Mirant entre els CDs de casa meva he trobat aquest de Maroon 5, un grup dels Estats Units. “Songs about Jane” va ser publicat al juny del 2002, amb el nom de l’ex-nòvia del cantant de la banda, Adam Levine.
Va obtenir els discs d’or, platí i triple platí en diferents països i no va ser fins a finals de 2004 en què el seu disc-debut va arribar al Top10 del Chart Billboard 200 (Estats Units).
Tot seguit us deixo la portada, no us fa recordar a res?…
Constanza Ledesma
2n de batxillerat Grec i Llatí
Coty, has esdevingut una autèntica detectadora de referents clàssics. FELICITER!
Salve!
L’imatge de la portada d’aquest disc de Maroon 5 em recorda al mite de la caixa de Pandora.
A la Mitologia Grega, Pandora va ser la primera dona, feta per orde de Zeus amb l’intenció d’introduir el mal a la vida dels homes, després que Prometeu, anés en contra de la seva voluntat i otorgués als humans el do del foc.
Quan Pandora va estar enllestida baixà al món dels humans i seduí Prometeu, qui va acabar casant-se amb ella. El que ningú sabia és que la noia duia una caixa amb ella, la caixa que duia a dins tots els mals que podien contaminar la terra. En aquells temps semblava ser que la humanitat no coneixia cap dels mals com ara el vici, la bojeria, el desengany, les malalties… En aquella caixa però, també hi havia tancada l’esperança.
Un dia Pandora va obrir la caixa encuriosida i tots els mals es van escapar, quan es va adonar d’això la noia va tancar la caixa ràpidament i va aconseguir que l’esperança quedés a dins. Va ser l’únic que els va quedar als homes ja que una vegada es va obrir la caixa de Pandora tots els bens van pujar a l’Olimp i es van quedar al costat dels déus. Segurament és per això que es diu que l’últim que es perd és l’esperança.
L’imatge que m’ha vingut al cap ha sigut una pel·lícula protagonizada per la actriu Angelina Jolie anomenada “Lara Croft Tom Raider: La cuna de la vida” que tracta aquest mite encara que adaptat a la trama.
Aquí deixo un enllaç on s’hauria de veure el moment en que la noia agafa la caixa i l’entreobre (min. 10 o així):
http://www.youtube.com/watch?v=vtTwTF5Wz6k&feature=fvsr
Valete! =)
Núria, potser també pots participar en el bloc de referents cinematogràfics! Aquí en trobaràs un altre relacionat amb la capsa de Pandora.
A veure si ara trobeu els referents musicals ja arxivats! Potser a nom de grups!
Molt bé Núria, l’has encertat! Però, per si algú vol comentar, la sensualitat de la dona i les flors no us fan recordar a alguna dea en especial?? Deixo el tema obert!
Hola Coty!
La cançó és bastant vella, l’havia escoltat de més petita, m’encanta:)
Des de un bon principi la noia de la portada he tobat que és Venus, per la nuesa, els cabells llargs semblen flames i s’acargolen com les serps, les flors,(roses, encara que aquí no s’aprecien) que simbolitzen l’amor i la joventut.
Però d’altra banda també podria ser també pandora, per la caixa que emporta.
Em decanto més per Venus.
Salveee.
Aquesta portada del grup de Maroon 5 em recorda al personatge mitológic de Pandora, la primera dona que va ser creada per requeriment de Zeus (Júpiter), quan obra la caixa que l’hi havia dit que no obrís. Llavors d’aquella caixa va sortir tot lo negatiu, pero cuan ella va tornar a tancarla, tan sols va quedar l’esperança.
Valeee.
Bonum diem,
M’ha encantat trobar-me això, ja que Maroon 5 és el meu grup de música preferit!
De primeres, la noia m’ha recordat a Venus, per la bellesa que reflexa amb la seva nuesa i amb els seus cabells llargs, però llegint-me els comentaris, he pogut veure que també podria ser Pandora, he buscat informació i Pandora portava una capsa on hi havien els mals que podia causar al món. Així que la noia que hi ha a la portada podrien ser qualsevol d’aquestes dues dones de la mitologia.
Salve!
XX—V—MMXV
Bonum diem!
La veritat és que aquest grup m’agrada molt i especialment aquest àlbum!
Sí que és veritat, com diu la Lucila, que pot semblar Venus per la seva bellesa, però realment trobo més lògic que sigui Pandora per la caixa que porta i pel que surt d’ella, casi com si fós quelcom màgic, encara que òbviament, no és tracta de res màgic, clar que no!
M’agrada que es publiquin articles sobre els grups de moda!
Vale!