Aquesta setmana l’equip itinerant de Divendres, el programa que presenten cada tarda a TV3 Xavi Coral i Espartac Peran, s’ha desplaçat fins a Caldes de Montbui per desgranar al públic els aspectes més importants de la cultura i les tradicions de la vila vallesana. I com no podia ser d’altra manera, per ambientar la primera connexió d’ahir dilluns van escollir les termes romanes de Caldes, des d’on el regidor de cultura i una experta en hidroteràpia van parlar de les propietats terapèutiques de les aigües termals i la idoneïtat de l’emplaçament escollit en el seu dia pels romans.
Tal com vam fer el curs passat per contextualitzar la tragèdia que us tocava llegir al segon trimestre, la Medea d’Eurípides, enguany hem de parlar de Sòfocles, el tràgic per excel·lència. Pare d’herois i heroïnes que no poden ser anomenats d’altra manera que “sofoclis” i del recurs de la ironia tràgica, aquest literat és molt diferent del creador de personatges desenfrenats, en la seva majoria femenins, com la Medea de l’any passat, a qui finalment un “deus ex machina” rescatava en companyia dels cadàvers dels seus fills.
No és estrany, doncs, comprovar que el recorregut vital dels dos personatges es correspon perfectament amb la diferent concepció de la creació literària i amb la distància que separa els protagonistes de les seves obres.
Visioneu aquest documental i responeu les qüestions que el segueixen.
Quantes obres va escriure i quantes se’n conserven?
On va néixer i com es coneix el seu lloc de naixement?
Quins són els tres grans tràgics grecs i quina és la seva relació amb la batalla de Salamina?
Com descriu Diògenes Laerci la història de la tragèdia grega? Busca informació sobre aquest escriptor i sobre un altre historiador, l’obra del qual és esmentada també com a font més endavant.
Quines diferències s’estableixen al llarg del vídeo entre Sòfocles i Èsquil?
Quantes vegades va quedar en tercer lloc del concurs de les Grans Dionísies?
Quines obres se citen? Què en saps? El narrador s’equivoca en una ocasió a l’hora de citar un títol, ¿quin és?
Quin il·lustre amic va tenir Sòfocles? Què en saps, d’aquest personatge, i què els unia?
A quina edat va morir i just després de quin esdeveniment?
Al llarg de tot el vídeo se citen diferents fragments del corpus dramàtic de Sòfocles? Quin en triaries? Reflexiona-hi una mica…
Finalment, compara el que has après sobre el personatge de Sòfocles i el que explica sobre Eurípides l’article enllaçat al principi. Després de llegir Èdip rei, compara-la amb Medea i intenta establir paral·lelismes amb les diferències entre els respectius autors.
I per acabar, aquí us deixo també cites que m’acompanyen sempre i que, com d’altres que esmenta el documental, fan de Sòfocles un poeta amb majúscules. He triat fragments de la tragèdia Antígona, perquè l’Èdip rei, ple també de moments de grandesa i sensibilitat, ja tindrem temps de comentar-lo després de la lectura.
Dos són els moments d’Antigona que em corprenen especialment per la profunditat de les seves reflexions: l’estàsim primer, esmentat al vídeo, en què el cor s’admira de la grandesa humana, i l’estàsim tercer, un cant a l’infinit poder de l’amor, mireu si no com sona de la mà del gran Carles Riba…
EL COR:
Estrofa: Amor invencible en la batalla,
Amor, que enmig dels bestiars et llances,
que vas a les galtes suaus
de la joveneta a fer nit
i rondes més enllà del mar
i per feréstegues clastes:
de tu ningú no s’escapa,
ni dels celestes que no moren
ni dels efímers humans;
i el qui et té, tot d’una delira.
En fi, a mi m’impacta més dit en grec: ᾿´Ερως ἀνίκατε μάχῃ,…
Coneixeu la Fura dels Baus? Heu llegit la tragèdia Titus Andrònic de Shakespeare? Sabeu qui era i què va fer el romà Titus Andrònic? Doncs, Titus Andrònic de la Fura dels Baus ja us el podeu imaginar. La violència i la cruesa visual no hi manquen. En aquest espectacle, per cert, els de la Fura toquen el sentit del gust que en els anteriors no havien posat en pràctica. A la mateixa sala, es cuina, es representa, es visionen imatges de nadons, cartells electorals romans, legions…i i el públic elegit menja el que es cuina al mig d’un banquet caníbal.
Després de l’excursió a Bàrcino, la Lida ens va proposar de fer un treball, i aquestes vacances de Nadal, quan pensava que ja no hi havia noves maneres de exposar-vos les feines que ens manen, he trobat a les eines del Google l’Sketch Up. Descarregant aquest programa he aconseguit recrear una necròpoli romana a la meva manera, amb quatre tipus diferents de tombes: el columbari, el mausoleu, les fosses comunes i les cupae.
Espero que d’aquesta manera us quedi més clar els tipus de tombes que utilitzaven els romans, sabent aprofitar també l’apunt a El Fil de Festes de difunts, festes d’alegria.
Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de I. Cristòfol Ferrer vam anar de sortida a conèixer la Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino (Barcelona Romana). Vam poder veure la Plaça de la Vila de Madrid on hi ha exposats els restes d’esteles i cupae del segle II dC al III, disposades a banda i banda d’una via sepulcral romana, que van ser descobertes l’any 1954.
Tot seguit vam passejar fins arribar al C/ Duran i Bas on recentment s’ha trobat un tram de quatre arcades incorporades a una paret que formava part d’un dels dos aqüeductes que hi ha, l’aigua que duien els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs, tots dos s’unien davant de la porta Decumana de la ciutat a l’actual Plaça Nova.
Després de estar veient els aqüeductes, vam anar a veure les restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d’Història de la Ciutat), el carrer del Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. Les termes públiques, sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 dC.
El que més va destacar de la sortida va ser el Temple d’August, un temple corinti, perípter i hexàstil, sobre un podi, construït en l’últim quart del segle I aC amb pedra calcària de Montjuïc, que va estar, com a mínim en una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Feia uns 35 metres de llarg per 17,5 metres d’ample i tenia sis columnes als costats, situat al fòrum principal de la ciutat, a la part més elevada del mont Tàber, al carrer del Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. D’ aquest increïble temple només se’n conserva una part del podi, quatre columnes i una part de l’arquitrau.
Aquí teniu un vídeo d’agraïment amb les imatges del recorregut que vam fer:
Després de tants anys junt amb la Margalida (per alguns molts) treballant d’aquesta manera tan innovadora com és la xarxa d’Internet, llengües tan antigues com el llatí i el grec antic, de res ens ha de sorprendre que a Facebook, la xarxa social més utilitzada actualment, també trobem pinzellades de món clàssic.
Parlem dels famosos Grups de Facebook, que tantes rialles ens han regalat. Aquí tenim alguns que combinen l’humor amb els llatinismes i altres referents clàssics:
Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.
Qui s’anima a traduir? Qui n’afegeix algun més a la llista?
Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.
El dia 17 de desembre, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí vam anar a Barcelona per visitar les restes de l’antiga colònia romana anomenada Bàrcino, ja que és un tema molt important que també surt a les PAU. Després de vacances de nadal, tots havíem de presentar un treball personal sobre la sortida, així que he fet un vídeo sobre el fòrum. Un cop l’hàgiu vist, m’agradaria que em diguéssiu què us ha semblat i si afegiríeu alguna cosa. Per què creieu que tenim tan poca informació sobre el fòrum de Bàrcino?
Després de la sorpresa de l’avió i abans d’altres articles més específics, aquí teniu petites endevinalles i algunes mostres que, per molt saxona que sigui la boirosa Londres, la petja clàssica hi és molt present.
De camí cap al British -quina emoció!-, la parada de metro em va rebre amb aquesta imatge, que d’altra banda, no té res a envejar a la d’una parada de Badalona… Podríeu definir-me-la i explicar-me-la al més detalladament possible? I l’enllaç que ens expliqui a quina parada badalonaina em refereixo, me’l podeu posar?
Més tard, caminant per l’exterior, em va sortir a l’encontre aquesta botiga -o ho hauria de dir al revés?- amb un curiós objecte a l’aparador. A què fa referència el nom de l’establiment? I la imatge que la representa?
Us sona d’alguna cosa, aquest objecte? Si voleu una pista, segur que l’heu acabat de veure, si heu treballat amb atenció un dels articles precedents… Expliqueu-me’n detalladament el nom que rep.
El que faltava, per arrodonir el meu passeig londinenc fins al museu on em retrobaré amb els meus estimats marbres hel·lènics, era contemplar com en tots els àmbits, les divinitats gregues supervisen i segurament dirigeixen la vida dels mortals. Una furgoneta blanca m’ajuda a confirmar-ho. Us sembla adient el nom per al tipus d’empresa que representa?
L’últim que us porto no sé si ve gaire a tomb, perquè aquesta troballa queda una mica lluny de la zona i de l’aire més hel·lènic de la visita al Museu Britànic. Aquest escut tan pompós el vaig trobar entre armadures de reis, llances i ensenyes, i després de les enlluernadores joies custodiades a la torre de Londres. Amb els ulls fent-me pampallugues i l’esperit embafat de sumptuositat -tan diferent de la sensació d’equilibri que proporciona la visita als tresors antics- vaig pensar que el tal James Gow Mann se sentia més atret per la fastuositat de l’Imperi Româ i les seves llegendes pseudohistòriques, així com la literatura que les va fer immortals. Com pot explicar-se, si no, la inscripció que corona l’escut? Sabeu a què em refereixo?
Per tal que situeu aquí i enllaceu amb els vostres apunts els diferents temples romans i entre tots i totes anem ampliant aquest mapa col·laboratiu de Temples romans:
