Aracne fila i fila

Minos és fill de Zeus i Europa. Els seus germans són Sarpèdon i Radamantis. Minos va construir un altar sagrat per a Posidó i demanà al déu que fes sortir del mar un toro, que el sacrificaria en seu honor. Del mar sorgeix un toro blanc, però per pena Minos va sacrificar un altre toro. Amb el sacrifici aconseguirà el seu tron com a rei de Creta. Però el déu Posidó s’enfadà amb ell i, per poder venjar-se, va fer que la dona de Minos s’enamorés del toro. Llavors Pasífae va demanar a Dèdal que l’ajudes aconseguir l’amor del toro. Dèdal li va construir un vestit de toro per poder satisfer els seus desitjos i d’aquesta unió neix el Minotaure. Quan el Minos se’n va adonar, va demanar a Dèdal que construís el Laberint, on tancarien el Minotaure per ocultar-lo.

Egeu, rei d’Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una revolta contra Atenes. Per això, en una ocasió que Androgeu havia acudit a Atenes per participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo. Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i, com que no va trobar ni una cosa ni l’altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia que, cada nou anys, els atenesos havien d’enviar set nois i noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. Quant apareix Teseu com a voluntari, i que és fill d’Egeu, rei d’Atenes i d’Etra.

Després de la mort del Minotaure a mans de Teseu, amb la col·laboració d’Ariadna, Minos, enfurit per la fugida els atenesos i de la seva filla, va castigar Dèdal. El va tancar amb el seu fill Ícar al Laberint, que era tan embolicat que ni tan sols el seu constructor sabia trobar la sortida. Però l’astúcia i la traça de Dèdal no podia ser reclosa pels murs del Laberint i va aconseguir fugir-ne volant, tot i que els seu fill va morir en l’intent.
Minos va buscar Dèdal de ciutat en ciutat, proposant una endevinalla: oferia un cargol de mar i demanava que es passes un fil a través d’ell. Va a Càmic a Sicília, on el rei de Còcal, sabent que Dèdal seria capaç de resoldre l’enigma, va a buscar l’ancià. Aquest va lligar un fil a una formiga que va recórrer tot l’interior de la closca. Minos va saber llavors que Dèdal era a la cort del rei Còcal i va exigir que li fos lliurat. Cocal va aconseguir convèncer-lo que prengués primer un bany i les seves filles el van matar cremant-lo amb aigua bullint. Després de la seva mort, Minos es va convertir en jutge dels morts a l’Hades juntament amb Radamantis i Sarpèdon: Radamantis jutjava les ànimes dels orientals, Sarpèdon la dels occidentals i Minos tenia el vot decisiu.

Minos també va participar en un altre relat mitològic narrat per Ovidi a Les Metamorfosis. Va atacar Mègara, el regne de Nis, durant una guerra amb Atenes per la mort del seu fill Androgeu. Nis, tenia un floc de cabells vermell que el va mantenir fora de perill de qualsevol perill, però Eros va fer que la seva filla Escil·la s’enamorés de Minos. En una versió, Minos tempta Escil·la amb un collaret d´or a canvi d’enganyar i matar el seu padre. I en una altra versió, ella s’enamora de Minos des de la distància, i després de tallar el floc del seu pare, l’ofereix a Minos. Però, tot i que gràcies a això Minos va derrotar Nis i conquerir Mègara, la va menysprear i va salpar sense ella. Però Nisos, que s’havia convertit en àguila pescadora, la va atacari i la seva filla es va transformar també en au marina.

Knarik Badoyan

1r Batxillerat

IES Isaac Albéniz

Heu vist El laberinto del fauno ? Ara que anem al Parc del Laberint podríem comentar quins referents clàssics recordem d’aquesta pel·lícula de Vicente del Toro? Quin paper hi juga el laberint? i quin el faune? S’acosta Halloween, a veure si agafarem por i no voldrem entrar al laberint d’Horta! Recordeu el vídeo terrorífic de la nostra exposició de Halloween del curs passat a l’IES Cristòfol Ferrer? Enguany la cosa va de laberints!…

S’apropa la data d’anar al Parc del Laberint. Si ens trobéssim Ariadna i nosaltres fossim Teseu com li demanaríem que ens fes un petó? Deixeu córrer la imaginació i mentrestant opineu sobre com s’ho imaginen els meus compatriotes argentins Els Lutthiers a El beso de Ariadna:

Constanza Ledesma
1r batx. grec i llatí

Ave amici et amicae!
Avui m’avorria i he començat a mirar-me Harry Potter. M’he  adonat que molts dels encanteris (veneficia) que fan servir estan en llatí, així que m’he posat a fer un petit article.
Tots coneixem la famosa saga de Harry Potter, el nen mag, una història en què un nen venç un gran mag de les forces del mal quan només era un petit nadó. La història d’en Harry és plena d’aventures, l’han de cuidar els seus oncles, els Dursley, que no se l’estimen, i quan en Harry ja te onze anys és acceptat a l’escola Hogwarts de màgia i bruixeria. A partir d’aquí coneix els seus dos amics, en Ron i l’Hermíone, i molts altres personatges, com en Dumbledore, l’Snape, en Sirius Black… Al llarg de la saga veiem com en Harry va creixent i passa de ser un nen a ser un adolescent amb totes les inquietuds d’un jove. Però el gran bruixot de les forces del mal torna a sorgir de la foscor, ja que vol acabar el que va començar i vol matar en Harry.

Més o menys tots coneixem la història d’en Harry, però ens en hem adonat del llatí que hi ha en aquesta saga?
Alguns exemples d’aquests encanteris són:

• Aparecium: Del llatí appareo, “aparèixer, ser visible, mostrar-se”. S’utilitza per fer visible la tinta invisible.
• Accio: Del llatí, “cridar, fer venir”. S’utilitza quan un bruixot vol un objecte en concret, utilitza l’encanteri i l’atrau cap a ell.
• Deletrius: Del llatí deleo, “esborrar, destruir“. Desfà l’encanteri anterior (prior encanto).
• Diffindo: Del llatí, “partir, dividir”. Trenca els objectes de forma parcial.
• Expecto Patronum: Del llatí Patronus, “Guardià“. Aquest encanteri s’utlitza per protegir-te dels demèntors, quan fas servir aquest encanteri has d’estar pensant en alguna cosa feliç.
• Incarcerus: En els jocs de cartes consta com Incarcifors. Incarcerate, en anglès “empresonar” + fors en llatí, “accident, event”. Lliga el contrari amb unes cordes.

[Font: eldiccionario.org]

Andrea Sala
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz

Eco i Narcís
La nimfa Eco s’encarregava de vigilar a distància la deessa Hera, perquè aquesta no descobrís Zeus quan cantava i jugava amb les nimfes. En assabentar-se’n, Hera  va transformar la nimfa en eco, de manera que no tenia control sobre les seves paraules, ni podia parlar abans que un altre ho hagués fet, ni romandre callada quan algú havia parlat. Retirada al camp, Eco es va enamorar del bell pastor Narcís, que la va menysprear i la va ignorar totalment.
Amb el cor trencat, Eco va passar la resta de la seva vida en canyissars solitaris, sospirant per l’amor que mai no va conèixer, debilitant-se i aprimant-se fins que només li va quedar la veu.  Després un noi que també s’havia enamorat de Narcís i que també havia estat rebutjat per aquest, va demanar als déus que Narcís sofrís un amor no correspost, com el que havia fet passar als altres.
La pregària va ser escoltada per Nèmesi, la que arruïna els superbs, i aleshores va maleir Narcís i el va fer enamorar-se del seu propi reflex a l’aigua.
El jove va acabar morint de desamor i va baixar a l’Hades, on va ser turmentat per sempre pel seu reflex al riu Estix. En el lloc on va morir va néixer una flor que va portar el seu nom, narcís.

Nimfa Egèria
En l’antiga mitologia romana, Egèria és la deessa de les fonts. Fou l’esposa del llegendari segon rei de Roma, Numa Pompili, i li va ensenyar a ser un legislador savi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d’Egèria a fonts o brolladors.

Deucalió i Pirra
Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa i l’omplís de provisions.
Zeus v enviar un diluvi i l’arca va navegar durant nou dies per damunt la terra inundada, fins que va arribar al mont Parnàs, que sobresortia de les aigües del diluvi. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar i van anar a consultar l’oracle per saber com trobar altres persones. L’oracle els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare. Desconcertats en un primer moment per la resposta, finalment van arribar a la conclusió que amb ‘mare’ l’oracle es referia a la Mare Terra i els seus ossos a les pedres. Així és que Deucalió i Pirra es van posar a tirar pedres i, efectivament, les pedres llançades per Deucalió esdevenien homes, alhora que les llançades per Pirra dones.

Úran

Uranos o Úran, en grec “Oúranos” era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel. Un element masculí, el que fecunda la terra Gea, un element femení. Gea és la Mare Terra i Úranos el Cel, i actuen com esposos ja que el cel cobreix Gea completament; és l’únic ésser a la seva mesura. Els romans el van associar amb el seu déu Caelus.
El món abans de la seva creació era el Caos, la buidor primordial abans que s’instaurés l’Ordre. Segons unes tradicions, Úranos i Gea van néixer d’Èteri d’Hèmera, mentre que en unes altres apareixen com a fills de Nix (la nit) i fins i tot Úranos apareix com a fill de Gea sense que intervingui cap element masculí, igual que les muntanyes i que Pontos.
Fills d’Úranos i de Gea són els sis Titans i les sisTitànides. I també els tres primers Ciclops, els tres Centimans i segons la tradició elegida també altres déus i deesses. Úranos tenia por que algun dels seus fills el destronés i per això els mantenia ocults dins del ventre de la seva mare. Però Gea va donar una falç a Cronos, un dels Titans, i aquest va tallar els genitals al seu pare. Del membre caigut al mar en va néixer Afrodita i de les gotes de sang que van rajar de la ferida en van sortir els Gegants, les Erínies i les Melíades.

Ariadna Jiménez

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz