Eurípides va néixer el 480 aC a Salamina, el mateix dia que tingué lloc la famosa batalla naval de Salamina. No mitifica el passat i viu intensament la seva època sense participar, a diferència de Sòfocles, en els afers públics. Era un home llegidor i tenia una biblioteca privada, segurament la primera del seu temps. Va dedicar cinquanta anys de la seva vida a l’escena. Només fou premiat cinc vegades i el darrer premi li fou concedit a títol pòstum. Va costar entendre als seus conciutadans, que sintonitzaven més aviat amb les idees retrògades del comediògraf Aristòfanes, que els seus personatges trontollessin com si fossin éssers humans amb les passions, vacil·lacions i debilitats.
Quan morí el 406 aC a la cort del rei Arquelau de Macedònia, deixà tres tragèdies no representades i que foren dutes a l’escena pel seu fill. Sols se n’han conservat dues: Ifigènia a l’Àulida i les Bacants.
De les noranta-dues peces que va compondre, en conservem disset de senceres i bastants de fragments. Aristòtil va considerar Eurípides el més tràgic» dels poetes i ha estat considerat precursor de l’època hel·lenística.
Tot i que Eurípides no s’entenia massa bé amb els seus contemporanis, després de la seva mort, les seves tragèdies foren ben acollides pels atenesos i per tota la tradició cultural fins als nostres dies.
Eurípides va saber enfocar els temes de les seves obres, en les quals els personatges són mítics i els temes mitogràfics, amb un esguard nou ben humà i amatent a la realitat que li va tocar viure i ben diferent al de la tradició. Utilitza els personatges mítics per humanitzar-los i per fer un estudi psicològic del seu caràcter en situacions extremes fins al punt d’introduir variants en els mites tradicionals i crear-ne noves versions, tot perdent l’elevació tràgica que tenien els personatges de les obres d’Èsquil i de Sòfocles.
L’originalitat de la seva obra rau en l’afany de superació de l’autor en la tècnica dramàtica, amb el recurs del pròleg, en el qual figura l’argument i li permet entrar de ple al nus del conflicte. En el desenllaç sovint fa ús del deus ex machina, és a dir, l’aparició d’una divinitat al final de la tragèdia a l’escenari, per mitjans mecànics, per tal de solucionar el conflicte.

Deus ex machina
Els arguments dels seus personatges són molt semblants als sofistes, fet que provoca l’ús d’un llenguatge més col·loquial i en aquesta facilitat de la comprensió de la llengua rau en part la clau del seu èxit en l’època hel·lenística juntament en transformar el cant coral en una monòdia més efectista, que encara avui té una modernitat sorprenent.
Eurípides va deixar petja en molts importants autors posteriors fins als nostres dies: Apol·loni de Rodes, Virgili, Ovidi, Sèneca, Corneille, Racine, Goethe, Gide, Giraudoux, Franz Grillparzer, Maxwell Anderson, Robinson Jeffers, Jean Anouilh, José Bergamín, Robert Graves, Eugene O’Neil, Ever Martín Blanchet, Ángel Inzunza …
Del mite de Fedra i Hipòlit se n’han fet diferents versions al llarg de la història, tant pel que fa a la literatura, com a les arts plàstiques, el teatre, el cinema o l’òpera…
Després de llegir el fragment transcrit a continuació, que pertany a Una altra Fedra, si us plau, de Salvador Espriu, una recreació teatral a partir de l’obra d’Eurípides, responeu a les preguntes:
ENONE: Què pot sorprendre o espantar una vella que ha vist i ha viscut tant, serventa des de sempre de la teva família? Què més enllà de la passió de la teva mare? Res no m’ha d’escandalitzar, i t’ajudaré. Però vulgues recordar, si et plau, que el teu ambigu sentiment d’ara ha nascut d’un odi antic, és engendrat per ell.
- A quin personatge d’Eurípides correspon el que en l’obra d’Espriu s’anomena Enone?
- A quin personatge s’adreça en aquesta al·locució?
- A què es refereix quan diu “la passió de la teva mare”?
Medea ha estat considerada sovint l’obra mestra d’Eurípides i l’obra que més ha influït en la literatura europea. Fedra, Hipòlit i Medea comparteixen l’estranyesa de l’estranger introduït a Atenes que posa en risc el casal de la ciutat d’acollida com a refugi de fugitius.
El complex de Fedra és una expressió que s’empra per referir-se a l’atracció entre una madrastra i el seu fillastre.
HIPÒLIT (Ἱππόλυτος στεφανοφόρος)
Hipòlit va guanyar el certamen del 428 aC, després que una primera versió d’aquesta història fos rebutjada pel caràcter desenfrenat de Fedra, filla de Minos i Pasífae, germana d’Ariadna i esposa de Teseu. Eurípides ja havia escrit un altre drama, no conservat, en el qual la reina Fedra s’havia enamorat follament del seu fillastre Hipòlit i li declarava obertament el seu amor, actitud que no agradà als seus conciutadans.
Hipòlit va ser conegut pels antics com στεφανοφόρος stephanóphoros “portador d’una corona” perquè el personatge principal portava una corona en honor d’Àrtemis.
1.EL TEMA
Quin és el tema central d’aquesta obra?
2.ANTECEDENTS DE LA TRAMA
El tema està molt poc tractat amb anterioritat a Eurípides. Se sap que hi havia un culte a Hipòlit a la ciutat de Trezè, lloc on transcorre l’acció de la tragèdia i on hi havia temples i ritus en honor seu. En aquesta ciutat, les noies, abans de casar-se, havien d’oferir a Hipòlit un floc de cabells.
Ara bé, recull el motiu literari d’una dona casada que s’enamora d’un jove solter a qui, en no aconseguir el seu propòsit, acusa d’intent de violació. Quines altres històries semblants coneixeu?
En quin cicle mític s’emmarca?
3. EL TEMPS
Quan passa l’acció?
4. L’ESPAI
On té lloc l’acció d’aquesta obra?
5. CARACTERITZACIÓ DELS PERSONATGES. QUI ÉS QUI?
Quines divinitats apareixen enfrontades a Hipòlit?
De qui és filla Fedra? i Hipòlit?
La condició de bastard d’Hipòlit és posada de relleu en boca de diferents personatges: la dida (a partir del vers 305), Teseu (a partir del vers 959) i el mateix Hipòlit (a partir del vers 1007) en parlen. Quina importància té aquesta condició en els arguments de cadascun d’aquests personatges?
Quins mots profereix Hipòlit contra les dones (vv. 616-668)?
Hipòlit, Fedra i Teseu són víctimes?
El cor de dones acompanya Fedra durant tota l’obra, com es mostra? Com veuen els déus?
6. ANÀLISI d’HIPÒLIT
L’Hipòlit és un drama que aconseguí el primer premi en el concurs dramàtic del 428 aC.
Pròleg (v. 1-120) [que és la part inicial que precedeix l’entrada del cor, en ell hi solen aparèixer dos personatges, o de vegades un, que exposen d’una manera resumida la situació inicial. Va dirigit al públic i el cor no intervé.]
Quina divinitat fa un monòleg? Què hi denuncia? Per què vol castigar Hipòlit?
Entrada d’Hipòlit acompanyat d’un cor de caçadors. Què li aconsella el seu servent?
Pàrode (v. 121-175) [que és l’entrada del cor a escena; el cor fa el seu primer cant. En aquesta part es realitza un cant líric, amb unes danses i s’utilitza un diàleg dòric.]
Les dones del cor de Trezè, què es plantegen?
[A continuació, tenim els episodis, que és la part on entren en escena els personatges principals i secundaris; van entre dos cants corals complets. Poden haver-hi fins a cinc. Hi ha diàleg entre els personatges i el cor o entre personatges. S’expressa els pensaments i sentiments dels personatges, per això és la part més important. Dins dels episodis, podem trobar l’àgon, que és un debat verbal entre l’heroi còmic i el seu antagonista (normalment es resol a favor de l’heroi).
Els estàsims són els cants del cor entre episodis. En aquesta part lírico-dramàtica, l’autor expressa el seu punt de vista, les seves idees. El cor no dansa. Poden estar dividits en estrofes i antiestrofes, normalment les antiestrofes eren dites per un Corifeu, que és el representant del cor.]
Primer Episodi (v. 176-524 )
Què confessa Fedra?
Primer Estàsim (v. 525-564)
Què canta el cor?
Segon Episodi (v. 565-731)
Què diu la dida a Hipòlit? Com reacciona aquest? Què pretén fer Fedra?
Segon Estàsim (v. 732-775)
Què canta el cor?
Tercer Episodi (v. 776-1101)
Què anuncia la dida?
Com reacciona Teseu?
Tercer Estàsim (v. 1102-1150)
Què plany el cor?
Quart Episodi (v. 1151-1267)
Un company d’Hipòlit porta una mala notícia Quina mala notícia porta? Com la rep Teseu?
Quart Estàsim (v. 1268-1281)
Què canta un altre cop el cor?
Èxode (1282-1466) [el cor fa l’últim cant i abandona l’escena juntament amb els resta de personatges i s’acaba la tragèdia. Hi ha cants lírics i dramàtics. L’heroi reconeix el seu error, a vegades és castigat amb la mort pels déus i és llavors quan apareix la moralitat.]
Qui surt al final en forma de deus ex machina per resoldre el conflicte?
Quines són les tres idees que pretenen resoldre el conflicte però el deixen obert?
Quin moment representen aquestes obres d’art? Té alguna relació la mort d’Hipòlit amb el seu nom?
Quin moment representen aquestes obres d’art? Té alguna relació la mort d’Hipòlit amb el seu nom?

Asclepi (Esculapi) torna la vida a Hipòlit. Abel de Pujol, segona meitat del segle XIX, Fontainebleau
El sarcòfag d’Hipòlit de Tarragona, trobat el 1948 al mar, prop de la punta de la Móra, al nord de Tarragona i que es troba al Museu Arqueològic de Tarragona, és del segle III d. C. i és un mitjà narratiu damunt pedra del mite de Fedra i Hipòlit a partir de les tragèdies Hipòlit, d’Eurípides (a la cara lateral dreta, la frontal i la posterior) i Fedra, de Sèneca a la lateral esquerra.
Quins personatges de la tragèdia Hipòlit hi reconeixes?