Parlant amb Maria Rosa Llabrés

Avui dia 9 de desembre de 2013 a les 12:25 ens ha contestat per Gmail Maria Rosa Llabrés, llicenciada en Psicologia i Filologia clàssica. També ha exercit l’ensenyament com a catedràtica de grec a instituts de Secundària i ara es dedica a traduir literatura grega al català. Aquí podeu veure l’amabilitat amb què Maria Rosa ens va respondre a les nostres preguntes:

1. Es fixa en els referents clàssics que hi ha pel carrer?

Sí, sempre. Procuro anar “amb l’antena posada” per a veure’ls.

2. Ens podria posar exemples de referents clàssics a Mallorca?

Per a mi, els més importants, o els que m’agraden més, són el Teatre Principal, la sala de les Cariàtides del Parlament Balear (encara que un poc “kitsch” i amb influència egípcia), i els edificis del que són actualment la Conselleria d’economia i el Banc d’Espanya, obra de Miquel Rigo. I un d’essencial, al qual vaig dedicar un article a part, és el que resta del llegat d’escultura del Cardenal Despuig, que es pot veure al castell de Bellver.

3. On n’ha vist més?

Per descomptat, abunden més pel centre de Palma, però hi ha algunes mostres molt interessants als afores, com ara l’edifici de la Petrolera al Molinar o el parc Krekóvic, i també als pobles, per exemple, algunes cases de Sóller.

4. Li agrada viure rodejada de referents o li és indiferent?

M’encanta trobar-me amb referents per tot arreu, sobretot si són petits detalls i sense pretensions de gran solemnitat. Per exemple, no decoraria tota una casa amb estil clàssic, però si hi tindria alguns exemplars escollits (còpies; els originals, per als museus!).

5. Per què creu que encara s’utilitzen referents clàssics?

En primer lloc pel seu prestigi, i perquè és quelcom que sempre pot reinventar-se, per definició no passa de moda.

6. De quin àmbit n’ha vist més?

A Mallorca, d’arquitectura i escultura. Pintura d’inspiració clàssica, n’hi ha poca.

7. Per què hi ha poca difusió del renaixement en l’arquitectura a Palma de Mallorca?

Perquè resta “absorbit” entre el gòtic i el barroc. Tot i així, hi ha exemplars molt interessants (crec que hi puc incloure el malauradament famós “palacete” d’en Matas).

8. Creu que les passejades ben organitzades són una bona eina per descobrir referents clàssics?

Sí que ho són, per a valorar el patrimoni històric en general. Darrerament se n’organitzen bastantes a Palma, i m’agradaria que n’organitzessin una sobre els referents clàssics.

9. Pensa que la gent s’interessa pels referents clàssics o els hi passen desapercebuts?

Aquest és el problema, no sé si tindria èxit perquè el llegat clàssic no es valora prou i passa desapercebut.

10. Què has vist més, referents d’origen llatí o d’origen grec?

El normal és que es trobin barrejats en un terme que no m’agrada gaire, grecollatí. L’escultura de Jaume Mir i els dos edificis de Miquel Rigo que he esmentat, m’agraden per la seva puresas hel.lènica.

11. D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

La meva dèria pel clàssic va començar molt aviat, precisament a través de referents: la cançó “Ximeroni” de Nana Mouskouri (més aviat popular), un llibre antic d’històries mitològiques, la pel.lícula “Electra” de Cacoyannis…Per a estudiar clàssiques va ésser decisiva la influència de la meva professora de COU, Francesca Massot. Malgrat que vaig estudiar primer psicologia, anava compatibilitzant-la amb assignatures de grec, fins que després vaig acabar la llicenciatura.

12. Què li aporta fer de traductora?

Una satisfacció enorme de poder entrar fins al fons, en la mesura que puc, en un text grec.

13. Amb quina finalitat ho fa?

Sobretot, per a ocupar el meu temps amb una activitat que m’agrada i que pot contribuir que els clàssics es coneguin millor.

14. Fa col·lecció de quelcom amb referents clàssics?

Sí, guardo tot el que trobo d’anuncis, cartells, articles de diari, etc. En tinc un parell de carpetes.

15. Fa servir referents a l’hora de traduir?

D’entrada, no. M’agrada enfrontar-me amb una obra com si fos la primera vegada que es llegeix, deixar que em sorprengui.

16. Quina obra creu que té més referents?

Jo diria que els poemes d’Homer i les Metamorfosis d’Ovidi. També les heroïnes tràgiques com ara Medea, Fedra o Ifigenia. I Safo com a personatge.

17. Si hagués de buscar una activitat per endinsar-se de fons en el món dels referents, quina faria?

Una ruta per la ciutat, com hem dit abans; també un cicle de música i un altre de cinema de temàtica clàssica.

18. Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, quin triaria?

N’he vist dos que m’agraden molt: “Dànae” i “Carpe Diem”. No tinc gaire imaginació, ara se m’ha acudit “Erifile” per a una joieria (esperant que els collars no portessin mala sort!).

Maria Rosa Llabrés

 

Etiquetes:, , , ,

Comentaris: 5

  1. […] grecs en català tornen a veure la llum!  Maria Rosa Llabrés acaba de publicar El iambe grec. A l’origen de la sàtira (El Gall Editor, Pollença […]

  2. Margalida Capellà Soler 14 gener 2021 - 17:51 Contesta

  3. Margalida Capellà Soler 16 gener 2021 - 12:26 Contesta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *