Monthly Archives: octubre 2009

La Medusa a Istambul

Aquest estiu he anat de viatge a Istambul, i un dels llocs turístics que vaig visitar va ser La Cisterna. A dins hi havia unes columnes amb el cap de la Medusa (l’ésser mitològic) així que he buscat una mica d’informació sobre aquest lloc.
L’entrada principal de la cisterna (o com es diu en turc “Yerebatan”) està situada davant mateix del museu de Santa Sofía (una de les mesquites mes famoses d’Istambul i una de les 60 més grans, [que per cert ara es troba en obres i costa un ull de la cara entrar i gairebé tot el que veus dintre està en construcció]). Com que no hi havia aigua suficient a l’interior de les muralles que envoltaven la ciutat, durant molt de temps van haver de transportar l’aigua dels rius, però estaven lluny. A les guerres els enemics destruïen els aqüeductes o enverinaven l’aigua, això va portar els turcs a haver de construïr les cisternes on enmagatzegaven l’aigua a llocs subterranis per poder utilitzar-la en cas de necessitat.

Fotografia d'Andrea Sala

Aquest lloc va ser construit l’any 532 en pocs mesos, va ser utilitzat fins al segle XIV. Per a la construcció van utilitzar diversos tipus de columnes romanes de diferents èpoques (té 336 columnes repartides en 12 fileres de 28 cada una, i totes elles situades a 4 metres de distància les unes de les altres). Aquest lloc, que ens recorda un bosc de columnes, ocupa una àrea de 10.000m2 i s’hi pot guardar una capacitat de 80.000m3. Ara s’ultilitza només per al turisme [ens els 30 centímetres d’aigua que té fins i tot hi ha peixos, i la gent i tira monedes perquè els porti sort]. Avui en dia pots arribar a qualsevol lloc de la cisterna, però abans per fer-ho havies d’utlitzar barquetes. Aquest lloc està ambientat amb música clàssica i la llum li dóna un aire místic.

Fotografia d'Andrea Sala

A l’angle esquerre de la Cisterna (Yerebatan) es van descobrir unes columnes escolpides. Els blocs de marbre van ser utilitats com a bases per dos columnes que portaven escolpides la cara de la Medusa. Aquestes columnes criden molt l’atenció del turista, però el més curiós és que no se sap d’on les van treure. Els investigadors tenen diverses teories, opinen que en general aquests blocs van ser escolpits i escollits i portats durant la construcció de la Cisterna només per utilitzarlos com a bases de la columna. Una altra teoria és que, segons la mitologia grega, “Medusa és una de les tres “gorgones”, que són monstres del món subterrani. Una d’aquestes tres germanes, Medusa, amb el cabell format per trenes de serps, tenia el poder de petrificar els que la miraven”. Com que era tradició en aquella època utilitzar les imatges de les Gorgones per protegir llocs d’importància, hi van posar el cap de la Medusa. Una altra hipòtesi és que la “Medusa era una noia molt orgullosa amb els seus ulls negres, el seu cabell llarg i el seu cos harmoniós i estava enamorada de Perseu, el fill de Zeus. Per un altra banda Atena també estimava a Perseu (aquest Perseu devia ser un Casanova.. hahaha) i plena de gelosia va transformar el cabell llarg i suau de la Medusa en una trena de serps, també va fer que les persones que la miressin es petrifiquesin. El mite diu que Perseu va decapitar la Medusa per així adquirir uns poders extraordinaris per vèncer als seus enemics” (vist així la medusa fa llàstima, ja que només per estimar Perseu la van transformar en un monstre i, a més a més, la va matar l’home que estimava). Per això en l’art Bizantí decoren les espases amb el cap de la Medusa.

: Fotografia d’Andrea Sala

Es diu que a la Cisterna (Yerebatan) van posar els caps de Medusa al revés o de costat per “evitar” que poguessin petrificar els visitants. Algunes creencies diuen que la Medusa es va convertir en pedra en mirar-se en el reflex de l’aigua.

[NOTA: He tret la informació de Guides of Instambul i de Todaturquia.com]

Andrea Sala

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Res publica!

2 Replies

Del seu viatge a Dubrovnik, l’anomenada “perla de l’Adriàtic”, Mercè Otero ens envia aquesta fotografia d’una inscripció al Palau dels Governadors:

Foto de Mercè Otero a Flickr

Sabeu què hi diu en llatí? Si voleu una pista només us puc dir que és malauradament d’actualitat (sobretot per l’afer que esquitxa aquests dies el Palau de la Música Catalana, entre d’altres) i que els dirigents públics de tot el món l’haurien d’aplicar. Recordem-la, doncs!

N.B.: Per cert, sabeu quin mot llatí té la bandera blanca de Dubrovnik i què significa?

Troballes mitològiques a la revista dominical

12 Replies

Una vegada més podem observar que la cultura clàssica continua de moda.
Diumenge passat, tot mirant el suplement del diari El País, el País Semanal, vaig veure un article que parlava sobre una nova exposició d’art al museu Thyssen.
El títol de l’article es diu Los mil rostros del erotismo. Aquí explica que gairebé tots els artistes el que volen a les seves obres es mostrar les seves inquietuds, els seus desitjos, la sexualitat i la perversió.

El primer que vaig veure va ser aquest oli que té per títol El nacimiento de Venus de Amaury- Duval, creat al 1862. afrodita

Aquí el que s’expressa és que, igual que Picasso, molts altres artistes, com per exemple aquest, una vegada més han reflectit les inquietuds eròtiques a les seves obres, Freud en diu els inframons. Aquesta sexualitat és la que el pintor voltransmetre’ns, ja que podem veure la Venus mostrant les seves parts mes íntimes sense cap tipus de vergonya.

A continuació, en aquesta mateixa revista vaig veure una foto del vídeo del jugador de futbol David Beckham dormint de Sam Taylor-Wood.

Es fa un paral·lelisme amb el món real i el clàssic ja que segons el mateix autor diu: “Em va seduir la idea d’una mirada de dona, com la de Diana, que demana a Zeus que doni la son eterna a Endimió per així poder-lo observar sempre.

Actualment els grans famosos, els grans sex symbols, tenen per a nosaltres el mateix poder que per als antics tenia Venus.

beckam-narcis
En aquesta altra pintura anomenada La mort de Jacint feta per Jean Broc, es pot observar dos homes junts.
Guillermo Solana, director artístic de Thyssen ens diu: “A aquestes altures ja no ens provoca res el fet de la igualtat homosexual i heterosexual. Tot es troba en el gran art, però molts visitants se sorprenen quant els explico que a la col·lecció del Thyssen la pintura que tenim de Jacint és una pintura gay feta al segle XVIII […].

jacint

Així que, com diu aquesta revista, podem arribar a la conclusió que: ”El gran art ha gaudit del privilegi de fer que la violència més monstruosa o l’erotisme més explícit fos admirable”.

Annia García
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz

Ai las Hipàtia!

5 Replies

Aforismes de blocmat. J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas.

Aforismes matemàtics de blocmat

Per culpa de la Margalida, les seves conserves i les lectures dels seus blocs, ha nascut en mi una passió abans desconeguda per Grècia. Ara que està a punt d’estrenar-se Àgora d’Amenábar i que teniu una pila d’apunts i referències a Hipàtia al bloc, i no para de sortir als mitjans de comunicació, he fet per a tots vosaltres aquests versos, ja que la Marga sempre diu que no sap què ha de fer perquè els seus alumnes, és a dir vosaltres, us agradi la poesia i treneu versos. Perdeu la vergonya i tot és començar! Ara bé, potser després no us podreu aturar! Per què no versifiqueu el que penseu de l’aforisme d’Hipàtia, extret de J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas?

HIPÀTIA

Ai las Hipàtia!

Devia ser una tarda fosca, callada.

No vas sentir el pas callat de les ombres?

La remor de la lluita aferrissada

Entre la llei del dogma i la ciència?

Ai las Hipàtia!

Dona de bellesa, astrònoma, matemàtica.

El món de la raó s’acaba i en el nou món,

El que tu representes ni hi té cabuda

Ai las Hipàtia!

El temps corre pels carrers de la ciutat.

La nit arriba, roja, implacable.

El riu espès i compacte de la sang

Arrossega el món clàssic, que mort amb tu

Les veus ronques del fonamentalisme

I la barbàrie, t’esclafen, t’esquincen,

T’han mort, t’han mort.

Ai las Hipàtia!

Pepita Castellví

Lletraferits de Badalona… fins al moment!

20 Replies

El curs passat també va ser prolífic pel que fa a les produccions literàries. L’alumnat de Llatí de quart va jugar a fer d’Ovidi i intentar imitar l’estil d’aquest gran poeta romà a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics. Aquí en teniu tres de ben diferents. Esperem que us agradin i ens agradaria que hi busquéssiu les similituds amb les narracions d’Ovidi.

Gelosia (de Sara Cañizares)

Il·lustració de Sara Cañizares

Gelosia era una nimfa que vivia als boscos de Terme, una ciutat grega, amb les seves germanes, filles d’Equidor. Gelosia era la més maca de totes elles. Molts homes la desitjaven i la consideraven una dea. A ella això li agradava, però no n’estimava cap. El que més agradava a la bella nimfa era encisar-los amb la seva bellesa i els seus dots per la dansa, però tot i que molts homes intentaven tocar-la, mai ho aconseguien. Ella desapareixia com per art de màgia, sense dir res.

Malgrat que no estimava cap home, els volia a tots per ella.
Un dia, Cupido la va castigar per ser tan vanitosa i va fer que Gelosia s’enamorés d’un noi que vivia a Terme i es deia Laertes. Aquest noi, però, estava promès amb una noia molt maca de cabells daurats anomenada Kathleen.

Gelosia, plena de ràbia, s’estirava els cabells cada cop que els veia junts; quan es besaven, quan s’abraçaven… Llavors va decidir matar Kathleen.
Venus, en adonar-se de la intenció de la nimfa, no li va permetre destrossar la feliç parella i va convertir Gelosia en un espectre. La nimfa deixà de sentir els peus tocant el terra, els braços es tornaven transparents fins a desaparèixer i el seu bell rostre s’esvaïa com fum emportat pel vent.

Gelosia encara vaga pel món i, per satisfer-se, fa que les noies i els nois se sentin gelosos cada vegada que veuen el seu amor a prop d’una altra persona de manera afectuosa.

Els pilots de la Península Ibèrica

(de Carla Asensio)

Pel centre de la Península Ibèrica hi ha un poble plagat de mosquits. Sigui estiu o hivern, aquests insectes ataquen la seva població.

Un dia, la nena més petita del poble va preguntar al més vell per què no els deixaven tranquils. L’home, pausadament, li va contestar:

– Això, petitona, no passava fa cent anys. El meu avi em va explicar que abans d’existir aquest poble, aquestes terres eren una base militar construïda per practicar amb els avions de combat. En total eren sis pilots, que volien ser els primers d’anar a una cova situada a l’Afganistan en què sabien que hi havia un tresor amagat i transportar-lo en avió.
Tot i això, però, els homes no sabien pilotar gaire bé. Un d’ells, d’amagat va agafar el mapa on estava situada la cova i va anar-hi. La seva sorpresa va ser tan gran quan va veure que el tresor era un anell, que creia que era una broma. Ja de tornada, en veure que els seus companys no trobaven el mapa, es va empassar l’anell i va intentar cremar el pergamí, però amb tan mala sort que la flama d’aquest va incendiar tota la base. Tots ells van morir, però el poder secret de l’anell, que havia pertangut a un déu, va fusionar l’ànima dels homes amb els avions, convertint-los en mosquits.
Ara mateix, els mosquits ens piquen perquè busquen el “tresor” i saben que el company els va traïr se’l va empassar. Però com que no saben pilotar bé, xoquen contra el nostre cos i no arriben a anar a la boca.

Costas (de Cristina Bellido)

A Nicòsia hi havia una platja on habitualment anaven joves a buscar petxines. Un dia, el déu Apol·lo guaitava el lloc tot fixant-se en allò que feien els nois. Tot d’una, n’hi va haver un que li cridà força l’atenció: trobava més petxines que cap altre i més ràpidament, era d’una bellesa extraordinària i molt ben plantat. No obstant, Apol·lo s’hi va fixar perquè tenia una peculiaritat: el noi es movia entre les roques on trencaven les onades i anava caminant àgilment cap enrere i cap als costats molt ràpid. El Sol va començar a amagar-se i els nois començaren a marxar cap a casa, però Costas, el noi de les roques, s’hi volia quedar més estona. Aprofitant aquest moment d’intimitat, Apol·lo, que havia estat amagat tota l’estona contemplant l’escena, se li apropà i li digué el següent:

-Formós jove, la teva singularitat m’ha captivat i la teva bellesa m’embogeix. Tot i que jo sóc un déu i per tant, sóc superior, et prego que acceptis el meu amor.

Costas però, no era un jove fàcil d’impressionar i va defugir la mirada d’Apol.lo ja que, tot i que el déu li resultava força atractiu, ell estava perdudament enamorat de Lina, una noia del poble.
D’aquesta manera el jove el rebutjà de mala manera ja que era una situació molt violenta per a ell, i va fugir cap a les roques on havia estat buscant petxines. Apol.lo es va enutjar moltíssim per haver confessat el seu amor a un humà i que aquest es cregués capaç de refusar-lo. Així Costas, mentre saltava entre les roques, es va sorprendre del color rogenc que prenia el seu cos, que la seva pell s’endurís i s’enrabià, però quan va voler tombar-se per cridar Apol·lo ja era massa tard, no pogué perquè havia esdevingut cranc i des de llavors viu per sempre entre les roques, retrocedint i caminant cap als costats com si encara busqués petxines.

Artistes de Badalona… fins al moment

34 Replies

Tot recollint la crida de l’article Il·lustracions inèdites a la recerca d’un text d’El Fil de les clàssiques, us presento les dues obres que van publicar, en format paper i audiovisual, 4 alumnes de l’Albéniz.

La Carla Asensio, que ja coneixeu d’altres articles, va confeccionar un còmic a partir del mite d’Aracne. Sembla fet expressament per a aquest bloc, no creieu? Si voleu veure’l més clarament cliqueu aquí.

[slideshare id=1323488&doc=arachnee-090421154758-phpapp01]

L’Ana Rosa i la Sara Cañizares, també assídues comentaristes i col·laboradores del bloc, van confeccionar un conte per a un públic més infantil, basat en el mite de Dafne.

La Cristina Maqueda també va adaptar un mite clàssic en forma de conte infantil, aquest cop va ser El rapte de Persèfone.

Esperem que us agradin i que aquest curs sigui igual de fructífer.

TERESA

Alfabet i etimologia

18 Replies

Us proposo un exercici d’etimologia. Voldria que em comentéssiu l’origen etimològic d’aquests conceptes. Però no us limiteu a esmentar la lletra grega en què es basen, sinó també la relació que uneix els mots amb el seu ètim. Per poder-ho fer, seguiu l’enllaç que amaguen les imatges i trobareu webs especialitzades en la matèria corresponent.

IMATGE 1