Monthly Archives: juliol 2012

Antropomorfisme de preposicions gregues

Nosaltres, l’Èric, la Cris i la Míriam també vàrem fer la tasca de les preposicions gregues del Fil Moodle però amb els nostres cossos. Tot inspirant-nos en l’aventura del lleó i de l’explorador del nostre llibre de Grec 1, ed. Teide, i a partir d’aquest apunt, Plurilingüisme amb prefixos grecs, publicat a Aracne fila i fila, ens vàrem trobar al pati del nostre institut i vàrem intentar fer unes preposicions ben antropomòrfiques. Esperem que siguin exemplificadores i tan útils com ens han resultat a nosaltres. El proper curs ens haureu de demostrar escrivint en grec amb un exemple de cada preposició o mot que en grec s’utilitza com a preposició què intentem fer en cada fotografia. Us hem posat també el cas perquè us hi fixeu bé i tot plegat us resulti més fàcil.

Cristina, Míriam, i Èric
1r Batx. Grec

Animeu-vos a jugar com nosaltres: “El Joc de les Preposicions”!

Fa unes quantes setmanes nosaltres, la Chaima, la Laia i la Sara, alumnes de grec de 1r de batxillerat vam proposar als nostres companys un joc a classe de grec per aprendre’ns les preposicions gregues i llatines: “El Joc de les Preposicions”. Aquest joc consisteix en un tauler dividit en quatre sortides, per a quatre equips o jugadors. Cada jugador té una fixa d’un color diferent.

Bé doncs per començar s’ha de tirar un dau, el que tira un dau i treu un nombre més gran que els seus contrincants comença la partida. Després s’ha d’agafar una targeta i respondre la pregunta. Les preguntes us faran aprendre les preposicions gregues i llatines i qui arriba a la meta guanya la partida!

Vet aquí el muntatge audiovisual del nostre joc, ideat a partir de les tasques del Moodle de Grec i de Llatí. Espero que el curs vinent el demaneu a la Margalida per jugar-hi i no us oblideu de comentar també la vostra experiència amb les preposicions, nosaltres ens ho vàrem passar molt bé tot aprenent-les com podeu veure:

Chaima, Laia i Sara

Alumnes de Grec i de Llatí de 1r de batxillerat

Equidistàncies sagrades a l’antiga Grècia

[youtube]https://youtu.be/fS4MeCZJ4XI[/youtube]

Inspirat per un vídeo que va trobar la Margalida al YouTube i que ens va donar a conèixer al fòrum de notícies del Moodle  on se situen un grapat dels llocs sagrats i de gran importància del món clàssic grec, els alumnes de la classe de 1r de Batxillerat de Grec hem fet un Google Maps relacionant tots aquests indrets sagrats de tota la geografia grega antiga. Per cert, recordeu quin nom rebia la zona grega del sud d’Itàlia?


Veure Equidistància de llocs sagrats grecs en un mapa més gran

Es pot veure com en el Google Maps normalment aquests indrets sagrats que, segons els antics no es van construir a l’atzar, es relacionen entre si en forma de triangle, i un bona part d’aquests pics van dirigits a Atenes, el centre i capital de tota la Grècia clàssica. Per què creieu que poden tenir aquesta forma triangular? Quin tipus de triangles (equilàter, escalè…) hi detecteu? Quines distàncies els uneixen? Com ho varen poder fer els antics grecs sense les eines tecnològiques modernes?

En el mapa, hi hem afegit l’antiga Olímpia, l’antiga Esparta, múltiples Asclepièon (centres curatius), l’Olimp, centres oraculars, com el de Dodona, Delfos, alguns temples, com el d’Apol·lo, el de Posidó…
Sabeu altres punts sagrats de Grècia? Els podríeu-ho situar en el mapa? Si no en trobeu més, podríeu deixar en comentari les diferents equidistàncies sagrades i treure’n conclusions, així com donar-ne la vostra opinió

Èric Andreu
1r batx. Grec

Jocs Florals III – Dula

Odiava els dies festius perquè els meus amos es llevaven més d’hora i de més mal humor. Eren les cinc de la matinada i ja estava llevada amb unes bosses increïbles perquè els amos s’havien quedat fins tard bevent vi per celebrar que començaven les festes florals i com a bona esclava, jo m’havia de quedar a servir-los. Després de rentar-me la cara i assimilar el fet que les bosses serien permanents, em vaig vestir amb la fascia pectoralis* i em vaig quedar pensant una estona si feia prou fred per col·locar-me les benes*, però al final vaig decidir que no i em vaig posar la túnica per acabar de vestir-me. El temps se’m va passar rapidíssim i vaig haver de córrer a la recàmara dels amos a portar-los el ientaculum*, i a l’hora de fer-ho, com que anava amb presses, em vaig entrebancar amb una cadira, amb la mala sort que la safata va caure sobre la túnica de l’amo Iulius. El meu amo em va començar a cridar que era una inútil i que no servia per res, i quan em pensava que ja s’havia acabat la bronca, em vaig trobar de genolls al terra amb la galta cremant i llàgrimes d’impotència per la crueltat d’aquell home, el qual estic obligada a respectar. Per sort va entrar el meu amic Policarp i, en començar a netejar, va distreure’ls i em vaig poder escapolir a buscar un altre cop el ientaculum per poder servir-los-el una altra vegada. En acabar l’esmorzar, vaig haver d’ajudar la senyora a vestir-se i arreglar-se; no és que no em caigués bé la meva mestressa, però fer aquestes feines no m’agrada perquè sempre em deixa mal gust a la boca.* Com que són les festes florals, a la tarda vaig poder sortir a fer un volt i vaig veure que en un teatre feien una representació, m’hi vaig acostar a mirar i, com sempre, em va escandalitzar l’escena lasciva que s’estava representant. Com que aquests temes m’intimiden, em vaig apropar a algú conegut per sentir-me més segura, llàstima que fos l’última persona que vull veure en la meva vida, el pervertit i desvergonyit del meu amo, que contemplava les dones nues amb ulls lascius. Llavors va ser quan es va girar, em va guaitar amb una mirada indescriptible, que espero no tornar a veure, i em va desvirgar. Em va treure l’única cosa que era meva i després se’n va en anar com si no hagués fet res de dolent, i jo, amb l’ànima els peus, em vaig dirigir cap a casa i en el camí vaig trobar la senyora i vam tornar juntes. En arribar a casa, vaig ajudar la senyora a assegurar-nos que els nens estiguessin dormint i tot seguit ella se’n va anar a dormir. En aquell moment, quan estava sola netejant i preparant les coses per l’endemà, vaig arribar a una conclusió, mataria al meu amo, no crec que a la seva dona li fes molta pena ja que li té rancúnia des que no va acceptar la seva filla. Esperaria que vingués Policarp, li demanaria que comprés una mica de cicuta*, i a l’hora de la secunda mensa* li barrejaria amb el vi de manera que quan caigués mort seria a la nit i no ho podrien relacionar amb mi. Espero ansiosa a demà, aquestes seran les millors festes florals.

 

Agripina Metella” d’Aurora Mira

Proposta de treball

De ben segur us haureu adonat que al llarg del text apareixen un seguit d’asteriscos. Donc bé, us proposo que definiu els conceptes dels termes resaltats i aprofundiu en l’aspecte de la vida quotidiana amb què estan relacionats. Us recomano consultar aquest article i us ben asseguro que descobrireu detalls força curiosos.
Un dels asteriscos crec que mereix una petita pista, concretament el que fa referència al mal gust de boca. Per entendre-ho cal conèixer la manera com es perfumaven les dames romanes: l’esclava s’omplia de perfum la boca i el polvoritzava sobre la seva senyora. Investigueu sobre d’altres aspectes de la cosmètica a la Roma antiga.

Cloenda

Bé, la Núria, la Carla i jo esperem que us hagi agradat la sèrie “Jocs Florals” i que de pas hagueu après alguna cosa de la vida quotidiana, com alguns àpats, o el costum del pares d’acceptar els fills, etc.
Esperem la vostra opinió i si voleu alguna informació o aclariment sobre la vida quotidiana.
Adeu!

Júlia Tosses
1r batxillerat

Faules d’Isop de Jerry Pinkney

Jerry Pinkney, Faules d’Isop (també el trobareu en castellà), Editorial Vicens Vives, 2003.

Aquest estiu us recomano un llibre preciós Faules d’Isop de Jerry Pinkney, és molt entretingut i de lectura molt fàcil,es pot llegir a partir de set anys; aquells alumnes que no hàgiu superat Isop en valors l’heu de llegir obligatòriament, fer les propostes de lectura i deixar aquí en comentari la vostra opinió personal abans de dia 4 de setembre.

La majoria dels consells d’Isop no han perdut vigència.

Llegiu i comenteu també els diferents articles sobre Isop i les faules isòpiques publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila.

Santa Anastàsia romana

Tal i com explicàvem a l’article de Sant Crescentinus (De legionari a cristià), abans de la convocació de l’Edicte de Milà el 313 dC, on l’Emperador Constantí I va acceptar el Cristianisme a Roma, la religió cristiana estava prohibida i tothom que manifestés la seva fe o simpatia respecte la nova creença monoteista, podia ser condemnat a mort patint un agut i inhumà dolor. Aquest va ser el cas de Sant Crescentinus, a l’actual Itàlia. Però en aquesta ocasió us voldria parlar sobre una μάρτυς de casa nostra, una noia romana de Vil·la Primília que segons la llegenda va conéixer en persona els apòstols Sant Pere i Sant Pau i per fer pública la seva fidelitat al Cristianisme.

El nom d’Anastàsia ( ‘Αναστασία) prové del grec del verb “ἀνίστημι” que significa “fer aixecar, ressucitar” i la noia, orgullosa del nom va anar proclamant la ressurrecció dels morts i va pretendre recuperar les restes de Sant Pere i Sant Pau, en plena època romana…  Va ser condemnada per la seva fe catòlica i fins i tot davant de la mort, no va renunciar a les seves creences. Van torturar-la amb crueltat fins que van acabar decapitant-la.

Després d’aquesta Anastàsia, van aparèixer moltes seguidores que la van venerar com s’ho mereixia. De fet, la capella de Sant Anna de l’actual Premià de Dalt va ser dedicada a ella. Originalment, fou una capella paleocristiana, a més a més documentada arqueològicament per les tombes tardoromanes trobades. És la capella més antiga del terme municipal, ja que s’esmenta per primera vegada l’any 987. L’any 1508,  consta com a capella ermitana. A partir dels segles X-XI, l’ermita és restaurada amb elements romànics.

Durant la Baixa Edat Mitjana, els cristians van decidir canviar el nom d’Anastàsia pel d’ “Anna” ja que “era més fàcil de pronunciar i quedava millor”, però si tenim en compte el context històric, una altra raó podria ser evitar el contacte amb les clàssiques que tan censurades es trobaven durant la fosca Edat Medieval i d’alguna manera “cristianitzar” l’Anastàsia.

Ermita de Premià de Dalt

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí