Arxiu de la categoria: Rock

El far del sud, de Sopa de Cabra

A veure si m’ajudeu a trobar els referents clàssics que amaga El far del sud, una  romàntica cançó de Sopa de Cabra ja que no em podeu donar un cop de mà a trobar l’amor:

El far del sud

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdre-ho tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far del sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tan bruna, tan forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quan la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor….

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
I apaga el sol tan bruna, tan forta i prohibida.
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

O Caritas, de Cat Stevens

Steven Demetre Georgiou és un músic britànic que va néixer a Londres el 21 de Juliol de 1948, avui és conegut com a Yusuf Islam. A l’edat dels 8 anys els seus pares es van separar, pero això no el va influir amb les seves ganes d’entrar en el món de la música. Una mica més tard, va arribar el piano a les seves mans, aquest va ser el seu primer instrument musical.

El seu antic nom artístic és Cat Stevens i fa referència a que la seva nòvia, en els seus principis, li deia que tenia els ulls de gat, i va treure el primer disc gràcies al seu germà que el va fer popular, i allà el van contratar EMI Music. Més tard, a l’edat dels 15 anys va decidir ser músic professional i va voler ser una estrella del pop-rock. Ha tingut una trajectòria molt àmplia i molt important, sobretot per als seus seguidors.

En aquest àmbit, destaca una cançó que s’anomena ”O Caritas” cantada i escrita en llatí que pertany a l’àlbum Catch Bull at Four de 1972. La cançó parla de l’amor, de les coses bones, pero especialment del desamor, de les coses negatives, i del que et pot passar quan l’amor t’arriba i no ets aceptat per l’altre individu.

Lletra en llatí:

Hunc ornatum mundi
Nolo perdere
Video flagrare
Omnia res
Audio clamare
Homines
Nune extinguitur
Mund et astrorum lamen
Nune concipitur
Mali hominis crimen
Tristetat et lacrimis
Gravis est dolor
De terraeque maribus
Magnus est clamor
O caritas, O caritas
Nobis semper sit amor
Mos perituri mortem salutamus
Sola resurgit vita
Ah, this world is burning fast
Oh, the world will never last
I don’t want to lost it here in my time
Give me time forever here in my time.

Per què un músic com Cat Stevens pot cantar aquesta cançó en llatí? Qui ens la tradueix al català? Què significa realmentla seva lletra? Què és o Caritas? És potser un cant espiritual?…

Oriol Garcia-Penche de Gea

2n de batx. Llatí

“The Rape of The Sabine Women” de Paul Clark

Basant-me en l’article d’en Toni Moreno i en Deka al blog Aracne Fila i Fila he decidit que la cançó que han utilitzat per “adornar” el seu apunt es mereix un espai a l’Empremta d’Orfeu.

En Paul Clark, el guitarrista que interpreta aquesta peça, és un músic i empresari musical d’Anglaterra que possiblement és més conegut com el pianista de la banda post-punk The Bolshoi.

En aquesta cançó podem observar una magnífica al·legoria cap a la guitarra amb distorsió. Però… perquè Clark anomena així aquesta cançó? No fa falta que l’analitzem molt profundament per a adonar-nos de la violència i l’agressivitat amb que Clark intenta plasmar amb les seves notes i del crescendo a la que ens porta la cançó, representant el desastre que fou el Rapte de les Sabines.

Què us fa sentir aquesta cançó? Coneixeu altres guitarristes o músics en general que s’inspirin en el mite del Rapte de les Sabines? Com definiríeu aquesta cançó i per què creieu que l’ha anomenat així l’autor?

Rebeca Sánchez
2n de batx. llatí

Songs about Jane, una portada suggerent

Mirant entre els CDs de casa meva he trobat aquest de Maroon 5, un grup dels Estats Units. “Songs about Jane” va ser publicat al juny del 2002, amb el nom de l’ex-nòvia del cantant de la banda, Adam Levine.

Va obtenir els discs d’or, platí i triple platí en diferents països i no va ser fins a finals de 2004 en què el seu disc-debut va arribar al Top10 del Chart Billboard 200 (Estats Units).
Tot seguit us deixo la portada, no us fa recordar a res?…

Songs about Jane

 

Constanza Ledesma
2n de batxillerat Grec i Llatí

Lady Gaga també sap llatí

Lady Gaga

Sorprenentment, la arxiconeguda nova estrella del pop, Lady Gaga, rere totes les seves cançons pop i les seves lletres sobre la llibertat, també amaga tot l’amor que sent cap al món de els clàssiques i en concret cap a l’aprenentatge del llatí. Que no ho creieu? Aquí teniu la prova!
Mireu aquest vídeo doncs:

Què opineu sobre aquest vídeo?
Què diu la lletra? Qui s’atreveix a escriure la lletra? I qui a traduir-la? Què ens ensenya amb les seves rimes?

I ara un altre vídeo del seu famós single “Bad Romance”. Realment volia dir això Lady Gaga? NO! Com demostra aquest vídeo el nom real de la cançó és “Bad Romans”, és a dir, Romans dolents…

Rebeca Sánchez
2on Batxillerat Llatí i Grec

Inseparables

S’apropa el dia dels enamorats! i que menys que dedicar-li al bloc una cançó no?

El moment que més m’agrada, i el que estic vivint en aquests moments se’ns dubte, és aquell en què et penses que no hi ha cap altra persona que et pugui fer tan feliç!

Recordeu el mite d’Eros i Psique? quina tortura no poder veure la cara del teu estimat! potser ella només volia tocar la seva pell, besar els seus llavis… però estava tan meravellada amb el seu rostre que  sense voler li abocà una gota d’oli cremant, que trencà l’encanteri. Però després d’aquest moment tan tràgic, van poder estar junts, encara que Psique va haver de superar les proves que Venus li obligà a fer si volia l’amor del seu fill.

Hi ha una cançó de Juanes que m’encanta, on explica aquest moment pel que passes quan estàs enamorat. Espero que us agradi:

Alicia, d’Enrique Bunbury

Alicia és una meravellosa cançó del cantant Enrique Bunbury. En el vídeo podreu escoltar-la amb un preciós muntatge fet amb escenes de la pel·lícula de Disney, Alice in Wonderland. Inicialment fou una cançó pensada i composada per a que formés part d’un dels discos de la seva antiga banda, els ja coneguts Héroes del Silencio, però finalment ha estat publicada al seu àlbum recopilatori com a solista Pequeño cabaret ambulante de l’any 2000.

[youtube]https://youtu.be/9juFRIYqLRk[/youtube]

Alicia sortilegio de babia
en el fondo del espejo.
Alicia ni supone ni piensa,
con la luna por cerebro.
Alicia en su pensamiento
tirando del hilo de su enredo.
Alicia en el laberinto
sin minotauro me llama Teseo.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada
del país de las maravillas.
Para Alicia hoy
es siembre todavía.
(Alicia, viajando entre lunas,
de charla con musarañas.
Alicia tejiendo las nubes
con tela que nunca se acaba.)
Alicia sortilegio de babia
en el fondo del espejo.
Alicia ni supone ni piensa,
con la luna por cerebro.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada
del país de las maravillas.
Para Alicia hoy
es siempre todavía.

Ja heu mirat el vídeo? Ja heu llegit la cançó? Què us sembla? Com us imagineu Alicia? Quins referents clàssics hi heu detectat?
Què simbolitzen?…

Com podeu adonar-vos en llegir la lletra, la cançó tracta d’ una noia especial anomenada Alícia, que viu la vida a la seva manera, sense prestar atenció a a les normes que la societat ens imposa, adquirint el seu propi criteri i la seva pròpia visió de les coses, dels sentiments… És per això que és “expulsada del país de las maravillas” ja que com a persona sincera i autèntica que és, no forma part de la societat on tothom és igual. Les lletres de les cançons d’Enrique Bunbury són sempre enigmàtics i farcides de metàfores. En una entrevista del significat d’aquesta cançó va dir el següent: “Alicia…, en cambio, más que representar a una mujer o un prototipo, retomando el personaje de Lewis Carroll, encarna la imaginación sin límites, la pérdida de los sueños al abandonar la infancia y la adolescencia”.

Amb quin personatge de la mitologia clàssica relacionaria-ho a aquesta Alícia tan particular? En quin moment de la cançó fa referència a un mite de la cultura grecoromana? Com s’escriu Alícia en grec i què significa? El significat del seu nom té alguna relació amb la personalitat de l’Alícia de Bunbury i també, amb l’Alícia de Charles Dodgson, més conegut com Lewis Carroll? I parlant del pseudònim de Lewis Carroll… sabeu d’on prové?

Rebeca Sánchez
2n de Batxillerat de Grec i Llatí

Diògenes en la música actual

En l’àudio de un article del Fil de les Clàssiques apareixen tres cançons de diferents èpoques que reflecteixen clarament l’actitud cínica que adopta el personatge de Diògenes. Algunes de les quals van tenir una gran rellevància dins de la seva època.

La primera cançó que es comenta en aquest programa rep el nom de “San Francisco” de Scott Mckenzie. Com ja sabeu, Diògenes era el filòsof més cínic del filòsofs, i precisament aquesta cançó ens fa arribar aquest concepte. Aquesta ciutat tan famosa, com era San Francisco, n’ és un símbol del liberalisme que defenien els hippies, de la mateixa manera que la compara amb Atenes, on els joves tenien un gran èxit quan exposaven un raonament ben fet.

La segona cançó s’anomena “ Jo vull ser rei” de Els Pets. Diògenes, després d’haver tingut polèmica per haver falsificat la moneda que l’havia donat el seu pare, que anteriorment havia mort a la presó. Per la seva traïció, va haver de fugir a Atenes, i allà és on intenta fer–se deixeble d’un filòsof important, però no té èxit, té un gran ressentiment i finalment planta cara al rei de la filosofia, Plató. A diferència dels altres filòsofs, ell no intentava fer una teoria, sinó mostrar la seva actitud provocadora i miserable creant la seva pròpia filosofia. La cançó ens fa veure la figura d’un personatge valent que vol destacar ser el millor.

[youtube]http://youtu.be/I_izvAbhExY[/youtube]

Per últim sona la cançó de finals del ’70 “Stayin’ Alive” de Bee Gees. Reflecteix clarament l’actitud agressiva, de “xuleria” que Diògenes fa veure quan un filòsof li pregunta què era el que ell més desitjava i ell ho compliria, però Diògenes contesta de manera arrogant que s’aparti que li està tapant el sol, d’aquesta manera ell mateix es converteix en la personificació pròpia d’un filòsof únic. Aquesta cançó tant coneguda on balla John Travolta també ens mostra aquesta arrogància i aquesta manera de divertir-se, d’improvissar i de convertint-se en una persona destacable.

En conclusió, Diògenes va ser un filòsof singular i únic d’ Atenes, marcant un nou model de pensament en el seu temps a través de la música actual.

Irena Jagustin Arana,
LLATÍ I GREC 2n Batxillerat

Hola, món clàssic

Benvingut/da a L’Emprempta d’Orfeu és el meu treball de recerca de segon de batxillerat en forma de bloc, dirigit per la meva professora de grec i de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, Margalida Capellà i Soler.

El format bloc ens permetrà ampliar i actualitzar aquesta magna tasca (començada a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila). Ja ho sabeu: un bloc s’alimenta dels seus comentaris. Espero els vostres que segur que ens ajudaran a enriquir-lo, ampliar-lo, actualitzar-lo, aprofundir-lo, …

Presentat davant el tribunal del Treball de recerca, aquest bloc resta obert a la col·laboració dels companys de classe i dels interessats en el món clàssic en la música actual. Espero la vostra col·laboració perquè els artistes musicals no paren d’alimentar-se en Grècia i Roma i els referents clàssics no deixen de ser actualitat. Entre tots i totes ho aconseguirem!

N.B.:

Dia 17 de maig de MMXI, dia d’Internet, Chiron ha concedit a aquest espai un dels tres Centaures d’or, un final de curs auri a un Treball de Recerca que, quan ja sigui a la Universitat, quedarà per sempre més a la vostra disposició i amb la Margalida el continuareu fent més gros perquè els referents en la música actual no s’aturen. És vostre, és de tots. Cuideu-lo bé. Moltes gràcies!

Oriol García-Penche, Deka