Arxiu d'etiquetes: Héroes del silencio

Alicia, d’Enrique Bunbury

Alicia és una meravellosa cançó del cantant Enrique Bunbury. En el vídeo podreu escoltar-la amb un preciós muntatge fet amb escenes de la pel·lícula de Disney, Alice in Wonderland. Inicialment fou una cançó pensada i composada per a que formés part d’un dels discos de la seva antiga banda, els ja coneguts Héroes del Silencio, però finalment ha estat publicada al seu àlbum recopilatori com a solista Pequeño cabaret ambulante de l’any 2000.

Imatge de previsualització de YouTube

Alicia sortilegio de babia
en el fondo del espejo.
Alicia ni supone ni piensa,
con la luna por cerebro.
Alicia en su pensamiento
tirando del hilo de su enredo.
Alicia en el laberinto
sin minotauro me llama Teseo.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada
del país de las maravillas.
Para Alicia hoy
es siembre todavía.
(Alicia, viajando entre lunas,
de charla con musarañas.
Alicia tejiendo las nubes
con tela que nunca se acaba.)
Alicia sortilegio de babia
en el fondo del espejo.
Alicia ni supone ni piensa,
con la luna por cerebro.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada
del país de las maravillas.
Para Alicia hoy
es siempre todavía.

Ja heu mirat el vídeo? Ja heu llegit la cançó? Què us sembla? Com us imagineu Alicia? Quins referents clàssics hi heu detectat?
Què simbolitzen?…

Com podeu adonar-vos en llegir la lletra, la cançó tracta d’ una noia especial anomenada Alícia, que viu la vida a la seva manera, sense prestar atenció a a les normes que la societat ens imposa, adquirint el seu propi criteri i la seva pròpia visió de les coses, dels sentiments… És per això que és “expulsada del país de las maravillas” ja que com a persona sincera i autèntica que és, no forma part de la societat on tothom és igual. Les lletres de les cançons d’Enrique Bunbury són sempre enigmàtics i farcides de metàfores. En una entrevista del significat d’aquesta cançó va dir el següent: “Alicia…, en cambio, más que representar a una mujer o un prototipo, retomando el personaje de Lewis Carroll, encarna la imaginación sin límites, la pérdida de los sueños al abandonar la infancia y la adolescencia”.

Amb quin personatge de la mitologia clàssica relacionaria-ho a aquesta Alícia tan particular? En quin moment de la cançó fa referència a un mite de la cultura grecoromana? Com s’escriu Alícia en grec i què significa? El significat del seu nom té alguna relació amb la personalitat de l’Alícia de Bunbury i també, amb l’Alícia de Charles Dodgson, més conegut com Lewis Carroll? I parlant del pseudònim de Lewis Carroll… sabeu d’on prové?

Rebeca Sánchez
2n de Batxillerat de Grec i Llatí

Venus/Afrodita en la música

Qui no sap qui és Afrodita, la dea de l’amor, anomenada pels romans Venus? Llarga i fructífera ha estat la seva trajectòria en la música i ho continua sent.>/p>

Kylie Minogue
APHRODITA

Kylie Minogue és una cantant, compositora i actriu australiana, de música Pop, i es compositora i actriu. Després d’una llarga trajectòria amb molts discos, ha tret fa poc un nou disc anomenat ‘’Aphrodite’’. Aquest àlbum és l’onzè d’aquesta artista, i es diu que la temàtica que utilitza en aquest nou Cd s’anomena Afrodita. En la mitologia grega, és la deessa de l’amor, la bellesa, la prostitució i la reprodució, i concretament l’atracció sexual. Aquest fet l’utilitza Kylie Minogue per donar a entendre, que el seu nou àlbum, com Afrodita, té un toc de estil sensual i de dansa. En la lletra de la mateixa cançó Aphrodita, també fa esment d’ella, amb frases com: ‘’Soy fuerte y me siento poderonsa, Soy una chica de oro, yo soy una Afrodita! ‘’. Afrodita va ser una dea molt important per als grecs; els romans la varen anomenar Venus i el mateix Juli Cèsar li va aixecar un temple sota la invocació de Venus Mare.

Aphrodite de Kylie Minogue és un homenatge a la bellesa, a l’amor i al sexe. Ha comptat amb grans compositors i músics com  Price, Calvin Harris, Jake Shears, Nerina Pallot i Tim Rice-Oxley o Keane.

Frankie Avalon també canta Venus i Cupids:

Imatge de previsualització de YouTube

Jimmy Clanton, Venus in blue jeans:

Shocking Blue, Venus:

Imatge de previsualització de YouTube

Vid. lletra aquí.

Venus de Banarama actualitzà el tema i obtingué un gran èxit el 1986:

De què tracta la cançó? És fidel a la mitologia?

El text es limita a descriure la dea. Primer la situa ocupant el seu lloc a l’Olimp (Goddess on the mountain top) cremant com una flamarada d’argent (burning like a silver flame). Tot seguit apareix com la representant màxima de la bellesa i de l’amor (the summit of beatuy and love) i acaba la primera estrofa presentant-la pel seu nom (and Venus was her name).

Therion, Birth of Venus Illegitima:

 

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

 

Theatre of Tragedy, Venus:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Venus y Baco de Zucchero:

Barco a Venus de Mecano:

Vid. lletra aquí.

Espuma de Venus de los Héroes del silencio

Imatge de previsualització de YouTube

En frío, a flor de labio
boca de cosecha, senos de clavel,
curvas mieles, rincones de voces
y cuchillos de saliva.
Nadé desnudo tu oleaje
ahora que el barco se unde
y solo tú puedes salvarme.
Y dudas de mis dudas
de mis ritos, de mis ruinas.
Entre siempre y jamas
nadé desnudo tu oleaje.
La espuma de venus, la fruta más escasa
que quiso ordeñar
el zahorí buscando agua.

La ficción es y será
mi única realidad.

Artista del pecado
aprendí de memoria
la geografía de tu centro
de azúcar y de acero.
Espuma de venus
nadé desnudo tu oleaje
perfume inmaterial
cobijo y principio
el aullido vertical
como respuesta a tus prodijios.

La ficción es y será
mi única realidad.

Con el disfraz sin estrenar
di el salto a lo fugaz
la ficción es y será
la única realidad.

La gusana ciega, Dulce Afrodita


Dulce afrodita has pasado a ser mortal,
has empeñado tus encantos en el mar.
El velo eterno del amor espiritual
se ha convertido en un abismo terrenal.

Cuando lo dejas pasar
vuelves a respirar

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar
de amaaaaaar…

Dulce afrodita no te puedes engañar,
es el invierno que no puedes escapar.
Lo que quisimos lo perdimos al final
como reflejos de un atardecer fugaz.

Cuando lo dejas pasar,
vuelves a respirar.

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar…
de amaaaaar…

Nadie que puedas amar
que no puedas dejar.

Nadie…nadie…
Nadie…nadie…

La gusana ciega, Venus en la arena

Imatge de previsualització de YouTube

Fortuna

Rueda fortuna, Héroes del silencio

Dime. ¿acaso no todo tiempo
futuro será mucho mejor?
¿quién manipula las esperanzas
en beneficio propio?
y prohibo la prestidigitación
con la ilusión forastera
a las fuerzas que nos rodean.
no les ofrezco resistencia,
¿cuántos millones de años formaron
estos latidos en los que estamos?
¿cuál es el punto en qué coinciden
lo increible y lo exacto?
la experiencia es la evidencia
y las cuestiones mi fortaleza.
lo cotidiano ya no es real,
o eso al menos quisiera.

¡rueda, fortuna!
¡rueda, fortuna!
¡rueda, rueda, fortuna!

contra las furias inoportunas
que nos vuelven monstruos.

¿qué nos puso frente a frente
del tictac y de la suerte?
cierra el cerco de lo imposible,
lo imprevisible y providencial.
el porvenir dura demasiado
y el tiempo será una moda.
ya nada es como antes,
o eso al menos quisiera.

O Fortuna, del grup suec de heavy metal Therion

Carmina Burana – Oh fortuna

O Fortuna
velut luna
statu variabilis,
semper crescis
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obdurat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestatem
dissolvit ut glaciem.

Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
status malus,
vana salus
semper dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per ludum
dorsum nudum
fero tui sceleris.

Sors salutis
et virtutis
michi nunc contraria,
est affectus
et defectus
semper in angaria.
Hac in hora
sine mora
corde pulsum tangite;
quod per sortem
sternit fortem,
mecum omnes plangite!

Les Sirenes i el seu cant

En El Fil de les Clàssiques trobareu un magnífic apunt sobre aquests éssers marins que amb la seva veu dolça atreien els navegants i, quan els seus vaixells s’acostaven perillosament a la costa, naufragaven i les sirenes els devoraven. Des de l’Odissea d’Homer, mig dones, mig ocells, han atret a homes i mariners de tots els temps i encara ens sedueixen; això sí han canviat de forma i en un moment determinat es confongueren amb les nereides i ara són més aviat dona-peix.

Aquí em limito a afegir les cançons amb aquest referent de les sirenes, no tractades en El Fil de les Clàssiques, i si en trobeu més, que segur n’hi ha i n’hi haurà, ja ho sabeu: ens ho deixeu en comentari!

Alan Parson, Siren:

Imatge de previsualització de YouTube

Vid. Lletra

Nightwish – The Siren (End of An Era):

Imatge de previsualització de YouTube

A lady with a violin playing to
The seals
Hearken to the sound of calling

Who tied my hands to
The wheel?
The zodiac turns over me
(come to me)
Somewhere there my fate
Revealed
I hear but how will I see

I tied myself to the wheel
The winds talk to my sails,
Not me
(come to me)
Somewhere there my fate
Revealed
I hear but how will I see

Una señora con un violín que juega a los sellos
Escucha el sonido de llamada
¿Quién ató mis manos a la rueda?
El zodiaco me vuelca
(viene a mí)
Me entero de q mi destino esta revelado en algun lugar,
pero como van a yo ver
Me até a la rueda
los vientos se dirigen a mis velas, No a mí
(vienen a mí)
Me entero de q mi destino esta revelado en algun lugar
pero como van a yo ver

Robert, Le chant des Sirènes:

Imatge de previsualització de YouTube

Dans les flots de nos larmes
Où nous vivons en peine
Âmes surs, âmes seules
Nous sommes les sirènes
Loin des rivages, des hommes
L’eau salée nous enchaîne

Entends-tu ma voix qui monte?
Vers toi qui ne vois
Que celles qui ont des jambes
Entends-tu ma voix qui monte?
Vers toi qui regardes
A la place d’écouter
Ne vois pas mes écailles de poisson
Si jolies
Mais qui ne te plaisent pas

Écoute le chant des sirènes
Écoute le chant des sirènes pour toi
Écoute le chant des sirènes
Écoute le chant des sirènes
C’est ma voix

Entends-tu les jambes de ma voix
Qui courent vers toi
Et se nouent autour de toi?
Entends-tu les jambes de ma voix
Qui dansent pour toi
Et te garde au creux de moi?
Ressens-tu l’étreinte de ma voix
Longue voix vêtue de bas de soie?

Sangtraït: La lluna i el navegant:

Imatge de previsualització de YouTube

Perseguint la lluna plena
mentre fuis sobre el mar
sento el cant d’una sìrena
m’està cridant.
Caic genolls a terra,
estic suplicant
que no vull ser una altra pedra
enmig del mar … amb l’ànima morta.

Tornada:
Cants que venen de lluny
d’allà on el mar cai dins de l’espai.
Cants que endocen l’esprit
i et fan tancar els ullas
camí de la mort

Cants de bressol
que em fan somiar
que sóc el rei
d’un horitzó
que mai s’acaba.

Va caient la lluna plena
neix la llum sobre el mar.
Ja no hi ha cants de sirena,
tant sols realitats.
surt l’allva vermella
i em miro les mans,
un anell i una cadena
surten del mar … i em lliguen amb ella.

Héroes del silencio, La sirena varada:

Imatge de previsualització de YouTube

Y me he enredado siempre
entre algas,
maraña contra los dedos.
cierras la madeja
con el fastidio del destino,
y el mordisco lo dan otros;
encías ensangrentadas,
miradas de criminales,
a grandes rasgos,
podrías ser tú.
echar el ancla a babor
y de un extremo la argolla
y del otro tu corazón.
mientras tanto, te sangra.
y el mendigo siempre a tu lado,
tu compañero de viaje.
cuando las estrellas se apaguen,
tarde o temprano,
también vendrás tú.
duerme un poco más,
los párpados no aguantan ya,
luego están las decepciones
cuando el cierzo no parece
perdonar.
sirena, vuelve al mar,
varada por la realidad.
sufrir alucinaciones
cuando el cielo no parece
escuchar,
dedicarte un sueño,
cerrar los ojos
y sentir oscuridad inmensa,
entregado a una luz,
como un laberinto de incertidumbre.
esquivas la pesadilla.
y sobrevolar el cansancio
y en un instante,
en tierra otra vez.
el miedo a traspasar la frontera
de los nombres,
como un extraño.
dibuja la espiral de la derrota
y oscurece tantos halagos,
sol, en la memoria que se va…
y duerme un poco más,
los párpados no aguantan ya,
luego están las decepciones
cuando el cierzo no parece
perdonar.
sirena, vuelve al mar,
varada por la realidad.
sufrir alucinaciones
cuando el cielo no parece
escuchar.

El cantautor italià Francesco de Gregori també és seduït per les sirenes a Il canto delle Sirene:

Imatge de previsualització de YouTube