera activitat sobre Aloma de Mercè Rodoreda i us demanaven col·laboració per al projecte de la segona activitat?

Doncs ja és hora que comproveu quin profit van treure dels suggeriments que vau deixar en comentari. Tantes van ser les propostes que, evidentment, no les van aplicar totes i van haver de triar les més significatives com a base per a bastir els diàlegs que es representen al vídeo final. Tot i això, n’hi havia tants, que ha estat necessària la col·laboració d’alguns de vosaltres, que no curseu aquesta alternativa, per poder cobrir tots els papers de l’auca, especialment els corresponents als personatges clàssics. I he de dir que tots heu fet un gran esforç per assolir el to adient al vostre paper:

Des de la solemnitat de Neptú i Júpiter, aquest darrer també un seductor, fins a l’espontaneïtat de Mercuri i la murrieria d’Eros, les divinitats masculines marquen un ritme solemne en les seves intervencions.
Pel cantó femení, l’altiva i desdenyosa Hera no té res a envejar a una Afrodita falsament inofensiva, enfront d’una Esfinx convençuda del poder dels seus enigmes.
Les figures mitològiques humanes palesen el seu dolor, patiment i dubtes, indefensos davant del poder diví, que juga amb les seves vides. Així, la prudent Penèlope mostra la resignació de l’esposa pacient, Hero recorda amb Leandre el seu amor impossible, i Cal·listo s’ho mira tot des del cel, amb una perspectiva molt diferent.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0eLO-J0Ihys[/youtube]

Talment com les de Plutarc, aquestes Vides paral·leles, que com diu el títol del vídeo, van dels clàssics a la Rodoreda, estableixen vincles atemporals al voltant de les inquietuds humanes en front de tants sentiments… Crec que escau, en aquest cas, un comentari referent tant al tractament dels mites en l’activitat, com als temes plenament humans que aquesta posa sobre la taula. Què us sentiu més, una Hera-Anna, un Júpiter-Joan, una Afrodita-Coral, una Penèlope-Aloma…? Amb qui us identifiqueu?

Gràcies a tots per la vostra col·laboració. Som conscients que a alguns us ha suposat un gran esforç enfrontar-vos a la càmera, però us n’heu sortit molt bé. Ja sabeu: Errare humanum est.

MONTSE I TERESA

Magna celebratio MMXIII: Ja hi tornem a ser!

48 Replies

El cap de setmana del 27 i 28 d’abril se celebrarà la novena edició de la Magna celebratio, el festival romà de Badalona. Durant uns dies, les places properes al Museu de Badalona reviuran el passat romà de la nostra ciutat i, com en les passades edicions, els aràcnids de diferents centres hi serem per deixar constància que el llegat clàssic és present a les aules de secundària, plenes d’alumnat disposat a sentir-se antics romans per un dia i compartir els seus coneixements amb els visitants.

La nostra tasca, que compartim amb els tripulants del Vaixell d’Odisseu, de l’escola Vedruna de Gràcia, consisteix a fer funcionar l’schola i mostrar el públic com era l’educació romana, així com els ludi, on ensenyem als nens a jugar com ho feien els nostres avantpassats romans. Precisament el dia 27 de juny, a les Jornades Badalona, educació i entorn celebrades al Casinet de l’antic escorxador vam exposar el nostre projecte en forma del pòster que teniu a continuació, on es resumeix el procediment i els objectius de l’experiència.

Baetulonis Schola by Teresa Devesa Monclús

No obstant, per fer-vos una idea més completa de quina és la nostra tasca, podeu veure el muntatge fotogràfic de l’any passat i el vídeo que va gravar fa dues edicions la Margalida.

Durant el més d’abril treballarem el tema de l’educació romana, distribuirem les tasques entre l’alumnat voluntari i farem alguna sessió de coordinació amb el museu, però de moment necessitem saber quants de vosaltres us animeu a participar des dels diferents centres. Necessitarem diversos tipus de col·laboració:

Al ludus litterarius ensenyarem les beceroles de la llengua llatina, tot fent escriure als més menuts alguna frase o llatinisme a sobre d’un papir. També aprendrem a comptar amb l’àbac de la mà del JAM, que enguany sembla que en portarà uns quants confeccionats en fusta per l’alumnat de primer d’ESO de l’institut Isaac Albéniz.
Al ludus grammaticus l’alumnat de Grec farà el mateix però amb la llengua grega, que era vehicular en l’educació secundària romana.
Al ludus rhetoricus els més agosarats de vosaltres interactuareu amb el públic, tot explicant i escenificant les diferents etapes de la nostra schola.
A la zona de ludi rebrem els nens i nenes amb reproduccions de joguines i jocs clàssics, amb els quals els farem passar una bona estona.

En fi, veieu que n’hi ha per a tots els gustos, i, per tant, si us animeu a posar-hi el vostre granet de sorra, deixeu en un comentari la vostra disponibilitat. Una vegada tinguem clar quants serem, els vostres professors ens encarregarem de donar-vos les instruccions pertinents perquè tingueu clara la vostra participació.

Sabem que per aquestes dates a Premià estareu ocupats amb l’alumnat d’un intercanvi, però tot i això, esperem que alguns pugueu fer una escapadeta i venir a participar-hi. Si més no, podeu venir a visitar-nos amb els vostres convidats europeus…

La maquinària s’ha posat en marxa de nou i hem intentat millorar tots els aspectes que l’any passat vam considerar millorables, esperem que tot surti bé com els anys anteriors i puguem tornar a sentir-nos baetulonenses per unum diem.

TERESA

Viquilletra MMXIII: Aloma, l’amor mític

23 Replies

Si a principi de curs els aràcnids de l’Institut Isaac Albéniz celebràvem els premis obtinguts a la passada edició de la Viquilletr a pels grups L’ombra de l’Estuca i Versos d’ara i de sempre, que va omplir el bloc amb la seva tasca interdisciplinar sobre Nausica de Maragall i Antígona d’Espriu, arriba el moment que els clàssics de 4t iniciem la nostra tasca per a l’edició 2013.

Tant va agradar l’aportació del nostre institut als organitzadors d’aquest projecte compartit impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya, que ens van demanar que els expliquéssim el procés que havíem seguit per dur-ho a terme. El resultat va ser un vídeo que apareix a la pàgina d’inici de la Viquilletra 2013.

Els companys de l’Alternativa a la religió dedicada a aquesta activitat porten un trimestre treballant la novel·la Aloma, d’una altra de les grans icones de la literatura catalana: Mercè Rodoreda. Amb l’enginyós i ben trobat nom de Badaloma, aquest grup de 4t ESO, sota la direcció de la professora de català Montse Vilà i amb la col·laboració d’una servidora, ja ha publicat la seva primera activitat. Després de l’atenta lectura de l’obra, l’alumnat ha triat fragments i temàtiques al voltant de l’amor, l’anàlisi dels quals s’ha materialitzat en un recull d’articles al bloc Racó d’escriptura, muntat de manera visual en el vídeo de presentació de l’activitat.

ppt.aloma (3) from Aracne on Vimeo.

Ara és l’hora, nois i nois de clàssiques, de participar en aquesta activitat tot aportant els vostres coneixements mitològics i la sensibilitat envers la interpretació mítica de realitat. El grup de Viquilletra compta amb la inestimable presència del Rubén, la Clàudia, la Melani i l’Andrea, alumnes també de Llatí, però necessiten les aportacions de tots vosaltres per dur a bon port el seu projecte de Vides paral·leles. M’explico. Dels punts d’interès delimitats en la primera activitat, tots ells relacionats amb l’amor, en volem confeccionar diàlegs paral·lels entre personatges literaris de la novel·la estudiada i figures mitològiques clàssiques. Els companys de Viquilletra, després d’amarar-se en la lectura de l’obra, tenen molt clar els seus protagonistes, però cal que els ajudem a trobar els personatges mitològics paral·lels més adients. Vosaltres, que heu treballat déus, monstres, Muses, Faunes… i esteu llegint les Narracions de mites clàssics inspirades en Ovidi, segur que podreu donar-ne les claus interpretatives que necessiten els vostres companys.
Aquesta és la llista que han confeccionat fins al moment:

L’amor ve del mar: Imatge de l’espera pacient de la donzella, atenta a l’amor que arriba de lluny. Tant és remot aquest amor que sovint no és reconegut quan arriba.
Estimat, molt estimat: La il·lusió d’amor viu en les cartes; les lletres dels amants acullen missatges de passió i de somni, de confessió íntima, que sovint s’estronquen en el viure quotidià. Per aquesta raó, la carta d’amor es dreça com un gènere en la literatura de tots els temps (cartes que travessen el mar, com les d’Aloma a un Robert més somiat que real).
“Cada noia té promès / i duu violetes”: L’amor té l’encís de la flor més fràgil; tant, que ben aviat esdevé dol i pena. Com la minúscula aranya, que teixeix amb delit el vel que l’ha de protegir, i un cop de mà l’abat sense misericòrdia: així la felicitat d’amor, feble com la violeta, que es marceix lluny de l’herba i l‘aire que l’han vist néixer.
“i després és un dogal”: Qui no vol atrapar la felicitat d’amor? No forma part, però, de la seva naturalesa ser perdurable. Per això, tan bon punt s’institueix en forma de matrimoni, comença a esquerdar-se per dintre i, trontollant, arriba que s’enfonsa. Joan i Anna; els Vidal; Mercè, l’amiga d’Aloma. No hi pot haver matrimoni feliç quan tots han esdevingut un dogal.
“ella és més maca que tu”: Aloma viu amb l’ombra de la rivalitat de la dona més bonica, més atractiva i més desitjada de totes, Coral. Ella captiva el cor dels homes, que sucumbeixen als seus encants com en una trampa ben parada. Però la bellesa s’alia amb la crueltat i el gest despòtic de Coral no coneix límits. Entre la seducció i la condemna fatal se situa l’enigmàtica Coral de Rodoreda. Potser recorda també la maga que va encisar aquell mariner grec?
“morir és tornar-se estrella”: Essent novel·la d’iniciació, l’amor és temàtica essencial d’Aloma; no ho és menys, però, la mort, que esdevindrà un dels motius centrals de tota la narrativa de Rodoreda. I la mort pren forma en la figura dels infants-joves: Daniel i Dani. És aquest darrer, el nen de la família, que parla amb Aloma poc abans de morir, i ho fa amb el lirisme que pren volada en alguns dels moments més dramàtics de les novel·les de Rodoreda: autèntic catasterisme modern, el de la criatura convertida en cos celestial; autèntic poema en prosa el diàleg Dani-Aloma, que al·ludeix a la llum eterna i brillant dels estels del firmament.

En tots els casos hi haurà un diàleg entre un personatge rodoredià i un de l’imaginari mitològic grecollatí sobre el tema apuntat. Feu suggeriments tot indicant el nom del que suggeriu, explicant-ne la història i especificant el motiu que us ha portat a la identificació. A partir dels vostres comentaris, els companys de l’alternativa començaran a bastir el diàleg, per al rodatge del qual necessitaran tota mena de col·laboració: vestuari, gravació, muntatge, il·lustracions…

Entre tots podem tornar a aspirar a crear una activitat reconeguda i premiada!
TERESA

I les exalumnes continuen filant…

24 Replies

No és la primera vegada que els exalumnes protagonitzen o són punt de partida d’interessants i productius articles que a les professores ens omplen de satisfacció, però en aquest cas la diferència és que us presento dos casos en què, més enllà de l’institut, han creat el seu propi espai en xarxa, ja sigui per pròpia iniciativa o com a tasca universitària.

La Cristina ja fa uns quants anys que va acabar el batxillerat i de seguida va sentir la necessitat de crear el seu propi bloc d’arqueologia, Domus sapentiae. Encara recordo la passió amb què es referia al món egipci i com vam estar comentant quin era el nom més adient per al seu nou bloc. Què significa el que va triar finalment?

Portada bloc Domus sapientiae

La Marina fa molt menys que va deixar l’institut, tot just el juny passat estava fent la selectivitat, però ja ha tingut temps de comprovar que les TIC són essencials per a la seva futura tasca d’educadora infantil. A l’assignatura GTIC li han demanat obrir un bloc, del qual destaco aquest article que parla dels drets d’autor a la xarxa, tema que ja sabeu que a l’Aracne tenim molta cura a respectar.

Us animo a deixar-hi un comentari, tot identificant-vos com a alumnes aràcnids, i després, en aquest article, a destacar algun article o aspecte que us hagi cridat especialment l’atenció dels blocs de les companyes. Qui sap si algun de vosaltres, en un futur, acabarà creant blocs, com en aquest cas, viquis, pàgines web… Podeu tenir per segur que les professores us hi animem i us seguirem sempre que puguem.

Per finalitzar, he de dir que no em deixa de sorprendre que a hores d’ara encara m’arribin testimonis d’alumnes de fa anys, que ja han acabat la carrera. La Laura, per exemple, m’envia aquesta foto, i me’n promet moltes més de la ciutat i el Museu que allotja aquest monument. Qui pot identificar-lo i especificar-ne la ubicació actual? Hi ha d’altres articles al bloc que en parlen. Proveu-ho i, si triguéssiu a identificar-lo, us aniria donant pistes.

[Foto Laura García]

TERESA

De itinere: Helvetia

18 Replies

Aquest nou article de viatge us el presento, al contrari d’altres vegades, amb més preguntes que respostes. Per començar, el títol ja pretén ser una mena d’endevinalla que us ha de portar a descobrir el racó de món que he visitat, altrament anomenat Confederació Helvètica. Quin és aquest país, doncs? Quina és la relació d’aquesta denominació amb el món romà? Quin famós historiador i polític llatí ens parla dels Helvetii i a quina obra?

Per completar-ho, us presento un reguitzell d’imatges per demostrar-vos que, com a vosaltres, a mi també se’m fa present el món clàssic arreu on vaig. No us equivoqueu, no és que, com sovint em comenteu alguns, ara us trobeu amb molts referents clàssics, és que ara aneu amb els ulls oberts, de manera que els veieu i en preneu consciència.

Per començar, podeu contemplar a vista d’avió la magnificència d’uns dels grans accidents geogràfics del continent europeu, els Alps, i concretament del seu cim més alt, el Montblanc. Una viatgera actual com jo té la sort de poder-lo travessar a bord d’aquesta mena d’ocell mecànic que ja hauria agradat als romans, però això no va ser impediment perquè en època republicana un exèrcit sencer aconseguís passar d’una banda a l’altra. Explica els protagonistes i el desenvolupament d’aquest episodi històric. En el context de quin enfrontament bèl·lic va tenir lloc aquesta gesta? Quins animals força desconeguts per als romans hi van contribuir activament?
Al castell de Gruyères, localitat famosa pel seu formatge (fer-hi una fondue és un plaer diví), el món clàssic em va aparèixer en els formats més diversos. D’això darrer us n’he fet un tastet en forma d’imatges, ja que el gastronòmic caldrà que l’experimenteu vosaltres mateixos quan en tingueu l’ocasió. Per ubicar-vos, no estaria malament que en féssiu una petita introducció històrica.
A banda i banda de la porta d’entrada al pati interior es troben els escuts de bronze de Mart (1997) i de Venus (1999) realitzats per Patrick Woodroffe. Mireu-ne amb atenció els detalls i comenteu-los des del punt de vista d’experts en mitologia clàssica. Quins elements comuns presenten les imatges amb les característiques de les divinitats esmentades? Aquests déus tenien alguna relació entre ells? I des d’un punt de vista artístic, ¿què us semblen? Potser us ajudarà buscar dades sobre l’autor.
Ja a l’interior, la Cambra de la bella Llúcia, segons la llegenda una donzella d’origen humil estimada pel comte Jean II (1514-1539), està guarnida per dos grans tapissos de tema clàssic. El de sobre el llit, basat en un cartró de Charles le Brun (1700), representa el triomf d’Alexandre, i el de sobre la xemeneia (1600) presenta el moment en què Ulisses troba Hèctor a les portes de la ciutat de Troia. En aquesta sala no em vaig poder estar de pensar que potser aquesta dona, allunyada de l’educació pròpia de la noblesa, tenia no obstant una sensibilitat humanística que l’apropava al món clàssic, i posats a imaginar, tal vegada per això el noble comte se’n va enamorar perdudament i la va voler tenir a prop seu. Ja veieu que d’imaginació i romanticisme no me’n falta, a mi, però millor que no seguiu el meu exemple i comenteu els tapissos i les escenes que representen.
La decoració de la Sala dels cavallers, molt més prosaica que l’anterior, comprèn, vora la finestra, una col·lecció de medallons d’Antoine Bovy (1795-1877), escultor i gravador pertanyent a una de les famílies que al 1849 va adquirir el castell per restaurar-lo com a residència d’estiu. Us en presento una mostra amb referències clàssiques de diferents menes: en uns casos podeu identificar els personatges que hi surten representats, en d’altres podeu transcriure i traduir les inscripcions en llatí…
Les darreres imatges mostren els paisatges exteriors complementaris d’aquestes decoracions interiors, que en cap cas arriben a eclipsar la natura esplendorosa que guarneix l’exterior i que els habitants de la mansió podien contemplar a través de la finestra o amb un desplaçament curt.

Bells paisatges i una mica de pervivència clàssica per començar l’any, trobo que no està gens malament…
ANFF!
Teresa

Més troballes universitàries

25 Replies

Seguint el fil de les aportacions que us presentava fa uns dies, m’han arribat dos testimonis d’exalumnes ja universitaris que volen compartir amb vosaltres les seves experiències clàssiques més enllà de les parets de l’institut.

En primer lloc, el Jordi us proposa un petita endevinalla. Mireu bé l’estàtua que ha fotografiat i intenteu endevinar de qui es tracta i on es troba. La primera pista és que el nom del personatge us el vaig demanar definir a l’avaluació inicial i la segona, que es troba a la capital de l’ illa anomenada pels romans Maiorica. A continuació, definiu i expliqueu els dos conceptes.

[Foto: Jordi Berdún]

En segon lloc us deixo amb les paraules de la Sara i la foto amb què les il·lustra:

Feia dies que et volia escriure, perquè a musicologia estem treballant el “Gaudeamus Igitur”, el cantarem a la presentació de la facultat! I em va fer pensar en l’article que vam llegir a l’Aracne. Hem estat traduint a més de treballar la partitura!

[Foto: Sara Castro]

Ja veieu, com que no sabeu mai què us trobareu a la universitat, podeu començar a documentar-vos sobre aquest himne, tot partint d’aquest article d’El fil de les clàssiques i l’enllaç que hi trobareu. No oblideu d’escoltar-lo i comentar si us és familiar o no l’havíeu sentit mai. I no deixeu de visitar l’article a què fa referència la Sara , us veieu com ells d’aquí uns anys, els més joves, o a final de curs, els de segon? Podeu analitzar els llatinismes que apareixen al vídeo i, sobretot, no us pedeu la rumba de l’Albéniz, de la qual els més grans podeu fer la traducció.

En fi, les aportacions de la Sara i el Jordi poden donar peu a comentaris molt complets i interessant. A profiteu l’ocasió i sobretot copseu idees per als vostres futurs articles. Recordeu: Obriu els ulls i la ment i trobareu referències clàssiques arreu.

TERESA

A la recerca de l’indoeuropeu!

50 Replies

Per continuar amb la tradició del curs passat, ve’t aquí un nou article de Joan Lluís Lluís a Presència, la revista dominical d’El Punt Avui. El primer parlava d’ortografia etimològica; el segon, presentat per la Thaïs, analitzava una lletra estranya que a tots ens va sorprendre; sobre oratòria i estenografia versava el tercer; i fins i tot en un d’ells Homer es traslladava als Balcans.

En aquesta ocasió tornem als orígens, a través d’un article genuïnament lingüístic que reflexiona sobre l’àvia de la majoria de les llengües europees.

Llegiu el text amb atenció i responeu les qüestions següents, tot aplicant el que sabeu d’història de la llengua. De quart d’ESO a segon de batxillerat, de segur que tots hi podeu posar el vostre granet de sorra.

Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…

I si voleu saber més sobre el tema en qüestió, consulteu aquesta entrada d’El Fil de les clàssiques, on veureu mapes il·lustratius i, fins i tot, pistes d’àudio que us ajudaran a entendre millor el tema.

TERESA

Sorpreses clàssiques més enllà de l’institut

29 Replies

Una de les petites satisfaccions que una professora pot tenir és veure com la llavor sembrada fructifica més enllà de les classes i de l’avaluació. Quan, sense l’incentiu de la nota, m’arriben aportacions d’alumnes que ja no estan sota la meva supervisió, penso que realment han entès que cal anar per la vida amb els ulls ben oberts i treure el suc de cada moment.

I per a mostra un botó. En aquest article us transcric els missatges d’alumnes de segon de l’any passat que m’han fet arribar les seves troballes clàssiques. Vet aquí les seves paraules, amb l’espontanietat pròpia de la immediatesa.

12-6
Teresaaa, ara que els nervis de la sele ja estan millor, t’envio aquesta foto que hem fet avui la Sara i jo de tornada de la uni. Que ara que ja no ens compta per la nota TIC, ara sí que trobem establiments amb noms clàssics. Hem entrat a preguntar per què es deia així, però la dona ens ha decepcionat dient que perquè a la mestressa li agradava i volia… que no tenia cap sentit…
Tot i això, li hem fet una foto, encara que estàvem al mig de Barcelona perdudes, perquè hi havia un incendi al metro i hem hagut de marxar caminant un tros… un caos de dia…
Ara a acabar de repassar per als exàmens que encara queden, i a veure si van bé.

[Foto Marina García i Sara Castro]

16-6 Teresa, fins i tot de festa trobem referents grecs… Això esta al costat de “versus”.

[Foto Marina García]

15-6 Has llegit el nou número de la revista ”Sàpiens”? Parla sobre el senat de l’antiga Roma. Solament llegir el primer paràgraf i veure que l’autor de l’article fa referència a Tit Livi, és tot un plaer llegir-ho. Ho llegeixo i em ve al cap cada moment que hem passat a classe de Llatí d’aquest any. JORDI

1-10 Molt més complet és aquest muntatge fotogràfic sobre el viatge de la Marina a Escòcia, que tot just m’acaba d’arribar.

Ja veieu que amb l’ajuda d’aquests excompanys podeu fer entrades al Google map d’Establiments clàssics, per exemple, o d’altres. També podeu desenvolupar els referents històrics i literaris del missatge del Jordi i, qui en tingui l’oportunitat., consultar la revista. Finalment, a la presentació de la Marina hi ha indubtablement molt a fer: traduccions, referents arquitèctònics… Penseu que la majoria dels monuments que hi apareixen són d’Edimburg.

Fortuna secunda en la vostra futura vida universitària!

TERESA

Premi Viquilletra 2012: Ruta literària per Sarrià

44 Replies

Durant el curs 2011-12, els Clàssics de 2n de batxillerat de l’Albéniz, de la mà de la matèria de Literatura catalana i la seva professora Montse Vilà, vam participar per primera vegada al concurs Viquilletra, organitzat per la UOC. I ho vam fer amb tanta fortuna, que el nostre equip Versos d’ara i de sempre va guanyar el premi al Millor grup! De retruc, l’alegria va ser doble, perquè els companys de tercer d’ESO, el grup Shalom, van obtenir el guardó de l’Activitat multimèdia millor realitzada.

Satisfets i amb tota la il·lusió del món, el divuit de juny passat vam desplaçar-nos a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona a rebre el veredicte, conscients de la feina realitzada amb precisió, però amb el dubte de la decisió final del jurat. Havíem fet un gran esforç amb Nausica i ens havíem apassionat amb Antígona, per acabar comentant detalladament un muntatge publicitari sobre Tirant lo Blanc. A part del diploma que hi vam rebre, els organitzadors van anunciar que el premi en espècies consistiria en una ruta literària per la ciutat comtal, que tindria lloc previsiblement a principis de setembre.

I vet-nos aquí, un plujós 19 de setembre, embarcats (i no és broma perquè en algun moment va diluviar) proa al barri de Sarrià per seguir les passes de poetes contemporanis com Foix, Casasses, Vinyoli, Brossa i, anant més enrerre, el nostra admirat Carles Riba, del qual vam visitar la tomba al cementiri del barri.

D’entre tots els poemes que la companyia Els Pirates teatre va representar per a nosaltres, destaco Súnion del mateix Riba, l’únic que va ser recitat a la manera clàssica, al davant del sepulcre on el poeta descansa amb la seva esposa Clementina Arderiu, també tocada per les Muses.

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,

dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura, 7

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Aquest poema està inclòs en el llibre Les elegies de Bierville (1943), un volum publicat en el retorn a Barcelona de Carles Riba, que va ser professor de Grec a la Universitat. Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. Què us sembla el poema? Sabeu ubicar el topònim?

Apa, gaudiu del petit muntatge que he muntat com a record de l’experiència passada, responeu les qüestions que us hi plantejo, i prepareu-vos, que enguany n’hi haurà més!

TERESA

Lectures d’estiu: Tanguy de Michel del Castillo

14 Replies

La màgia de la literatura de vegades pot portar-nos sorpreses agradables que no esperàvem ni de lluny. Per casualitat va caure a les meves mans, en un dia xafogós d’estiu, la novel·la Tanguy de Michel del Castillo (Ed. Gallimard, 1995. 1a edició 1957), que narra les peripècies vitals d’un noi durant la dura postguerra espanyola. En aquesta narració autobiogràfica, l’escriptor en llengua francesa però d’origen espanyol ens presenta, a través de les experiències del jove Tanguy, els horrors i les conseqüències de la guerra i l’exili que comporta. Fill d’activista republicana, va haver de fugir a França i viure sol en un camp de concentració, per acabar finalment en un internat fosc i depriment de l’Espanya franquista.

Superades aquestes dures proves, un raig de llum s’escola en la seva existència arran de la fugida que el porta a una escola religiosa d’Andalusia. Pedagogs de soca arrel, el director del centre i el professorat en general li obren les portes de la instrucció i la cultura i li ofereixen un futur fins aleshores inexistent. És en aquest punt argumental on em vaig topar amb el fragment que vull glossar en aquest article (pàg 244-45).

En el context d’una descripció del professorat i els mètodes pedagògics de l’escola andalusa en què es troba el protagonista, se m’apareix aquesta sobtada afirmació:

La bête noire de Tanguy était Don Santos, homme très courtois et très doux, mais qui avait le terrible défaut d’être professeur de latin et de grec. (La bèstia negra de Tanguy era Don Santos, un home molt amable i dolç, però que tenia el terrible defecte de ser professor de llatí i grec.)

Malament rai, -vaig pensar- ja és mala sort que entre tots, aquest sigui el pitjor mestre. Però malgrat el descoratjament, vaig trobar les forces per continuar llegint per més que em dolgués. L’autor explicava a continuació que Tanguy s’havia trobat de sobte amb dues matèries que no havia fet mai i, de cop i volta, s’enfrontava a declinacions i formes verbals noves que el feien patir i intentar esquivar la matèria. Però no ho aconseguí i Don Santos l’interrogava cada dia:

–Allons, voyons un peu cette Catilinaire. (Som-hi, vegem una mica aquesta Catilinària.)

A partir d’aquí, la cosa millora quan es diu que aquest homme exceptionnel (no cal traducció, oi?) eut la patience de reprendre par la base la culture de Tanguy. Que el professor tingui la paciència de refermar la base cultural del xicot, de començar pel fonaments, ja se’m fa més proper. Començant per baix, doncs, docent i deixeble fan hores d’estudi extres en què a base de “suar” les declinacions i les conjugacions, l’alumne aviat esdevé capaç de traduir César primer i després Ciceró, i el que és més important, de contextualitzar les lectures fins al punt de “ressucitar-les”. No és estrany que ben aviat Tanguy esdevingui un alumne avantatjat, per davant dels altres companys. Les seves preferències comencen per Ovidi, el seu autor predilecte, del qual li agrada recitar les Tristes per apaivagar la seva ànima, i segueixen per Virgili. Convertit el nostre esforçat heroi en llatinista de pro, em quedo amb la darrera part del fragment:

Ainsi formé, Tanguy ne pourrait jamais renier ses vieux maîtres. Don Santos lui avait fourni le moyen le plus sûr de s’evader de son present: le goût de ce qui est immortel. (Format així, Tanguy mai no podria renegar dels seus mestres. Don Santos li havia proporcionat el mitjà més segur d’evadir-se del seu present: el gust del que és immortal.)

Vet aquí, doncs, que una lectura que les prometia magres acaba d’una manera reconfortant per a una humil professora de grec i llatí. De no voler semblar-me a aquell Dos Santos, la bèstia negra, d’entristir-me de veure el grec i el latí considerats com un defecte, vaig passar a sentir una sana enveja i un desig incomensurable que vosaltres també pugueu arribar a sentir le goût de ce qui est immortel. Quina expressió tan ben trobada!

En aquest enllaç podreu trobar el text original, que us animo a comentar amb la vostra professora de Francès, aquells que en feu. I d’altra banda, us insto a desenvolupar totes les referències clàssiques de l’article per poder acabar d’entendre’l perfectament. També estaria bé que trobéssiu l’aforisme llatí que reflectiria l’actitud de Tanguy envers l’estudi, que l’acaba portant a l’excel·lència.

Bon inici de curs. Desitjo que, començant per la base, acabeu trobant el gust del que és immortal!

TERESA