Mataró té història enterrada sota els seus edificis que encara no coneixem, i que potser mai no coneixerem. Pensar que vivim sobre tantes vides i esdeveniments passats que sovint oblidem pot ser un motiu per a somiar. Mataró és una ciutat amb una llarga història des dels seus orígens. Els romans van triar l’assentament per la seva situació geogràfica i van batejar la ciutat com a Iluro.
Fa poc nosaltres vàrem poder visitar el Museu de Mataró i gaudir de la seva exposició permanent, així com de l’exposició temporal. A mi, em va cridar molt l’atenció la part dedicada als morts. A principis de curs, per Tots Sants, havíem treballat el lèxic de la mort, havíem llegit els epitafis de Perennia, sabíem que els romans n’eren molt supersticiosos i per això retien culte als morts i no en parlaven malament (De mortuis nil nisi bonum)… Curiosament encara ens fascinen les seves històries de fantasmes, homes llops, lèmurs…
La llei i la tradició romana establien que els cementiris havien d’estar a fora de la ciutat, de manera que es generalitzà el costum de situar les tombes al peu de les vies principals d’accés a les poblacions. On es pon el Sol… Es pon la vida. Així ho van idear els romans per deixar als afores de la ciutat la necròpolis (la ciutat dels morts en grec), just a l’oest de les portes de la ciutat. A la cantonada del carrer de Sant Josep amb la Riera s’iniciava el cementiri, que avançava en direcció a Barcelona al llarg de la Via Augusta que, com tots els camins, portava a Roma. Cal remarcar l’extraordinarietat que en aquest punt es va trobar un cementiri infantil i juvenil, un cas inèdit a Europa.
Aquest cementiri fou utilitzat des del segle I a. C. fins al segle IV d. C. El principal ritus funerari fou el de la incineració dels cadàvers. Principalment, a partir del segle II d.C., es va anar imposant el ritus de la inhumació que, amb la implantació del cristianisme, va ser l’únic utilitzat.
A Iluro s’han trobat urnes amb es restes de la incineració dipositades en petits nínxols o columbaris, sepultures de fossa cobertes amb teules, inhumacions dins d’àmfores dipositades en tombes monumentals, individuals o familiars, en sarcòfags de plom, en monuments funeraris, etc.
Aquestes són unes de les imatges que vaig fer al Museu Romà de Mataró :
Fotografia feta per Chorouk Regrag en el Museu Romà de Mataró
Fotografia feta per Chorouk Regrag en el Museu Romà de Mataró
Aquesta és Medusa, en la mitologia grega fou un monstre femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. Sabeu per què s’han trobat moltes meduses al voltant de les tombes?
Quin aspecte del museu us va cridar més l’atenció? Comenteu o obriu un apunt!
Visiteu els museus aquests dies i sempre!
Chorouk Regrag 1r de Batxillerat Llatí
Excelentes fotos y excelente apunte, sigue así¡¡¡¡
Salvete!
La mort era una cosa molt important en la societat romana. Era el pas de la vida terrenal a una nova vida i calia celebrar-ho i plorar-alhora. De fet ho celebraven amb llargs festejos i banquets que podien durar fins a nou dies. No tothom podia enterrar-se, només la gent que podia pagar-ho, els esclaus, com que no eren considerats persones sinó objectes, eren dipositats en podrideres comuns. Abans de l’enterrament, a casa del mort es rentava el cadàver i s’ungia amb substàncies aromàtiques, finalment els hi tancaven els ulls. Un cop net, el difunt s’exposava a l’atri de la domus cobert de rams i corones de flors. Començava llavors la vetlla, que reunia a amics i parents. En ell es duia a terme una acció curiosa, la conclamatio, que consistia a trucar al difunt tres vegades per assegurar-se que realment estava mort. El conegut detall de posar una moneda a la boca per pagar a Caront, el barquer de l’Hades, solia ser propi de gent benestant.
L’aspecte que més em va agradar del museu va ser la xerrada del sexe, que realment els demes aspectes com la mort, la ciutat, la vida quotidiana, ja ho he anat treballant els dos anys que porto fent llatí, i el tema del sexe romà era totalment nou per a mi.
Enhorabona per l’apunt Chorouk!
Gran article sobre la ciutat d’ILVRO actualment anomenada Mataró, ciutat plena de restes romàniques que ens ensenyen com era la manera de viure segles enrere…
El museu de Mataró va ser una activitat molt interessant amb una part cultural per la temàtica que englobava, és a dir, la història d’ILVRO i el sexe a Romà.
En la mitologia grega la Gorgona Medusa tenia el poder de petrificar a qui la mirés als ulls. Els científics dels segles XVII i XVIII van proposar diverses teories per explicar la transformació d’éssers humans en pedra, però cap acabava de ser la correcta.
Estrany això de les meduses al voltant de les tombes, sabent que la mort pels romans era un fet important i natural, perquè es feia el pas a una vida millor i més tranquil·la.
Pingback: Per acabar les classes, tallers compartits de Jocs romans i de Creació d’una ciutat romana amb els alumnes de 1r de l’ESO | El Fil de les Clàssiques