[youtube]https://youtu.be/b9McZC6y_rQ[/youtube]
Les termes romanes (thermae) eren edificis públics amb prestacions higièniques i també sanitàries. Les termes van esdevenir una part fonamental en la societat romana, sobretot en l’època imperial, encara que el seu origen és grec. La diferència amb els banys grecs és que els grecs es centraven principalment en la preparació física que portaven a terme al gimnàs i a la palestra i el bany només l’utilitzaven per rentar-se la suor. En canvi, els romans li donaven més importància al bany i l’esport va quedar com a activitat opcional.
Des dels inicis de l’imperi fins a la seva decadència, sempre es va seguir el ritual del bany que consistia en més coses que només en rentar-se la brutícia. El ritual del bany era un elaborat procés de tractament corporal amb aigües fredes i calentes, de massatges i suor.
Els romans, quan anaven a les termes, primerament confiaven les seves túniques als guarda-robes o capsarii i seguidament passaven al frigidarium on es banyaven amb aigua freda. Després anaven al tepidarium, un bany d’aigua temperada i finalment anaven al caldarium que era un bany calent, com si fos una sauna que provocava una abundant transpiració. Després de banyar-se, els strigile es dedicaven a rentar a les persones de la suor i de depilar-los. Contínuament, els tractatores o massatgistes donaven massatges als seus clients per després donar pas als unctores els quals els untaven amb olis aromàtics. Finalment, els romans es cobrien amb una tovallola ben calenta per treure la resta de brutícia.
Les termes estaven obertes des de mig matí, però la gent acostumava a anar a mitja tarda, amb l’objectiu de relaxar-se després d’una jornada de treball que feien durant el dia. El preu d’entrada a les instal·lacions era molt baix i fins i tot els més pobres podien arribar a pagar-ho, per tant, els banys acollien a tot tipus de classes socials i també d’ambdós sexes.
Les termes romanes tenien sales amb diferents funcions cada una:
- Palestra: Pati central al qual s’obrien totes les altres estances i es podia practicar exercicis físics.
- Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
- Caldarium: Bany d’aigua calenta, el alveus. Era l’habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes hi havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia en banyera o dipòsits d’aigua calenta anomenats llaura.La calefacció de l’aigua en el cas del caldari, els banys de vapor, i en menor grau del tepidari, es duia a terme per mitjà de l’hipocaust. Aquest sistema consistia en un forn (praefurnium) que omplia de fum una zona intermèdia entre el sòl i el terra de les termes (suspensurae) anomenada area. La distància entre ambdós era d’uns 70 cm aproximadament, això és, l’alçada mitjana de les pilae, unes estructures de maó que suportaven el suspensurae. D’aquesta manera, i per acció natural, el vapor ascendia pels tubuli latericio les tebulae mamatae, uns tubs i unes plaques situades a les parets, que permetien la calefacció de l’interior de la sala. Així, l’alçada de les pilae determinava el grau d’escalfament de les sales: més alta en el caldari (més escalfor) i més baixa en tepidari (menys escalfor).
En la següent fotografia us trobareu les diferents parts del caldari: 1. Forn 2. Caldera 3. Banyera d’aigua calenta (Alveus) 4. Sistema de calefacció (Hypocaustum o Hipocaust) 5. Pilars de sustentació (Pilae).
[youtube]https://youtu.be/q-32UWMCrtE[/youtube]
- Frigidarium: Era la sala destinada als banys d’aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal·lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatio).
- Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per a la d’aigua calenta.
- Apodyterium: Vestuaris. Habitació pròxima al pòrtic de l’entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.
- Laconicum: Bany de vapor.
Xènia Serra i Xènia Sánchez
2n Batx. C, Llatí
Les termes eran molt bona idea perque abans la gent no tenia la higiene d’ara i aquells banys eren la unica manera de que es pogues conviure.
Molt bon apunt!
BONUM DIEM!!!
Molt bon apunt!!!
Eren edificis públics, els quals representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma, era un lloc d’oci i de sociabilització per a la societat romana. Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d’aigua calenta o dotades de particulars dots curatius. De termes n’hi havia de dues menes, una de més senzilla destinada a la plebs i una altra de més luxosa per als patricis, que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la ciutat. Durant l’Imperi les termes s’acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d’aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d’escalfament de l’aigua i de l’ús d’aqüeductes que abastien les termes de les grans quantitats d’aigua que necessitaven.
He anat un cop a Caldea, al qual no el vaig poder disfrutar gaire, ja que vaig anar amb la escola.
Salve!
Eren edificis públics higienicosanitàris. Ara aquests edificis són els balnearis. Eren un lloc d’oci i de sociabilització per a la societat romana.
M’agradria molt anar a Caldea a relaxar-me un dia!
Molt bon apunt!
Pingback: Kahoot de les termes romanes | Aracne fila i fila
Salve!
Primerament, felicitar a la Xènia Serra i a la Xènia Sánchez per aquest gran apunt sobre les termes romanes.
Seguidament, comentar que les termes (en llatí “thermae”) eren edificis públics precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals que representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma. Pels antics els culte al cos era d’alló més important, per aixó la higiene y la sanitat eren indispensables. És d’aquest culte on neix la necessitat de tenir espais higienicosanitaris com les temes. M’ha sorprès molt descobrir que l’origen real de les termes és grec i no pas romà com tothom creu. Quan era petita vaig tenir l’oportunitat d’anar al balneari de Caldea, aquella experiència em va encantar i estic desitjant tornar a repetira-la!
Pingback: Dia Internacional dels Museus: quina nit de museus! | El Fil de les Clàssiques
Salve!
Les termes eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals. Representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma. Eren el lloc ideal per a socialitzar-se. Per als romans i grecs era molt important el culte al cos, és a dir, tenien molta cura de la seva higiene.
Vaig anar a Caldea fa uns 3 o 4 anys i em va encantar. M’agraden molt les saunes i els balnearis, ja que són molt relaxants, per mala sort en aquell moment no hi pensava en referents clàssics. Estic desitjant tornar-hi i així poder fixar-me.
Salve!
Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d’aigua calenta o dotades de particulars dots curatius; precisament el nom de thermae deriva del grec θερμός thermós, ‘calent’, ja que a l’antiga Grècia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.
Amb el pas del temps, els romans van continuar amb aquesta tradició d’establiments balnearis entorn de fonts medicinals: d’aquesta mena, als Països Catalans en trobem exemples com les termes de Caldes de Malavella (l’antiga Aquis Voconis) i Caldes de Montbui (Aquae Calidae). Però havia de ser sobretot durant l’Imperi quan les termes s’acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d’aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d’escalfament de l’aigua i de l’ús d’aqüeductes que abastien les termes de les grans quantitats d’aigua que necessitaven.
M’agradaria molt visitar-ne alguna.
Molt bon apunt!!
Salve!
He tingut la sort de haver pogut visitar diferents balnearis, spas i llocs d’aigues termals entre d’ells Caldea.
Allà com en molts altres balnearis podrem trobar la piscina d’aigua freda al costat de la d’aigua calenta per a fer el ritual romà.
No hem d’oblidar que aquí Premià tenim Can Ferrerons que en l’antiguetat, a més de ser una vil·la romana, va ser també uns banys.
Salve!
Les termes romanes(que no s’han de confondre amb els banys, ja que són privats) eren part de la vida quotidiana dels romans. Un espai públic com un altre. El seu cost no era elevat i tothom podia anar-hi.
Dins hi havia diferents sales entre d’elles amb piscines o sales de vapor. Els romans utilitzaven l’estríjol per a poder-se netejar i treure’s la brutícia i la suor.
El ritual roma de passar primer per la piscina d’aigua freda i després per la d’aigua calenta és tant conegut que tots els bons balnearis disposen d’aquestes una al costat de l’altre. Caldea n’és un exemple.
Bonum diem!
Les termes romanes són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma. En les termes els ciutadans no sols cuidaven la seva higiene, sinó que també es relacionaven socialment i feien esport. Per això les termes solien disposar de biblioteca, sales de reunions i espai per a fer esport. Encara que eren unes instal·lacions que necessitaven molta aigua i molts esclaus per al manteniment, l’entrada a les termes públiques solia ser molt barata o inclús gratuïta. Els ciutadans solien anar cada dia a les termes i passaven hores banyant-se i conversant.
Mai he anat a uns balnearis, sempre he volgut anar-hi, però encara no he tingut l’oportunitat. El dia que vagi, aniré al de Caldea, perquè pel que han dit els meus companys, és un balneari fantàstic.
Salve!
Les termes eren unes instal·lacions obertes al públic dotades amb una o diverses piscines o una palestra per fer exercici físic. Les termes no només eren llocs de relaxació o d’higiene personal, sinó que també eren llocs en la qual els romans anaven a fer vida social, ja sigués jugant a daus, fen esport, o escoltar alguns poetes.
Aquestes podien ser privades o públiques, tot i que llavors variava l’espai, normalment les privades eren més petites que les públiques, tot i això de privades només se’n trobava a grans ciutats. Les termes normalment eren gratuïtes, una altre característica de les termes és que estaven separades per diferents horaris, tot seguit els horaris eren separats en hores per dones i homes. Elles estaven separades per diferents sales:
Apodyterium: eren els actuals vestuaris.
Sudatorium: sala per suar (sauna)
Caldarium: era la cambra calenta, la caracteritzava per l’estrígil, que era una mena de rasclet de ferro per gratar-se de ferro.
Tempidarium: cambra d’aigua tèbia.
Frigidarium: cambra d’aigua freda.
– L’aigua calenta s’escalfava amb un sistema anomenat hipocaust que consistia en que el sòl de la piscina no tocava directament amb la terra sinó que per sota de hi havia uns forns alimentats per llenya i escalfaven l’aire d’aquesta manera l’aigua de sobre s’escalfava.
– A Catalunya existeixen encara algunes restes de termes; com les de Sant Boi de Llobregat, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Caldes d’Estrac, Badalona…
També les termes romanes de Caldea son molt famoses i per lo que he vist agradena tothom, llàstima que mai he tingut l’oportunitat d’anar!