Yearly Archives: 2012

Ars amatoria: Biblis i Caune

Aquest és el meu primer article de l’Aracne, amb moltes ganes ja d’aportar quelcom al blog guanyador.

L’objectiu d’aquest article és explicar més extensament els mites esmentats per Ovidi en el seu llibre Ars Amatoria. I que serveixi als alumnes de 2n de batxillerat, ja que han de fer un treball.

Primer de tot explicaré el mite de Biblis (Βυβλίς), filla de Milet (Μίλητος) i Ciànea. Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune (Καῦνος), que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tota l’Àsia Menor. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.

Pel que fa a Caune, el seu germà bessó, en fugir d’ella precipitadament, se’n va anar a viure  a Lícia, on es casà i engendrà un fill.

Hodebert - Biblis

Léon Auguste César Hodebert (1852- 1914) Data del 1886- “Wikimedia commons”

A Caune, se li atribueix la ciutat de Caunos (Καῦνος), que fou una ciutat de la costa del sud de Cària.

A Biblis, se li donarà una ciutat, la de Biblos (Βύβλος), l’actual Gubayl, que està situada al Líban, vora el mar Mediterrani, i fou un dels ports fenicis més importants. Avui dia és un port turístic molt ben conservat i les seves ruïnes són patrimoni històric segons la UNESCO.

Mapa de la costa de Líban, on està situada la ciutat de Biblos. Extreta de Proel

El consell d’Ovidi (Ars amatoria, I, 283) ens diu que l’amor furtiu agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no sabem dissimular i no l’ocultem. Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.

El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amor furtiu i també els agrada, per això esmenta Biblis, que estimava el seu bessó, i a Mirra, que estimava el seu pare. I aquests són, més que amors furtius, amors prohibits. Per això Ovidi esmenta també Mirra, ja que vol que sapiguem que, com ell diu, les dones també pateixen l’amor furtiu.

Per acabar, em podríeu donar la vostra opinió sobre el consell que ens dóna Ovidi relacionat amb el mite explicat? Creieu que té raó? Si és així, ¿ho heu notat algun cop, o heu viscut alguna experiència semblant? Això sí, sense arribar al límit del suïcidi, com li va passar a Biblis.

MARTÍ PALMA 1.2

INS. ISAAC ALBÉNIZ

Vols saber els dialectes grecs!

El grec és una llengua amb més de tres mil anys d’història des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern!  Nosaltres  estudiem el grec clàssic, la base del qual és el dialecte àtic, que com a llenguatge literari va superar la resta, principalment en els segles V i IV aC per l’hegemonia política, social i cultural d’Atenes. Amb el pas del temps, el dialecte àtic va donar lloc a la llengua comuna o κοινή que fou la llengua oficial en temps d’Alexandre el Gran (segle III aC). Fins al segle III aC, però,  no hi hagué una llengua grega unificada (per raons geogràfiques i històriques) sinó una sèrie de dialectes amb elements comuns, uns derivats de la conservació d’un patrimoni originari i altres compartits. Vols conèixer aquests dialectes grecs i la seva ubicació geogràfica?

 

Què t’ha semblat la nostra feina que hem pogut fer gràcies al fet que la Margalida és l’autora del llibre? Quins dialectes té el grec? On es parlaven? Quins són els testimonis escrits de cada un? (Vid. Grec 1, ed. Teide pàgs. 34 i 35)

Yasmina Berkane i Paula Franco
1r Batx. Grec

Iter Romam

Després de fer-nos dentetes i d’haver estudiat les diferents ofertes per visitar la ciutat eterna, hem agafat el nostre mp3 i una guia amb quatre expressions per sobreviure en llatí, i hem recorregut Roma. Potestis cogitare antiquam Romam tam vivacem fuisse quam praesentem Romam? Tornats a casa (Domus propia domus optima!), de mica en mica, tindreu aquí els nostres viatges, no us oblideu de fer les recomanacions del que més us ha agradat al Google maps Curiositats romanes! Vale, Roma!

Discipuli discipulaeque

Sergio, Xavier, Victor, Jordi et Roger

“Ibers: no hi ha qui els entengui”

Quèquicom, el programa científic del 33 explica la petja que van deixar els ibers en les nostres terres. Amb el reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo “Ibers: no hi ha qui els entengui”, el programa mostra com catalans, valencians i andalusos tenen una continuïtat genètica amb els ibers.

Qui eren els ibers? Què en sabem? Qui els va sotmetre i com? Què tenim nosaltres dels ibers? On hem d’anar si volem veure un jaciment arqueològic ibèric reconstruït? Hi has anat mai? I a Ullastret, hi has anat? Què en saps d’Ullastret? Què tenen els ibers dels grecs?…

Un altre interessant suggeriment de Dolors Clota

 

Els missatgers no arriben mai

Els missatgers no arriben mai és una petita obra d’art de Biel Mesquida, (Llibres del món i de la bolla. Pollença, 2012). Es tracta de quatre monòlegs en prosa poètica posats en boca de quatre dones que estan al costat de les grans protagonistes de la literatura clàssica: Enona, la dida de Fedra; Ismene, la germana d’Antígona, Anna, la germana de Dido i la pròpia Clitemnestra (al costat d’Agamèmnon).

Les actrius Pepa López, Rosa Novell i Anna Ycobalzeta, sota la direcció de la mateixa Rosa Novell, porten a escena aquesta obra. Comencen l’espectacle parlant al voltant d’una taula. Estan preparant la representació i cadascuna d’elles s’ha encarregat de buscar informació sobre un d’aquests personatges: és una mostra viva i fresca de la pervivència del món clàssic. Citen els tràgics grecs i romans, també Racine (en la traducció de la seva Fedra feta per Modest Prats) i s’ho fan anar bé per lligar la força d’aquestes figures femenines amb Patty Smith que justament és d’actualitat per la seva actuació a Barcelona. En aquesta posada en escena amb tres actrius queda fora el monòleg d’Anna. Comença parlant Enona, continua Clitemnestra i acaba Ismene. Justament el personatge d’Ismene és el que espera el missatger que no arriba:

“Avui, cap al tard, arribarà un missatger que fa estona que espero, un missatger, en Francesc Marsala, el majoral de la finca de Pederna, que em durà noves i records.

A Pederna sé que vaig ser feliç, molt feliç. Antígona no hi va voler anar mai, a Pederna. Deia que s’avorria al camp amb totes aquelles incomoditats i brutors i sorolls i arbres i multitud d’animals, i que s’estimava més quedar a Tebes amb els seus llibres i la seva solitud.”

Si en voleu saber més, aneu a gaudir Els missatgers no arriben mai al teatre i amb el programa de mà! No us despisteu, només fins el 9 de desembre a la Seca, Espai Brossa.

Segons la crítica d’Andreu Sotorra, “Tres solos sense trampa ni fissures que completen un muntatge idoni sobretot per a espectadors convençuts de la proposta, potser fins i tot millor si aquests són, ni que sigui lleugerament, coneixedors dels clàssics, però també idoni per a espectadors amb curiositat per constatar com es fa el relleu entre un espai d’assaig a un espai de representació teatral i com es reconverteixen tres actrius que arriben a la sala al mateix temps que els espectadors en tres personatges de ficció. Una lliçó teatral de gran força per a tots els gustos.”

El mallorquí Biel Mesquida ha escrit Els missatgers no arriben mai (un encàrrec de Rosa Novell), amb la voluntat de reivindicar la Grècia ‘que els poderosos, els banquers i els alemanys ensorren. Perquè, com deia Costa i Llobera, Grècia som nosaltres. M’agrada la Grècia sense repressions, d’Homer, Èsquil, Sòfocles, Aristòtil, Plató, dels grans mestres que ens han fet”, assegura.

Què en sabeu de Clitemnestra, Ismene i Enona? Són protagonistes o grans secundàries de la tragèdia grega? Quin preu han de pagar?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Videte, audite et docete: Tulipa-ae

Salvete, condiscipuli!

Videte, audite et docete:

Si cliqueu damunt les diferents tulipes (per cert, sabeu si els romans les coneixien?), mireu les imatges i escolteu amb atenció l’àudio que us hem preparat ad hoc (sabeu què vol dir?), recordareu la primera declinació, la concordança adjectiu-substantiu i el present d’indicatiu. Ja sabeu la primera declinació, els adjectius de la primera classe i el present d’indicatiu de Sum i els verbs de la segona conjugació? Ho demostreu!

Creieu que amb la tasca de les flors de la Lida podem aprendre llatí? Recordeu el neutre de la segona? A què espereu per publicar-ne més!

Per cert, quina és l’anàlisi morfològica dels verbs d’aquests apunt: salvete, videte, audite, docete, valete? Els podeu escriure fent un canvi de nombre?

Valete!

Mateda Jawara
Inés Lloveras
4t ESO Lingua Latina

La flauta de Pan i la Cantània

Mirar el mite

Emmarcat dins la setmana de Santa Cecília, patrona de la música, que se celebra el proper dia 22, els i les alumnes de 5è de l’Escola Bergantí del Masnou us volem recordar el mite de la flauta de Pan. Esperem que us agradi el nostre treball! Per altra banda, us volem fer saber que aquest any tornarem a cantar la Cantània a l’Auditori de Barcelona, una obra que, com ja va sent habitual els últims anys, torna a tenir referències clàssiques. Enguany se titula “Ha passat un àngel” i explica els viatges d’aquest àngel en busca del silenci. Després de viatjar per l’Antàrtida i el fons del mar i no trobar-lo, l’autor l’enfila cel enllà però s’empara en el guerrejar dels mites i les constel·lacions per justificar l’absència del silenci tan preuat. Serà de nou a la terra, en una història ben emocionant, quan potser el trobarà… Encara no us ho podem explicar tot! I és veient aquesta reiteració dels referents clàssics en la Cantània, les cantates que anualment publiquen a l’Auditori i que aquest any arriben a 40.000 cantaires, però també en altres obres literàries o d’altres tipus, que se’ns acut reflexionar sobre la qüestió. Per què creieu, doncs, que sempre són presents aquests referents? Es pot fer una gran obra obviant-los?

Xavi de música

Ars amatoria: Hero i Leandre

Enguany, a classe de llatí, hem de llegir l’Ars amandi (Art d’estimar) d’Ovidi. Aquesta obra està plena de referències mitològiques que el poeta utilitza per exemplificar els seus consells. A continuació s’explicarà la referència que fa al vers 250 (Llibre II) que veureu entre claudàtors al vostre llibre.

Primerament veiem el fragment en l’original llatí:

militiae species amor est; discedite, segnes:
non sunt haec timidis signa tuenda viris.

nox et hiems longaeque viae saevique dolores
mollibus his castris et labor omnis inest.
saepe feres imbrem caelesti nube solutum,
frigidus et nuda saepe iacebis humo.
Cynthius Admeti vaccas pavisse Pheraei

fertur, et in parva delituisse casa.
quod Phoebum decuit, quem non decet? exue fastus,
curam mansuri quisquis amoris habes.
si tibi per tutum planumque negabitur ire,
atque erit opposita ianua fulta sera,

at tu per praeceps tecto delabere aperto:
det quoque furtivas alta fenestra vias.
laeta erit, et causam tibi se sciet esse pericli;
hoc dominae certi pignus amoris erit.
saepe tua poteras, Leandre, carere puella:

transnabas, animum nosset ut illa tuum.

El mite al qual es fa referència

Hero (Ἡρώ) era una sacerdotessa de la deessa de l’amor Afrodita (Ἀφροδίτη), Venus en llatí, filla de Zeus, representada per la petxina, la poma d’or i els coloms. Hero, que vivia a Sestos,  estava enamorada de Leandre (Λέανδρος), un jove d’Abidos, a la costa oposada de Sestos.

Photobucket

Mapa de Grècia editat per mi. En vermell la zona de Sestos i Abidos.

Per poder estar junts, Leandre cada nit creuava nedant l’estret que separava els dos amants. Per facilitar-li la tasca, Hero encenia un fanal que col·locava al punt més alt de la torre de casa seva a fi que servís de guia a Leandre. Una nit, però, quan Leandre estava nedant per trobar-se amb l’estimada, va esclatar una tempesta i el fanal s’apagà.

L’endemà, Hero trobà el cadàver de Leandre al peu de la seva torre i, empesa pel gran dolor i desconsol que sentia, s’estimbà des del damunt de la seva torre.

Photobucket

Relació entre el consell i el mite

El consell que dóna Ovidi per cuidar i mantenir l’amor (després d’haver-lo aconseguit gràcies als consells del Llibre I) és que, si de veritat els homes volen conservar l’amor i la seva estimada, han d’estar disposats a afrontar totes les dificultats que se’ls presentaran al llarg de la relació, així com ho fa Leandre, que creua cada nit nedant l’estret per trobar-se amb la seva estimada Hero.

Per això, l’amor és contemplat com un camp de batalla, ja que no és un camí planer i ple de flors i felicitat, sinó que molts cops serà un camí sinuós i ple d’entrebancs que s’han d’anar superant per mantenir la flama de l’amor viva.

Fonts clàssiques del mite i influència

El mite d’Hero i Leandre el veiem també a les Heroides d’Ovidi, on apareixen la carta que Leandre envia a Hero i la carta amb la qual ella li respon.

Val la pena, també, esmentar l’obra de Ben Jonson, contemporani oblidat de W. Shakespeare, Bartholomew Fair. S’hi representa una obra de titelles d’Hero i Leandre.

Què opineu del consell que dóna Ovidi? Amb l’ajut de la traducció i les indicacions del professor/a, intenteu analitzar el text original en llatí tal com ho faig jo amb la primera oració:

militiae species amor est – Aquesta és una frase copulativa que té com a nucli del sintagma verbal el verb sum. El subjecte és amor i té un atribut, species, que, alhora, té un complement del nom, militiae.

Carla Pallach Ros
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Divinus, un restaurant non plus ultra

Salve! L’altre dia estava passejant pels carrers de Barcelona i em vaig trobar amb aquest restaurant.

Photobucket

Em va cridar molt l’atenció pel fet que el nom el restaurant (Divinus) està escrit en llatí i que traduït al català vol dir Diví. El restaurant Divinus està obert ab illo tempore i sempre ha estat valorat cum laude, això aporta un gran prestigi al restaurant. A més, els menjars són completament casolans i estan molt bons. Aquí us deixo la web per si voleu tenir més informació sobre el restaurant.

Divinus

 

Us heu fixat en el dibuix tan bonic i tan original que ha fet la Melani? Aquesta barreja entre el cel i el menjar que explica perfectament per què han anomenat el restaurant Divinus. Us convido a explicar-m’ho! Teniu en compte tots els detalls, fins i tot el déu que hi ha dibuixat!

Per finalitzar, heu vist que entre la Melani i jo hem estat afegint llatinismes o expressions llatines constantment, algunes d’elles parafrasejades? Les podríeu trobar i explicar-me-les?

Gràcies

Blanca Pérez Díaz
Melani Castillo
4ESO

Mythologia Graeca!

A partir d’un PowerPoint que tenia de l’any passat sobre la mitologia grega, vaig decidir fer-ne un de nou posant el nom del déu en grec i en llatí. Espero que us agradi!

Quins són els atributs de cada un dels déus i deesses? Quins conceptes representen? Amb quins mites relacioneu aquests déus? Quins mots i expressions en català, castellà, anglès… tenen l’origen en el nom dels déus grecs o romans? Escriviu el nom dels déus grecs en majúscules.

Elisa Moya 1 Batx. C

Grec i Llatí